No em sento
buida ni necessito emplenar-me de nou, com va dir el mister, però si un canvi
de tempo, una tassa de temps per mi,
com llegia fa uns dies a l’etiqueta que penjava de la meva tassa d’infusió. Ja
fa un temps que la meva esquena m’avisa que m’he d’aturar, que no hi ha res que
s’esperi més que la feina, i aprofitant que a finals de mes faig uns dies de
vacances, tanco aquest blog durant uns dies o un temps, fins
que el meu cos em demani tornar.
Avui us deixo Deacon Blue, cançons de la banda sonora de la meva vida, que no saps perquè però un dia tornen a tu. Desitjo que us agradin! M’agradaria
trobar-vos aquí a la tornada! {i espero que em perdoneu però aquests dies no tinc gaire temps pels vostres blogs}.
El passat 2 de maig vaig fer 40 anys. Encara no hi ha hagut ni pastís ni
celebració {ni tampoc ser si n’hi haurà}, però aquell dai em van despertar dos
petons enormes, i això és el que em fa realment feliç! {el pastís segurament
apareixerà, tot és qüestió que a la que escriu li’n vingui ganes de
posar-s’hi;-)}.
Sóc una persona senzilla, que viu en un pis senzill {a vegades també
una mica un desastre!} i acostumo a emplenar la meva vida de coses senzilles, d’aquelles
que m’emocionen des del primer moment, que em fan viure intensament cada hora,
cada minut, cada segon... i celebrar els aniversaris m’agrada especialment.
Però aquest aniversari ha passat..., bé, ha passat i prou {sembla que quan
fas un número tan rodó tot ha de ser més especial}. Però els misteris de la
vida sempre et sorprenen, i quan et sembla que tot plegat ha de passar sense
pena ni glòria, un any més i prou, la vida et torna a sorprendre i sembla que
tots els astres estiguin al teu favor perquè els somnis també truquin a casa
teva. El mes de juny ens n’anem a PARÍIIIIIS!!!
No us podeu ni imaginar lo emocionada que estic, en Marc i en Guillem ja
han dibuixat la Tour Eiffel al calendari
i ja conten els dies, les hores i els minuts que falten per marxar!!!
I per anar fent boca, avui us porto aquesta joia del país veí que vaig
descobrir al blog Tea on the moon, una altra joia molt recomanable. Una veu fantàstica, no us quedareu indiferents, enganxa de debò!
Dels 5 als 11 anys estudia solfeig, violí, piano, guitarra i cant
coral al conservatori de la seva ciutat natal, Tours. Als 15 assisteix a
classes de cant, i als 20, gràcies a una beca local, pot matricular-se en el
CIAM de Burdeos (Centre per a la informació
i les activitats musicals).
Cantant del grup de blues Fifty
Fingers, membre d’un quintet de jazz, una de les quatre veus de Izar-Adatz, conjunt basc format per
setze integrants amb els quals està de gira durant dos anys cantant per festes
majors de pobles i petites ciutats, guanyadora de la tercera edició de Génération
Réservoir, contesta a l’anunci classificat del grup Don Diego buscant cantant i Isabelle Geoffroy és converteix en ZAZ.
L’any 2006 decideix marxar a París i, juntament amb els seus amics
Germain i Mister T, comença a actuar en petits locals i en els carrers de
Montmartre. El 2007 contesta a un nou anunci, aquest de Kerredine Soltani, qui produeix el seu primer disc i compon alguns
dels seus temes. Aquest surt al mercat el mes de maig de 2010 i es converteix
número 1 en vendes físiques durant tres setmanes consecutives amb més de
150.000 exemplars venuts (un disc de platí i un d’or) i número 3 en vendes
digitals.
Us deixo dues de les seves cançons, Je veux i Le long de la route.
Desitjo que en gaudiu!
No ser si es pot està més contentaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!! :-))
