Magdalenes de coco {amb farina d’espelta}

Avui us vull parlar de l’espelta, un cereal que a casa està guanyant lloc al blat. Ja fa uns anys, quan a Girona van obrir la primera fleca on l’aparador de pans a escollir diferia molt de les fleques on s’hi podien trobar tan sols els típics pans de quilo i de mig, les barres de quart, de mig i franceses, els panets, els llonguets i poca cosa més, va ser quan vaig veure per primera vegada pa fet amb farina d’espelta. Era un nou cereal desconegut per la majoria de la població que de mica en mica se’ns ha anat venen com una alternativa molt més saludable al blat. Però, és així?

L’espelta, o blat salvatge, és un avantpassat del blat, considerat el cereal originari de tota la família del blat tou (7000 anys abans de Crist). Juntament amb el blat kamut, tot i contenir gluten és molt més digerible que el blat, fet que es podria atribuir a que aquestes dues varietats de blat no són híbrides, no són fruit de cap tipus d’encreuament o manipulació. El blat que consumim actualment ha estat molt modificat per aconseguir varietats molt més productives i resistents a malalties, modificades genèticament i allunyades dels seus orígens. En el cas del kamut un altre fet podria ser que presenta una capa més fina que la del blat i conté menys fibra, cosa que el fa de més fàcil digestió. L’espelta, a més a més, durant el seu creixement desenvolupa una pellofa petita que la protegeix de qualsevol tipus de pol·lució atmosfèrica i respon malament als estímuls provocats pels tractaments químics, així que és ideal per a la producció ecològica. El cas és que moltes persones que presenten al·lèrgia a la proteïna del blat –diferent de la intolerància crònica la gluten- quan deixen de menjar blat i consumeixen alguna d’aquestes dues varietats de cereals les molèsties disminueixen o fins hi tot desapareixen. En tot cas l’espelta és molt més rica en proteïnes que el blat, un 15% enfront del 11,5% del blat, i és un excel·lent anti-estrès pel seu alt contingut en magnesi.

Fonts: La consulta de Menja sa - Ets el que menges - Biosfera

Aquestes magdalenes la primera vegada que les vaig fer va ser sense coco ratllat, però en aquell cas enlloc de 150 ml de llet n’hi vaig posar 100 ml. Al fer-les de coco hi vaig afegir una mica més de llet perquè no quedés la massa tan espessa al incorporar-hi el coco. Sigui com sigui, d’una manera o d’una altra, queden boníssimes i admeten infinitat de combinacions.

INGREDIENTS

200 grs de farina d’espelta

75 grs de sucre

2 ous

150 ml de llet de soja

100 ml d’oli

1 sobre de llevat

1 ratlladura de llimona

50 grs de coco ratllat

ELABORACIÓ

Es baten els ous juntament amb el sucre enèrgicament, fins que la barreja dobli el seu volum. Tot seguit s’abaixa el ritme de batuda i s’hi afegeix la llet i, sense deixar de batre, l’oli molt a poc a poc. Es barreja la farina tamissada, la llevadura, i la ratlladura de llimona i es va incorporant a poc a poc a la mescla anterior, fins aconseguir una massa homogènia. Finalment hi afegirem el coco ratllat.

En aquest moment es tapa el bol amb un drap de cuina i es deixa reposar a la nevera almenys durant una hora. Passat aquest temps de repòs es torna a batre enèrgicament la massa amb un batedor manual.

Per acabar s’omplenen les càpsules de paper arrissat o silicona dues terceres parts de la seva capacitat, prèviament untades amb una gota d’oli, i es couen al forn, molt calent, durant uns 12-15 minuts.

I per acabar, us convido a que passeu pel meu blog de fotografia, hi trobareu un reportatge fotogràfic recordant París!