Fa uns dies, al blog de fotografia Rere la càmera, deia que darrera cada fotografia sempre hi havia una història
que explicar, per petita per fos. A la cuina passa el mateix, cada plat que
portem a taula sempre té un què, un qui i
un com.
El què d’aquest arròs
podrien ser molts, però la seva senzillesa el fa ideal pels temps que estem vivint, on la diversitat
d’històries particulars que ens està
donant aquesta crisi es multipliquen cada dia per mil, històries que silenciosament
es viuen dins de cada llar, rere parets confidents, històries que quan surten
al carrer es vesteixen amb les millors gales, perquè mai les unes sospitin de
les altres.
Abans de fer l’arròs tingueu apunt un brou de verdures que podeu fer una
estona abans o, com jo, aprofitar el dia que feu una crema de verdures per
guardar el brou restant. Normalment quan fem crema de verdures sempre sobre una
mica de líquid de coure-les, que retiro perquè la crema quedi una mica més
espessa. Llavors aquest brou restant el podeu utilitzar per fer aquest arròs o
es pot congelar per alguna altra ocasió.
INGREDIENTS (per a 4 persones)
1 ceba
1 pebrot
vermell petit
1 petxuga de pollastre
4 cullerades de tomàquet fet puré
1 all
Uns brins de safrà (si en teniu a mà, sinó se’n pot prescindir)
Una mica de julivert
300 grs d’arròs
750 ml de brou de verdures
Sal
Pebre blanc
ELABORACIÓ
Tallem el pollastre a trossets petits i el salpebrem. En una cassola
amb oli fregim el pollastre fins que sigui ros. A la mateixa cassola hi afegirem
una mica d’oli i sofregim la ceba tallada petita juntament amb el pebrot
vermell tallat a tires. Quan tot el conjunt sigui d’un color daurat, com
caramel·litzat, hi afegim el pollastre, li donem uns tombs i hi incorporarem
les quatre cullerades de tomàquet fet puré. Deixar coure tot el conjunt fins que
s’hagi reduït el tomàquet. Tingueu el brou de verdures ben calent apunt. Tot
seguit afegim l’arròs a la cassola, el rossegem donant-li uns tombs i hi afegim
el líquid. Penseu que la quantitat de líquid dependrà de la varietat i qualitat
de l’arròs, però la proporció cinc de líquid per dos d’arròs en aquest plat la
vaig trobar perfecte. Queda un arròs sense suc però molt melós. Quan l’arròs
comenci a fer la xup-xup, prepararem una picada amb l’all, el julivert, els
brins de safrà i un polsim de sal, hi posarem una mica del brou de verdures per
diluir-la i l’incorporarem a l’arròs. Salar al punt. Tingueu present que
segurament el brou ja serà salat, o sigui que aneu amb molt de compte amb la
sal. Coure uns 20 minuts, més o menys. Si cal afegir una mica més de brou, perquè
aquí també dependrà del tipus i la qualitat de l’arròs. Un cop sigui cuit,
sempre procurant que en el moment de tancar el fogó encara quedi una mica de
suc a la cassola, retirar del foc, tapar i deixar reposar 5 minuts sobre un
drap humit.
Un arròs senzill però amb un resultat a taula fantàstic, nomes s’han de veure els plats com queden al final
ResponEliminaPetons
Jo també ho faig això d'aprofitar el brou, com estan les coses no es pot llençar res! i menys el menjar.
ResponEliminapetonets
Un arroz sencillo pero con fundamento, besetsssss
ResponEliminaDoncs em sembla molt bona idea,, cada dia ens ho em de mirar mes i no per aixo deixar de menjar coses bones!!!el teu arroc te una pinta bonissima, al punt i sabros! Posa un plat mes!!!!
ResponEliminaUn arròs ben bo, i jo també sóc de les que guarden l'aigua de coure les verdures!
ResponEliminaQue delicia, me ha fascinado esta receta....genial!
ResponEliminaBesos.
Amb els temps que córren, em sembla molt bona etiqueta :)
ResponEliminaI m'has donat una bona idea, mai guardo l'aigua de cocció de les verdures!
Que bona pinta!
ResponEliminaBona idea la nova etiqueta :)
Un ´bon arròs amb no massa cosa en té prou. L'important és tant el sofregit fet lentament com el brou aprofitat. Em sembla un gran-econòmic plat.
ResponEliminaUna abraçada.