Tortell de reis + {l’arbre de Nadal}

La vida és maravillosa si no se le tiene miedo.

Charles Spencer Chaplin

D’aquí pocs dies aquest bloc farà 3 anys, i en tot aquest temps dalt aquest escenari, espiant des de darrera el taló com s’omple la platea i desitjant veure cada dia el teatre ple, en tot aquest temps he superat la por al vostre silenci, moltes vegades fruit de llargues jornades laborals, carrets de la compra, piles de roba per rentar o planxar, bolquers, deures o extraescolars, un silenci que no és fruit del desinterès sinó també de temps realitzant una nova recepta, una nova fotografia, un nou repte per compartir. Tot i així a vegades us estranyo.

Fa tres anys no m’esperava ni de bon tros tot el que m’aportaria fer aquell simple clic, obrir aquesta nova finestra a les nostres vides, una finestra que als seus inicis em va servir per buidar el pap, superar moments més o menys difícils, per llavors tornar-me emplenar de tots vosaltres. Moltes gràcies a tots per aquests tres anys, per la vostra companyia.

I ja toquem el Nadal amb la punta dels dits, i a la seva manera cadascú ho celebrarà a la calidesa de les seves llars, en hotels, residències, hospitals, menjadors socials, amb més o menys alegries o tristeses, però malgrat tot, el Nadal serà present en la nostra quotidianitat i un símbol inequívoc que ens envolta durant aquests dies és l’arbre de Nadal.  

Una de les històries de l’arbre de Nadal  diu que al nord d’Europa els bàrbars celebraven l’aniversari dels seus déus guarnint un arbre de fulla perenne a una data propera al Nadal cristià, simbolitzant l’arbre l’univers, on a la copa s’hi trobava el cel i a les arrels més profundes s’hi trobava l’infern. Durant l’evangelització d’aquests pobles, els cristians van agafar la idea de l’arbre canviant-li totalment el significat. Sant Bonifaci, evangelitzador d’Alemanya, va talar un arbre que representava aquests Déus substituint-lo per un pi, arbre de fulla perenne símbol de l’amor al Déu cristià, decorant-lo amb pomes, representant les temptacions, i espelmes, representant la llum de Crist.

Però una altra llegenda ens porta fins a Betlem, on es diu que el petit avet darrera els grans arbres frondosos no podia veure res i després de molt plorar va fer caure una pluja d’estels, que feu somriure al nen Jesús i beneir-lo com a ésser lluminós que des d’aleshores simbolitza la vida i la prosperitat en un natalici.

Els que em seguiu al facebook, fa unes setmanes ja vau poder veure que aquest any, si no hi ha cap contratemps, tindrem tortell de reis fet a casa. Després del doble fracàs de fa dos anys, l’any passat me’n vaig ben estar de tornar-ho a provar, aquest any he aconseguit fer dos tortells amb cara i ulls. La recepta de l’èxit és de la Su de Webos Fritos. Aquí uns en deixo la recepta, però com que una imatge val més que mil paraules, i com que és una recepta amb un procés molt llarg, jo us recomano que visioneu el seu vídeo, una joia.

INGREDIENTS

Sucre glas aromatitzat

120 grs de sucre glas

Ratlladures de mitja taronja

Ratlladures de mitja llimona

Massa mare

70 grs de llet sencera

10 grs de llevat de París

Una culleradeta de sucre

130 grs de farina de força

Per la massa

60 grs de llet sencera

70 grs de mantega a temperatura ambient

2 ous mitjans

20 grs de llevat de París

25 grs d’aigua de tarongina

450 grs de farina de força

Un pessic de sal

Els 120 grs de sucre glas aromatitzat amb les ratlladures de llimona i taronja

Per la decoració:

Ou batut

Sucre humitejat amb unes gotes d’aigua

Taronges confitades

Guindes en almívar

ELABORACIÓ

La massa mare

Desfer el llevat de París amb la llet tèbia. Barrejar amb la resta d’ingredients i fer-ne una bola.

Emplenar un bol amb aigua tèbia i posar-hi la bola de massa mare dins. Quan floti, uns 10 minuts, està llesta per utilitzar-la amb la massa principal.

La massa principal

Desfer el llevat de Paris amb la llet tèbia perquè fermenti.

Posar la farina passada per un sedàs a un bol. Fer un forat al mig de la farina en forma de volcà i tot seguit afegir-hi els ous, el sucre, la mantega, un pessic de sal, l’aigua de tarongina, el sucre glas aromatitzat i la massa mare.

Mesclar tot de forma enèrgica amb una batedora de ganxos o a mà, sempre de fora cap a dins, fins que tots els ingredients s’hagin unit i la massa sigui més manejable.

Tot seguit posar la barreja sobre la taula de treball, prèviament untada amb una mica d’oli per evitar que s’hi enganxi. Començar a amassar amb les mans, també untades amb oli i de fora cap a dins

Quan tinguem una massa elàstica formar un bola i posar dins un bol untant amb oli perquè llevi, unes tres o quatre hores.

Quan la massa hagi doblat el seu volum dividir-la en dues parts, formar-ne dues boles i deixar-la reposar cinc minuts.

Tot seguit donarem forma de tortell a cadascuna de les parts de la massa fent un forat al mig de la bola i anant eixamplant-la amb els dit fins a fer-hi un forat ben generós. Si la massa tendeix a encongir deixeu-la reposar uns deu minuts i la manejareu millor. Un cop tingueu la forma de tortell col·loqueu-la sobre una safata de forn folrada amb paper de forn. Perquè el forat no se’ns tanqui durant el segon llevat i la cocció, hi posarem un cercle d’emplatar o un recipient similar al mig untat amb oli. Deixar llevar tapat amb un drap de cotó unes dues hores, fins que dobli el seu volum.

A continuació, amb un pinzell de silicona pintarem tot el tortell amb ou batut amb molta delicadesa, perquè si sense voler el punxem se’ns desinflarà tot el llevat. El decorarem amb la fruita confitada i amb el sucre barrejat amb unes gotes d’aigua.

Enfornar a 200º, amb calor a dalt i calor a baix, durant 15 o 18 minuts. Els últims deu minuts abaixarem el forn a 180º i si veiem que es torra massa ràpid el taparem amb paper d’alumini.

Deixar refredar sobre una reixeta.