Un dia una companya de feina ens va portar aquest pastís de carbassó per esmorzar i el vaig trobar tant i tant bo, d’un gust molt especial, que li vaig demanar que em passes la recepta. Aquest passat cap de setmana el vaig fer a casa, i com que ja estava segura que me l’hauria de menjar tota sola, no els hi agraden gens els fruits secs dolços (i a mi m’apassionen!), en vaig fer la meitat dels ingredients dels que us poso a la recepta, per això va quedar així de baixet com veieu a les fotografies.
INGREDIENTS
100 grs de nous
150 grs de sucre
la pell d’una llimona
250 grs de carbassó tallat a trossos sense pelar
3 ous
100 grs de mantega
1 cullerada de canyella en pols
180 grs de farina de rebosteria
1 sobre de llevat químic
1 pessic de sal
100 grs de dàtils tallats petits
100 grs de panses
PREPARACIÓ:
Bateu el sucre amb els ous i un pessic de sal fins que dobli el seu volum i afegiu-hi les raspadures de llimona, la mantega fosa, el carbassó triturat i la canyella.
Incorporeu-hi la farina i el llevat passats per un sedàs i remeneu-ho suaument.
Finalment afegiu-hi les nous i els dàtils tallats petits i les panses senceres.
Folreu un motlle de cake amb paper setinat de cuina i untat de mantega i coeu-ho al forn a 180ºC durant uns 35 o 40 minuts. Un cop desemmotllat hi podeu posar sucre glaç per sobre.
Que aspecto mas estupendo.Besos Esther
ResponEliminaL'altre dia la Judith me'n va parlar d'un pastís de carbassó dolç, no ho hagués dit mai. Se m'ha fet la boca aigua, el carbassó m'encanta i amb tots els ingredients, la canyella també m'encanta, ha d'estar boníssim.
ResponEliminacom bé diu la Moni, ja fa dies que em ronda el cap fer un pastís amb carbassó!!! però el vull combinar amb xocolata!!! a veure si m'animo aviat!!!! el teu té una pinta tremenda!!! petonets
ResponEliminaOstres, ostres!!!! No m'imagino pas el gust... però suposo que deu estar de nassos! No se m'hagués acudit mai. Apa, a pendents que a casa al·lucinaran quan el faci! petons
ResponEliminaEl calabacín queda especial en los bizcochos y este tuyo no es una excepción, qué bueno tien que estar. Yo hago uno con chocolate que es una perdición también.
ResponEliminaUn besito
Mare meva ¡¡¡¡............no m'inmagino quin gust deu tenir, pero per les fotos deu esta bonissim. Si algún dia el faig també fare com tu amb la meitat ; per si mel tinc que menjar sola.
ResponEliminaEppp!!
ResponEliminaNo ho hauria dit mai que fes tant i tant bona fila .
Te una aspecte perfecte.
Ostres, no se m'hagués ocurregut mai!!Això ho hauré de tastar!!
ResponEliminaTot i que hagis fet la meitat de la recepta, trobo que t'ha qudat fantàstic!
M'encanta el color que agafa!!
Molts petonets!! :)
Quin pastís més original, Gemma! T'asseguro que el provaré, es veu impressionantment bo!
ResponEliminaQuin cake més original... Però si amb carbassa o pastanafa queda bé, amb carbassó també, oi? I queda un color molt bonic :)
ResponEliminaI al final, què? Ha agradat a casa? ;)
Si, si, quan el vaig veure i em van dir que portava carbassó també em va sorprendre molt. També ens va passar un de pastanaga, o sigui fque també l'hauré de provar, així anem ampliant horitzons. Sabeu què em diuen, que quan parlo de cuina se'm veu entussiasmada! Ja dic jo ja aquí estic perdent el temps!!!
ResponEliminaEls meus fills ni n'han tastat, quan han vist tanta pansa i tant de dàtil han sortit corrents;-)
Una abraçada!
Ja deia jo que feia molt que no actualitzaves... tenia malament l'adreça perque encara apuntava a l'antiga!! :O
ResponEliminaUn pastís excel.lent, però encara millor que m'he adonat de l'error :D
Una abraçada.
A mi m'encanta el carbassó... en verdura, al forn i segur que en cake m'encantaria!!! no acostumo a fer aquests pastissos perquè ´també em passa que només m'agraden a mi, però aprfitaré la pròxima invitació per fer-lo!!
ResponEliminaMolts petonets bonica!!!
Ho sento Oscar, em pensava que t'havia deixat l'adreça en un comentari al teu blog, potser me n'he oblidat. Ho he fet en alguns, als més assíduus, però potser en tu no ho vaig fer. Ja trobava a faltar els teus comentaris!
ResponEliminaUna abraçada
Ingrid, gràcies!!!
em sembla que demà el provaré... tinc un carbassó encantat des fa dies a la nevera, a veure si el liquido... :)
ResponEliminapels comentaris m'assabento que has canviat l'adreça, ja deia jo q no penjaves res nou... he esborrat la subscripció i l'he fet nova :)
ResponEliminaQue rico Gemma y lo mejor de todo es que lo veo muy completo como desayuno.
ResponEliminaLlevo ya tiempo queriendo probar un bizcocho con calabacín, creo que con tu receta ha llegado el momento.
ResponEliminaTiene una pinta buenísima.
Besos
Doncs ha de ser molt bo, com els de pastanaga!
ResponEliminaAra, que jo tmb m l´haurè de menjar tota sola....
Petons
Anna
Fa dies que veig pastissos de carbassó dolços... crec que ja toca animar-me a fer-ne un!! Té una pinta fantàstica!
ResponEliminaPetons
Sandra
Quina pinta! Gracies per penjar la recepta!
ResponElimina