Pastís de mores silvestres i pomes + {benvinguda a la tardor}

Tardor, envaeixes el meu món, llàgrimes vessades d’amants d’estiu que es diuen adéu cicatritzen a poc a poc. Els meus dies es tenyeixen de nou, ocres i daurats transformen la natura i nous fruits emplenaran la nostra taula de sabors i color. Sopes i cremes fumejants abrigaran els dies més freds, festes de tardor vestirem amb mil pastissos, i a pas lent, amb el compàs del trepig de les fulles, gaudirem d’aquest camí cap a uns altres temps.

A finals d’agost i durant el mes de setembre és la millor època per recollir mores, tot i que al meu poble (La Selva) ja són passades. De fet no se’n troben gaires. Fa uns dies una mestressa m’explicava que això és degut a que cada any passen la desbrossadora per netejar camins i arrasen amb tot el que troben, llavors els esbarzers ha de brotar de nou i no fan fruits, són les plantes velles les que en donen.

A l’hora d’escollir les mores ens hem de fixar que el seu color sigui brillant i intens, fermes i seques, ja que les toves i humides es fan malbé. A casa es conserven en perfectes condicions fins a 3 dies dins la nevera. No hem d’escollir les que no estiguin madures pensant que a casa maduraran, doncs no ho faran.

Són especialment riques en vitamina C, però el que realment caracteritza aquests fruits és la seva abundància en pigments naturals de acció antioxidant, tot i que no s’ha de menystenir d’alt contingut en fibra, són un bon remei contra el restrenyiment.

Durant una de les meves passejades de finals d’estiu vaig recollir just uns 150 grs de mores, les necessàries per fer aquest pastís, molt semblant al de pomes que vaig publicar fa uns dies, és que a casa ja es respira la tardor!

INGREDIENTS

175 grs de farina

Un pessic de sal

100 grs de mantega

75 grs de sucre

150 grs de mores

350 grs de pomes, sense cor i ratllades

3 ous

Sucre de llustre

ELABORACIÓ

Engreixeu un motlle de 20 cm de diàmetre. Tamiseu la farina juntament amb la sal sobre un bol i treballeu-la amb la mantega fins que s’hagi unit. Afegir-hi el sucre i les fruites. Incorporeu-hi els ous d’un en un mentre ho aneu removent amb una cullera. No els bateu. Bolqueu la preparació en el motlle i coure-ho en el forn pre-escalfat  durant 45-55 minuts, o fins que el pastís estigui ben cuit, però lleugerament sucós en el centre. Si es desitja s’hi pot espolsar sucre de llustre pel damunt.

Font: El campo en casa – Linda Burgess i Rosamont Richardson  - Editorial Optima

Pizza + {concurs #cocinaunasonrisa}

Pel concurs #cocinaunasonrisa de Cocinando con CatMan

La nostra ment és selectiva, sempre tendim a eliminar-ne les males estones i a retenir les millors vivències de la nostra vida, els moments més feliços. Fa sis anys quan vaig decidir enfrontar-me sola al món, no m’imaginava ni de bon tros com n’arribaria a ser de gran, aquest gran colós contra el que he lluitat a capa i espasa, i que a hores d’ara no sabria dir-vos si n’hi he guanyat cap batalla, si més no crec que hem arribat a un pacte de respecte. Amb el temps, malgrat les batalles lliurades, és tan i tan fort el vincle establert amb els que estimes que de les mancances en fas somriures, rialles que són les que ens quedaran en la nostra ment passats els anys, eliminat qualsevol vestigi de llàgrimes vessades. Amb el temps aprens a cuinar somriures, com un mag treu del seu barret un conill tu crees estius meravellosos, dies de sol i platja, excursions i pícnics amb les teves millors menges.

Quan en Manu va convocar el concurs #cocinaunasonrisa, per celebrar el tercer aniversari de Cocinando con CatMan, em vaig proposar participar-hi, havia d’escriure sobre tot això, el que cada dia ens arrenca un somriure, el motor de les nostres vides, malgrat les pujades, tot allò que ens fa una família feliç, i compartir aquesta recepta de pizza que, juntament amb les quiches, aquest estiu he repetit mil i una vegades per emplenar els innombrables cistells i motxilles de pícnic que hem preparat, per a dies de platja, excursions per camins de ronda, que han fet dels dies de les darreres vacances records inoblidables.

INGREDIENTS

Per la massa:

250 grs. de farina de semiforça

50 grs. de mantega

5 grs. de sal

3 grs. de sucre

10 grs de llevat sec de forner (30 grs de llevat fresc de forner)

120 ml d'aigua mineral

Pel farcit:

Salsa de tomàquet

Tonyina en llauna

Gall d’indi cuit

Pebrot vermell

Tomàquets cirerols

Orenga

Oli d’oliva extra verge

PREPARACIÓ

En un bol ample, poseu-hi la farina passada pel sedàs i barrejada amb el llevat sec. Si opteu per utilitzar llevat fresc al centre de la farina feu-hi un clot i tireu-hi el llevat fresc desfet amb l'aigua un xic tèbia, i tot seguit, en les dues opcions, la sal, el sucre i la mantega fosa. Amasseu-ho molt bé. Tapeu la massa amb un drap i deixeu-la en un lloc a temperatura ambient (22º) en repòs durant 30 minuts.

Si teniu panificadora i opteu fer-hi la massa el resultat és molt bo, amb l’únic inconvenient que a mà se’n fa més avia i amb la panificadora el procés d’amassar i llevar dura una hora i mitja, almenys en el meu cas. Així que heu de ser previsors per poder tenir llesta la massa a l’hora desitjada. En aquest cas poseu tots els ingredients dins la panificadora, primer els líquids, l’aigua tèbia i la mantega fosa, i llavors els sòlids, la farina barrejada amb el llevat, la sal i el sucre. Seleccioneu el programa de massa de pa i inicieu el procés.

Un cop la massa sigui fermentada espolseu la taula de treball amb farina, bolageu la massa i amb l'ajut d'un corró estireu la pasta fina. Doneu-hi la forma que vulgueu, rodona com una pizza o allargada com una coca de recapte.

A continuació hi escampem una capa fina de salsa de tomàquet i a sobre hi anem col·locant els ingredients que més ens agradin o dels que disposem en aquell moment, com tonyina esmicolada, gall d’indi cuit tallat petit, unes rodanxes de pebrot vermell i tomàquets cirerols tallats per la meitat. Hi espolsem una mica d’orenga per sobre i ho reguem amb un bon raig d’oli d’oliva extra verge, preferiblement.

Pastís de pomes

Si un dia arribeu a casa de mal humor, i no voleu fer pagar les conseqüències als altres, preneu un suc de poma. Bona aquesta, oi? Doncs què us sembla si per inaugurar la nova temporada comencem cuinant amb pomes?

Segons la medicina xinesa l’excés de foc al fetge és el responsable de temperaments nerviosos, de quan s’està nerviós o colèric, i el suc de poma té trofisme pel fetge. Ara, en aquests casos no és bona menjar-la crua.

El pomer es va començar a conrear fa quinze mil o vint mil anys al centre d’Àsia, en la zona muntanyosa al nord-est de la Xina i el Kazakhstan. Es creu que va ser el primer arbre que l’home va conrear, ara habitual en la nostra dieta i sinònim de salut.

La poma és rica en vitamina C, potassi i pectina, aquesta última una fibra saludable que forma part de la paret cel·lular de les plantes i que es  troba especialment a la pell de les fruites. Redueix el nivell de colesterol present a la sang, elimina metalls pesants com el plom o el mercuri i també residus de radiació. Ideal en casos de nivells molt baixos de sucre i per tractar la depressió emocional que hi està associada. També té propietats antioxidants i efectes anticancerígens, prevenint la formació de tumors, especialment els de bufeta.

En l’activitat intestinal té efecte laxant però alhora pot frenar la diarrea gràcies a les fibres, el sofre, la fructosa, el sorbitol, el zinc i l’àcid gàl·lic que conté.

Un aliment refrescant, que fa venir gana i bon remei contra la indigestió. En definitiva, un aliment on tot són avantatges!

Font: Ets el que menges

La recepta d’avui l’he tret del llibre El campo en casa, un llibre que fa molts anys que el tinc, d’una època on comprava molts llibres com aquest, aquells que jo en dic bonics a part d’útils. La majoria eren infantils però de tan en tan també en queia algun per mi. És un llibre fet amb molta delicadesa, el text, les receptes, les fotografies, no te’n canses de fullejar-lo, sempre m’ha transportat a l’època de les obres literaris de Jane Austen, a l’Anglaterra de la revolució industrial, encara que ser de la classe alta de l’època com els protagonistes de les seves novel·les deuria ser genial, però ser de classe baixa a finals del segle XVIII principis del XIX segurament la gràcia no l’hi l’hauríem vist per enlloc. Però sigui com sigui somiar és una activitat que sempre m’ha agradat fer, i quan el que es cou dins el forn és un pastís de poma encara m’hi transporta més.

Pastel de manzanas caídas (títol original del llibre)

INGREDIENTS

250 grs de farina

1 sobre de llevat químic

Un pessic de sal

175 grs de mantega

75 grs de sucre refinat

100 grs de panses sultanes

350 grs de pomes caigudes, pesades un cop pelades, sense cor i tallades a daus

2 ous

Sucre de llustre

ELABORACIÓ

Engreixeu un motlle fondo per a pastissos de 20 cm de diàmetre.  Tamiseu la farina juntament amb el llevat i la sal sobre un bol i mesclar-la amb la mantega amb l’ajuda de la punta dels dits. Afegiu-hi el sucre, les panses i les pomes. Incorporeu els ous a la mescla anterior i remenar, sense batre. Aboqueu la preparació al motlle i coure en el forn ja calent a 180º durant 50 minuts, o fins que al punxar-lo amb una agulla pel centre en surti neta. És deliciós tan calent com fred, i si es desitja s’hi pot espolsar sucre de llustre per sobre.

Font: El campo en casa – Linda Burgess i Rosamont Richardson  - Editorial Optima

Per cert, comencem una època de més foscor, on els dies d'escursen i quan cuino i vull fer fotografies dels plats no hi ha aquella llum tan bonica de la que gaudim durant la primavera i l'estiu. Llavors, el que us volia venir a dir, és que pel meu gust a vegades les fotos no tenen la lluminositat desitjada, ja que no tinc trípode per immobilitzar la càmera i poder donar-la-hi, com el cas d'aquestes d'avui, en què era un dia de pluja. Ara, poder menjar un pastís de poma com aquest un dia plujós és un caprici dels Déus. Us el recomano!

Samfaina {de finals d'estiu}

Ostres, que vull escriure i no hi ha maneres.  Que si no tinc temps, que quan en tinc faig altres coses, que si no tinc ganes, i si en tinc estic trista i no vull transmetre aquesta sensació aquí. Res, que d’avui no passa, a mode de teràpia, sempre m’ha funcionat molt bé connectar els meus sentiments amb aquest lloc, amb el més enllà que representa la xarxa. Ser que no hi trobo la resposta definitiva a tots els dubtes que planteja la vida, però et sents alleugerida, d’haver buidat el pap, i sempre alguna cosa et retorna, perquè com aquell qui diu t’hi sents acompanyada.

Després d’un estiu, o més aviat unes vacances fantàstiques, el nostre dia a dia es torna a trasbalsar, hi ha qui s’entesta a fer-lo més complicat, quan t’hi adaptes, t’hi acostumes i fas que les coses rutllin, amb tot l’esforç físic i emocional que això suposa, llavors qui ho havia desmuntat apareix per tornar-ho a desballestar tot, s’entesta en entrar i sortir de les nostres vides als seus lliures designis, sense permís, sense cap dret, perquè hi han actes que et fan perdre la raó per sempre. A les persones no les pots fer desaparèixer com aquell que agafa una goma i esborra  un dibuix sobre el paper, t’agradi o no formen part de la teva vida, has d’aprendre a conviure-hi, tot i que sigui impossible arribar a comprendre.

Però per sort sempre hi ha qui acostuma a tenir bastant la raó i em diu, -noia, fica’t a la cuina, i així ho faig quan sembla que tot s’enfonsa al meu voltant, jo em sento feliç i de rebot la resta també. I llavors cuino plats tan sans i bons com aquest, amb tomàquets de l’hort que tan ha emplenat el meu estiu.

En la propera entrada desitjo començar de nou a explicar-vos més sobre aliments i receptes saludables, avui ho deixo aquí, amb aquesta recepta típica dels mesos més calorosos, on els horts de casa nostra ens ofereixen fruits, verdures i hortalisses ben variades.

INGREDIENTS

Podeu escollir tot tipus d’hortalisses, pebrot verd, pebrot vermell, ceba, albergínia, carbassó, i en aquesta ocasió vaig aprofitar quasi els últims tomàquets cirerols de l’hort a la terrassa de casa. Vaig plantar la varietat de pera però hem trobat que tenen la pell massa dura, així que aquests últims vaig decidir degustar-los cuits.

ELABORACIÓ

Posem totes les hortalisses tallades a talls regulars en una paella amb una mica d’oli. Ho salem i ho anem saltejant fins aconseguir una textura cruixent, cuit però no en excés. A mitja cocció o quasi al final hi afegim els tomàquets, i quan veiem que queden tous, sense que se’ns aixafin, ja podem retirar-ho del foc, estarà llest per sucar-hi pa.

Arròs amb llet d’ametlles + {Lío de fotos}

Hola bonics! Com ha anat l’estiu? Ja l’estem esgotant. Jo ja fa quinze dies que estic al peu del canó pel que fa a la feina, s’han acabat les meves vacances, però a la blogosfera m’hi vaig incorporant a poc a poc, costa agafar el ritme de tot plegat. També he de dir que he obert un nou front a Flickr. Tot i que fa anys que m’hi podeu trobar aquest mes d’agost he participat molt activament en el repte del grup Lío de fotos, on durant la resta de l’any no vaig poder seguir-ne el fil i m’he posat ben al dia amb l’activitat del grup i el seu ‘En agosto... seguimos liándola’. Si us agrada la fotografia us el recomano, està ple de gent maca, amb moltes ganes de compartir tots els seus coneixements i gaudir fent fotos. Aquest és el meu mural del repte del mes d’agost.

Bé, de mica en mica us aniré desgranant el nostre estiu, que està ple d’imatges ben boniques, com les que ja podeu trobar al blog de fotografia Rere la càmera.

Doncs pel que fa a les receptes també m’he de posar les piles, encara que ja he posat fil a l’agulla, ja tinc un parell de receptes que vull compartir amb vosaltres. Però quan descarregava les fotografies de la càmera vaig tenir una gran sorpresa, em vaig trobar a la carpeta fotos de cuina pendents les d’aquest arròs amb llet d’ametlles. Ni me’n recordava, perquè si no ja l’hagués publicat fa dies, precisament sinó ho feia era perquè no tenia res, o almenys això em pensava. L’hauré de repetir, perquè era deliciós, ens va agradar molt. Primer el vaig fer amb llet de soja, però el següent dia que vaig anar a comprar, en veure la llet d’ametlles a l’estanteria de la botiga, vaig pensar que també podia sortir prou bo, a més, amb la seva dolçor tan especial vaig poder reduir la quantitat de sucre. Doncs anem per la recepta!

INGREDIENTS

100 grs. d’arròs

1 litre de llet d’ametlles

50 ml de xarop d’atzarava

1 branca de canyella

1 pell de llimona

Canyella en pols (opcional)

ELABORACIÓ

En una olla ràpida es posa l’arròs, la llet d’ametlles, la branca de canyella i la pell d’una llimona. Es barreja tot i es tanca l’olla. Un cop pugi el pivot indicador abaixem el fogó al mínim i ho deixem coure durant 13 minuts. Passat aquest temps tanquem el fogó (compte si és una vitroceràmica, retirar la olla de sobre el fogó perquè amb la vitro l’escalfor es manté durant una bona estona). Quan el pivot hagi baixat novament obrim l’olla, hi afegim el xarop d’atzavara i es cou a foc mig sense deixar de remenar fins aconseguir la textura desitjada, uns 20 minuts.

Liquat de remolatxa, pastanaga i poma + {temps per renovar-se}

El mes d’agost circula a un altre ritme, ja he dit sempre que per mi és el mes que parteix l’any en dos, on un espera que més enllà les coses siguin millors, si més no renovades. Aquest any ha coincidit amb les meves vacances d’estiu i aquesta sensació de letàrgia encara m’és més evident. Són dies de sol i platja, de descans, on la cuina i les tasques domèstiques també prenen un caire diferent, almenys això intento, per carregar piles i embetumar-se  de totes aquestes sensacions d’estiu, que m’uneixen encara més als meus fills, que no paro de captar-ne cada moment amb la meva càmera.

Aquests dies em trobareu poc per aquí, també en necessito descansar, a vegades escriure sobre les pròpies emocions produeix desgast, la càrrega emocional d’alguns d’ells fa necessari aturar-se, parar de buscar dins un mateix aquelles respostes que el temps em donarà.

Si ho desitgeu el nostre estiu el podeu trobar al meu compte de Flickr, el lloc de la xarxa per on més em moc aquests dies. Us hi espero!

I també és temps de començar a cuidar-se, per això avui la meva proposta tot i que senzilla és bona i sana. Heu tastat mai els liquats? Entre els que m’agraden més s’hi troba el de remolatxa, pastanaga i poma. Sobretot trieu sempre fruita i verdura molt fresca, si no és té en compte el gust tindrà molt que desitjar, i us ho dic per experiència! Bon agost!

Galetes {sense mantega} + {xarop d’atzavara} + {Cocina Global}

Últimament els títols de les entrades d’aquest blog són eterns, però és que tinc moltes coses per explicar-vos! Avui el primer de tot és que estic molt contenta que les noies de Cocina Global m’hagin convidat a participar amb una de les receptes de Fogons al seu blog. Tot just fa una setmana la Cris, un dels meus contactes de Flickr, em va escriure un missatge demanant-me si aquest mes volia col·laborar amb elles amb la recepta de tomàquets a la provençal, doncs n’havia vist la foto a la meva galeria de Flickr i li havia agradat. Em va faltar temps per dir que si, estic molt contenta amb la seva invitació, i molt feliç perquè els meus blogs omplin tan la meva vida d’alegria, amb noves coneixences i paraules boniques. Moltes gràcies, noies, de veritat, puc dir que ha estat un plaer, i amb moltes ganes de repetir aviat.

I avui us porto unes galetes per aquells que vulguin o necessitin prescindir de la mantega, però a l’hora també he prescindit del sucre refinat, substituint-lo per xarop d’atzavara.

L’atzavara és una planta d’origen mexicà que viu en un mitjà semidesert. Arriba a la seva maduresa entre els vuit i dotze anys, floreix només una vegada i mort al cap de poc temps. El xarop s’obté de la varietat Ágave salamina o maguey, i a les seves penques s’hi emmagatzemen totes les substàncies nutritives que li permeten viure en un mitjà tan hostil, d’on s’extreu en fred la sàlvia líquida per a la seva elaboració. És molt més edulcorant que el sucre refinat, per això se n’empra menys quantitat, i molt més tolerat pels diabètics perquè el seu índex glicèmic és més baix, tot i que cal recordar que fa augmentar igualment els nivells de sucre a la sang, així que prendre igualment amb moderació.

En ser un producte líquid a les receptes s’ha de barrejar amb la resta d’ingredients líquids.

Font: El Bloc de Menja Sa

INGREDIENTS

225 grs de farina integral d’espelta

65 grs d’oli d’oliva

65 grs de suc de taronja

1 ou petit

1 culleradeta de llevat químic

50 grs de xarop d’atzavara

Un pessic de sal, gingebre, xiliandre i matafaluga (al gust)

PREPARACIÓ

Comencem mesclant primer tots els líquids en un bol i a continuació hi afegim la farina a poc a poc, que haurem barrejat prèviament amb el llevat i les espècies. Quan ho tinguem tot unit, com a resultat una massa elàstica i que no se’ns enganxi a les mans (potser us serà necessari afegir-hi un xic més de farina), l’emboliquem amb paper film i la deixem reposar una estona a la nevera. Al cap d’una estona estirem la massa amb el corró entremig de dos fulls de paper de forn o de paper film i anem tallant les galetes amb els talla-pastes. Untarem una safata de forn amb un xic d’oli i hi anirem disposant les galetes, per enfornar tot seguit uns 10 minuts a 180º.

Fonts de la recepta: Tarjeta d embarque -  Dime que comes

Pa semi-integral d’espelta + {índex glucèmic}

Avui vull parlar-vos de la glucèmia i l’índex glucèmic, conceptes que he descobert recentment parlant de problemes de diabetis amb una companya de feina, que m’han cridat la seva atenció i que vull compartir amb vosaltres.

La glucèmia és l’índex de sucre (glucosa) a la sang. Quan estem en dejuni la glucèmia és d’una gram per litre de sang, més o menys.

L’índex glucèmic classifica els aliments rics en hidrats de carboni en funció de la rapidesa en què fan pujar els nivells de sucre en sang, sempre prenent com a referència índex 100 la glucosa. És a dir, si aquests aliments aporten energia d’absorció lenta i perllongada en el temps (baix índex glucèmic) o energia d’absorció ràpida i que generi pics de sucre en la sang (alt índex glucèmic).

Hem d’intentar formar la dieta principalment d’hidrats de carboni amb un índex glucèmic baix, que no generin pics de sucre en sang, doncs ajuden a mantenir l’índex de energia estable, eviten la diabetis, el sobrepès i la fatiga, així com l’augment del rendiment intel·lectual. I on els trobem? Doncs per norma general en cereals integrals, fruites senceres i verdures, doncs com més fibra té un aliment més lenta serà l’absorció. Tot i que el grau de processament, el contingut en greixos i el tipus de cocció també insereix en l’índex glucèmic dels aliments.

En resum, més verdures, fruites i cereals integrals, menys aliments processats i coccions més curtes i evitar sucre refinat i farina blanca.

Índex glucèmic d’alguns aliments

Glucosa: 100

Puré de patates: 90

Mel: 90

Sacarosa: 75

Pa blanc: 70

Patates bullides: 70

Galetes: 70

Blat de moro: 70

Arròs blanc: 70

Remolatxa: 65

Plàtan: 60

Arròs integral: 50

Flocs de civada: 40

Pa integral: 35

Llenties: 30

Cigrons: 30

Pasta integral: 30

Fruita fresca: 30

Soja: 15

Verdures: 15

Fonts: Ets el que menges - Montignac

Feia molt de temps que volia compartir algun dels pans que faig setmanalment amb la panificadora. Quan utilitzo farina integral surten uns pans molt compactes, no els hi aconsegueixo alçada, però són tan i tan bons! El que faig més és amb ¾ parts de farina integral i ¼ part de farina blanca, però si voleu que sigui més esponjós el millor és fer meitat i meitat. Desitjo que en gaudiu!

INGREDIENTS

200 grs de farina blanca d’espelta

200 grs de farina integral d’espelta

10 grs de llevat sec de forner (20 grs de llevat de París)

200 ml d’aigua

150 ml de llet tèbia

50 ml d’oli

8 grs de sal

50 grs de fruits secs (nous, panses sultanes, avellanes…) i/o llavors (pipes de girasol)

ELABORACIÓ

Comencem posant tots els ingredients a la cubeta de la panificadora, menys els fruits secs o llavors, primer els sòlids i després els líquids, procurant que la llevadura i la sal no es toquin mai, ja que sinó aquesta última mataria les bactèries de la llevadura. Si opto per utilitzar llevat de París llavors l’integro amb la farina tot fregant el llevat i la farina amb les mans. Tot seguit seleccionem el programa pa integral, el pes 750 grs. i el torrat mig. Iniciem el programa i quan la panificadora ens avisi amb el corresponent bip, hi afegim els fruits secs i/o les llavors. Tornem a tancar la panificadora i així fins que finalitzi el programa.

Bescuit de xocolata {sense ou} + {juliol}

D’uns anys ençà el juliol ha resultat un mes especial. Fets i persones han passat per la meva vida durant aquest mes deixant molt més que records, ruptures, coneixences, la majoria no canviant el curs d’aquesta però si deixant algun que altre punt de sutura, papallones a la panxa, petons robats. És així com sento aquest mes, alguna cosa més que un altre full del calendari.

I com coses del juliol, aquesta no és la recepta que tenia preparada per avui, amb la troballa del concurs que ha organitzat la Vane de ChokolatPimienta hi ha hagut canvi de plans. Tal i com ja us vaig comentar un cop, no sempre coincideix massa el que publico al blog amb el que es cuina en aquell moment a casa, mai cuino, faig fotos, escric i publico, acostumo a tenir receptes, no massa velles, pendents, tot plegat perquè tampoc soc una màquina, per molt que a vegades ho pugui semblar . Però aquest mes no ha sigut així, per exemple la quiche del dimarts passat com aquell qui diu encara en teníem el sabor a la boca, la vaig fer pel sopar a la platja del dissabte i en vaig fer via a publicar-la perquè no volia deixar de participar al concurs ‘cocina callejera’ del blog La cocina de Babel, i ara toca aquest bescuit, pel concurs de ChokolatPimienta per celebrar l’aniversari de la Vane.

Aquest bescuit ja l’he fet dues vegades, la segona el que veieu a les fotos, però el que va sortir més bé va ser el primer, amb una mica més d’alçada i més tendre, boníssim! Vaig intentar fer alguns canvis amb la quantitat dels ingredients, pel que us deia, perquè sortís un xic més alt, però no ho vaig aconseguir, tot al contrari. Així que us deixo la millor fórmula en quan a aspecte i gust, fins al moment ;)

INGREDIENTS

125 grs de farina blanca d’espelta

125 grs de farina integral d’espelta

100 grs de sucre

250 grs de iogurt natural (sempre els faig jo, així que poden ser més o menys espessos)

100 ml de llet

100 ml d’oli d’oliva

Ratlladura d’una llimona

1 sobre de llevat químic

25 grs de cacau pur

ELABORACIÓ

En un bol batre el iogurt juntament amb el sucre i, un cop ben integrat, incorporar-hi la llet i l’oli d’oliva. Afegir a la mescla la ratlladura de llimona. A continuació barrejar la farina blanca, el llevat i el cacau pur i incorporant aquesta mescla, prèviament passada per un sedàs, a la barreja de líquids. Farem el mateix amb la farina integral però amb la part de farina que no passi pel sedàs l’hi afegirem a poc a poc, fins aconseguir una massa homogènia. Abocarem aquesta mescla a un motlle prèviament untat amb oli d’oliva i enfarinat i ho courem al forn, ja calent, a temperatura regular durant 20 minuts.