Taronja confitada + {Sant Nicolau}

Cierra los ojos y verás

Joseph Joubert

Cada any, quan s’acostaven aquestes dates del pont de la Constitució, començava a confeccionar calendaris per a tota la família amb fotografies dels nens. Els temps canvien, ara em veig igualment davant l’ordinador però compartint fotografies i receptes amb el món sencer, amb persones a les quals ja hi he posat cara i ulls, amb d’altres on tot fins ara ha sigut un foc creuat de mots que van i venen des de qualsevol part del món, mots propers, mots distants, mots plens de calidesa, mots veloços, mots encoratjadors,... Els temps canvien i nosaltres també.

Avui és Sant Nicolau, la data en què tradicionalment comencen les festes de Nadal, i quan es creu que comença el viatge que portarà el barbut personatge des del nord del continent fins a les nostres terres.

El personatge del Pare Noel està inspirat en un bisbe cristià que va viure durant el segle IV a Anatòlia, a l’actual Turquia. Nicolau era fill d’una família adinerada i el seu pare volia que fos comerciant del Mar Adriàtic com ell, però la seva mare volia que fos sacerdot com el seu oncle, el bisbe de Mira. Al morir els seus pares de pesta, commogut per la situació que vivia la seva gent degut a aquesta malaltia, va decidir vendre tots els seus béns i marxar a viure amb el seu oncle a Mira, on es va ordenar sacerdot. Més tard, quan va morir el seu oncle el va substituir com a bisbe.

Explica una història que un home no tenia diners per pagar la dot de les seves tres filles i així poder-les casar, condemnant-les a la solteria i a un futur incert. (Abans, fa molts i molts anys, la família de la noia havia de pagar una certa quantitat de diners a la família del noi perquè aquesta s’hi pogués casar). Quan Nicolau es va assabentar d’aquest fet una nit va entrar per la finestra de la casa del pobre home i va deixar tres bosses plenes de monedes a cadascun dels mitjons de les filles, que penjaven de la xemeneia  perquè s’eixuguessin. I així va ser com va poder pagar la dot i casar a les tres noies. Es creu que d’aquest acte de Nicolau, més tard conegut com Sant Nicolau de Bari, en va sorgir la tradició nadalenca de deixar els mitjons i les sabates preparades perquè el Pare Noel hi deixi els regals.

En alguns països centreeuropeus la nit del 6 de desembre Sant Nicolau passa per les cases i porta als nens petits regals, xocolatines, fruits secs, mandarines,...

Els dies màgics dels Nadals de la nostra infància no els oblidarem mai. Recordo perfectament quan el meu germà, deu anys més gran que jo, em venia a despertar per donar-me la nova que els reis ja havien passat i ens havien deixat un munt de regals, perfectament embolicats i apilonats a l’habitació on ara és part de la cuina dels meus pares. Sembla que era ahir, moments màgics i plens de nostàlgia!

I quins és el vostre moment màgic del Nadal?

I recordant el dia de Reis, avui us porto una recepta de taronja confitada que us hi anirà de perles si us animeu a fer el tradicional tortell d’aquesta diada, molt i molt senzilla de fer. La recepta és de la Su de Webos Fritos, un fantàstic bloc que encara no entenc com no l’hi havia pres més atenció abans.

INGREDIENTS

3 taronges mitjanes

400 grs de sucre

200 grs d’aigua

ELABORACIÓ

Netegeu bé la pell de les taronges sota d’aigua amb un raspall d’ungles que tindreu només per aquests tipus de coses. Tot seguit talleu les taronges a rodanxes o a monges amb un ganivet ben esmolat. Llavors poseu l’aigua, el sucre i les taronges en un cassó i coure a foc lent fins que estiguin fetes, una hora o una hora i quinze minuts. Mentre es cogui no ho remeneu amb cap estri, fer-ho només movent el cassó, per tal que la taronja no es trenqui. Un cop sigui cuita poseu-la sobre una reixeta i passades unes hores guardeu-les embolicades amb paper de forn en un lloc sec i fred, o congeleu-les embolicades amb paper film, o guardeu-les en un pot amb l’almívar.