3.6.13

Magdalenes de iogurt especiades {o sense ou}

Els canvis al blog són evidents, com també a la nostra cuina. L’altra dia la Núria, amb un missatge al facebook, em demanava que ja li explicaria això d’aquest canvi tan saludable del meu concepte de cuina, perquè s’ajusta més a la seva manera com cuina. Tot i que ja en vaig explicar una mica les raons aquí i aquí, hi he continuat pensant.

La pèrdua de poder adquisitiu de les famílies en moltes ocasions provoca que aquestes  continuïn alimentant-se amb els mateixos tipus de productes però abaixant-ne considerablement la qualitat,  conseqüència de la cerca del preu més baix. És bastant cap on ens llença aquesta crisi econòmica, una crisi alimentària, on xoquen les nostres necessitats alimentàries amb les econòmiques, on cal aturar-nos i fer una profunda reflexió sobre tot allò que ingerim, en definitiva, de com ens alimentem. I així van començar els canvis a la nostra cuina, així li transmetia a la Núria, i el blog no deixa de ser sinó la meva llibreta d’apunts del que és un aprenentatge diari.


Tot plegat també m’ha portat a conèixer noves webs i blogs, dels quals aquest també se’n nodreix, com el de l’Aradhya, Maison Courgette, la culpable de la recepta d’avui. Quan vaig trobar Maison Courgette acabava de convocar un concurs de cuina vegetariana, concretament lactovegetariana, res de carn, ous, peix i els seus derivats. Calia fer una recepta o bé dolça, que portés canyella, gingebre i/o nespres, o bé salada, amb remolatxa, blat sarraí i/o coriandre fresc. No soc gaire assídua als concursos però aquest se’m plantejava com un bon repte, com aconseguir fer unes postres, qualsevol de les que sovintegen més a casa, però agafant la llista d’ingredients i fent una ratlla allí on posés ous. Com substituir-los? Vaig visitar alguns llocs i veia que feien el canvi o bé per aigua o bé per llet. Però jo continuava tenint els meus dubtes, necessitava algun ingredient amb més consistència, no tan líquid, perquè en definitiva la recepta de llet ja en portava. Al final l’Aradhya em va donar l’ingredient clau, aquell que m’aniria perfecte pel que volia fer, el iogurt. Òbviament no vaig aconseguir doblar el volum de la mescla de iogurt i sucre com succeeix amb els ous, però el resultat final va ser el mateix, unes magdalenes delicioses amb barret inclòs. Els de casa van dir que eren les millors fetes fins llavors, però clar, això sempre ho diuen, quan ho estàs assaborint sempre és el millor. L´única diferència que hi he trobat és que queden una mica més humides, amb el pas dels dies no s’assequen com les que porten ou.




INGREDIENTS
200 grs de farina d’espelta o blat (jo vaig utilitzar espelta, de la qual us en vull parlar en una propera entrada)
75 grs de sucre
1 iogurt natural (de soja o qualsevol altre tipus de llet, vegetal o animal)
100 ml de llet (de soja o qualsevol altre tipus de llet, vegetal o animal)
100 ml d’oli d’oliva
1 sobre de llevat
1 ratlladura de llimona
½ culleradeta de canyella
½ culleradeta de xiliandre i matafaluga
½ culleradeta de gingebre

ELABORACIÓ
Es bat el iogurt natural juntament amb el sucre enèrgicament, fins que la mescla estigui ben integrada. Tot seguit s’abaixa el ritme de batuda i s’hi afegeix la llet i, sense deixar de batre, l’oli molt a poc a poc. A continuació s’hi incorpora la ratlladura de llimona, es barreja la farina tamisada amb la llevadura i les espècies i es va incorporant a poc a poc a la mescla anterior, fins aconseguir una massa homogènia.

Per tal d’aconseguir el típic barret que tenen les magdalenes que veiem a les fleques i pastisseries, i que a casa no acaba de sortir mai, és molt important tenir en compte tres aspectes. Primer, deixar reposar la massa a la nevera tapada amb un drap de cuina almenys durant una hora. Passat aquest temps de repòs es torna a batre enèrgicament la massa amb un batedor manual. Segon, posar els motlles de paper arrissat, que untarem prèviament amb una gota d’oli, dins uns altres motlles, o bé de silicona o bé dins la típica safata per a muffins i magdalenes, això permetrà que en coure’s les magdalenes els motlles de paper no s’eixamplin i així la massa creixi en alçada i no en amplada. Cal omplir-los dos terceres parts. I tercer i últim, tenir el forn molt i molt calent en el moment que hi posem la massa dins. Coure durant uns 12-15 minuts. Si us hi agrada abans d'enfornar hi podeu posar una punta de sucre a sobre de cadascuna de les magdalenes.

Ja veieu que per qualsevol intolerància o al·lèrgia alimentària, prescripció mèdica, siguem vegetarians o senzillament ens manqui algun ingredient al rebost, no és impediment com per aconseguir uns resultats excel·lents en qualsevol tipus de plat.




Amb aquesta recepta participo al concurs de receptes vegetarianes de Maison Courgette.

20 comentaris:

  1. Ostres aquesta recepta em va perfecte, a la classe de la meva filla hi ha un intolerant a la llet de vaca i als ous!!! Ja tinc una altra alternativa!!!
    Les magdalenes t'han quedat fantàstiques i les fotos precioses!!!

    ResponElimina
  2. Hola Gemma, unas magníficas magdalenas, para el desayuno o merienda...muy ricas si señora.........saludos paco

    ResponElimina
  3. Quines madalenes tan boniques, i fan pinta de ser molt bones. Xiliandre i matafaluga? Suposo que són herbes... què hi aporten i on es troben?
    cupcakesbysilvia.blogspot.com

    ResponElimina
  4. Guau! Muchas gracias, me encanta el post y la receta ;) Me quedo por aquí ;) Besos

    ResponElimina
  5. Ara mateix clavaria la dent a una magdalena d'aquestes! interessant el canvi dels ous per un iogurt... me les apunto!

    ResponElimina
  6. Una foto preciosa la del pot amb les flors!!!! i sobre les magdalenes.... doncs tenen una pinta xulusíma ambl seu barret!!!!! M'encanten! i segur que son boníssimes!

    ResponElimina
  7. Has fet una reflexió molt sincera i emotiva, Gemma. I la recepta que ens proposes és molt adequada per la seva delicadesa.

    ResponElimina
  8. Una altre bona opciò per fer unes delicioses madalenes.
    Petons

    ResponElimina
  9. Has aconseguit una recepta meravellosa. Fan molt bona pinta :)
    Marta

    ResponElimina
  10. ohh quina bona pinta i quines fotos més boniques!!! Jo lo de dolços sense ou ho he provat en contades ocasions, substituir greixos i sucres i també ous és bastant incompatible, el que sí he fet es reduir el nombre de rovells i afegir més clares.

    Petonets!!!

    ResponElimina
  11. Tens tota la raó Gemma. En temps de crisis tothom hem de mirar bé que comprem i què no, però sense perdre qualitat. Al final ens ensortim, no??? Unes magdalenes exel·lents. Petonets guapa i molta sort!

    ResponElimina
  12. Estas magdalenas se ven espectaculares!!Voy a probar la receta.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  13. Me encanta lo sabes, cada cosa que nos compartes, porque no solo nutre el cuerpo, sino el alma y nos llena de buena vibra, en lo personal que experimento con -casi- todo siempre agradezco estos sabores y si estas magdalenas se conservan tiernitas, mucho mejor, que el tema del huevo por acá...anda durito con los precios.

    Un beso enorme preciosa!!

    ResponElimina
  14. Doncs si els de casa diuen que són les millors que han provat...les haurem de fer no creus??? :))
    Petunets guapa!
    Eva

    ResponElimina
  15. A simple vista ningú diria que no porten ous, t'han quedat igual d'esponjoses!
    I amb la barreja d'espècies han de ser molt gustoses.

    ResponElimina
  16. T'han sortit magnífiques Gemma!
    I la proposta de fer-la sense ous m'atrau, ja que a casa tenim una intolerant a la proteïna de l'ou i la pobre es passa la vida fent règim.

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  17. Que bien te han quedado!!! pero lo de saber si mantienen la humedad después de días en casa no es posible, salvo que las esconda jajaja Desde que probé la harina de espelta es la reina de mi repostería, la compro integral y eco (no es muy cara),su sabor no es tan marcado como la integral de trigo y funciona muy bien. Está precioso el blog y me alegra que cada vez cocines más sano ¡muak!

    ResponElimina
  18. Yo creo que cuando alguien piensa en la imagen de una magdalena ésta es la que le viene a la cabeza, es el ideal de magdalena. Además, las fotografías son preciosas, y el blog está estupendo. Me gustan muchísimo las imágenes de la barra de gadgets con las secciones.

    Besos!

    ResponElimina
  19. quina pinta, i color! hmmm
    delicioses!!

    ResponElimina
  20. Quina bona pinta!! I amb aquestes espècies han de ser ben especials. Quina oloreta deurien fer!!!
    Petonets

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!