Bunyols de l’Empordà

El seu passat era com una matrioixca, una pregunta dins d'una pregunta dins d'una pregunta.

El jardí oblidat

Kate Morton

Per les contrades on vivim és típic fer els bunyols per Setmana Santa, però cada cop descobreixo més llocs on els bunyols també es mengen per Tots Sants.

La festa de Tots Sants prové d’un període anterior al procés de cristianització de la península, durant els primers segles dels nostres temps, concretament d’una festa cèltica anomenada Samhain, l’any nou celta. Pels pobles celtes l’any estava dividit en dos períodes, el temps clar i el temps fosc. El temps clar comprenia la primavera i l’estiu on el sol es pon cada vegada més lent, hi ha més llum i fa més calor, i el temps fosc comprenia la tardor i l’hivern on els dies s’escucen cada cop més, fa més fred i la foscor s’apropia d’una part del dia. Els dies de la festa del Samhain estaven fora d’aquests dos períodes, donava la benvinguda al període d’obscuritat i això possibilitava que les portes de l’altre món restessin obertes i els morts poguessin contactar amb els vius. La festa del Samhain també coincidia quan els camps i les terres estaven igual d’esmorteïdes que el món del difunts, ha passat el temps de collita, de la verema i els camps es submergeixen en un estat de letargia fins a la primavera següent que tornin de nou la vida.

Nosaltres ja hem fet els nostres bunyols, sembla que un any més hem traslladat aquesta tradició tan de Setmana Santa a Girona a aquestes dates. El matí de diumenge volia fer alguna cosa per les postres del dinar i els meus fills ho van tenir clar, volien els seus bunyols de Tots Sants!

INGREDIENTS

250 grs de farina

15 grs de llevat de forner

10 grs de sal

25 grs de mantega

1 ou

30 grs de sucre

1 llimona

3 cullerades de llet

½ copeta d’anís (en el meu cas ratafia)

ELABORACIÓ

En un recipient desfeu el llevat amb la llet i la sal, i afegiu-hi farina fins que pugueu formar una bola tova. Tapeu-ho amb un drap de cuina i deixeu-ho prop de l’escalfor, fins que augmenti el doble del seu volum primitiu.

Poseu la resta de la farina sobre el taulell, en cercle, i al mig la mantega, la ratafia, les raspadures de llimona, el sucre i l’ou sencer. Barregeu-ho amb una forquilla i, a mig fer, afegiu-hi el llevat fermentat; treballeu-ho amb les mans fins que la pasta quedi ben unida i fina, i ja podeu formar els bunyols en forma de rosquilles. Feu primer una bola petita i introduïu-hi el dit, fent-hi un foradet, que eixamplareu ajudant-vos amb els altres dits. Col·loqueu els bunyols sobre una plata empolsimada amb farina; quan ja els tingueu tots fets, tapeu-los amb un drap i deixeu-los reposar en un lloc calent, fins que hagin augmentat de volum (en el meu cas dues hores). Després, amb l’ajuda d’una espàtula de metall passada per farina, aneu-los agafant amb molt de compte (són molt tous) i aneu-los tirant a una fregidora o paella amb força oli calent. A mesura que els aneu traient, deixeu-los escórrer un moment sobre una reixeta i tot seguit passeu-los per sucre.

Aquests bunyols han de quedar d’un color bastant fosc, perquè si no fos així, voldria dir que són crus. Es couen molt de pressa.

Font: Cuinar és senzill. Montserrat Seguí de Queralt.

Pels vols de Tots Sants són les Fires de Sant Narcís de Girona. Heu visitat mai Girona? Doncs feu-ne un tast a Rera la càmera!