Para viajar lejos, no
hay mejor nave que un libro.
Emily Dickinson.
Quan vaig estar preparant el tema del mes d’octubre del grup de Flickr
La Vuelta al Mundo, en las manos, una
de les fotografies que vaig fer va ser aquesta que veieu. La veritat és que
llegir m’apassiona, m’ha emplenat molts moments de solitud i moments d’espera,
moments robats a la nit per estar una estona amb els meus fills i explicar
contes per anar dormir, perquè llegir un llibre als més petits és fer-los emprendre
un gran viatge, amb nous paisatges que s’obren als seus ulls, de mons
fascinants, amb companys de viatge que els faran viure mil i una aventures.
Molts de nosaltres a una certa edat ja traspassem el llindar de
l’imaginari al real per no tornar-hi mai més, ens enroquem en el nostre nou
estatus d’adults i ens oblidem de viure tots aquells moments màgics que ens passen
a la vida, moments que tenim oblidats en el més profund de la nostra infància.
Els que tenim fills ho tenim fàcil, ells mateixos ens hi porten de nou, fins hi
tot a vegades penso que no n’hem sortit mai, però en tot cas, quan ells ja hagin volat del niu, espero saber-los retrobar, per més entrebancs que trobi pel camí.
Aquests dies les nostres taules s’emplenaran de plats deliciosos, una
mica més especials que els dies de diari, i parlant dels nens i de la simplicitat del seu món, amb aquest flam que us porto avui ells en farien una de
les millors postres per a la nit de Nadal. No us sembla?
INGREDIENTS
¾ de litre
de llet
200 grs de
sucre
2 ous
sencers
6 rovells
d’ou
Vainilla en
pols o una baina de vainilla a la llet
ELABORACIÓ
Es posa la
llet a bullir amb la vainilla (en pols o en baina).
En un bol s’hi posen els ous sencers i els rovells i es bat amb el
sucre. Una vegada ben dissolt el sucre s’hi tira la llet bullint molt a poc a
poc perquè els ous no quallin i sense deixar de remenar amb una cullera de
fusta. S’aboca tot a la flamera, que haurem caramel·litzat prèviament, col·lant
la crema per un passapurés o colador xinés. S’escalfa el forn uns 10 minuts
abans de posar-hi el flam. S’escalfa aigua calenta en una cassola i s’hi posa
el flam que cobreixi més de la meitat l’alçada de la flamera per coure’l al
bany maria. Es tapa la flamera amb un tapadora i es col·loquen 2 o 3 closques
d’ou a l’aigua perquè al coure l’aigua no esquitxi. Al cap d’uns 50 minuts es
comprova amb un punxó si està quallat, que surti net. Un cop cuit es treu i es
deixa refredar bé abans de posar-lo a la nevera.
Font: 1080 recetas de cocina
Gemma, primer de tot, les fotos son fantàstiques....!!! Com brilla el flan, que preciòs es el plat, que bonica la composició!!! Bravo!
ResponEliminaSegon...no pateixis.. la màgia de llegir torna en qualsevol moment, no importa l'edat!!!!! Jo he llegit tots els Harry Potter de gran (amb 40 anys, crec recordar!)i no podia deixar de llegir....em tenien frepada, atrapada, tot el dia somiant amb escombres voladres...i mai, mai de la vida m'han agradat els mags.
Es a dir,que lo bo de la vida, es que tot es pot fer SEMPRE.
I el flan....es quelcom tant de casa!!!!! La mare feia els Royal, que son boníssims, però res com els cassolans.... no pararies de menjar-ne un radera l'altre!!!!!!
Totalment d'acord, sovint ens compliquem massa la vida buscant receptes originals i sorprenents, quan el més fàcil i bo ho tenim ben a prop... Podem aprendre molt de la senzillesa dels nens!
ResponEliminaPreciós Gemma!
ResponEliminaRealment els fills et retornen moltes vivències que teniem oblidades...i això que la Joana només té 19 mesos...encara em queda molt per recórrer!
Petons!
Mi Madre dice que nunca dejaré de ser una niña, y que así sea, mi mundo es escribir y sin imaginación, sin ilusiones creo que estaría un poco(más) loca. Me encantan los cuentos, para grandes o no tanto y esa primera imagen es una delicia, me trae recuerdos...y la receta ni te digo...un flan que roba el sentido!
ResponEliminaMil besos bonita.
Ah! se me pasaba me encanta la nueva "cabecera" de tu blog ;)
ResponEliminaQué rico! Muy buena pinta. Me encanta la primera foto del flan.
ResponEliminaAls nens no ho sé però a mi m'encantarien aquestes postres.
ResponEliminaPetonets.
Una composició extraordinària.
ResponEliminaLes mans de l'avi, mans que han viscut!
Un bon dia!