New England clam chowder + {Thanksgiving day}

- Sonríe.
- No.
- Sonríe.
- No tengo motivos para sonreír.
- Esta bien, dentro de 7 segundos voy a pedirte que te cases conmigo.

Notting Hill 

Les pel·lícules nord-americanes han fet molt de mal en el meu imaginari del que seria una vida perfectament ensucrada, a l’estil Love Actually, Notting Hill, Sense and Sensibility, the Holiday..., algunes d’elles ambientades durant el Nadal, Nadals de vides perfectes, d’històries d’amor perfectes, de feines perfectes, fins hi tot les discussions són ensucrades, i si hi ha alguna cosa imperfecta al final acaba sent perfecta, com no pot ser d’altra manera. Quasi tothom n’ha vist alguna i suposo que sabeu a què em refereixo... una vida de pel·lícula amb un Hugh Grant al costat, no? A qui no li agradaria! Aquest tipus de pel·lícules m’agraden en bogeria, no me’n canso de veure-les una vegada i una altra, de fet moltes d’elles ens han deixat gravades en la nostra memòria escenes realment de pel·lícula, quasi bé irreals per a persones de peu com nosaltres.

I parlant dels Estats Units i de Nadals ensucrats, fins fa poc, fins que la Mon me’n va parlar, jo situava el Thanksgiving day durant les festes de Nadal, de fet es pot equiparar en importància al nostre Nadal, però aquest dia a Estats Units té lloc cada quart dijous del mes de novembre, i és un dia molt i molt especial!

Aquest dia es commemora la supervivència dels colonitzadors amb el suport dels amerindins nord-americans, oficialitzada el 1863 per Abraham Lincoln durant la Guerra Civil. Es diu que els seus orígens és una barreja de tradicions europees i aborígens, en què a Europa es celebrava abans i després de les collites per agrair una bona collita i la fi del dur treball dut a terme per tota la comunitat, i els nadius nord-americans també celebraven la fi de la collita en aquella época.

Doncs bé, tot això ‘ve a cuentu’ de que la Mon m’ha reptat a participar al concurs que ha organitzat el bloc la cocina de Tesa, on cal fer una recepta típica nord-americana. Ella sap que no soc massa de cuines de fora les nostres fronteres, ja sigui per qüestió de gustos, per por a que no agradi a casa i acabi passant-me quatre dies menjant el mateix, o perquè senzillament soc persona molt conservadora, no m’agrada arriscar massa, encara que diuen que qui no arrisca no pisca, no? I com que qui em busca em troba, aquí estic, participant al concurs de la cocina de Tesa amb aquest New England clam chowder. Gràcies Mon!

El clam chowder és un tipus de sopa espessa, quasi sempre de peix i marisc, lligada amb llet i nata i espesseïda amb farina, tipus beixamel. Com a productes bàsics porta ceba, patata i bacó, encara que hi han moltes variants en tota la geografia nord-americana, com la New England clam chowder, Manhattan clam chowder, Rhode island clam chowder, Outer Banks clam chowder.

L’origen d’aquesta recepta es remunta al segle XVIII, quan pescadors francesos feinejaven a les costes de Terranova i ocasionalment atracaven als ports de Boston, Providence i Nantucket. Aquests preparaven bullabesses, sopa de peix calent, d’aquí el seu nom chowder, que derivà de la paraula francesa chaud (calent), i que aviat hi incorporaren a la recepta cloïsses, i en menys mesura musclos, molt abundants a la zona, i creant així la versió local de la recepta.

INGREDIENTS

Un quilo de cloïsses

150 grs de bacó tallat a daus petits

Dues tasses i mitja de patata tallada a daus petits

Una tassa de ceba tallada petita

¼ de culleradeta de farigola seca

1/8 de culleradeta de pebre blanc

Dues tasses de llet

Una tassa de crema de llet

Dues cullerades de farina

ELABORACIÓ

Començarem per obrir les cloïsses, posant una mica d’aigua en una olla i les cloïsses dins. Tapar i coure al vapor fins que s’hagin obert completament. Tot seguit separar la carn de la closca i reservar el suc de la cocció. És necessari obtenir-ne una tassa, i sinó n’obtenim prou afegir-hi aigua.

En una altra olla posar un rajolí d’oli i coure els daus de bacó, fins que s’hagin enrossit. Reservar en un plat sobre un paper de cuina absorbent.

En la mateixa olla mesclarem el suc de coure les cloïsses, la patata, la ceba, la farigola seca i el pebre blanc. Porta a ebullició, reduir el foc i coure durant 10 minuts o fins que les patates siguin cuites. Tot seguit aixafarem lleugerament les patates amb el dors de la forquilla contra la paret de l’olla.

En un bol a part mesclar la llet, la crema de llet i la farina, sense que hi quedin grumolls. Afegir a l’olla i quan comenci a bullir reduir el foc i coure fins que s’espesseeixi una mica, sense deixar de remenar, ja que actua com una beixamel, se’ns pot enganxar al fons de l’olla amb molta facilitat. Tot seguit afegir les cloïsses i coure 1 o 2 minuts més.

Servir en tasses, bols o plats amb una mica de bacó espolsat per sobre. En surten 7 racions petites o 4 racions com a plat principal.