29.10.10

Fajitas




Una altra cosa que em recorda molt aquest estiu passat és aquest plat. No n'havia menjat mai i uns amics ens van convidar a sopar i ens en van fer. Llavors ja va ser un no parar, perquè realment és un plat que ve molt de gust a l'estiu. Es tan senzill com anar fregint verduretes, les que vinguin de gust i, en el meu cas, pollastre. No ser com es fan les autèntiques fajitas mexicanes però aquestes ens agraden molt a casa i cadascú se les prepara al seu gust.

27.10.10

Magdalenes d'ametlla



Una companya de feina em va dir que havia comprat en una fleca unes magdalenes amb farina d'ametlla molt bones però que valien un euro la 'peça', i em va preguntar si seria possible fer-les a casa, i jo, que no se'm resisteig quasi res, vaig voler fer la prova!

Vaig utilitzar aquesta recepta que vaig fer fa un temps amb farina 100% integral, però hi vaig posar 50% de farina integral i 50% de farina d'ametlla, i aquest va ser el resultat. Molt i molt bones, encara que no vaig aconseguir el barret, suposo que pel pes de la farina d'ametlla.

19.10.10

Patates a la cassola amb sèpia i pèsols



Aquesta és d’aquelles receptes que jo faig a ull, ja que és gairebé un clàssic de la meva cuina i a casa ens agrada molt, i trobo que amb l’arribada dels primers freds ja comença a venir de gust un plat calentó. Ja deixem enrera les amanides, els gelats, les llargues vetllades a la terrassa prenent la fresca, la platja, la cridòria dels nens jugant a la plaça, ... i sempre amb aquella sensació que tots els hiverns són iguals i tots els estius diferents.

INGREDIENTS
2 sèpies mitjanes
1 ceba
3 tomàquets
1 fulla de llorer
patates
pèsols
sal
ELABORACIÓ
En una cassola sense gens d’oli coure la sèpia trossejada fins que quedi rossa. Tot seguit hi afegim la ceba tallada ben petita i una mica d’oli i ho anem sofregint a poc a poc, i quan la ceba comenci a agafar color hi incorporem els tomàquets fets puré. Quan aquest tingui ja un aspecte lluent i afegirem les patates tallades a daus i els pèsols, juntament amb la fulla de llorer per donar-li gust. Li donem uns tombs i just ho cobrirem amb aigua calenta, deixant que vagi fent la xup xup fins que les patates i els pèsols siguin cuits.

18.10.10

Lasagna





Em sembla que ja us ho comentat alguna vegada, però a casa la lasagna és la varietat de pasta que ens agrada més i quasi ja la faig amb els ulls clucs. Cada cop la faig diferent, segons del que disposo a la nevera, i aquesta vegada n’he fet neteja, amb un pebrot vermell, un de verd i un porro que em quedaven apunt de passar a millor vida.

INGREDIENTS
1 pebrot vermell
1 pebrot verd de fregir
1 porro
1 ceba
3 tomàquets
orenga
1 fulla de llorer
500 grs de trinxat de car
20 grs de farina
200 ml d’aigua
8 plaques de lasagna
beixamel

PREPARACIÓ
Tallem el pebrot vermell a daus petits i el fregim a poc a poc. Reservem.
Tallem el pebrot verd a daus i el porro en juliana i també el fregim a poc a poc. Reservem.
Tot seguit tallem la ceba a tires primes i la sofregim lentalment. Quan comenci a agafar color i afegir els tomàquets fets puré, l’orenga, la fulla de llorer, la sal i una culleradeta de sucre i deixem que es cogui fins que el tomàquet s’hagi concentrat i sigui ben lluent. Llavors és el moment d’incorporar-hi el pebrot vermell, el pebrot verd i el porro. Li donem uns tombs perquè s’incorpori bé a la salsa, hi afegim el trinxat de carn i es cou amb el foc ben fort. Quan és rosset, es tira la farina a la cassola i 200 cc d’aigua i un cop ha agafat cos tot plegat ja ho podem retirar del foc.
Jo sempre tinc la costum que cada aliment que coc per separat hi poso sal, per tant, quan ho incorporo tot a al cassola he de tenir en compte que aquells aliments ja han estat salats prèviament.
Bullim les plaques en una olla amb abundant aigua, segons instruccions del fabricant, i quan finalitzi la cocció les refresquem i les anem col·locant sobre un drap de cuina.
Untem una plata que pugui anar al forn amb una mica de mantega i ja ens podem disposar a muntar la lasagna. La cobrim amb salsa beixamel, ho gratinem, amb formatge ratllat per sobre o no, i ja es pot servir a taula.

14.10.10

AIG 2010

Cuando empecé a navegar por esta blogosfera culinaria, pronto hará ya un año, recuerdo que las primeras entradas que vi fueron las de la llegada de los regalos del AIG 2009. Realmente me sorprendió mucho esta iniciativa y enseguida pensé que esta seria una buena familia para quedarse y compartir, y realmente no me equivoqué.
Tal y como me dijo una vez Elvira de Los cerezos en flor, cada uno tiene su motivo que nos lleva a abrir un blog y el mio llegó un dia que la causa llegó a su fin. De hecho era como una muerte anunciada pero sin fecha de caducidad. Y así fué. A mediados de junio todo terminó y con ello también llegó el momento de hacer un pequeño parentesis al blog. Pero por suerte las ganas de cocinar y compartir con todos vosotros vuelven, y vuelve un pedacito de la ilusión que nos hace cada dia un poco más felices.
En mi última entrada en mi blog, María Jesús de Recetas con encanto me dijo que me animara a participas al AIG 2010, no pensaba que se organizara ya tan pronto, y aquí estoy, una nueva amiga invisible que quiere compartir con todos/as vosotros/as la ilusión que llena cada dia mi cocina y mi hogar.
Para ayudar un poquito a mi amigo invisible me gustaria decirle que cualquier cosa me hace ilusión, tanta ilusión como ya me hace de por si hacer esta entrada o dedicar un dia a preparar el regalo para mi amigo invisible gastronómico, aún un secreto por desvelar. Pues cortapastas para hacer galletas, moldes de papel de hacer madalenas (ya las consigo con capote enorme, jejeje!), trapos de cocina, servilletas, me encanta los libros,..., no ser, cualquier cosa me hace mucha ilusión.
Pues ahora a esperar el dia 24 de octubre para saber quién es mi AIG, y si te animas a participar pincha aquí-El rincón de Bea, que ya queda poco para que finalice el plazo.

13.10.10

Resum de les últimes entrades al blog

No disposo de masses ocasions per penjar receptes al blog i com que no vull renunciar a compartir amb vosaltres el que es cou a la meva cuina, m’he creat una carpeta al meu ordinador amb ‘receptes pendents de penjar al blog’ i el dia que pugui les penjaré totes de cop però fent-vos una entrada resum amb els enllaços corresponents perquè no us en perdeu ni una. Aquí us deixo les últimes.












Dolç fred de pomes















Bon profit guapus!

Pastís de xocolata



Una altra recepta de la Carme Ruscalleda, de la secció ‘Bo i Ràpid’ del número 48 de la revista Descobrir CUINA. Un pastís amb gust de cacau ben intens.

INGREDIENTS

175 grs de xocolata 70% de cacao
175 grs de mantega
200 grs de sucre
90 grs de farina
6 ous
Per a la salsa de cacau
250 ml de nata líquida (35% de greix)
250 grs de sucre
200 ml d’aigua mineral
125 grs de cacau en pols
1 full de gelatina de 2 grs

PREPARACIÓ

1. Unteu un motlle quadrat que no sigui gaire alt, d’uns 3 cm d’alçada, amb mantega a punt de pomada.
2. Foneu la cobertura de xocolata trossejada juntament amb la mantega. Deixeu-ho refredar un xic.
3. Bateu els ous amb el sucre amb unes varetes elèctriques fins que doblin el seu volum. Una vegada estiguin ben emulsionats, afegir-hi la cobertura de xocolata fosa amb la mantega i comenceu a remenar-ho delicadament.
4. Tot seguit, incorporeu-hi la farima tamisada prèviament i mescleu-ho amb compte, que no baixin els ous emulsionats.
5. Aboqueu la barreja al motlle i poseu-ho al coure al forn a 170º uns 20 minuts. Feu la prova de l’escuradents.
6. La Carme aquesta recepta l’acompanya amb una salsa de cacau. Per fer la salsa escalfeu la nata i l’aigua fins que arrenqui el bull. En un bol amb aigua freda remulleu els fulls de gelatina. En un altre bol barregeu el sucre i el cacau i aboqueu-ho a la nata, que cogui 2 minuts. Tot seguit, traieu els fulls de gelatina de l’aigua i dissoleu-los a la salsa. Coleu-ho i deixeu-ho refredar.

Pasta per a crestes


Normalment quan faig crestes utilitzo la massa de La Cocinera però vet aquí que aquesta vegada un accident logístic (en el super em vaig fer amb un paquet ja caducat) m’ha portat a provar aquesta recepta de la Montserrat Seguí del seu llibre Cuinar és senzill. Va ser tot un èxit, res a veure amb les de compra.

INGREDIENTS
250 grs de farina
1 ou
100 grs de margarina
3 cullerades d’aigua
1 culleradeta de llevat en pols

PREPARACIÓ
Poseu sobre un taulell la farina en forma d’anella i a dins tots els altres ingredients. Comenceu ajuntant tots els elements del mig amb una forquilla i després continueu pastant-los amb les mans, fins que quedi fina i compacta. Deixeu-la reposar 15 minuts. Estireu-la amb el corró fins que us quedi ben prima; talleu-la a rodones i poseu-hi el farcit damunt; abans de tancar les crestes, mulleu-ne les vores amb aigua.

Coca de verema i pizza



Una de les propostes de la Carme Ruscalleda en el seu llibre UN ANY amb Carme Ruscalleda és aquesta coca de verema que us presento avui. Molt bona! I tal i com ens diu, aquesta massa quan ja ha llevat permet ser congelada. Doncs jo en vaig fer la prova i amb la porció congelada n’he fet la pizza. Va quedat també perfecte! Us animo que la proveu de fer que ja n’és època.

INGREDIENTS

250 grs de farina de semiforça
60 grs d’oli d’oliva
5 grs de sal
8 grs de llevat de París (llevat de forner)
120 ml d’aigua mineral
400 grs de raïm
400 grs de tomàquets madurs petits
500 grs d’albergínies
20 anxoves salades
Oli d’oliva, pebre roig dolç, sal i pebre
o qualsevol altre combinació que us vingui de gust.

ELABORACIÓ

1. En un bol, poseu-hi la farina passada pel sedàs. Al centre de la farina, feu-hi un clot i tireu-hi el llevat desfet amb l’aigua mineral un xic tèbia, els 5 grs de sal i els 60 grs d’oli d’oliva. Amasseu-ho molt bé. Tapeu la massa amb un drap i deixeu-ho en un lloc a temperatura ambient 22 ºC en repòs durant 30 minuts.
2. Espolseu la taula de treball amb farina i, amb l’ajut d’un corró, estireu la pasta fina. Doneu-li la forma que vulgueu, rodona com una pizza o bé allargada com una coca de recapte.
3. Col·loqueu la massa estirada sobre una plàtera per anar al forn i pinteu-la amb una mescla d’oli, pebre roig, sal i pebre. Aneu-hi col·locant a sobre els ingredients escollits i arrenglerats.
4. Amaniu-ho amb un fil d’oli d’oliva i la sal corresponent i entreu les coques al forn ben calent a 190º durant uns 15 o 18 minuts.
5. Serviu-la tan bon punt surt del forn.

Dolç fred de pomes



La ‘proposta del mes’ del número 48 de la revista Descobrir CUINA estava dedicada a la cuina amb microones i ens proposaven aquesta recepta que us porto avui. Fa molt anys que tinc aquest electrodomèstic i he de reconèixer que només l’he utilitzat per escalfar, el meu un model ja molt antic, però com podeu veure també en podem treure un molt bon rendiment.

INGREDIENTS
100-150 grs de fruits del bosc assortits
100 grs de melmelada d’albercoc
5-6 pomes golden
1 culleradeta de canyella mòlta
¼ llimona

PREPARACIÓ
1. Renteu la llimona, assequeu-la (només n’usarem un quart), ratlleu-ne la pell i reserveu-la. Talleu la llimona per la meitat i espremeu-la. Reserveu-ne el suc.
2. Poseu 100 ml d’aigua en un recipient adequat, escalfeu-la i dissoleu-hi la melmelada. Ja tèbia, afegiu-hi la ratlladura de llimona, el seu suc i una mica de canyella mòlta. Reserveu-ho tebi.
3. Peleu les pomes, talleu-les a quarts, traieu-ne les cors i feu de cada quart unes mitges llunes d’1 cm de gruix per la part més ampla i disposeu-les en espiral en una safata de vidre de 25 cm de diàmetre i uns 6 cm d’alt. Envernisseu cada capa de poma amb la salsa d’albercoc. Poseu-hi capes fins que el motlle estigui del tot ple (amb la cocció disminueix molt el volum). Tapeu-lo amb paper transparent i poseu-ho al microones a 800 W de potència. Si el suc que deixa anar la poma surt de motlle, reduiu la potència i allargueu la cocció.
4. Un cop cuites les pomes (calen 30 min, aprox), destapeu el recipient, netegeu-lo amb un drap, empolseu les pomes amb canyella i decoreu-ho amb fruits vermells dolços i àcida.
5. Reserveu-ho a la nevera fins al moment de servir-ho. Es presenta dins el motlle de cocció.

Us deixo amb alguns consells que ens donàvem des de Descobrir CUINA.

Plats possibles i impossibles

- Preparar una crema catalana, un rosbif o una compota amb les fruites que ens han quedat de la setmana són coses que el microones permet avui, sempre que pensem que no cal coure a plena potència i que podem dividir una cocció en etapes sense cap problema.
La temperatura es recupera ràpidament. De fet, per assegurar una bona cocció al microones, és important que remenem regularment el preparat per garantir una temperatura homogènia.
- Malgrat això, hi ha algunes coses que no podem fer amb el microones. La més important és fregir. Les ones de ràdio d’alta freqüència (que són les que donen el nom a l’aparell) escalfen l’aigua dels productes i, per tant, mai arribarien a escalfar l’oli de fregir.
- Tampoc no podem fer-hi ous durs. Si més no, els convencionals. Tot allò que estigui prou tancat per impedir que surti el vapor acaba esclatant. Com les mongetes o els arrebossats reescalfats.

10 consells bàsics

1. No fer funcionar mai el microones buit. S’acaba espatllant.
2. No l’obriu a mitja cocció sense avançar el rellotge fins al final.
3. No el netegeu amb un fregall metàl·lic. És com una paella antiadherent.
4. No hi poseu estris de fang humits. S’escalfen més que el producte.
5. Per comprovar si un recipient és adequat, poseu-lo al microones amb un got d’aigua. Si s’escalfa el recipient, no serveix.
6. No hi poseu ous amb closca ni recipients amb tapadora, si no són dels que duen vàlvules.
7. Si cal tapar, feu-ho amb plàstic alimentari punxant-lo amb un ganivet.
8. No acumuleu productes al centre de la placa rotatòria. És el punt on menys s’escalfen.
9. Distribuïu els elements fins al centre i els gruixuts a les vores. La cocció serà més uniforme.
10. La campana de plàstic evita condensacions de baf i esquitxos.

27.9.10

Pomes farcides de crema



Aquesta recepta és d’un curs de cuina de la Núria Lladó que vaig assistir fa molts i molts anys i que he recuperat de la carpeta de receptes que tinc de quan quasi encara no hi havien ordinadors i tots anavem amb la Olivetti sota el braç. Com han canviat les coses!
Espero que us agradi i molt bon profit!

INGREDIENTS
6 pomes Golden mitjanes
4 rovells d’ou
50 gr. de sucre per a les pomes
75 gr. de sucre per a la crema
50 gr. de sucre per al caramel
½ l de llet
2 branques de canyella
2 trossos de pell de llimona
20 gr. de Maizena
50 cc de vi blanc
Suc de llimona

ELABORACIÓ
Tregueu el cor de les pomes, poseu-les en una plata per anar al forn amb uns 150 cc d’aigua, el vi blanc, una branca de canyella, una pell de llimona i esposeu-hi per damunt força sucre. A continuació poseu-les dins del forn a temperatura moderada fins que siguin toves i cuites.
Per a la crema: poseu la llet a bullir amb la pell de la llimona i la canyella. Un cop arrenqui el bull, retireu-la del foc i deixeu-la refredar. En un cassó barregeu els rovells d’ou i els 75 grams de sucre. Barregeu-ho bé, afegiu-hi la Maizena, mescleu-ho bé, aboqueu-hi la llet colada i poseu-ho al foc. Remeneu-ho bé amb un batedor fins que arrenqui el bull. Retireu-ho del foc i deixeu-ho refredar, remenant-ho de tant en tant.
Un cop cuites les pomes, col·loqueu-les en els plats o en una safata per servir, ruixeu-les amb el seu suc i amb la mànega pastissera farciu-les amb la crema.
Poseu a coure 75 grams de sucre amb unes gotes de suc de llimona i un xic d’aigua fins aconseguir un caramel daurat. A continuació poseu aquest sucre pel damunt de les pomes i la crema. Es poden servir tèbies o fredes de la nevera.


P.D. He penjat a l'entrada de l'amanida variada d'arròs les fotografies.

8.9.10

Flam de ratafia

A l’ordinador hi tinc una carpeta de receptes pendents, que viatjant per la blogosfera culinària només veure el plat ja m’he dit –aquest l’he de fer! Al principi eren poques les receptes però amb aquests quasi 8 mesos de vida del meu blog la carpeta s’ha anat inflant quasi fins al apunt de reventar.
Una d’aquestes són les postres que us presento avui, del blog Lovefood, que a la seva hora ella va treure de les molt preuades Cuineres de Sils, i que com us vaig dir en una entrada anterior, va ser les postres del sopar de dissabte.

INGREDIENTS
500 ml. de llet
5 ous
100 grs. de sucre
200 ml. de ratafia
Caramel líquid

ELABORACIÓ
Bullim la ratafia en un cassó fins que es redueixi a la meitat. Mentrestant fem un caramel líquid per posar en el fons del motlle tipus cake (trobareu la recepta aquí). Un cop llesta la ratafia l’apartarem del foc i la reservem.
En el mateix cassó on hem reduït la ratafia hi posem la meitat de la llet amb el sucre i ho escalfem fins que el sucre s’hagi disolt.
En un bol hi posarem els ous, la llet freda, la ratafia i la llet calenta amb el sucre disolt, i batre bé amb un batedor. Buidar la mescla al motlle on hi tenim el caramel líquid i ho tapem amb paper d’alumini.
Es cou al forn, al bany maria, a 200º uns 45 minuts, procurant que l’aigua no bulli.
Proveu-la, realment el gust us sorprendrà i tindreu ganes de repetir-la segur. Bon profit!

Amanida variada d'arròs


INGREDIENTS
¼ kg. d’arròs
100 grs. de pernil dolç
50 gr. de panses de Corint
100 gr. de blat de moro
2 cullerades de farina
150 grs. de pèsols
50 grs. de pinyons
2 ous
Julivert

PREPARACIÓ
Bulliu els pèsols amb aigua i sal i reserveu-los.
Poseu aigua i sal a bullir i un cop arrenqui el bull tireu-hi l’arròs i deixeu-lo bullir dotze minuts. Un cop cuit escorreu-lo i poseu-lo en una plata per anar al forn amb uns trossets de mantega per sobre. Poseu-lo a secar sota el gratinador uns deu minuts, tot remenant-lo de tant en tant.
Poseu els pinyons i les panses en remull, per separat.
Bateu el ous i afegiu-hi el julivert picat i la farina. Mescleu-ho i feu-ne dues truites tipus “crepe”. Al treure-les del foc emboliqueu-les en forma de braç.
Escorreu els pinyons i fregiu-los amb un xic d’oli. Recordeu posar-ho a la paella tot en fred, perquè sinó al posar en contacte els pinyons molls amb l’oli calent aquest començaria a espetegar i ens podríem cremar. Un cop daurats aboqueu-los damunt l’arròs junt amb l’oli de fregir. Talleu el pernil dolç a trossos petits, el braç de truita a rodelles i afegiu-lo a l’arròs juntament amb les panses escurregudes i el blat de moro. Mescleu-ho tot bé i serviu-ho fred.

Croquetes diverses. De bacallà

INGREDIENTS
- 500 grs de bacallà remullat.
- 1 pastanaga, 1 porro, 3 alls tendres, 1 tomàquet, ¼ fulla de llor
- ½ copa de Xerès sec
- 400 ml. de llet
- 3 rovells d’ous
- 100 grs de farina de blat
- 50 gr. de farina de moro (Maizena)
- Sal, pebre blanc, oli extra verge d’oliva
- 5 grans d’all i un ramet de julivert (picat molt fi)
- 3 clares, pa ratllat
- Oli d’oliva (per fregir-les)
- 1 litre d’aigua mineral

ELABORACIÓ
1. En una olla i amb un fil d’oli extra verge, sofregir-hi lleugerament (picat fi): la pastanaga, el porro, els alls tendres, el tomàquet i el quart de fulla de llor (3 minuts).
2. Afegir-hi la mitja copa de Xerès i el litre d’aigua bullent, deixar-ho coure a mig foc durant 10 minuts.
3. Amb le foc més lent, tirar a l’olla els talls de bacallà remullat (procurar que no hi hagi espines). Ha de coure només 2 minuts.
2. En un bol a part, mesclar bé amb una batedora de barrilles la llet, la farina, la Maizena, els 3 rovells d’ou, el bacallà que hem bullit picat fi i 100 ml. del brou de la cocció el bacallà, un xic de pebre blanc i atenció amb el punt de sal.
3. En una paella fonda o una cassola adequada al volum dels ingredients, i amb un raig d’oli d’oliva extra verge calent, sofregir l’all i el julivert picat. Atenció que es crema amb facilitat, només ha de quedar ros (1 minut).
4. Tirar-hi la mescla del bol (4) i, a mig foc, continuar la cocció sense parar de remenar, fins que la mescla es converteix en una pasta fina i brillant, que per cocció i emulsió, per si mateixa es desenganxa de les parets de l’atuell on estem cuinant, 10 minuts,.
4. Només ens queda abocar la pasta de les croquetes en un atuell adequat, esperar que es refredi, donar-hi forma de croquetes, passar-les per les clares i arrebossar-les amb pa ratllat, i fregir-les amb l’oli d’oliva.

24.8.10

Croquetes diverses. De formatge, de salmó, o de pernil

El passat dissabte van venir a sopar a casa uns molts bons amics. Com que era qüestió de fer un sopar lleuger i estiuenc vaig fer una amanida variada d’arrós, un entrant de meló amb pernil, unes croquetes de formatge i unes altres de bacallà, una empanada de tonyina i per postres un flam de ratafia. Tots els plats van sortir molt bons i tothom en va gaudir d’alló més, encara que crec que tot plegat va ser culpa de la companyia i del carinyo que s’hi posa en cada plat per dir que sou del millor que m’ha passat aquests darrers anys. Gràcies per ser com sou i per ser-hi sempre!

Aquí us poso la recepta de les croquetes de formatge, realment boníssimes i molt senzilles de fer. La recepta és del llibre ‘cuinar per ser feliç’ de la Carme Ruscalleda. Els propers dies us aniré penjant les receptes de la resta de plats. Bon profit!

INGREDIENTS
- SI DECIDIM FER-LES DE FORMATGE: 150 gr. de Gruyère i 150 gr. d’Emmental ratllats. Com que aquests formatges són forts de gust, i la meva cuina s’adapta als gustos dels comensals, en aquest cas nens, jo vaig utilitzar formatge García Baquero semi.
- SI DECIDIM FER-LES DE PERNIL DOLÇ: 250 gr. tallats a la juliana curta.
- O SI VOLEM FER-LES DE PERNIL IBÈRIC: 150 gr. d’una part no gaire magra, també tallats a la juliana curta.
- O SI PREFERIM FER-LES DE SALMÓ FUMAT: 200 gr. de dauets
- 1 ceba
- 500 ml. de llet
- 3 rovells d’ous
- 100 grs de farina de blat
- 50 gr. de farina de moro (Maizena)
- Sal, pebre blanc, oli extra verge d’oliva
- 3 clares, pa ratllat
- Oli d’oliva (per fregir-les)

ELABORACIÓ
1. En una paella fonda o cassola adequada al volum de les croquetes que ens disposem a fer, i amb un fil d’oli extra verge, sofregir a foc lent, fins a enrossir, la ceba picada molt fina, 20 minuts.
2. En un bol a part, mesclar els ingredients, el producte escollit per fer les croquetes, la llet, la farina, la Maizena, els 3 rovells, sal, un xic de pebre i un polsim molt petit de nou moscada, mesclar-ho bé amb l’ajut d’una batedora de barnilles.
3. Abocar la mescla del bol a la cassola on tenim el sofregit de ceba ben rossa i, a mig foc, prosseguir la cocció, sense parar de remenar, fins que la mescla es converteix en una pasta fina i brillant, que per cocció i emulsió, per si mateixa es desenganxa de les parets de l’atuell on estem cuinant, 10 minuts,.
4. Només ens queda abocar la pasta de les croquetes en un atuell adequat, esperar que es refredi, donar-hi forma de croquetes, passar-les per les clares i arrebossar-les amb pa ratllat, i fregir-les amb l’oli d’oliva.

19.8.10

Mandonguilles amb sèpia





El procès per fer aquesta recepta he seguit el mateix de la de ‘mandonguilles a la jardinera’ de la Montserrat Seguí però amb sèpia. Sempre havia fet les mandonguilles només amb carn però fullejant un llibre de receptes que vaig trobar entre les prestatgeries de casa els meus pares, vaig trobar aquesta clàssica recepta però afegint mitja sèpia a la barreja de les dues carns. A veure què us sembla! Doncs som-hi, anem per feina!

INGREDIENTS
125 grs de carn picada de porc
125 grs de carn picada de vedella
1 sèpia
1 tasseta de vi blanc
3 tomàquets ratllats
1 ceba
2 grans d’all
1 ou
250 grs de pèsols
¼ de litre de brou
Julivert
Pa ratllat

PREPARACIÓ
Es barregen bé les carns amb mitja sèpia ben trinxada, l’all i julivert també trinxats i després s’hi afegeix l’ou quasi sense batre i un xic de pa ratllat; amb aquesta barreja es van formant petites boletes que s’enfarinen (va molt bé l’ajuda d’una tasseta). Aleshores es fregeixen en una cassola, es treuen i, en el mateix oli, es sofregeix la ceba ben trinxada; quan es comença a daurar s’hi aboca el vi i es deixa reduir; a continuació s’hi afegeix la mitja sèpia restant tallada a daus i es continua sofregint fins aconseguir un color marronós fosc. Tot seguit s’hi ajunta el tomàquet fet puré; es cou uns minuts més, es sala lleugerament i s’hi tira el brou i les mandonguilles; es tapa la cassola i es fa coure 15 minuts.
A part cal haver bullit els pèsols, que s’afegiran al conjunt; se’ls fa un bull.
Si s’hagués preparat amb temps, abans de servir-ho es posa la cassola, tapada, dins del forn, ja calent, uns 10 minuts.

16.8.10

Magdalenes 100% integrals

He tingut el blog un temps aturat, ja sigui perquè em vaig quedat subtadament sense la meva càmara després d’un petit accident donant voltes de cap per vall a Port Aventura o perquè necessitava un petit descans davant les tecles, però torno més animada que mai amb un objectiu aconseguit: totes les magdalenes ja surten les meu forn amb barret! El secret? Deixar reposar la massa una hora a la nevera, posar els motlles de paper rissat dins els de silicona i posar les magdalenes a coure amb el forn molt i molt calent! Aquesta vegada les he fet amb farina integral i el barret ha sortit igualment, i sense que amb el pas de les hores desapareixi.

INGREDIENTS
2 ous
240 gr. de sucre
un pessic de sal
250 cc de llet
360 gr. de farina integral
1 sobre de llevat
ratlladura de llimona
Vainilla o un raig d’anís o l’aroma que més agradi
250 cc d'oli de girasol

PREPARACIÓ
Començarem per batre els ous amb el sucre i la sal fins que doblin el seu volum. Tot seguit hi afegirem la llet, l'oli, la ratlladura de llimona i l’aroma que més agradi i ho mesclerem. Llavors hi incorporarem la farina i el llevat i ho barrejarem ben barrejat.I aquí el primer secret!, deixar reposar la massa durant una hora a la nevera.
Mentrestant untar el fons dels motlles de paper arrissat amb una mica de mantega i posar-los dins els motlles de silicona. Segon secret!, això permetrar que en coure’s les magdalenes els motlles de paper no s’aixamplin i dirigeixin la massa cap amunt, formant el típic barret de les magdalenes.
Després d’una hora de repós, i tercer i últim secret!, amb el forn molt i molt calent posar les magdalens a coure durant uns 15 minuts. Jo les coc 10 minuts només amb la part inferior del forn encesa i els últims 5 minuts encenc el gratinador perquè agafin color. I volià! unes autèntiques magdalenes amb barret.
Bon profit! ;-)

27.5.10

Pastís d’aniversari farcit de crema de taronja (orange curd)

Doncs bé, tal i com us deia a l’entrada anterior, aquest és el pastís que vaig fer i ens vam cruspir el diumenge per celebrar que la meva mare feia 74 anys!

Per fer aquest pastís necessitareu els següents ingredients:

Pa de pessic (bescuit genovès)

125 grs de sucre
125 grs de farina
4 ous
Raspadures de llimona
1 culleradeta de llevat en pols

Crema de taronja (orange curd)

250 grs de sucre glass
La pell d’una taronja sense res de blanc
200 grs de suc de taronja
120 grs de mantega
4 ous

Decoració

Xocolata en pols
Xocolata blanca ratllada
Melindros durs

Primer es fa un pa de pessic primera fórmula segons la recepta de la Montserrat Seguí, i un cop fred el partiu per la meitat i el farciu de la crema de taronja (orange curd) que heu vist a l’entrada anterior.

Per acabar el muntatge del pastís s’empolsa amb cacau en pols per sobre, llavors s’agafa un cercle (un talla pastes o un cercle per emplatar) es col·loca sobre el pastís, s’omple amb xocolata blanca ratllada, traiem el cercle i ens quedarà la rodona blanca que veieu a la foto. Tot seguit es posa una capa fina de crema de taronja al voltant de tot el pastís i s’hi van col·locant els melindros durs, tallats per la base, a una mida que sobresurtin una mica per sobre de la base de pa de pessic, i s’acaben de subjectar amb un llaç.