La vida no es la que uno vivió, sino la que uno recuerda y cómo la recuerda para contarla.
Gabriel García Márquez
Hem començat la temporada dels fruits de tardor amb força.
Aquest any hem descobert les figues. Si, si, ja ho ser! no té perdó no haver
menjat mai figues! però d’això us en prometo parlar en una propera entrada. Els
moniatos també han fet acte de presència a la nostra cuina. Recordeu els
bunyols de monyaco que vaig fer l’any passat? I les carbasses? Ja he perdut el
compte de quantes carbasses he comprat aquest any. Sortim de l’estiu, una
estació amb una gran varietat de fruits de tots els gustos i colors, per entrar als mesos més
freds de l’any, que si hi prenem una mica d’atenció també hi trobarem una gran
varietat de fruits ben saborosos. Durant aquests mesos és quan la natura ens
dóna més fruits silvestres, dels quals, cada cop menys, encara en podem gaudir:
bolets, castanyes, espàrrecs, cireres d’arboç ...
El producte estrella de La recepta del 15 d’aquest mes és la
carbassa. La primera idea era presentar un cake de carbassa i nous que vaig fer
no fa gaires dies però, tot i que va sortir molt bo, s’engrunava massa, així
que he preferit esperar i penjar-vos la recepta quan el resultat sigui més
satisfactori. Doncs en substitució, avui us porto aquesta
crema de carbassa rostida al forn, una nova adquisició de la nostra cuina.
Desitjo que us agradi!
INGREDIENTS
Una carbassa d’un quilo, aproximadament
2 cebes petites
1300 ml de brou de pollastre
Sal
Pebre blanc
Oli d’oliva
ELABORACIÓ
En una safata de forn posar una mica d’oli al fons i
col·locar-hi la carbassa tallada en 8 o 10 trossos i les dues cebes tallades
per la meitat. Salpebreu-ho i torneu-hi a tirar un rajolí d’oli per sobre. Jo
aquest any estic comprant unes carbasses no massa grosses, d’un quilo a un
quilo i mig cadascuna, que la seva pell és molt tendre i la puc aprofitar tota
sencera, pell i polpa; mai les pelo. Coure al forn a temperatura regular fins
que sigui tendra. Escalfar el brou en un cassó, posar-hi la carbassa i la ceba
rostida i passar pel turmix. Si ho desitgeu, perquè la crema us quedi molt més
fina, la podeu passar pel colador xinés.
Aquesta vegada m'ha sigut molt difícil triar les fotos, és que totes m'agradaven, amb aquest color tan bonic que ens dóna la carbassa es tornen irresistibles!
Aquesta última fotografia és una de les meves aportacions al grup de Flickr La vuelta al mundo. Aquest mes d'octubre estem fent moltes fotografies sota el tema {a les mans}. Aquí hi podeu veure el meu àlbum fins a data d'avui. No us el perdeu, crec que val la pena ;-)
Bé, no sé si m'agraden més les fotos o la recepta..jejeje la veritat és que la foto amb les pipes es fantàstica!!! i la recepta, venen ganes... i com m'ha sobrat mitja carbassa a mi del puchero...crec que probaré aquesta forma de fer-la. Segur que te un punt com més de rostit i no tant bullit.
ResponEliminaPerò les fotos..mmmm... fan ganes de venir fins aqui a buscar un potet!
Jaja, ja saps que pots venir quan vulguis, però em sembla que l'hauré de tornar a fer! Si, el gust queda més fort, però molt bo. Només s'ha de vigilar que la carbassa no s'enrosseixi massa quan la rostim.
EliminaMoltes gràcies, guapa!
Una crema deliciosamente irresistible, que rica y que bien presentada!
ResponEliminaBesos.
Muchas gracias por pasar por aquí!
EliminaJo també faig la carbassa al forn, amb la pell i les llavors, però després sí que la pelo...
ResponEliminaTotes les fotos són precioses, no m'estranya que no sàpigues quina triar! ;)
Qué frase más bonita has elegido para abrir el post y cuánta razón tiene. Bueno al grano, me encanta cómo has presentado esta crema de calabaza asada,cuántas propiedades tiene, qué color más bonito y qué rica está segurísimo, besitos guapa y buen findeeeee
ResponEliminaQue fotografías tan preciosas, es un placer venir a visitarte! me ha gustado mucho la idea hacer la calabaza junto a la cebolla en el horno para elaborar la crema, nunca la he hecho de este modo y estoy segura que debe ser mucho más gustosa la crema. Seguiré tus pasos ;) un beso
ResponEliminaNosaltres la crema de carabassa també la fem amb la carabassa rostida o escalivada. Queda més gustosa que bullida.
ResponEliminaLes fotos m'encanten.
Ara bé, això de les figues no té perdó!!!!!!!!!!!
petonets
Genial, hacerla al horno y en botecitos, genial...Bss
ResponEliminaTens raó que t´han quedat unes fotos molt maques!! la última especialment és preciosa :) La crema m´ha agradat molt, té els colors de la tardor.
ResponEliminaUn petonet estimada.
Qué xules les fotos!!! El color de la carabassa és d'allò més fotogènic, m'encanta, i, com no, el seu gust també, segur que et va quedar una crema boníssima. Si vols, el pròxim cop, pots posar-li una miqueta de nou moscada, queda genial amb la carbassa, li dóna un toc deliciós.
ResponEliminaPetonets!!!
Gemma, T'ha quedat molt bé i les fotos precioses.Carbassa que bona:))
ResponEliminaDubte o pregunta:Amb plataforma blogger pots posar comentari al blog del fogons de la recepta 15? (wordpress)
estàs registrada d'alguna altra manera?
A mi no m'ho permet (?)
Una abraçada
Gemma, les fotografies molt chules, a mi tambe m'agraden les fotos amb les mans i al blog hi han moltes. la carabassa no puc menjarla , quina mala sort! besets
ResponEliminaAl forn? Deu quedar un gust més bo, no?
ResponEliminaLa presentació molt xula i quin súper model!;)
Petons.
Que fotos tan lindas y que receta tan buena, muy otoñal!!!
ResponEliminaLa carbassa rostida al forn és increïblement bona. Aquest és un plat que faig sovint.
ResponEliminaLes fotografies amb que l'il·lustres són fantàstiques.
Enhorabona.
Molt interessant!
ResponEliminaQuins usos li dones a aquesta deliciosa crema?
No he fet mai la crema amb la carbassa així rostida, li deu donar un gustet boníssim! I les fotos cada dia són més xules!
ResponEliminaMoltes gràcies per participar!
Petons
Sandra
Me ha encantado tu crema y la presentación. Enhorabuena.
ResponElimina