Ja no ser quants dies fa que treballo en aquesta entrada, primer perquè aquesta setmana he sigut curta de jornal, no em sobraven minuts per enlloc després de fer les tasques diàries, i segon perquè volia millorar el tema fotogràfic del blog, ufff! això ja ho sabeu!, i la meva part creativa no ha parat ni un minut. He visitat un munt de webs i blogs preciosos amb una fotografia espectacular, molts d’ells professionals, que m’han ajudat una mica a trobar allò que jo vull. Res, que m’han vingut unes ganes de mirar més per darrera un objectiu…! i més amb aquests dies tant bonics i clars que està fent!
Aquesta recepta fa un munt de dies que la vaig fer per primer cop i ja l’he repetit un munt de vegades, crec que ja s’ha convertit en un clàssic a casa, és boníssim! A l’estiu quan anem a les gelateries a comprar un gelat sempre m’ha cridat l’atenció, encara que mai n’he comprat, sempre acabo amb els mateixos sabors, però ara ja s’ha convertit en el meu preferit, almenys aquest fet a casa.
Prepareu una crema anglesa, treballant els rovells d’ou amb el sucre, fins que la pasta blanquegi. Aboqueu-hi la llet bullent, perfumada amb la vainilla, remenant enèrgicament; poseu-la al foc, sense deixar de remenar fins que arrenqui el bull, però no la deixeu bullir, és a dir, enretireu-la tot seguit i continueu remenant, encara uns quants segons més, fora del foc. Deixeu-la refredar; mentrestant, aneu-la remenant de tant en tant (és molt millor deixar-la tota la nit a la nevera, així la crema agafa consistència i el gelat queda més bé). Després col·loqueu-la a la geladora o en una o dues safates metàl·liques (ni de plàstic ni de vidre, perquè trigaria molt més a gelar-se) i cap al congelador uns 45 minuts; segons la temperatura que agafi el frigorífic trigarà més o menys a gelar-se. Passat aquest temps, si fa no fa, el gelat ha d’haver començat a prendre’s pels costats, quedant encara tou pel mig. Aleshores es treballa amb una forquilla o bé amb un batedor, fins que es tingui una crema espessa i fina. A part tindrem triturades les galetes (només la part negra) i en aquest punt les incorporarem a la crema i, si es vol, s’hi pot barrejar nata, ja que d’aquesta manera queda més suau i esponjós. Es torna a col·locar una altra vegada en el congelador i es va repetint aquesta operació de batre’l cada 30 minuts unes 3 o 4 vegades més. Ja veure que cada vegada costarà més perquè estarà més gelat i anirà agafant consistència.
Vall de Núria |
Ai Gemma! ara mateix vinc a per una miqueta de gelat!!!! ;). I l'espera ha valgut la pena!!! Es nota que has estudiat la composició! i felicitats! bon cap de setmana guapa
ResponEliminaQuan he vist la recepta he pensat: "genial, a l'Aina li encanta", llavors m'ha fet por que no s'hagués de fer amb algun d'aquests estris que no tinc...Però no, es pot fer perferctament. Apuntadíssima a pendents!
ResponEliminaCaram, quins excursionistes!
Bon cap de setmana.
Ostres quina passada de gelat, i les fotos són una preciositat! Per cert, avui m'he despertat amb ganes de fer magdalenes. He agafat la teva recepta de les de canyella i les de la Mercè de Destapant cassoles de torró de Xixona, i m'he posat les bótes per l'esmorzar de les 12. A l'hora de berenar continuaré la degustació ;)Gràcies per compartir la recepta!
ResponEliminaQué rico el heladoooooo. Las fotos del paisaje preciosas. besos y feliz finde guapa...
ResponEliminaFer fotos de gelat és super difícil, oi? T'has d'afanyar molt abans no es fongui, je je je...
ResponEliminaAquest gelat ha de ser de vici total, les galetes Oreo creen adicció! ;)
Un helado estupendo. Tengo que probarlo.
ResponEliminaCon tu permiso, te copio la receta.
Besos
Ostres Gemma, què bo!! M'encanten les Oreo però mai he provat el gelat!! Segur que és boníssim, sobretot si és fet a casa com el teu!!
ResponEliminaMolts petonets guapa!! :)
Hola!
ResponEliminaSi que estem a prop no? Fa gràcia trobar-se gent de per aquí! El gelat està de 10!
Petons
Per fi, per fi!!!
ResponEliminaPuc entrar al teu blog feia dies que no hi havía manera em deia service not available.
Aquest gelat té de ser deliciós amb el que els hi agraden les oreo a casa, segur que triumfaries!!!
Petons i bon cap de setmana!!
que rico el helado Gemma, los niños aman las galletas Oreo, lo haré pronto, se ve muy bueno (soy amiga de la Kako), cariños, gloria
ResponEliminaUn gelat deliciós i per a qualsevol època de l'any.
ResponEliminaOoooooh!! Gelat d'oreo!! Com m'agrada!!!! I a sobre expliques com fer-lo sense geladora... perfecte, perquè me lapunto a la llista de pendents!! Té una pinta genial guapa!
ResponEliminaPetonets
Sandra
Te lo copio Gemma, a mi marido le encantan estas galletas y en helado será lo mejor.
ResponEliminaPreciosa excursión!
Besos
Hacer helados es uno de mis proyectos pendientes, así que tomo buena nota, que éste debe de estar bien rico.
ResponEliminaUn besín :)
Si us agraden les galetes Oreo aquest gelat encara us agradarà més!
ResponEliminaJudith, perdoneu, però és que vaig canviar l'adreça del blog, per unificar-la amb el títol, i no vaig caure que tots els vostres enllaços directes fallaries! Ostres, quan vaig veure que no rebia cap comentari i l'Ingrid em va dir que feia tres dies que no podia entrar al blog llavors hi vaig caure!!! :-(
Gemma, si, has d'anar per feina, i ara som hivern, no et dic res a l'estiu, no t'hi pot encantar gens, jejejejeje!
Maria Àngels, estic molt contenta que compartir receptes sigui d'utilitat, és un entreteniment divertit, encara que ahir vaig tenir un petit defalliment de deixar-ho per uns dies, em sentia cansada, però aquí (tu ja ho saps) aquest tema m'ajuda a passar les hores. Una forta abraçada!
Petons a tots i moltes gràcies per passar per aquí i fer-me sentir que darrera de tot això hi ha algú que ho llegeix, que aquest blog està viu.
Petons
Jo també sóc un dels afectats que van perdre el teu bloc... però he tornat per la flaire de les Oreo ;-)
ResponElimina