Magdalenes

No ser si teniu fills en l’adolescència, o s’han fet grans i ja heu viscut aquesta etapa de les nostres vides. Nosaltres tot just comencem. Aquests dies m’ha vingut a la ment una de les paraules que els pot definir perfectament: insatisfacció! Sempre es senten insatisfets, insatisfacció absolutament amb tot, fins al punt que tot no els hi és suficient. Aquesta actitud m’esgota, acaba absorbint la poca energia que em pugui quedar després de la seva infància. Assumeixo el mea culpa, com l’hem d'assumir tota la societat en general. Aquest tot el vull extrapolar al menjar. Ja us podeu fer la idea que a casa no escatimo esforços per portar a taula allò que més els hi agrada, variat, saludable,... Sempre que puc faig quelcom casolà que ser que els  hi agrada, com crema catalana, magdalenes, alguna coca o pastís, però no sempre és possible, tot i que no hi maca mai fruita, fruits secs, làctics, galetes. A la meva manera d'entendre aquí també tenen massa per triar, més que el que moltes famílies poden tenir.

Les postres són el punt de controvèrsia. – Mama, què hi ha per postres? I jo faig el recital de cada dia fent una llarga llista de tot i de més, i que a vegades es tradueix amb un –El de sempre! I llavors bé allò del –I no hi ha res més? Res més??????? Bé, espero que amb el temps això també passi, perquè sinó...

Les magdalenes sempre tenen èxit, com tot no duren gens. La recepta d'avui és del llibre 1080 recetas de cocina, però amb el toc dels secrets màgics per aconseguir un bon barret. Desitjo que us agradi!

INGREDIENTS

3 ous

250 grs de sucre

300-350 grs de farina de reposteria

1/4 l de oli suau

1/8 l de llet

Una culleradeta de llevat en pols

Ratlladura d’una llimona

1 pessic de sal

ELABORACIÓ

Primer de tot es munten les clares a punt de neu amb un pessic de sal; a continuació s’hi afegeixen els rovells, després el sucre, l’oli, la llet, la ratlladura de llimona i finalment la farina tamisada barrejada amb el llevat. Tots els ingredients s’hi afegeixen a poc a poc, un rere l’altre, remenant amb molta suavitat, just perquè tot quedi tot ben integrat.

Per tal d’aconseguir el típic barret que tenen les magdalenes que veiem a les fleques i pastisseries, i que a casa no acaba de sortir mai, és molt important tenir en compte tres aspectes. Primer, deixar reposar la massa a la nevera tapada amb un drap de cuina almenys durant una hora. Passat aquest temps de repòs es torna a batre enèrgicament la massa amb un batedor manual. Segon, posar els motlles de paper arrissat, que untarem prèviament amb mantega, dins uns altres motlles, o bé de silicona o bé dins la típica safata per a muffins i magdalens, això permetrar que en coure’s les magdalenes els motlles de paper no s’aixamplin i així la massa creixi en alçada i no en amplada. Cal omplir-los dos terceres parts. I tercer i últim, tenir el forn molt i molt calent en el moment que hi posem la massa dins. Coure durant uns 12-15 minuts.

Aquesta última fotografia és una de les meves aportacions al grup de Flickr La vuelta al mundo. Aquest mes d'octubre estem fent moltes fotografies sota el tema {a les mans}. Aquí hi podeu veure el meu àlbum fins  a data d'avui.