18.1.11

Coca de Sant Joan i fracàs amb el tortell de reis



Si, si , ja ser que és una mica tard, però fins avui no he acabat aquesta entrada, m’ha costat una mica, això que la vaig començar el mateix dia de reis i ella mateixa ha anat evolucionant. Sort! De la desil·lusió a la resignació, i d’aquesta a veure que tinc uns fills fantàstics, que cada dia em sorprenent més, que qualsevol regal de reis mai estarà per sobre del nostre dia a dia i que sense adonar-nos se’ns escapa de les mans perquè volem viure massa ràpid.

No anticipo mai el Nadal, sóc de les que hi pensa quan ja el tenim a sobre, ja que aquests darrers anys les festes nadalenques han costat una mica de païr, però tot i així sempre intento gaudir-ne el màxim. Durant els dies de cada dia les obligacions no em deixen massa espai, tot s’amuntega i tires endavant com pots, sense pensar massa, l’estiu ja està una mica oblidat i esperes que arribin aquestes dates per recuperar una mica d’aquest espai perdut, estar amb els teus i gaudir de la seva companyia, a casa, sense presses. També són uns dies especials a la cuina, on et ve de gust fer moltes més coses, on en cada plat i cada postre hi poses molta il·lusió, sentiments molt especials, com amb el tortell de reis d’enguany, la primera vegada que el feia i que als meus fills els hi feia especial il·lusió. Per mi també era una mica important, com un regal, per compensar que aquest any els reis no han pogut ser massa generosos.

Em sembla que mai m’havia sentit tant disgustada quan algunes postres no m’han sortit bé, perquè aquesta vegada el desastre ha sigut estrepitós, inaprofitable, perquè després d’hores i hores de llevat, quan hem tornat a casa, després d’anar a esperar els reis, el tortell estava més arrugat que una pansa, tot aixafat. La reacció quan ho vàrem veure ja us la podeu imaginar! La desil·lusió va ser brutal.

El dia 6 a la tarda ho vaig tornar a intentar, aquesta vegada amb un sobre de llevadura seca de forner, perquè de la fresca se m’havia acabat. I res, la massa no es va moure ni un centímetre. Alguna cosa fallava i ja em començava a pujar la mosca al nas! Tenia varies receptes triades. La de la Gemma de La cuina de casa, la de la Sònia de l’Exquisit, la de la Mercè de Cuina per a llaminers, la de El món de la cuina i alguna més que ara no ser de quin blog són però amb molt bona pinta. Al final em vaig decidir per la de la Mercè, èxit assegurat, però per dues vegades vaig fracassar.

Com que em volia treure aquest mal rollo de sobre, ho vaig tornar a intentar per tercera vegada amb aquesta coca de Sant Joan de la Montserrat Seguí, fora de temporada, però com que és una massa molt semblant a la del tortell de reis volia provar-la per treure’m l’espina del llevat de la massa, i si, va funcionar, la massa mare va doblar el seu volum, i la segona massa també va llevar bé i va doblar volum, encara que a l’hora d’estirar-la ho vaig fer amb el corró perquè em quedés més quadrada i crec que la vaig aixafar una mica massa. Una recepta per repetir, però doblant les quantitats perquè quedi una mica més gruixuda perquè l’endemà havia quedat una mica eixuta. De totes maneres el tortell de reis el tornaré a provar de fer, però més endavant perquè he quedat una mica saturada.


INGREDIENTS
1 ou
1 llimona
200 grs de farina
100 grs de fruita confitada
25 grs de margarina
25 grs de llard
50 grs de pinyons
20 grs de llevat de pa
100 grs de sucre
3 cullerades de llet

ELABORACIÓ
Desfeu el llevat amb la llet calenta i una part de farina, en un recipient, fins que quedi una bola tova.
Tapeu-ho amb un drap de cuina i deixeu-ho prop del foc, fins que us augmenti el doble el volum.
Poseu la farina sobrera a sobre el taulell, en forma de corona: al mig poseu-hi l’ou, el llard, la margarina, 40 grs de sucre i les raspadures de llimona: ajunteu tots els ingredients treballant-ho amb una forquilla i quan ho tingueu mig barrejat afegiu-hi el llevat ja fermentat, i acabeu-ho pastant amb les mans, fins que obtingueu una massa compacta. Aleshores, damunt d’una planxa de forn untada, feu-hi la coca, anant-li donant forma amb les mans; pinteu-la lleugerament amb aigua i adorneu-la amb la fruita, tallada ben fina, i els pinyons, els quals haureu tingut en remull una hora. Empolsimeu-la amb sucre i després deixeu-la en repòs en un lloc tebi i tapada amb un drap de cuina fins que augmenti de volum. Quan ja sigui llevada poseu-la al forn a temperatura regular, uns 20 minuts, fins que quedi rosseta.


28 comentaris:

  1. No et desanimis! ja veuras com el proper any trobes una recepta fantàstica! A més si et soc sincera jo prefereixo una bona coca a un tortell!!!! Molts petonets guapa

    ResponElimina
  2. Ho vas salvar prou bé!
    Jo també sóc una desgràcia treballant amb llevats frescos, sempre em surten totxanes que no es poden menjar ni que tinguis les dents de Moonraker.
    El que sí que et puc dir és per què no et va pujar amb el llevat químic: aquest tipus de llevat només funciona quan s'escalfa i, per tant, no fa res fins que no passa pel forn :-)

    ResponElimina
  3. Gemma no te preocupes yo preparé también el roscón pero no me convenció mucho tampoco porque no lo hice con masa madre. La coca te ha quedado muy rica y bien decorada y creo que compensa todo ejej. Es cierto que hay quien prepara el roscón con la misma masa de esta coca simplemente, sobre todo en algunos pueblos. Besitos y feliz día ....

    ResponElimina
  4. Les masses que porten llevat de fresc i han llevar són MOLT complicades de fer a casa, sobretot si no tens una màquina que les amassi. A més, els professionals tenen una fermentadora i uns forns que permeten ruixar vapor i altres coses, de manera que a casa és realment difícil aconseguir un bon resultat.
    Jo el tortell el faig exactament amb la mateixa massa que la coca de Sant Joan, penso que volten receptes que no són el nostre tortell, si no el típic "roscón" que es fa altres llocs d'Espanya i que no té res a veure amb el nostre.
    Tot i així, quan algú em demana consell, sempre dic el mateix: compra el tortell o la coca a la pastisseria i dedica el teu temps a fer altres receptes que a casa surtin bé segur! Per exemple, per sant Joan sempre dic: compra la coca de brioix i fes a casa la de llardons!
    Sort que la família ens perdona i ens anima quan tenim aquests desenganys, oi? Només per això val la pena continuar... ;)

    ResponElimina
  5. Gemma, m'ha sabut greu mentre llegia la teva crònica. Imaginava la desil.lusió de veure que el tortell no puja per molta energia i carinyo que li hagis posat.
    Ens passa a tots en alguna recepta, precisament el fet de que ens hi hem d'esmerçar i que els resultats no estan mai assegurats li dona mèrit al fet de cuinar per als altres.

    Aquestes coses passen, i la tristesa del moment sovint es veu alleugerida amb l'alegria i comprensió (i agraiment) d'aquells per a qui cuinaves.

    Ànims, la propera probablement et surti bé però el que si que sempre surt bé és el somriure dels que ens estimem :)

    ResponElimina
  6. Gemma, la meva la vas arribar a tastar? no porta ous i no queda tant eixuta...i el tema de no pujar la massa....q fa molt de fred a casa teva??

    Hem d'aconseguir q aquest tortell et surti! :-)

    Petons,

    ResponElimina
  7. aixxx... Gemma!!, gairebé em fas plorar!!! :(...
    Però tranquis!!!, que aquest any no però ja veuràs q l'any vinent et sortirà un tortell de reis DELICIÓS I PERFECTEEE!!!!.
    I aquesta coca de Sant Joan... no me n'has guardat gens ni mica???
    Petonets
    Neus

    ResponElimina
  8. Sònia, no, la teva no la vaig fer, potser serà la propera que provi. Si, a casa la temperatura no és massa alta, tot i que per llevar busco racons més càlids però no va funcionar.
    Moltes gràcies pels comentaris. Ara ja està però aquell dia m'ho vaig agafar mooooooooolt malament, un drama, però en la seva justa mesura, eh! Cadascú viu les coses a la seva manera i a mi em semblava que els regals de reis eren poc pel que jo hagués desitjat, però el dia 6 al matí en Marc i en Guillem van reaccionar super bé, i dia rera dia em demostren que tot el que faig val la pena, encara que tot sigui a pas de formiga, i els meus pares i uns bons amics aconsegueixen que tot plegat sigui una mica més fàcil. Ha sigut un any difícil, no més que d'altres, però potser aquest any he aterrat més a la realitat. Tot costat però al final hem d'estar contents del camí fet.

    ResponElimina
  9. Como me gustan a mi estas masitas.... mmmnnnnnn tengo que comprar más fruta antes de que vuele de los super... que luego no hay manera!

    ResponElimina
  10. ànims, que gràcies a les "desgràcies" culinàries anem a aprenent...sense anar més lluny aquest cap de setmana vaig intentar fer unes galetes que ara mateix estan totes triturades per reciclar-se en coques i puddings... I sí, quina ràbia em va fer! Però vaja, la coca té molt bona pinta!
    Un dubte: les fruites les vas comprar o les vas fer tu?

    ResponElimina
  11. Gemma, te salió lindísima la coca de Sant Joan. La decoración es muy bonita.
    Por cierto, en cuanto a las fotos... tienes actualizada la versión del editor de Blogger??? Si no lo tienes, hazlo. Vas a CONFIGURACIÓN, BÁSICO y, al final de esa página, tienes CONFIGURACIÓN GLOBAL. Marca EDITOR ACTUALIZADO y verás como te salen más cosillas para las fotos.
    Dime si no encuentras algo, vale?
    Un besoteeeeeeeeeeee

    ResponElimina
  12. Ostres Gemma...... ànims però per tot.

    A la nostra cuina qui no té un desastre culinari? el meu últim post també era una pìfia però quant passin uns dies ens hem de riure d'aquell moment, tot i el mal trangol passat, repetiràs i t'en sortiràs, segur. Ara m'has fet venir al cap el meu primer roscó, molt maco, maquìsim però impossible ficar una dent sense deixar-la a dins.

    O sigui que amunt, amunt i a menjar-se aquesta coca què en fà una fila.....Ummmmm.

    Muas!

    ResponElimina
  13. Gemma, primer de tot no et desanimis. Fer postres amb masses llevades no és senzill. Tal com et vaig dir per e-mail, crec que la vas deixar llevar massa. I també una altra recomanació, mira't el vídeo de com amassa el Sr. Bertinet (http://www.gourmet.com/magazine/video/2008/03/bertinet_sweetdough). Amassant així, sempre em queden unes masses super esponjoses i fantàstiques! Ànims!
    Petons!

    ResponElimina
  14. Oh! Mercè, el Sr. Bertinet és genial, si, si, ja el conec, tinc algunes receptes d'ell i ara que m'hi fas memòria em sembla que tornaré a passar per la biblioteca de la Casa de Cultura a anar a buscar un llibre genial que hi vaig recollir fa un temps i potser hi trobo alguna recepta dolça per fer el tortell de reis, encara que les vostre he de reconèixer que són genials, us han sortit la mar de bé. Moltes gràcies per les recomenacions.
    Gràcies Gemma, l'última fracàs anava per aquí, dur com una pedra. Els meus fills encara riuen!
    Gracias Laura, ya he encontrado lo de las fotos, lo he actualizado y genial. Ahora creo que es trabajo mio al editar las fotos. Besitos;-)
    Les fruites confitades les vaig comprar en una pastisseria de La Bisbal d'Empordà que les fan ells. Em van fer molta gràcia perquè sortien de les típies (pinya, figa, mandarina,...)
    Gracias Quo! i a tots pels missatges, no sabeu el que m'agrada pensar que darrera tot això hi ha algú que ho llegeix.

    ResponElimina
  15. Todos tendríamos que hacer un apartado de desastres culinarios....si nos pasa a menudo...pues chica,el que juega con agua se moja,verdad?....a por otro ya,eh!Aunque te digo que se ve rico,que es lo que cuenta,vamosa mí me gusta.

    Un besote

    ResponElimina
  16. I que?, una coca de Sant Joan el dia de Reis es meravellós i sorprenent. No es un dia per les sorpreses?

    ResponElimina
  17. Si Josep, tens tota la raó, no saps lo que vam difrutar xucant-la amb al llet. Gràcies.

    ResponElimina
  18. La coca de St. joan et va quedar molt i molt bé...Per St. Joan, fas el tortell de reis i segur que també et quedarà bé. Les coses no sempre van com esperem i així la vida és més divertida també!

    ResponElimina
  19. Aquesta coca ha de ser boníssima i sucada a l llet encara més, tan és el dia que la facis!! Visca les coques!!!

    ResponElimina
  20. Gemma entenc la teva reacció perque a mi em passa igual. Porto tres anys fent el tortell però no m'acava de fer el pès. Amb les masses amb llevat em porto fatal però com a bona tossuda que sóc ho segueixo intentant. El d'aquest any és el que més m'ha agradat, tot i axí encara em falta agafar-li el punt.

    Ja sé que "mal de muchos consuelo de tontos" però amb això vull dir-te que no et desanimis pas! Ja veuràs que quan comenci a resultar la cosa, la satisfacció farà molt més pes que tots els disgustos anteriors.

    Mira, a mi un truc que em va funcionar aquest any (perque la massa no em pujava ni a la de 3) va ser deixar llevar la massa dins el forn apagat, abans però el pre-escalfava a 50º.

    Molts petons bonica!

    ResponElimina
  21. Hola Gemma!!
    No et desanimis! Si et serveix de consol l'any passat vaig fer un Tortell amb tota la meva il.lusió i va sortir tan fort que podia rebotar a la paret, era el meu primer Tortell! Enguany ho vaig tornar a intentar, vaig seguir la recepta de Webos Fritos que també vaig posar al meu bloc, i em va sortir molt be. Així, no et desanimis, l'any que ve triomfaràs amb el Tortell. Un petó guapa, Paula

    ResponElimina
  22. Gemma, pel que he llegit en els comentaris anteriors, crec que no hi ha ningú que encara ens passin aquestes coses. Just em va passar amb una mateixa recepta i en pocs dies de diferència. El dia de Reis vaig fer un rolls d'all. Van quedar espectaculars, la massa va pujar molt bé i va quedar super flonjo. La setmana passada els vaig tornar a fer, i semblava que hagués passat un bulldozer per sobre...super aixafats, la massa dura i espessa, un desastre.
    Però s'ha de ser persistent i no desistir mai, no hi ha res que em piqui més que una recepta que no em surt.
    Després de tot això dir-te que la Coca és brutal! et va quedar preciosa i segur que boníssima perquè es veu tremenda!
    Molts petonets bonica

    ResponElimina
  23. Me encanta esta coca, la probé en Barcelona y con gusto la haré en casa.
    Besitos

    ResponElimina
  24. Hola Gemma, gracies per la teva visita. Té de dir que el teu blog el vaig visitar ahir també a traves del blog de la judith, millor hem va cridar l'atenció de titol de la teva ultima recepta i va ser el que vaig mirar. Veig que fas unes coses molt bonesi amb una presentació inmillorable, res a veure amb les meves d'aficionada. Ja t'aniré visitant i alguna idea et copiaré.
    per cert et dius igual que la meva filla.
    Ah i de coca encara n'he trobat un trosset i per cert molt bona. Pel que he lleguit tu tampoc no tens la termomix veritat? jo estic temptada a compar-la però m¡ho tinc que pensar molt bé, ja que son molt diners.
    Petons ja ens anirem veien.

    ResponElimina
  25. pues te quedó preciosa ;)

    Yo no he publicado el roscón, pero hice el de Su (webos-fritos) y salió clavado, nunca he comido un roscón más rico en mi vida ;)

    Salu2Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
    http://galletilandia.blogspot.com

    ResponElimina
  26. Ànims que segur que a la pròpera et surt perfecta. A mi també m'ha passat algunes vegades, sobretot quan utilitzo masa mare....
    Ptns

    ResponElimina
  27. El tortell no sé com t'ha quedat perquè no he vist cap foto, però la coca de Sant Joan t'ha quedat fantàstica, amb les fruites tant ben posades, ets tota una artista!!

    Petons

    ResponElimina
  28. Què vols que et digui que no t'hagin dit ja? Em sap greu que no t'hagi sortit el tortell ditxós però la coca... és de pastisseria, d'aparador. Has tingut un gust exquisit en decorar-la: maquíssima! Segur que els teus noiets se la van cruspir en un moment, això és el que compta!

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!