6.12.12

Taronja confitada + {Sant Nicolau}

Cierra los ojos y verás
Joseph Joubert

Cada any, quan s’acostaven aquestes dates del pont de la Constitució, començava a confeccionar calendaris per a tota la família amb fotografies dels nens. Els temps canvien, ara em veig igualment davant l’ordinador però compartint fotografies i receptes amb el món sencer, amb persones a les quals ja hi he posat cara i ulls, amb d’altres on tot fins ara ha sigut un foc creuat de mots que van i venen des de qualsevol part del món, mots propers, mots distants, mots plens de calidesa, mots veloços, mots encoratjadors,... Els temps canvien i nosaltres també.

Avui és Sant Nicolau, la data en què tradicionalment comencen les festes de Nadal, i quan es creu que comença el viatge que portarà el barbut personatge des del nord del continent fins a les nostres terres.

El personatge del Pare Noel està inspirat en un bisbe cristià que va viure durant el segle IV a Anatòlia, a l’actual Turquia. Nicolau era fill d’una família adinerada i el seu pare volia que fos comerciant del Mar Adriàtic com ell, però la seva mare volia que fos sacerdot com el seu oncle, el bisbe de Mira. Al morir els seus pares de pesta, commogut per la situació que vivia la seva gent degut a aquesta malaltia, va decidir vendre tots els seus béns i marxar a viure amb el seu oncle a Mira, on es va ordenar sacerdot. Més tard, quan va morir el seu oncle el va substituir com a bisbe.

Explica una història que un home no tenia diners per pagar la dot de les seves tres filles i així poder-les casar, condemnant-les a la solteria i a un futur incert. (Abans, fa molts i molts anys, la família de la noia havia de pagar una certa quantitat de diners a la família del noi perquè aquesta s’hi pogués casar). Quan Nicolau es va assabentar d’aquest fet una nit va entrar per la finestra de la casa del pobre home i va deixar tres bosses plenes de monedes a cadascun dels mitjons de les filles, que penjaven de la xemeneia  perquè s’eixuguessin. I així va ser com va poder pagar la dot i casar a les tres noies. Es creu que d’aquest acte de Nicolau, més tard conegut com Sant Nicolau de Bari, en va sorgir la tradició nadalenca de deixar els mitjons i les sabates preparades perquè el Pare Noel hi deixi els regals.

En alguns països centreeuropeus la nit del 6 de desembre Sant Nicolau passa per les cases i porta als nens petits regals, xocolatines, fruits secs, mandarines,...

Els dies màgics dels Nadals de la nostra infància no els oblidarem mai. Recordo perfectament quan el meu germà, deu anys més gran que jo, em venia a despertar per donar-me la nova que els reis ja havien passat i ens havien deixat un munt de regals, perfectament embolicats i apilonats a l’habitació on ara és part de la cuina dels meus pares. Sembla que era ahir, moments màgics i plens de nostàlgia!

I quins és el vostre moment màgic del Nadal?

I recordant el dia de Reis, avui us porto una recepta de taronja confitada que us hi anirà de perles si us animeu a fer el tradicional tortell d’aquesta diada, molt i molt senzilla de fer. La recepta és de la Su de Webos Fritos, un fantàstic bloc que encara no entenc com no l’hi havia pres més atenció abans.


INGREDIENTS

3 taronges mitjanes
400 grs de sucre
200 grs d’aigua

ELABORACIÓ

Netegeu bé la pell de les taronges sota d’aigua amb un raspall d’ungles que tindreu només per aquests tipus de coses. Tot seguit talleu les taronges a rodanxes o a monges amb un ganivet ben esmolat. Llavors poseu l’aigua, el sucre i les taronges en un cassó i coure a foc lent fins que estiguin fetes, una hora o una hora i quinze minuts. Mentre es cogui no ho remeneu amb cap estri, fer-ho només movent el cassó, per tal que la taronja no es trenqui. Un cop sigui cuita poseu-la sobre una reixeta i passades unes hores guardeu-les embolicades amb paper de forn en un lloc sec i fred, o congeleu-les embolicades amb paper film, o guardeu-les en un pot amb l’almívar.

16 comentaris:

  1. M'encanten totes aquestes històries al darrera de les tradicions.
    Jo no tinc un moment màgic concret, però sortir a passejar, amb fred i tots els carrers plens de llums de Nadal, trobo que fa Nadal de veritat!
    La taronja ha de ser ideal per tortell de Reis ;)

    ResponElimina
  2. Te ha quedado muy rico a la vista, vaya fotos madre mía!!!!
    Lo tengo pendientes de hacer también, espero que me salga tan bien como a tí

    ResponElimina
  3. M'ha encantat el teu post amb tota aquesta decripció e historia... tot lo qeu contextualitza ajuda a entendre moltes coses.
    Doncs la veritat, els meus millors records de Nadal son del mòn irreal. Son de películes, de llibres, d'escenes viscudes en altres families. Es curiòs, però a casa la festivitat no es vivia amb una il.lusió desorbitada, ni tinc grans records...o poder son tragi-còmics, com l'any que el meu pare que viatjaba molt va arribar i ens va portar un scalextrix pel meu germà i un Ibertren per mi...... recordo perfectament la meva desil.lusió...jajaja però, sincerament, els meus nadals imaginaris-o extrafamiliars, fosin com fosin, han sigut molt feliços i segueixo esperant al pare Noel.
    Ai si, la SU, que bona es per les coses comme il faut de tota la vida....
    I te les copio, perque precisament jo les volia fer!!!!!!!!!!!!!!!!
    Les fotos ...m'encanten especialment aquest Noel tallat en el aire...GENIAL!

    ResponElimina
  4. Ummmm....tengo tantos, las navidades para mi son realmente mágicas, no tengo un día en especial favorito sino todo el mes y desde antes que comenzamos a planear, hacer, y divertirnos juntos con los preparativos de navidad...la sensación de inocencia, de ilusión es más fuerte aún que todo el año...me encanta el detalle de cada imagen que nos compartes y lo bonito de tu arítuclo de hoy...me encanta!!

    Un beso grandote.

    ResponElimina
  5. Mmmm... Tiene una pinta irresistible! Felicidades por la fotografia!

    ResponElimina
  6. Aquestes taronges confitades son bonissimes : Jo també les faig idual que tu i a més amb l'almibar es conserven mesos a la nevera.
    Molt maca l'historia que has explicat. Jo tinc records molt bonics del Nadal i sobretot de la nit de Reis, quan arribaven els reis al poble; tot i que era un poble molt petit, i tota la canalla els anavem a esperar amb els faneletes encesos. Aquells reis mirats des-de els meus ulls d'infant eren fantàstics.
    Les fotografies son precioses.
    Petons


    ResponElimina
  7. Son buenísimas, yo las he colgado del árbol de navidad ¿crees que llegarán al día de reyes?
    Petons.

    JUEGO DE SABORES

    ResponElimina
  8. oh, que bonic i quines fotografies!! doncs res, a augmentar els records! petons

    ResponElimina
  9. Maravillosas fotografías de unas naranjas confitadas que son toda una delicia!un beso guapa y buen fin de semana

    ResponElimina
  10. Muy bonito todo lo que nos has contado. De pequeña yo celebrara San Nicolás en el colegio. Me gusta mucho la receta pero creo que voy a utilizarla con un plato de caza. Muchas gracias.

    ResponElimina
  11. Quina història més interessant, no la coneixia i m´encanten aquestes narracions!! T´han quedat unes fotos xules xules de debó. Nena, espero algun dia ser d´aquelles persones que t´han posat cara :))
    Petonets!!

    ResponElimina
  12. Hola Gemma!
    Gran descobriment el teu bloc!! És preciós en conjunt pel contingut i per les fotografies. Felicitats!
    Normalment la taronja ja la compro confitada el dia que fem el tortell però m'has animat a aquest any preparar-la jo mateixa! ;)
    Petons i fins aviat!

    Nuni

    ResponElimina
  13. que buenas estas naranjas confitadas y que bonitas fotos haces¡¡
    bon cap de setmana
    peto

    ResponElimina
  14. Una recepta boníssima i bona de fer. Me l'apunte.

    ResponElimina
  15. T'ha quedat preciosa, digna d'una ànima d'artista com la teva!
    Saps quin és el meu moment màgic de les festes nadalenques? mirar al carrer la nit de Reis, abans de posar-me al llit, quan els nens ja fa estona que dormen i els Reis estan a punt de passar, hi ha una calma que només la noto aquella nit, i any rere any m' estic una estona darrera els vidres de la finestra, mirant i pensant, m'encanta!

    ResponElimina
  16. Gemma, mentre et llegia m'has fet venir tants records...mare meva, el que fan quatre lletres ben posades. I aquestes taronges, m'has fet entrar en ganes de fer-les ja. De les fotos ni et dic: precioses!
    Espero que hagis tingut un bon cap de setmana,
    Nani

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!