23.1.11

Magdalenes de canyella



Els amics són com les marees, van i venen en la nostra vida. Alguns s’hi passen una temporada curta, però deixen empremta, i d’altres quasi tota la vida, o almenys és la percepció que es té d’alguns amics, que sembla que tota la vida han estat aquí, encara que no facin soroll, però quan els necessites hi són, quan sembla que no els necessites també hi són, cadascun a la seva manera.



Ja sabeu que tinc certa debilitat per les magdalenes i quan vaig veure aquesta recepta al blog Las recetas de mamá de seguida vaig prendre’n nota per fer-les. La recepta original és d’un llibre d’en Xavier Barriga i jo les he anomenat així pel potent gust de canyella que tenen, que en el meu cas com que aquesta espècia m’agrada molt la meva culleradeta és generosa. Doncs aquesta safata va ser per ells, aquests amics que estimo molt, i que ells ho saben.

INGREDIENTS
3 ous mitjans
175 grs de sucre
60 ml de llet
190 ml d’oli l’oliva verge extra suau
210 grs de farina de reposteria
7 grs de llevadura de pastisseria
Una culleradeta de canyella molta
Ratlladura de llimona
Un pessic de sal

ELABORACIÓ
Es baten els ous juntament amb el sucre enèrgicament, fins que la barreja dobli el seu volum. Tot seguit s’abaixa el ritme de batuda i s’hi afegeix la llet i, sense deixar de batre, l’oli molt a poc a poc. Es barreja la farina tamissada, la llevadura, la canyella i la ratlladura de llimona i es va incorporant a poc a poc a la mescla anterior, fins aconseguir una massa homogènia.
En aquest moment es tapa el bol amb un drap de cuina i es deixa reposar a la nevera almenys durant una hora. Passat aquest temps de repòs es torna a batre enèrgicament la massa amb un batedor manual.
Per acabar s’omplenen les càpsules de paper arrissat o silicona dues terceres parts de la seva capacitat i es couen al forn, molt calent, durant uns 15 minuts.


18 comentaris:

  1. Què faríem sense els amics?
    A mi també m'agrada molt la canyella, les meves culleradetes de canyella també són generoses, je je je...

    ResponElimina
  2. que maques que t'han quedat!! Són molt altes!! A mi em queden com tothom... bones però aixafades! Prenc nota d'això de batre abans i després de la nevera!
    Salutacions!

    ResponElimina
  3. Aquestes magdalenes t'han quedat precioses! Jo he fet algun intent de fer-ne i n'ho m'han sortit gaire bé. Seguiré la teva recepta. Un petó

    ResponElimina
  4. Gemma,
    M'agrada la comparativa que fas entre les amistats i les marees i per descomptat m'encanten aquestes delicioses magdalenes que de tant en tant apareixen pel teu bloc.
    Una abraçada

    ResponElimina
  5. Que buena pinta que tiene. Que usas levadura en polvo verdad?

    ResponElimina
  6. A mi també m' agrada que tinguin un bon gust de canyella... T' han quedat molt maques!

    ResponElimina
  7. T'han quedat precioses!!!! jo també las he fet i són boníssmes!!!!
    Petonets

    ResponElimina
  8. que seria la vida sense els amics? i les magdalenes fantàstiques! clar que t'ho diu una seguidora incondicional de la canyella!!! petonets

    ResponElimina
  9. T'han quedat una passada, ets la reina de les magdalenes! A mi també m'agrada molt la canyella, o sigui que m'hi posaré aviat!

    ResponElimina
  10. La canyella m'encanta i ja saps ek que diuen és afrodisiaca o sigui que a vigilar amb aquestes magdalenes,jejej.

    Muas!

    ResponElimina
  11. Aquestes magdalenes han de ser boníssimes! Jo n'he de fer cada setmana, perquè amb la llet del matí hi ha d'haver magdalenes, del tipus que siguin, però magdalenes. Tendré en compte la teva recepta. Petons, Paula

    ResponElimina
  12. Gemma, molt bon detall per als teus amics! De ben segur que van triomfar perquè et van quedar excel·lents!!
    Petons!

    ResponElimina
  13. Sembla que en sento l'oloreta!! que bones...

    ResponElimina
  14. A mi també m'ha agradat l'evocació de la amistat :)

    ResponElimina
  15. Georgina, a mi també em surtien aixafades i mira ara, tot un repte aconseguit! Encara que també depén una mica de la massa. Aquestes són les que m'han sortit més altes, però de sobre s'obren una mica, com pots veure a la foto, i ja les he fet tres vegades i sempre m'han sortit igual.

    Mercè (El plat blanc), prova-ho! però el forn ha de ser molt i molt calent, i el contrast del fred de la massa i el forn fa que pugin així.

    Si, faig servir llevadura Royal.

    Ui, la canyella els hi dóna un gustet que les broda.

    Si, úultimament estic d'un filosófic que revento! I amb tot això dels amics encara més, perquè qui et penses que és no és i qui et penses que no és llavors et sorprenen. És allò que us dic que aquells que no fan soroll però sempre hi són, encara que jo també hi sóc per a ells, i ho saben.

    ResponElimina
  16. Gemma què maques t'han quedat!! segur que la oloreta a canyella que van deixar era deliciosa.
    Ja tinc ganes de fer magdalenes.
    petonets!

    ResponElimina
  17. que razón tienes con lo que dices de los amigos y las mareas....

    Y creo que quien "reciba" estas magdalenas se tiene que sentir super dichoso y mucho mas con ese toque de canela que es la chispa de todo

    Un abrazo

    ResponElimina
  18. QUE PINTA MADRE ESTAN DICIENDO COME COME!!!!!!!!!!

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!