Ingredients
400 grs
d’espaguetis
1 ceba
50 grs de
cansalada fumada, ben viada, és a dir, més carmosa que greixosa, i tallada ben
fina.
5 rovells
d’ou
300 cc de
crema de llet
Julivert
Mantega
Oli
Sal
Pebre
50 grs de
formatge emmental ratllat
ELABORACIÓ
Es bull la pasta amb aigua i sal, i s’escorre. Mentre, es va preparant
un sofregit de ceba amb oli i una mica de mantega. Aquest sofregit ha de ser
del tipus de ‘sofregit clar’, ja que el gust final no ha de resultar
excessivament potent. Quan és ben cuit, s’hi tira la cansalada a trossets i
s’hi barregen els espaguetis. A banda, es baten els rovells d’ou amb la crema
de llet, s’hi posa sal i pebre i el julivert trinxat; es tira a la paella dels
espaguetis. Es remena tot uns quants segons i, encara amb la salsa molt
líquida, es posa tot en una plàtera de forn, s’espolsa amb el formatge i es
gratina. El gratinat s’ha de fer amb cura per tal que la salsa quedi cremosa i
no pas sòlida.
Es pot deixar tot a punt fins al moment de gratinar o bé fins al punt
abans de tirar l’ou amb la crema a la paella.
És molt millor fet i menjat, tot i que, si en sobra, no és
despreciable.
I aquí us deixo les últimes fotos de París. En aquests moments la nostàlgia encara és infinita, però de mica en mica passarà i París romandrà sempre més en un racó ben especial dels nostres cors.
 |
| Institut du Monde Arabe |
QUe bona, doncs aquesta manera de fer la carbonara al forn, no l'he tastat mai i ha d'estar boníssima !!!! Gràcies
ResponEliminaPetonets
Els carbonara sòn marevellosos... però molt calòrics... de tota manera no és pot negar lo satisfactoris que resulten...m'agraden tant com al pesto, que son una debilitat...
ResponEliminaM'encanten les fotos nocturnes, especialment la nocturna de París...que neta, que ben enfocada...es preciosa!
Té una pinta immillorable, els provaré de fer un dia d'aquesta setmana!
ResponEliminaMoltes gràcies Gemma,
ResponEliminaLa Mariona Quadrada mb!
veig el recipient de Lecreusset (?)
Un dia posaré la meva carbonara i podrem compartir més!
M'encanta la pasta i la safata amb que la presentes!! Quan dius que vinc a dinar?
ResponEliminapetonets
No puc viure sense els vostres comentaris, perquè si no hi sou llavors penso que el blog no té sentit. Moltes gràcies!
ResponEliminaSomos de comer pastas al menos dos veces a la semana. Esta manera de cocinarla me parece ideal para nuestro invierno que está bastante frío. No soy de gratinar la pasta, con lo rico que queda! Me llevo la propuesta
ResponEliminaCariños
Una carbonara un xic diferent i ben bona! i Paris... inobidable. Petons
ResponEliminaHola guapa, qué ricoooooooooo, dónde te has comprado esa fuente si no es indiscrección me ha chiflado! un besuco
ResponElimina