27.11.11

Confessions...



Fa uns dies l’Abril, del bloc April’s Kitch, em va nominar als premis ‘Best blog’ (on tots hi guanyem!). Ja ser que som molts els blocs de cuina que corren per la xarxa, molts d’ells la mar d’atractius (últimament m’he unit a alguns blocs de fotografia per aquest motiu), i  que 15 nominacions són poques, però l’Abril se n’han enrecordat del meu blog i m’ha enviat una nominació com una casa de pagès, l’ha ficat entre els seus blocs preferits i això em fa la mar de feliç!
Entre moltes de les anectodes que podem explicar els que naveguem per aquest mar una és la de l’edat que ens imaginem que tenen els nostres interlocutors, i amb l’Abril la vaig errar de totes totes. Fa pocs dies que va ser el seu aniversari i li vaig preguntar quants en feia i ja veus, el meu imaginari la feia ben diferent. Aquesta és la màgia d’aquesta teranyina que ja envolta el nostre dia a dia, tots tant iguals i tant diferents alhora.
Doncs bé, seguint la cadena per conèixe’ns una mica millor, aquí ja podeu trobar un petit tast, us deixo algunes coses que em fan realment feliç.


Espero amb candaletes aquests propers Reis, a veure si tenen un xic més de pietat que els darrers anys i em porten la càmara de fotos. M’agrada molt la fotografia i en aquest blog l’he unit amb la cuina.


L’afició a la cuina la teniu davant vostra, aquest blog és tot el que de moment us puc oferir, a part d’algun que altre intercanvi de galetes. Si mai obro el meu propi restaurant us ho faré saber ;-)


Una vegada va passar un tren anomenat universitat i no hi vaig pujar. La meva opció en aquell moment era periodisme, suposo per la meva afició a les lletres i a escriure. Encara em continua agradant molt i penso que també existeixen les segones oportunitats.


Parlar dels amics és posar-se en un terreny molt espinós, perquè ja he perdut la definició exacta d’amic. De totes maneres els hi vull dir que els estimo molt i gràcies per ser-hi quan hi han de ser.

Continuarà...

I com que ara em toca nominar, també voldria dedicar aquest post a les meves bruixetes, que amb tant de carinyo fan les coses,

l'Íngrid de My lovely food
l'Alba de Le fabuleux destin du choco...
l'Ana de Lovefood
la Judith de El món de juju
la Mònica Coses de Llàbiro
la Sandra de Els fogons de la bordeta
la Sara de Cocina para emancipados
la Paula de Bon tiberi
i l'Alba de El taller de cuina
i la Marina de Xocolata desfeta

Una forta abraçada boniques!

8 comentaris:

  1. Això de l'edat amb els bloggers també m'ha passat a mi alguns cops :)
    Quan obris el restaurant avisa, eh?
    I per cert, he trobat a faltar la muntanya entre les teves aficions je je je... ;)

    ResponElimina
  2. Gemma, moltíssimes gràcies per aquesta nominació! Ens fa especial il·lusió!! Ahir et vam enyorar molt, però com que vam sortir ja planificant una nova trobada passat festes segur que et podrem conéixer!
    Per cert, les teves galetes BONÍSSIMES!!! No saps pas l'alegria que ens va fer obrir aquella capsa tan xula! GRÀCIES!!!!
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  3. Estic amb la Sandra!!! quina ilu les teves galetes!!! ens vam quedar al·lucinades, tens uns pinxes fantàstics!! MOltíssiems gràcies per enrecordar-te de nosaltres, ets un sol! petonets

    ResponElimina
  4. Entrava per dir-te el mateix que la Judith i la Sandra i mira quina sorpresa m'he endut!! Ets un solet!! Hauries d'haver vist les nostres cares en obrir la teva caixa... et vam trobar a faltar i de la propera no te n'escapes guapa!!!
    Molts petonets

    Ah, digues als teus fills que les galetes són boníssimes!

    ResponElimina
  5. Em sumo a les bruixetes, moltíssimes gràcies, quin detall tan maco que vas tenir!!!!!!
    Petons.

    ResponElimina
  6. Gràcies a vosaltres! L'Íngrid m'ha passat tres fotos, una de l'arbre amb les galetes (feia molt de goig amb totes les galetes), i s'us veu a totes molt rialleres! No hi ha cap dubte que us ho vau passar la mar de bé. De totes maneres espero que els galetes estiguessin comestibles, a part de maques, perquè les vàrem fer el dimarts al vespre i són molts de dies. I si, valen més 6 mans que dues, perquè sinó a les 12 de la nit encara hi hagués sigut.
    Una forta abraçada a totes i espero veure més fotos on sortiu totes.

    ResponElimina
  7. Un placer saber más ...de ti y de compartirlo con el resto de los que admiramos tu cocina!

    Besotes.

    ResponElimina
  8. QUina entrada mes emotiva, m'agrada ara ja cònec alguna cosa més del teu entorn.

    Petons

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!