Perfect roast beef

El campus de l’Institut estava situat en un paratge realment bonic, en plena vall del riu Hudson. Abans que el tren no arribés a Poughkeepsie la Claudine es va menjar el sandvitx de rosbif que s’havia preparat amb les restes del sopar del dia abans, doncs tenia l’entrevista amb el director al cap d’una hora i anava amb el temps just per agafar un taxi que la portés fins a Hyde Park i no arribar tard a la seva cita. Després que el taxista la deixés davant les portes de l’Institut, i quan es disposava a travessar el pati per accedir al hall del campus, un jove policia del comptat de Dutchess li barrà el pas i li demanà que s’identifiqués. La Claudine li ensenyà el seu passaport i la carta on li confirmaven una entrevista a les tres de la tarda d’aquell mateix dia amb el senyor Smith, director de The Culinary Institute of America. D’un cop d’ull se’n va adonar que tota la zona estava acordonada amb cintes de color groc de la policia de l’estat de Nova York, i un anar i venir de policies i senyors de negre de seguida va fer pensar a la Claudine que allí n’havia passat una de grossa.

-Senyoreta Garnier, em sap greu haver-li de dir però avui s’ha cancel·lat tota la activitat al campus. Seria millor que truqués d’aquí uns dies per tornar a concertar una nova cita. Gràcies

El policia va fer el gest de retornar-li el passaport i la carta, al mateix temps que es dirigia cap a un home que també pretenia accedir al campus.

{sense títol}

Gemma Vilabrú

Avui us porto una recepta de Jamie Oliver, roast beef. Aquesta recepta la vaig traduir ja fa temps de JamieOliver.com (amb l’ajut incondicional de la Mon). La carpeta de pendents s’anava omplint, buidant i omplint de nou, però aquesta continuava allí, per la posteritat, així que no fa gaire vaig decidir que havia arribat el moment de donar-li sortida. Jo i les carns no és que siguem gaire amics, cada cop menys, però sempre hi ha qui corre per un bon tros de vedella, i com que era un bon tros, molt tendre, em vaig decidir a fer-la. He de dir que em van agradar més les verduretes, però els amants de les bones carns en van fer un bon àpat.

INGREDIENTS

1 quilo i mig de mitjana de vedella en una sola peça (jo vaig comprar llata)

2 cebes mitjanes

2 pastanagues

2 tiges d’api

1 cabeça d’alls

1 grapat petit de farigola fresca, romaní, llorer o sàlvia o una barreja d’elles

Oli d’oliva

Sal marina i pebre negre acabat de moldre

ELABORACIÓ

Aquí he utilitzat un tros d’espatlla (jo llata) perquè generalment és molt més fàcil de rostir, pèro també pots utilitzar  costella de vedella. La carn ha de reposar després de coure com a mínim mitja hora per tallar a rodanxes fines i gaudir de la seva tendresa. Els temps indicats són només de guia, poden ser diferents depenent del tipus de forn que tinguis o la mida de la peça.

Per preparar la carn de vedella:

Poseu la carn dins la nevera 30 minuts abans de  introduir-la al forn.

Preescalfeu el vostre forn a 240ºC/475ºF/gas 9

Aquí no és necessari pelar  les verdures – només fe’ls-hi una rentada i trossejar-les.

Separar la cabeça d’alls en dents, deixant-los sense pelar.

Apilonar totes les verdures, l’all i les herbes en el centre d’una safata de rostir gran i amanir amb oli d’oliva.

Amanir la carn de vedella amb oli d’oliva i assaonar bé amb sal i pebre, fregant  totes les parts de la carn.

Col·loqueu la carn a sobre les verdures.

Per cuinar la carn vedella:

Col·loqueu la safata de rostir en el forn prescalfat.

Tot seguit abaixar la temperatura a 200ºC/400ºF/gas 6 i coure durant una hora la carn de vedella al punt.

Si la prefereixes poc feta, treu-la 5 o 10 minuts abans.

I per més feta, deixar-la dins uns 10 o 15 minuts més.

Si estàs fent patates rostides i verdures, aquest és el moment de posar-les – introdueix-les dins el forn els últims 45 minuts de la cocció.

Ruixar la carn de vedella a meitat de cocció i si veus la verdura seca, afegeix una mica d’aigua a la safata per aturar la cocció.

Quan la carn està cuita al vostre gust, treu la safata de dins el forn i passa la carn a una fusta per reposar  durant uns 15 minuts.

Cobreixo amb una capa de paper d’alumini i un drap de cuina i guardar mentre fas la seva salsa, salsa de rave picant i púdings Yorkshire.

I per acabar, una passejada per la Costa Brava des del meu blog Rera la càmera. Us hi espero!

'La meva terra està plena de racons com aquests, la Costa Brava, i tot i que diuen que la costa de més cap al nord del país és molt més bonica, que conserva racons més verges, la Costa Brava sud  està plena de paratges i llocs realment especials. Heu visitat mai Tossa de Mar? No he viatjat mai a Itàlia, m’agradaria, però sempre que veig reportatges i fotografies dels pobles de les costes italianes m’ho recorden. De fet tots som mediterranis, no? Fa uns dies, veient el capítol de Viena de Españoles en el mundo, de La1, una noia va dir que allí has d’anar en compte que no se’t pari el cor, aquí, amb el nostre Mar Mediterrani davant el cor mai deixa de bategar a bon ritme, es viu amb tots els sentits ben desperts. Molts dies el mar passa desapercebut davant meu, però mai m’oblido de la gran sort que tinc de viure-hi a prop.'