Crema de carbassa amb llenties vermelles

Hi va haver un dia que a casa semblava Pesadilla en la cocina, vaig començar amb unes llenties verdes fetes un puré dins l’olla pressió i vaig continuar amb una crema de taronja totalment immenjable, tot i que aquí la valenta se’n va menjar tot un plat, el remordiment de llençar-ho per l’aigüera va poder més que tot. Era una recepta que vaig trobar en un suplement de la revista Cuerpomente i la veritat no ser què va passar, portava pastanaga i taronja, més pastanaga que taronja, aquesta última només una, i un cop cuit tot plegar el gust amarguejava molt, semblava com si el fet de bullir la taronja l’hi hagués provocat aquesta reacció. En veure que no havia quedat prou bé vaig reaccionar ràpidament, doncs era el dinar de l’endemà, i llavors vaig fer aquesta crema de carbassa amb llenties vermelles que us porto avui, que ja feia per segona vegada i d’èxit assegurat.

Les llenties són una font important de minerals, tan per varietat com per alt contingut, com el ferro, coure, fòsfor, seleni, manganès i zinc, així com quantitats considerables d’àcid fòlic, vitamina B₁, B₂ i niacina. També, com la resta de llegums, són una font important de proteïnes i fibra, però tenen un dèficit d’aminoàcids essencials, per això cal complementar amb cereals per equilibrar l’àpat.  Es complementes especialment bé amb els que proporciona l’arròs. L’arròs i les llenties per separat són deficients amb varis aminoàcids essencials, però si es mengen junts les deficiències queden compensades. Són els aminoàcids i no les proteïnes els que s’han de considerar unitats nutritives, i els aminoàcids es troben en tots els aliments.

Tot i que són molt nutritives es recomana no menjar-ne quantitats excessives, doncs poden contribuir a l’acidificació de l’organisme. Es preferible prendre dosis moderades acompanyant arrossos, sopes, guisats i amanides.

Fonts: Gra Galí – Ets el que menges

Doncs avui us cuino aquesta crema de carbassa amb unes llenties vermelles especial per a purés. No necessiten remull previ i queden molt ben integrades amb la resta d’ingredients al triturar-ho, no en notarem la pellofa típica d’altres llenties i llegums.

Una crema molt nutritiva tan bona a l’hivern ben calentona com a l’estiu freda de la nevera.

INGREDIENTS

100 grs de llenties vermelles (especial per a purés)

300 grs de carbassa

150 grs de patates

1 porro

1 l d’aigua

Sal

Un polsim de pebre blanc, gingebre o cúcuma, al gust

Oli d’oliva verge extra

ELABORACIÓ

En una olla amb un raig d’oli d’oliva ofeguem el porro i tot seguit hi afegim la carbassa i les patates tallades a làmines fines, les llenties vermelles rentades i un litre d’aigua bullent. Ho mesclem bé, salpebrem i ho deixem coure tot plegat uns 30 minuts. Un cop cuit i un xic refredat ho triturem i hi afegim un bon raig d’oli d’oliva verge extra.

Croquetes de patates i cigrons {sense gluten i sense lactosa}

Quan parlo amb un acèrrim defensor de que major font de riquesa proteica es troba en els aliments com la carn, el peix i el marisc sempre els dic –i perquè els llegums es troben en el 4t pis de la piràmide de l’alimentació juntament amb aquests? Doncs les proteïnes no són exclusives dels aliments d’origen animal, molts aliments vegetals també en tenen.

Els llegums contenen una riquesa proteica que va entre un 7% i un 22% (grams de proteïna per 100 grs de producte) –la carn entre el 15% i el 25%, el peix entre el 17% i el 20% i els ous un 10%-, a més d’un gran valor biològic (qualitat proteica). El valor biològic d’un aliment es mesura per la quantitat d’aminoàcids que conté i que s’hi trobin en les proporcions adequades (existeixen 20 aminoàcids, 8 en són essencials, i la seva combinació acabaran formant les proteïnes). Per exemple, els ous, com a producte amb un alt valor biològic, s’hi estableix el número de referència 100, igual que la llet materna. Doncs els llegums tenen un valor biològic que va de 40 fins a 70. Aquesta combinació de riquesa i qualitat proteica és el que fan especial els llegums.

Tot això fa que hem de tractar els llegums en els menús com un segon plat, acompanyant-los de verdures i cereals, i ens ajudarà a disminuir el consum de productes d’origen animal, en excés en les dietes occidentals, i a augmentar el consum de fibra. Tenim en les nostres mans un producte d’una gran riquesa alimentària i alhora econòmic.

Avui cuinem amb cigrons. Primer de tot cal destacar que el fet que tingui molta riquesa proteica sigui un aliment d’un alt valor biològic, amb tots els aminoàcids essencial, doncs és deficient en metionina i cistina i tenen poc triptòfan. Els haurem de completar amb cereals integrals, doncs la combinació de llegums i cereals li dóna el mateix valor proteic que la carn. Contenen més ferro que altres llegums i són rics en calci, potassi, folats, zinc, seleni i vitamines del grup B.

Un inconvenient dels cigrons és que poden ser una mica indigests si es mengen sencers. Per això la forma més digestiva (i apetitosa) de menjar-los és com ho fan tradicionalment a l'Orient Mitjà, en puré o paté fred (el hummus) o en croquetes (falafel).

Fonts: Ets el que menges - La consulta de menja sa

Les croquetes a casa va que volen, tan bon punt surten de la cuina cap a la taula desapareixen. La veritat és que el dia que t’hi poses vol una bona estona de dedicació, però llavors en tens una bona provisió al congelador per a diversos àpats.

Aquesta darrera vegada he fet alguns canvis en els ingredients, però sense canviar-ne el mètode que utilitzo sempre per fer-les. Tenim una veïna amb intolerància al gluten (malaltia celíaca) i mai pot provar tot allò que cuino i porta farina de blat, ordi, sègol, civada, espelta, blat kamut i triticale (híbrit de blat i sègol). La veritat és que no és tan difícil, tot és pensar-hi i posar fil a l’agulla per buscar aquells ingredients que els substitueixin amb el mateix èxit en el resultat final del plat.

INGREDIENTS
100 grs  de cigrons + 250 grs de patates (proporció sense coure)
350 grs de patates i cigrons cuits fet puré
1 ceba
500 ml de llet de soja
3 rovells d’ous
100 grs de farina d’arròs
50 gr de farina de blat de moro (Maizena)
Sal
Pebre blanc
1 culleradeta de salsa de soja (opcional)
Oli d’oliva
3 clares
Pa ratllat sense gluten
Oli d’oliva (per fregir-les)

ELABORACIÓ

Amb les proporcions que us indico de patates i cigrons sense coure n’obtindreu uns 500 grs un cop cuit. Si no desitgeu que us en sobri per fer-ne un plat llavors reduir les quantitats.

La vigília posar els cigrons en remull (8 hores). Si es viu en un lloc on l’aigua de l’aixeta és molt dura millor fer el remull i la cocció del llegum amb aigua envasada. També ajuda a estovar l’aigua posar-hi un polsim de bicarbonat.  L’endemà escórrer i esbandir una mica sota l’aixeta. A continuació es posen els cigrons dins una olla a pressió coberts d’aigua dos o tres dits per sobre, i a partir del moment que puja la vàlvula indicadora de la pressió abaixar el fogó i deixar coure 20 minuts. Un cop es pugui obrir l’olla, amb els cigrons ja cuits, s’hi afegeix les patates talles a daus, es sala i es deixa coure tot plegat fins que les patates siguin toves. Per a la confecció de les croquetes triturar 350 grs de patates i cigrons cuit.

En una paella fonda o cassola adequada al volum de les croquetes que ens disposem a fer, i amb un fil d’oli, sofregir a foc lent, fins a enrossir, la ceba picada molt fina, 20 minuts.
En un bol a part mesclar la resta d’ingredients, el puré de patates i cigrons, la llet de soja, la farina d’arròs, la Maizena, els 3 rovells, sal, un xic de pebre i un polsim molt petit de nou moscada, mesclar-ho bé amb l’ajut d’una batedora de barnilles.

Abocar la mescla del bol a la cassola on tenim el sofregit de ceba ben rossa i, a mig foc, prosseguir la cocció, sense parar de remenar, fins que la mescla es converteix en una pasta fina i brillant, que per cocció i emulsió, per si mateixa es desenganxa de les parets de l’atuell on estem cuinant, 10minuts.
Només ens queda abocar la pasta de les croquetes en un atuell adequat, esperar que es refredi, donar-hi forma de croquetes, passar-les per les clares i arrebossar-les amb el pa ratllat sense gluten, i fregir-les amb l’oli d’oliva.

Mentre acabava d’escriure aquest text me’n vaig adonat que aquesta recepta havia d’anar davant de la que ja tenia programada per avui, que també porta llegums, perquè aquí explico conceptes que ens ajuden a entendre el valor d’aquest aliment dins la nostra alimentació.

Croquetes de llenties {mètode Ruscalleda}

Les persones grans  no entenen mai res totes soles, i per als nens és molt pesat haver-los de donar sempre  explicacions i més explicacions.

El petit príncep

Antoine De Saint-Exupéry

Croquetes de què? de llenties! Si, si, de llenties! Quan vaig fer aquestes croquetes vaig fer un joc a taula, esbrinar de què eren. Jo crec que quasi és impossible encertar-ho.

Van agradar molt. Què molt? Moltíssim!

La idea sorgí mentre feia neteja, neteja de rampoines que corren durant temps pels armaris amb el perill d’acabar a les deixalles perquè ja han caducat. Vaig trobar un pot de llenties cuites que em va donar la meva mare feia temps, i barrinant entre què en podia fer i la proposta de La recepta del quinze d’aquest mes, van sorgir aquestes croquetes. Us les recomano!

INGREDIENTS
1 pot de llenties cuites (pes net 290g, pes escorregut 200g)
1 ceba

1 pastanaga

3 tomàquets no massa grossos

500 ml. de llet
3 rovells d’ous
100 grs de farina de blat
50 gr. de farina de moro (Maizena)
Sal, pebre blanc, oli extra verge d’oliva
3 clares, pa ratllat
Oli d’oliva (per fregir-les)

ELABORACIÓ

En una paella fonda o cassola adequada al volum de les croquetes que ens disposem a fer, i amb un fil d’oli extra verge, sofregir a foc lent la ceba i la pastanaga picada molt fina, uns 20 minuts. Tot seguit hi afegirem els tres tomàquets prèviament escaldats, pelats i ratllats. Quan tot plegat tingui un to lluent retirar-ho del foc.

Amb la picadora fer un puré amb les llenties juntament amb el seu propi suc.
En un bol a part mesclar bé amb una batedora de barnilles els 3 rovells d’ous, la llet, la farina, la Maizena, el puré de llenties, sal, un xic de pebre i un polsim molt petit de nou moscada.
Abocar la mescla del bol a la cassola on tenim el sofregit de ceba, pastanaga i tomàquet i, a mig foc, prosseguir la cocció, sense parar de remenar, fins que la mescla es converteix en una pasta fina i brillant, que per cocció i emulsió, per si mateixa es desenganxa de les parets de l’atuell on estem cuinant, 10 minuts,.
Només ens queda abocar la pasta de les croquetes en un atuell adequat, esperar que es refredi, donar-hi forma de croquetes, passar-les per les clares i arrebossar-les amb pa ratllat, i fregir-les amb l’oli d’oliva.

Crema de cigrons

En aquell sobre, la meva mare hi va trobar unes quantes fotografies. Antigues, marronoses i de mala qualitat, fetes per algun retratista de carrer d'aquells de trenta cèntims un matí de primavera més de vint anys enrere. Un parell de joves ben plantats, somrients. Còmplices i propers, atrapats a les xarxes fràgils d'un amor tan enorme com inconvenient, ingnorant del fet que, al cap dels anys separats, quan tornessin a enfrontar-se plegats amb aquell testimoni de l'ahir, ell es giraria cap al balcó per no mirar-la als ulls i ella serraria les dents per no plorar davant seu.

El temps entre costures

María Dueñas

Des de la pàgina de facebook Blocs contra la fam, un grup de blocaires han organitzat una iniciativa conjunta per tal de donar més ressó a la campanya del Banc dels aliments Gran recepta d’aliments a Catalunya, que tindrà lloc el dies 25 i 26 de novembre als mercats i supermercats de Catalunya. L’objectiu de la campanya és recaptar aliments bàsics (llegums seques, llet, oli, llaunes de conserves de peix i tomàquet natural) des de qualsevol punt de Catalunya per tal de fer-los arribar a les persones més necessitades de casa nostra.

Des de Blocs contra la fam ens proposen que el dijous dia 24 de novembre publiquem al nostre blog una recepta senzilla i barata, on hi aparegui un o varis d’aquests aliments que es volen recollir durant la campanya.

T’hi apuntes? Nosaltres ja ho hem fet!

INGREDIENTS
1 ceba
200 grs de tomàquet fet puré
cigrons cuits
una mica de llet i/o oli d'oliva (al gust)

ELABORACIÓ
Doncs aquest és el meu granet de sorra, una recepta ben senzilla i saludable. En un cassó farem un sofrefit amb la ceba tallada ben petita i el tomàquet fet puré. Tot seguit hi afegirem els cigrons cuits despullats de la seva pell juntament amb una mica de suc de la seva cocció. N'hi posarem més o menys segons la textura que desitgem, més líquida o més espessa. Ho acabarem amb una mica de llet i/o d'oli d'oliva.

 

Llenties

No tinc temps de veure gaire la televisió però aquest estiu vaig enganxar un tros, ja a les acaballes, del programa que feia a TV3 en Gaspar Hernández, presentador del programa de Catalunya Radio ‘l’ofici de viure’ i autor del llibre ‘el silenci’, i que ara no recordo com es deia el programa de la televisió, i em va quedar gravat el que va dir un senyor que va sortir-hi, que si comences el dia corrents acabes corrents tot el dia, i és ben cert, perquè això és el que em va passar el passat cap de setmana, vaig sortir ja corrents el dissabte al matí de casa i tot el cap de setmana només vaig corre, corre i corre! Però és que toca una mica els nassos que després d’aixecar-se cada dia a les 6 del matí per anar a treballar, el dissabte i el diumenge t’hagis d’aixecar també a les 6 o a les 7 per portar els teus fills a jugar a futbol, però és clar, què no fan uns pares pels seus fills? Perquè després, et venen diguent, mig en serio i mig en broma, i el sacrifici que han hagut de fer els pares d’en Marc Marquez perquè el seu fill arribi a ser campió del món? Ah! i ara mateix em ve a la memòria aquell anunci del Cola-Cao amb la mare de l’Àlex Criviller amb la tassa de llet a peu de pista mentre el seu fill donava voltes i més voltes amb la moto al circuit. Res, tornant al programa de TV3 i les seves recomanacions, serà qüestió posar el ‘pib-pib’ del rellotge cada hora i fer 10 respiracions profundes i anar somrient per la vida ;-), i sort que a taula hi podem trobar plats com aquest que ens reconforten i ens carreguen d’energia.
La veritat és que aquestes llenties, o més aviat semblants, em van cridar l’atenció perquè portaven moniato, les vaig trobar per algun blog fa uns dies i ara no ser quin era. Espero que la seva autora em perdoni el ‘despiste’.

INGREDIENTS
1 porro no massa gros
1 pastanaga
1 ceba
1 moniato
200 grs de llenties
3 xoriços no massa grossos
caldo vegetal o aigua
llorer

PREPARACIÓ
Posarem a sofregir en una olla el porro, la pastanaga i la ceba tallat tot ben petit. Quan comenci a agafar color hi incorporem els xoriços, que ja haurem fregit prèviament en una paella a part, tallats a rodelles i aquestes tallades també per la meitat. Hi afegirem les llenties, prèviament remullades o no, segons el tipus que escollim, una fulla de llorer i el caldo ben calent que les cobreixi. Si cal, durant la cocció, hi afegim caldo perquè les llenties se l’aniran veguent. I llestos! Bon profit!