Anàvem de camí a Chicago via Londres i només vam fer-hi una aturada de tres dies, però van ser suficients perquè aquesta ciutat m’enamorés. O era jo, que ja estava enamorada? D’això ja en fa 17 anys i nosaltres hem canviat, però segurament la ciutat també.
Diuen que no has de tornar mai allà on vas ser feliç, però a vegades cal tornar per ser doblement feliç, encara que no saps mai quan n’estàs suficientment preparat, el dubte sempre hi és.
Pensava que jo era la persona amb més por d’aquest món i veig que tu en tens tres vegades més que jo. Això em tranquil·litza –em va dir molt seriós.
Si tu em dius vine ho deixo tot… però digue’m vine. Albert Espinosa
Us parlo de Londres perquè em ve el seu record sempre que visito el blog Pity en la cocina, d’on he tret la recepta d’aquesta deliciosa tarta de pera. Aquesta n’és la primera recepta que en faig però us asseguro que quan el visites et venen ganes de fer-les totes. De dolces com el pastís de Gingerbread o els pastissets de fruita de la passió, els pancakes amb fruites o el pastís de crema i fruita fresca, el cake de xocolata o les tartaletes de crema de taronja sanguina. I de salades com el flam de tomàquets cherry o l’amanida de marisc, la vedella Bourguignon o el pastís de pollastre. La veritat és que totes són receptes amb molts ingredients però són un autèntic regal pel gust i la vista.
Quan la tarta va sortir del forn vaig pensar, -uf! no serà d’aquelles postres que te les acabaràs menjant tu tota sola?, i ja d’entrada en vaig congelar un parell de talls, no volia acabar tota la semana amb el pastís sobre le marbre. Però la meva sorpresa va ser que al cap d’un parell de dies ja no en quedava ni una engruna. A excepció de les peres, que me les vaig menjar jo tota sola, vaig tenir un parell d’assistents que en va fer neteja en un tres i no res.
INGREDIENTS
7 peres
2 tasses i mitja d’aigua
una tira de pell de llimona
385 grs de sucre
1 vaina de vainilla
125 grs de mantega
3 ous
160 grs de buttermilk* o sour cream
200 grs de farina
2 culleradetes de llevat químic
40 grs d’ametlles trossejades
40 grs de xocolata 70% de cacao a trossets
60 grs d’ametlles moltes
ELABORACIÓ
Pelar les peres. En una olla posar l’aigua, la pell de llimona i una tassa de sucre i escalfar fins que el sucre es disolgui. Tot seguit afegir-hi les peres i bullir-les a foc baix i amb l’olla tapada fins que siguin cuites, uns 30 minuts. Un cop cuites retireu-les i continuar coent el suc, sense tapar, fins que es redueixi a la meitat, consistència xarop. Deixar refredar i reservar.
En un bol batre la mantega amb la resta del sucre amb la batedora elèctrica fins a obtenir una massa homogènia. Tot seguit incorporar-hi els ous, un a un, batent bé abans afegir-hi el següent, el buttermilk, 2 cullerades de xarop de coure les peres, la farina tamissada i barrejada amb el llevat, les ametlles moltes i a trossos i la xocolata. Un cop tinguem una massa ben homogènia aboqueu-la en un motlle prèviament untant i tot seguit hi aneu col·locant les peres en vertical a tot el voltant, apretant-les lleugerament fins al fons. Coure al forn prèviament escalfat durant una hora i mitja o fins que la punxem amb un escuradents i surti net. Esperar deu minuts abans de desemotllar-la, pintar amb el xarop de pera per sobre i servir tèbia.
* La veritat és que no en tenia ni idea de què era el buttermilk i es veu que és el suero que resulta de tallar la nata per acabar obtenint-ne la mantega. És una recepta que tinc pendent, ho deixo per una altra ocasió, o sigui que aquí he seguit les indicacions de la Pity i he fet el fals buttermilk. Es barreja una cullerada i mitja de suc de llimona amb una tassa i mitja de llet, es deixa reposar durant 15 minuts i i quan veieu que la llet s’ha tallat, llavors es cola amb un drap fi i ja tenim el fals buttermilk.
A mi Londres també m'agrada molt, es més, ja els hi he dit que hi vull tornar als meus pares i hem quedat que farem un cap de setmana d'escapada! :D
ResponEliminaAquesta tarta ha d'estar molt bona, amb la pera a dins!! Un bon postre :)
Un petó
Que romántica estás hoy, se ve que estás relajada o al menos lo trasmites, el bizcocho me encanta, voy a visitar el blog que comentas que no lo conozco pero lo que más me ha gustado es tu aclaración del buttermilk, ya sabes que yo no soy muy golosa, intentaré preparar el falso que comentas, supongo que el suero es el agua ¿verdad? ¿eso es lo que me tengo que quedar? porque lo que se queda en el colador es queso fresco, estupendo para poner en alguna crema de verduras.
ResponEliminaBesitosss
És molt bonica aquesta presentació amb les cuetes sorgint del pastís. I Londres no el conec, però està clar que a poc que pugui això canviarà :)
ResponEliminaSi Eva, és el líquid. De totes maneres vaig haver de fer algunes voltes per internet perquè a mi també em quedés clar. Visita el blog de Uno de Dos, allí tens l'autènci buttermilk a l'entrada que fan la mantega casolana.
ResponEliminaOscar, ves a Londres, t'agradarà molt. Jo quan pugui i em vegi amb ànims i sense por hi tornaré.
Guau Gemma, quina pinta!! Aquest pastís el faré de cara a la tardor, m'encanta!
ResponEliminaLondres és una ciutat genial!
Petonets
Sandra
M'apunto a pendents, amb el teu permís, aquesta recepta. Fa una pinta fantástica...
ResponEliminapetonets
Genma:
ResponEliminaYo le pondría el doble de peras o el triple, bien mojadita por la fruta, bien fría, con un toque de licor suave y me la comería toda y te quedarías sin la tarta jeje
Es serio: es estupenda
M'ha agradat moltíssim posar les peres amb cua i tot. Queden molt divertides.
ResponEliminaA nosaltres ens agrada molt canviar les pomes per peres en els pastissos, solen ser molt més dolces i sucoses, queden fantàstiques!