Croquetes de bacallà

La primera vegada que vaig fer aquestes croquetes va ser aquest passat estiu, per un sopar a casa amb uns amics, i tot i que el mes de setembre ja us vaig penjar la recepta, llavors no hi vaig posar foto ja que la seva confecció va ser una mica accidentada. Quan estava a mig fer, amb els fogons a tot drap i amb tota la cuina de potes enlaire, un veí em va dir que tancava l’aigua perquè els garatges s’estaven inundant, s’havia reventat una tuberia! Quin horror! Entre croqueta i croqueta vaig localitzar el lampista i vam mirar de solucionar el tema, però la reparació va durar quasi tota una setmana, i ja em veus pidolant aigua amb una galleda als veïns de les cases de davant perquè alguna cosa havia de fer amb tot aquell sidral que tenia muntat a la cuina. I quan les vaig coure per sopar llavors no em vaig entretenir amb el tema fotos, a taula hi havia molta gana i és molt millor no despertar l’ira d’un comensal afamat!

Així que aquesta setmana n’he tornat a fer i amb més calma i moltes ganes n’he fet unes fotografies i us torno a penjar la recepta.

En una olla i amb un fil d’oli extra verge, sofregir-hi lleugerament (picat fi): la pastanaga, el porro, els alls tendres, el tomàquet i el quart de fulla de llor (3 minuts).

Afegir-hi la mitja copa de Xerès i el litre d’aigua bullent, deixar-ho coure a mig foc durant 10 minuts.

Amb le foc més lent, tirar a l’olla els talls de bacallà remullat (procurar que no hi hagi espines). Ha de coure només 2 minuts.

En un bol a part, mesclar bé amb una batedora de barrilles la llet, la farina, la Maizena, els 3 rovells d’ou, el bacallà que hem bullit picat fi i 100 ml. del brou de la cocció el bacallà, un xic de pebre blanc i atenció amb el punt de sal.

En una paella fonda o una cassola adequada al volum dels ingredients, i amb un raig d’oli d’oliva extra verge calent, sofregir l’all i el julivert picat molt fi. Atenció que es crema amb facilitat, només ha de quedar ros (1 minut).

Tirar-hi la mescla del bol i, a mig foc, continuar la cocció sense parar de remenar, fins que la mescla es converteix en una pasta fina i brillant, que per cocció i emulsió, per si mateixa es desenganxa de les parets de l’atuell on estem cuinant, 10 minuts,.

Només ens queda abocar la pasta de les croquetes en un atuell adequat, esperar que es refredi, donar-hi forma de croquetes, passar-les per les clares i arrebossar-les amb pa ratllat, i fregir-les amb l’oli d’oliva.

Font de la recepta: 'Cuinar per ser feliç' de Carme Ruscalleda.