Púding de pa + {Downton Abbey o heroïnes del segle passat}

Si hay que pagar, mejor a un médico que a un sepultero.  

Mrs Patmore
Downton Abbey

-La meva àvia va néixer al segle passat. Quan era petita i pronunciava aquestes paraules em sonaven realment importants, segurament perquè jo veia a la meva àvia realment vella. Ara que nosaltres també hem saltat de segle i jo també vaig néixer al segle passat, i sense ser encara vella, no em semblen tan majestuoses.

Fa pocs dies vaig descobrir la sèrie Downton Abbey, ja en emissió la tercera temporada, històries de senyors i criats de principis del segle XX, històries de dalt i a baix. Tot va sorgir quan vaig llegir el post de Biscayenne, Pudding de plátano para criadosde 1920 y parados de 2012. També ens va recordar la sèrie dels anys 70 Upstairs. downstairs, emesa per TV3 com A dalt i a baix durant la sobretaula de dinar de la meva infància, quan l’àvia del segle passat era tota una matriarca a la família.

En la mateixa època en què transcorre la sèrie algunes de les nostres àvies ben bé podien haver sigut una Mrs Patmore, cap de cuina, o en els pitjors dels casos una Daisy, ajudant d’una Mrs Patmore on la seva feina hagués estat netejar, fregar i fregar, amb una vida mancada de qualsevol tipus de privilegis o comoditats, drets que avui en dia formen part del nostre dia a dia i que no podríem concebre viure sense ells. La  vida d’aquestes dones del segle passat  no va ser un camí de roses.

A casa l’àvia tenien una lleteria. Mentre Mrs. Patmore i Daysi feien jornades inacabables preparant festins pels Crawley i els seus convidats, l’àvia repartia llet per cases i masies. Casada per despit, ja tard per l’època, amb un home vidu amb un fill de pocs anys d’edat, deixa la lleteria per anar a viure a pagès i fer-se càrrec de la casa, cuinar, rentar la roba, cosir, tenir cura dels fills i dels malalts de la família, treballar al camp, i, tot i ser bastant autosuficients, si calia també sortir a treballar a fora de casa per ajudar a millorar les condicions econòmiques de la família. Durant la guerra civil, amb el marit a la presó, la casa també és llar d’acollida d’algun fill de familiar, a la ciutat el menjar podia escassejar però al camp poc o molt sempre hi havia alguna cosa per posar dins l’olla.

Ara, cada dia que passa, cada dia que em poso davant els fogons per posar un plat a taula pels meus, recordo l’àvia que em va donar aquell segle passat, l’àvia que tan sabia de fer truites d’un ou per a sis, de totes aquelles heroïnes del segle passat que quasi bé de les pedres en feien pans.

I  com que no hem de llençar ni una engruna de pa, a la cuina sempre hi tinc una bossa on hi van a parar crostons i retalls de pa sec que ben bé es poden aprofitar per fer-ne una sopa o un púding com aquest.

INGREDIENTS

½ litre de llet

5 ous

150 grs de sucre

200 grs de pa

El suc i la ratlladura d’una llimona

Caramel líquid
Canyella o anís estrellat per aromatitzar la llet

ELABORACIÓ

Fem un caramel líquid i caramel·litzem el motlle o motlles on courem el púding.

Tallarem el pa a trossos petits i el reservarem dins un bol. Tot seguit posarem la llet en un cassó al foc amb una branca de canyella o anís estrellat per aromatitzar-la, i quan bulli l’abocarem sobre el pa perquè en quedi ben impregnat. Ho remenarem bé perquè es desfaci. Tot seguit hi afegirem el sucre, els ous i el suc i la ratlladura de la llimona hi ho triturarem amb la túrmix. Abocarem aquesta mescla als motlles caramel·litzats i es courà al forn al bany maria durant una hora aproximadament, fins que al punxar-lo amb una agulla aquesta surti neta.

Font de la recepta: Kanela y Limón