granola

Esta receta de granola la descubrí hace mucho tiempo, y ya la hago con los ojos cerrados, quitando y añadiendo ingredientes según está provista mi despensa o se dispara mí imaginación cuando voy a comprar. Os aconsejo quitarle el azúcar de la receta original que enlazo al final, no le hace falta para ser sana y deliciosa.

INGREDIENTES

160 g de copos de avena gruesos sin gluten; 30 grs de semillas de lino; 60 grs de almendras crudas, y/o nueces, y/o avellanas, al gusto; 60 grs de pipas de calabaza; 25 grs de miel o sirope de ágave; 1 pizca de sal; 1/2 cucharadita de canela molida; 3-4 cucharadas de agua; 100 g de arándano azul

ELABORACIÓN

Precalentar el horno a 160ºC y forrar una bandeja grande con papel sulfurizado. Trocear ligeramente los frutos secos (almendras, nueces, avellanas) con un cuchillo o con una picadora. Si los arándanos estuvieran muy secos, los podemos dejar a remojo en agua o en una infusión de té.

Mezclar en un recipiente grande los copos de avena con  las semillas de lino, los frutos secos troceados y las pipas de calabaza. Añadir la sal, las especias, la miel o sirope de ágave e ir mezclando a medida que añadimos el agua poco a poco. Tiene que quedar todo humedecido, pero sin pasarnos.

Extender en una capa en la bandeja de horno. Podemos añadir los arándanos escurridos si son de gran tamaño y nos gusta que adquieran un toque crujiente, aunque hay que tener cuidado de que no se quemen. También los podemos reservar para el final. Hornear durante unos 15-20 minutos, removiendo con cuidado cada 5 minutos y vigilando que no se tueste demasiado. Dejar enfriar completamente antes de guardar.

Receta adaptada de esta: muesli crujiente de avena y almendras.

las tortitas americanas de la felicidad

Ayer pensaba en ir hoy a la ciudad a reencontrarme con ella desde detrás del objetivo de mi cámara. Puede parecer una tontería, pero la última vez que estuve haciendo fotos en Barcelona fue hace casi un año, y hasta hoy no me he visto capaz de cargar con el plus que representa llevar la cámara dentro de la mochila. Al final una infección de oído, sorprendentemente casi sin dolor, pero sorda como una tapia, me ha dicho que necesitaba la calma que me da el pueblo, dejarme envolver por la cotidianidad de un sábado. Despertar sin prisas al ritmo del desayuno de un día de fiesta, sentir en la cara la calidez de la primavera al salir de casa, perderme un rato entre libros en la biblioteca, comprar algunos alimentos que me hacen la vida más bella, y volver a mi ruta larga por el campo.

Y mientras todo esto sucedía, sentía la felicidad colarse por los poros de mi piel, sentir la ligereza, y las ganas al llegar a casa de cocinar para la merienda estas deliciosas tortitas americanas.

INGREDIENTES

200 grs de copos de avena sin gluten

1 cucharadita (de las de moka) de sal

3 cucharaditas (de las de moka) de levadura

1 cucharada sopera de miel

1 cucharada sopera de aceite

2 huevos

1 vaso (de los de agua) de leche de avena sin gluten

ELABORACIÓN

Empezamos triturando los copos de avena con un molinillo de café, sin llegar a transformarlos en una harina fina. También podríamos utilizar harina de avena sin gluten, u otro tipo de harina, pero al morder las tortitas me gusta encontrar algún que otro tropezón de copo que no ha terminado de triturarse, les da una textura deliciosa. Una vez procesados los copos los mezclamos en un bol con la sal y la levadura.

En otro bol batimos ligeramente los huevos y les añadimos el aceite, la leche y la miel. A la mezcla de líquidos se le añade la mezcla de harina, sal y levadura y lo batimos deprisa y poco tiempo, sin preocuparse si han quedado grumos, se disolverán al cocer las tortitas. Es mejor pasar el líquido espeso en una jarra para hacerlas.

Para cocer las tortitas se pone el volumen de una cucharada sopera de líquido, o un poco más, sobre una plancha o sartén antiadherente caliente. Cuando empiecen a salir burbujitas se le da la vuelta con una espátula para que se cueza por el otro lado. Han de quedar doradas.

Están deliciosas aun calientes. Si se tiene que esperar un poco se dejan en un lugar caliente unas sobre las otras.

Servirlas acompañadas de chocolate o mermelada o miel o crema de almendras, al gusto.

galletas de avena

Miro atrás y casi no me puedo creer como ha cambiado mi cocina, los alimentos que hoy habitan en sus armarios y la nevera, adoptados unos y desterrados otros por opciones propias, o por el bien de todos, aunque algunos resisten a la reforma gracias a mis hijos.

Ya no compro galletas, por lo obvio de sus etiquetas, salvo alguna que otra sublevación adolescente a la que no opongo resistencia, y hoy nos apetecían. Así que he encendido el horno y he probado la receta de galletas de avena del blog Pipas de calabaza. ¡Ricas y saludables! ¿Os atreveis?

INGREDIENTES

1 taza de harina integral de avena sin gluten; 1 taza de copos de avena sin gluten; 1 taza de uvas pasas; 4 cucharadas soperas de compota de manzana; ½ taza de aceite de oliva; 4 cucharadas soperas de la mezcla triturada de semillas de lino, chía, sésamo y pipas de calabaza (o nueces o cualquier otro fruto seco); 4 cucharaditas de postre de sirope de arce (u otro edulcorante).

ELABORACIÓN

En un bol mezclamos la harina integral de avena, los copos de avena, la compota de manzana, las uvas pasas trituradas, las semillas trituradas y el sirope de arce. A continuación añadimos el aceite y lo trabajamos hasta conseguir una mezcla densa.

Acto seguido formamos bolas de la masa y las colocamos sobre una bandeja con papel de hornear y las aplastamos para darles la forma de galleta.

Horneamos 20-25 minutos hasta que estén doradas.

Mi versión de la receta del blog Pipas de cabalaza. 

galletas de sésamo, canela y naranja

INGREDIENTES

180 grs de trigo sarraceno; 140 grs de concentrado de agave – 60 grs de concentrado de agave caramelizado; 60 grs de zumo de naranja; 90 grs de aceite de coco; 1 cucharadita de levadura química; ½ cucharadita de canela en polvo; una pizca de sal; 50 grs de semillas de sésamo.

ELABORACIÓN

Hervid los 140 grs de concentrado de agave hasta que se vuelva de color caramelo y volcar encima una goma Silpat (si no disponéis, encima del mármol de la cocina). Dejadlo enfriar y, un vez frio, trituradlo. Poned en un bol 60 grs de agave caramelizado en polvo y lo mezcláis con la harina, la levadura, la sal y la canela en polvo. Mojadlo con el aceite de coco y el zumo de naranja. Amasadlo el punto justo. Estirad la masa sobre un papel de horno de un grosor de 3 mm. Cortad las galletas redondas con un cortapastas. Retirad los retales, volverlos a amasar y repetid la misma operación. Esparcid sésamo sobre las galletas y pasad el rodillo suavemente por encima para fijar las semillas sin deformar las galletas. Hornead 25 minutos a 180º.

Fuente: ets el que menges (tuneada)

Magdalenes sense gluten + {la celiaquia}

La veïna un dia em deia, no és el mateix al·lèrgia al gluten que intolerància al gluten. I  és ben cert. El gluten és un complex proteic que es troba en alguns cereals format per dues proteïnes, glutenina i gliadina, aquesta última la responsable de la intolerància al gluten. També conté dues proteïnes més, l’albúmina i les globulines, essent aquestes últimes les més implicades en el procés al·lèrgic. Aquesta al·lèrgia es pot superar un cop s’arriba a l’edat adulta mentre que la intolerància és crònica. Un altre aspecte és el tractament, en què en el cas de l’al·lèrgia n’hi haurà prou eliminant el blat de l’alimentació mentre que en el cas de la intolerància s’ha d’eliminar de l’alimentació tot aliment que contingui gluten, present en el blat, la civada, l’ordi, el sègol i el triticale (híbrid de blat i sègol), així com totes les varietats de cadascun d’aquests cereals, com l’espelta o el kamut. O dit d’altra manera, eliminar totes les farines de cereals que siguin panificables, que donen a les masses les propietats d’elasticitat i esponjositat que permeten que la massa fermenti. Cal tenir present, a part d’eliminar tots aquests cereals de la dieta, que molts aliments poden contenir possibles fonts de gluten ocult, com alguns additius alimentaris.

Doncs la intolerància al gluten no és sinó una resposta autoimmune a la gliadina, causant la inflamació de les vellositats intestinals, responsables de la correcta absorció dels nutrients en els intestins. La seva inflamació constant fa que es degradin i no siguin capaces d’absorbir correctament els nutrients, eliminant-los i provocant carències nutricionals importants.

Fonts: El blog de menja sa

Quan vaig fer aquestes magdalenes no en tenia dubte de que sortirien bones, són les que faig darrerament i només en substituïa la farina per una sense gluten. Però no m’imaginava pas aconseguir els barrets ofenosos que sempre m’hi surten, doncs era la primera vegada que feia res de rebosteria amb aquest tipus de farina, una d’aquestes que ja venen preparades que em va proporcionar la mateixa veïna, amb farina de blat de moro, midó de blat de moro i espessidor (farina de llavors de garrofa).

Boníssimes, encara que llàstima de la sensació farinosa (poc) que queda en el paladar. Com que a casa no hi ha ningú celíac mai havíem menjat productes d’aquest tipus i podem comparar poc, però continuaré investigant i provant altres tipus de farina. Anem per la recepta.

INGREDIENTS

200 grs de farina Schär Mix dolci – Mix C

100 grs de sucre

2 ous

100 ml de llet de soja (o qualsevol altre tipus de llet vegetal o animal)

100 ml d’oli

1 sobre de llevat

1 ratlladura de llimona

1 culleradeta de canyella en pols

ELABORACIÓ

Es baten els ous juntament amb el sucre enèrgicament, fins que la barreja dobli el seu volum. Tot seguit s’abaixa el ritme de batuda i s’hi afegeix la llet i, sense deixar de batre, l’oli molt a poc a poc. Es barreja la farina tamissada, la llevadura, la canyella en pols i la ratlladura de llimona i es va incorporant a poc a poc a la mescla anterior, fins aconseguir una massa homogènia.

En aquest moment es tapa el bol amb un drap de cuina i es deixa reposar a la nevera almenys durant una hora. Passat aquest temps de repòs es torna a batre enèrgicament la massa amb un batedor manual.

Per acabar s’omplenen les càpsules de paper arrissat o silicona dues terceres parts de la seva capacitat, prèviament untades amb una gota d’oli, i es couen al forn, molt calent, durant uns 12-15 minuts.

Bon estiu!

Croquetes de patates i cigrons {sense gluten i sense lactosa}

Quan parlo amb un acèrrim defensor de que major font de riquesa proteica es troba en els aliments com la carn, el peix i el marisc sempre els dic –i perquè els llegums es troben en el 4t pis de la piràmide de l’alimentació juntament amb aquests? Doncs les proteïnes no són exclusives dels aliments d’origen animal, molts aliments vegetals també en tenen.

Els llegums contenen una riquesa proteica que va entre un 7% i un 22% (grams de proteïna per 100 grs de producte) –la carn entre el 15% i el 25%, el peix entre el 17% i el 20% i els ous un 10%-, a més d’un gran valor biològic (qualitat proteica). El valor biològic d’un aliment es mesura per la quantitat d’aminoàcids que conté i que s’hi trobin en les proporcions adequades (existeixen 20 aminoàcids, 8 en són essencials, i la seva combinació acabaran formant les proteïnes). Per exemple, els ous, com a producte amb un alt valor biològic, s’hi estableix el número de referència 100, igual que la llet materna. Doncs els llegums tenen un valor biològic que va de 40 fins a 70. Aquesta combinació de riquesa i qualitat proteica és el que fan especial els llegums.

Tot això fa que hem de tractar els llegums en els menús com un segon plat, acompanyant-los de verdures i cereals, i ens ajudarà a disminuir el consum de productes d’origen animal, en excés en les dietes occidentals, i a augmentar el consum de fibra. Tenim en les nostres mans un producte d’una gran riquesa alimentària i alhora econòmic.

Avui cuinem amb cigrons. Primer de tot cal destacar que el fet que tingui molta riquesa proteica sigui un aliment d’un alt valor biològic, amb tots els aminoàcids essencial, doncs és deficient en metionina i cistina i tenen poc triptòfan. Els haurem de completar amb cereals integrals, doncs la combinació de llegums i cereals li dóna el mateix valor proteic que la carn. Contenen més ferro que altres llegums i són rics en calci, potassi, folats, zinc, seleni i vitamines del grup B.

Un inconvenient dels cigrons és que poden ser una mica indigests si es mengen sencers. Per això la forma més digestiva (i apetitosa) de menjar-los és com ho fan tradicionalment a l'Orient Mitjà, en puré o paté fred (el hummus) o en croquetes (falafel).

Fonts: Ets el que menges - La consulta de menja sa

Les croquetes a casa va que volen, tan bon punt surten de la cuina cap a la taula desapareixen. La veritat és que el dia que t’hi poses vol una bona estona de dedicació, però llavors en tens una bona provisió al congelador per a diversos àpats.

Aquesta darrera vegada he fet alguns canvis en els ingredients, però sense canviar-ne el mètode que utilitzo sempre per fer-les. Tenim una veïna amb intolerància al gluten (malaltia celíaca) i mai pot provar tot allò que cuino i porta farina de blat, ordi, sègol, civada, espelta, blat kamut i triticale (híbrit de blat i sègol). La veritat és que no és tan difícil, tot és pensar-hi i posar fil a l’agulla per buscar aquells ingredients que els substitueixin amb el mateix èxit en el resultat final del plat.

INGREDIENTS
100 grs  de cigrons + 250 grs de patates (proporció sense coure)
350 grs de patates i cigrons cuits fet puré
1 ceba
500 ml de llet de soja
3 rovells d’ous
100 grs de farina d’arròs
50 gr de farina de blat de moro (Maizena)
Sal
Pebre blanc
1 culleradeta de salsa de soja (opcional)
Oli d’oliva
3 clares
Pa ratllat sense gluten
Oli d’oliva (per fregir-les)

ELABORACIÓ

Amb les proporcions que us indico de patates i cigrons sense coure n’obtindreu uns 500 grs un cop cuit. Si no desitgeu que us en sobri per fer-ne un plat llavors reduir les quantitats.

La vigília posar els cigrons en remull (8 hores). Si es viu en un lloc on l’aigua de l’aixeta és molt dura millor fer el remull i la cocció del llegum amb aigua envasada. També ajuda a estovar l’aigua posar-hi un polsim de bicarbonat.  L’endemà escórrer i esbandir una mica sota l’aixeta. A continuació es posen els cigrons dins una olla a pressió coberts d’aigua dos o tres dits per sobre, i a partir del moment que puja la vàlvula indicadora de la pressió abaixar el fogó i deixar coure 20 minuts. Un cop es pugui obrir l’olla, amb els cigrons ja cuits, s’hi afegeix les patates talles a daus, es sala i es deixa coure tot plegat fins que les patates siguin toves. Per a la confecció de les croquetes triturar 350 grs de patates i cigrons cuit.

En una paella fonda o cassola adequada al volum de les croquetes que ens disposem a fer, i amb un fil d’oli, sofregir a foc lent, fins a enrossir, la ceba picada molt fina, 20 minuts.
En un bol a part mesclar la resta d’ingredients, el puré de patates i cigrons, la llet de soja, la farina d’arròs, la Maizena, els 3 rovells, sal, un xic de pebre i un polsim molt petit de nou moscada, mesclar-ho bé amb l’ajut d’una batedora de barnilles.

Abocar la mescla del bol a la cassola on tenim el sofregit de ceba ben rossa i, a mig foc, prosseguir la cocció, sense parar de remenar, fins que la mescla es converteix en una pasta fina i brillant, que per cocció i emulsió, per si mateixa es desenganxa de les parets de l’atuell on estem cuinant, 10minuts.
Només ens queda abocar la pasta de les croquetes en un atuell adequat, esperar que es refredi, donar-hi forma de croquetes, passar-les per les clares i arrebossar-les amb el pa ratllat sense gluten, i fregir-les amb l’oli d’oliva.

Mentre acabava d’escriure aquest text me’n vaig adonat que aquesta recepta havia d’anar davant de la que ja tenia programada per avui, que també porta llegums, perquè aquí explico conceptes que ens ajuden a entendre el valor d’aquest aliment dins la nostra alimentació.