Amanida niçoise + {jo et cuido, tu em cuides}

Els darrers dies de primavera vaig plantar un mini hort a la terrassa. Un parell de tomaqueres de tomàquets cherry i dos enciams. Al cap d’una setmana hi vaig plantar una pebrotera i dos enciams més, perquè prenguessin el relleu als primers.  Les plantes són molt gratificants, ja us n’he parlat en algun altre post, remenar la terra, plantar, veure créixer vida nova al teu voltant, tot plegat et renova, és un donar i rebre, tot i que sempre hi ha aquella que no acaba d’aixecar mai cap, d’aquestes també en tinc, però s’ha de ser perseverant, insistir-hi. Però quan a més a més d’alimentar l’ànima en pots alimentar el cos el premi és doble, fruits saborosos que es reben amb il·lusió, els primers tomàquet, enciams... proveu-ho!, són regals de la natura, un jo et cuido, tu em cuides.  Tot i que encara no hem fet collita, les primeres flors ja han donat pas als tomàquets, madurant de mica en mica al sol, dels enciams aviat en farem amanida i la pebrotera va fent el seu curs.

I parlant d'horts, avui us porto una altra amanida, ideal per treure un bon partit a l’escalivada de l’altra dia.

Fa uns dies, la Fina de Cuina Cinc li en va dedicar una bona crònica i me la va recordar, doncs era una de les amanides que fèiem més quan tot just érem tan sols dos a taula.

INGREDIENTS (4 persones)

½ de patates petites

Enciam i canonges

2 ous

2 o 3 tomàquets

1 pebrot vermell i verd escalivat

Sal i oli

ELABORACIÓ

Coeu les patates amb pell uns 20 o 30 minuts (jo vaig utilitzar patates escalivades). Un cop cuites i refredades es tallen a rodanxes. Feu els ous durs. En una plàtera gran poseu-hi l’enciam i els canonges (també podeu utilitzar escarola o els brots verds que més us agradin), al bell mig les patates, i tot al voltant l’ou dur. Poseu-hi per sobre tires de pebrot vermell i verd escalivat (i si us hi agrada també filets d’anxoves i olives). A la vora col·loqueu-hi els tomàquets tallats a quarts i amaniu-ho amb sal i oli (o una vinagreta).

Font: Cuina és senzill. Montserrat Seguí de Queralt

Tomàquets a la provençala + {magdalenes finalistes al concurs de Maison Courgette}

Mentre estic davant aquest full en blanc i no trobo les paraules obro el navegador, ho faig molt sovint, miro el correu, em poso al dia de les vostres publicacions, i llavors torno aquí, escric quatre ratlles, i ho torno a deixar. No sempre ho enllesteixo el mateix dia. Dilluns al migdia, mentre estava entre aquest escrit, la recepta i buscant informació sobre els tomàquets, tot plegat sense masses ganes, faig un cop d’ull a Bloglovin’, ara us segueixo des d’allí des de l’anunci de la desaparició de Google Reader, és que no us vull perdre de vista! Bé, al que anava, doncs fent un repàs veig una nova entrada al blog Maison Courgette, Resultados concurso Maison Courgette. Per fi! No sé, participo poc en concursos i reptes, no sempre publico receptes fresques, el contingut del blog no sempre coincideix amb l’activitat recent de la meva cuina, però aquest concurs em feia il·lusió, feia poc que havia reorientat el contingut del blog i el que la recepta pel concurs hagués de ser lactovegetariana, res de carn, peix, ou i els seus derivats, em va animar encara més a participar-hi. Tal i com us vaig explicar ja en el post pel concurs, volia que fos una recepta d’un plat habitual a casa, però substituint aquells ingredients que fins avui per mi eren insubstituïbles, com per exemple els ous en receptes de bescuits. Al final en l’elecció van sortir escollides les magdalenes, ja sabeu com m’agrada fer-ne, i el resultat va ser tot un encert, boniques, boníssimes i premiades, doncs es troben entre les tres receptes finalistes del concurs! Vitamina pura per començar el mes!

Moltes gràcies a tots, a tu Aradhya, al jurat i als patrocinadors!

Doncs aquests és la recepta que us volia presentar avui, sense més informació, ho deixo per a una propera entrada. Això si, uns tomàquets que queden deliciosos i que la recepta se’n va de cap al blog de la Rosilet Mejía, Suggar and some Salt, per la seva campanya ‘pon una ensalada en tu verano’.

INGREDIENTS

4 tomàquets grossos

1 ceba petita

2 grans d’alls

Julivert

Pa ratllat

ELABORACIÓ

Rentar els tomàquets, tallar a rodanxes i espolsar per treure’n el suc i les llavors. (La recepta original posa partir-los horitzontalment i la meva interpretació va ser a rodanxes. Cadascú que ho faci segons al seu gust i desig). Tot seguit fregir els tomàquets ½ minut de cada costat, col·locar-los en una plata que pugui anar al forn i salar. Mentrestant tallar la ceba ben petita i ofegar sense daurar. Afegir-hi els grans d’alls tallats petits, remenar i retirar del foc. A continuació repartirem la ceba amb els alls per sobre els tomàquets, hi posarem una mica de pa ratllat per sobre i ho gratinarem, poc, que el pa ratllat no se’ns cremi. Servir damunt un llit d’enciam o brots verds, el que més agradi.

Font: Cuina és senzill. Montserrat Seguí de Queralt.

Amanida de cuscús {amb el que trobo al rebost i a la nevera}

Diumenge el matí. Mentre trec la pols rumio què faré per dinar. El bip del mòbil m’avisa que tinc un nou missatge. Són els de Què soparem? amb una nova entrada al blog, Quan la inspiració ve dels ingredients: patates al fornamb ànet i llimona i tabuleh de búlgur amb herbes. Llegeixo el post entre prestatge i prestatge i el missatge m’és clar, què cuino amb el que tinc?, perquè m’he d’espavilar amb el que hi ha al rebost, i no perquè siguem diumenge sinó perquè som a finals de mes i a aquestes alçades tot ho allarguem com un xiclet.

Llegeixo la recepta de tabuleh però no ser què és el búlgur, per la foto sembla un cereal similar al cuscús i d’això si que en tinc. Així que ja ho se, prepararé una amanida de cuscús amb el que hi hagi al rebost i a la nevera.

La paraula cuscús prové de l’àrab i significa ‘menjar’, doncs se’l pot considerar com el plat principal de molts pobles del nord d’Àfrica, un aliment considerat bàsic que en algunes famílies es cuina a diari. És un cereal que s’elabora a partir de la sèmola del blat dur que s’aconsegueix molent els grans sencers fins aconseguir una mena de farina gruixuda.

Pel que fa a les propietats nutricionals és ric en hidrats de carboni complexos (75% del seu pes), proteïnes (12% del seu pes) i pocs greixos (1% del seu pes), majoritàriament poliinsaturats. Si escollim la opció integral és ric en fibra, a més d’assegurar-nos la ingesta de vitamines del grup B ja que aquestes es troben en el germen. Pel que fa als minerals és ric en potassi, magnesi, fòsfor i seleni. A més a més el cuscús és una font de proteïna completa i de qualitat si es combina amb llegums i/o amb fruita seca, ja que és deficient en la lisiana (aminoàcid essencial).

Fonts: Wikipedia – Ets el que menges

INGREDIENTS

cuscús

la mateixa quantitat d’aigua que de cuscús (una mica més si és integral)

bròquil verd

pebrot verd

pebrot vermell

poma

sal Herbamare^®

fruits secs trossejats
oli

suc de llimona

ELABORACIÓ

Començarem per tallar els brots de bròquil verd i els courem al vapor amb un polsim de sal fins que siguin tendres.

Mentrestant posarem l’aigua al foc i tan bon punt arrenqui el bull l’abocarem sobre el cuscús que haurem posat dins un bol amb una mica de sal. El deixarem reposar tapat amb un drap durant uns 7-8 minuts, fins que s’hagi hidratat. Passat aquest temps pentinarem el cuscús amb una forquilla perquè els grans quedin solts.

Finalment tallarem el pebrot verd, el pebrot vermell i la poma a daus petits i quan el bròquil sigui cuit ho mesclarem tot plegat amb el cuscús hidratat.

Fred de la nevera ho amanirem al gust amb una mica d’oli i suc de llimona i ja estarà llest per servir a taula.

Amb aquesta recepta col·laboro amb la campanya que engega per segon any consecutiu la Rosilet Mejía des del seu blog Sugg-r and some Salt.