Una altra recepta de la Carme Ruscalleda, aquesta per xocoadictes, i sobretot us recomano que el mengeu tebi, és molt més bo. Si no és per menjar en el mateix moment que surti del forn llavors amb un cop de microones, uns segons, queda llest per degustar-lo. Bon profit!
Mesclar els ingredients de la pasta sucrée per aquest ordre: sobre la taula de treball, passar la farina pel sedàs i mesclar-la amb la mantega. Treballar-ho refregant entre les mans els dos ingredients; ha de quedar com serradures humides i soltes, incorporar-hi el sucre i els rovells i mesclar-ho; és una pasta que no s’ha d’amassar molt, només ràpidament unir els ingredients. És millor fer-la la vigília embolicar-la en paper film per deixar-la reposar a la nevera. També admet, com altres pastes similars a aquesta, la congelació.
Posar la pasta sucrée entre dos papers de forn i estirar la pasta ben fina amb l’ajut d’un corró i col·locar-la en un motlle rodó de 24 cm . de diàmetre. No us preocupeu si la pasta es trenca, fàcilment podeu tapar les esquerdes o els forats amb un xic més de pasta, punxar-la i coure-la al forn a 180º fins que quedi enrossida, uns 8 minuts.
Per al farcit: en un bol prou ample, arrencar el bull a la nata líquida, apartar-la del foc i tirar-hi la xocolata ratllada. Remenar per desfer-la molt bé, afegir-hi l’anís, continuar remenant, afegir-hi la mantega, tirar-hi l’ou i la llet freda, i mesclar amb una batedora de barilles, fins a quedar una crema molt brillant i emulsionada.
Abocar aquest farcit de xocolata dins del motlle on hi ha la pasta sucrée cuita i omplir-lo que no quedi molt ple. Entrar el pastís al forn calent a 150º i coure’l 15 minuts.
Aquest pastís és recomenable servir-lo tebi sortint del forn.
I us deixo unes altres fotografies que són pura vitamina per moments baixos de piles!
 |
| Vall de Núria |
Gemma quina passada de pastís!! m'encanta amb aquesta crosta, combinada amb la textura del xocolata em sembla una delícia!! De vici!!
ResponEliminaQuines fotos més maques, són els teu nens?? són guapíssims!!
Molts petonets bonica i feliç setmana!
Moltes gràcies Ingrid! Si, són els meus fills.
ResponEliminaEl pastís és boníssim, encara que t'ha d'agradar molt la xocolata, perqué és fort!
Una abraçada i et desitjo que també passis una molt bona setmana!
Sóc xocoadicte declarada! M'ha agradat la idea de menjar-lo tebi.
ResponEliminaLes fotos són molt maques. Si que t'han sortit caminadors!
Petonets.
M'apunto al club de les xocoadictes!!! Quin pastisset més bo! petonets guapa
ResponEliminaJo també sóc xocoadicta!! :)
ResponEliminaTé una pinta tremenda amb la pasta cruixent que es veu...
Les fotos molt xules i els teus fills, molt guapos!!! :)
Molts petonets!!
Algun dia l'haure de probar, ja que a casa tinc un parell de fans dels postres amb xocolata. que bó que ha d'estar. ¡¡¡¡¡¡¡¡¡
ResponEliminaUna meravella de pastís. Si el gust d'anís no domina, ha de ser perfecte.
ResponEliminaQue fotos hermosas! No conozco Nuria, me parece bellísimo.
ResponEliminaMuero por el chocolate así que de solo mirar la tarta se me hace agua la boca.
Cariños
Hola,
ResponEliminaJo també sóc de les del xocolata.. Amb l'anís em sembla magnífic! Crec que no ho havia vist mai. M'encanta!! petonets
No sé què m'agrada més, si les fotos o el pastís: m'agrada TOT i MOLT!
ResponEliminahe de dir que té un aspecte magnific, aquest pastís de xocolata? m'imagino el gustet i l'oloreta de l'anís, un bon complement.
ResponEliminaL'aspecte fa justícia al seu gust, i el gust d'anís és molt subtil, quasi ni es nota. A mi cada cop m'agraden més les tartes amb la massa trencada, i pensar que fa un any no n'havia fet mai cap! Moltes gràcies a tots per passar per aquí i d'una manera indirecta ajudar-me a descobrir tot un altre món de la cuina.
ResponEliminaUna forta abraçada!
Ostres, quina pasada aquest pastís té de ser boníssim i si dius que és millor menjar-lo calent amb la xocolata qué és desfa a la boca deu ser com menjar d'angels!!!!
ResponEliminaPetons
Te cuento que para mi el mejor dulce de leche es el de la marca La Serenísima, aunque no se si exportan a Europa, sino también el Havanna y el Chimbote son muy buenos pero no son los que se consumen masivamente por los argentinos. Y si la leche condensada te encanta el dulce de leche te va a encantar también.
ResponEliminaCualquier duda consultame
Caiños
Sencillo y riquísimo, no se me hbuiera ocurrido tomarlo tibio, pero así igual el chocolate tiene más aroma.
ResponElimina