Pels ulls conec, i estimo, i crec, i sé,
i puc sentir i tocar i escriure i créixer.
Miquel Martí i Pol
Diversos documents testimonien que fa
més de 4000 anys que els xinesos ja es dedicaven al conreu de l’arròs. A poc a
poc fou conegut a altres zones més càlides del planeta, començant per les
regions monsòniques d’Àsia com la vall del Ganges, Indoxina i Japó, i
esdevenint el segon cereal més important després del blat. Sembla que foren els
àrabs qui introduïren l’arròs a la regió mediterrània. Nacions tan habitades
com la Xina i la Índia basen fonamentalment la seva alimentació en aquest
cereal, i es pot dir que quasi la meitat de la població mundial depèn d’aquest
cereal.
Fa temps que tenia aquesta recepta
del blog En Guete! guardada. Va ser amor a primera vista! un arròs amb llet
cuit al forn em va temptar de seguida, i
quan a La recepta del 15 ens van proposar fer un plat d’arròs de seguida ho
vaig tenir clar, havia arribat el seu dia.
Kako ens proposa fer-lo amb sucre morè
o panela. La Panela, molt utilitzada a l’amèrica llatina però també a la Índia
i el Pakistan, té com a únic ingredient el suc de la canya de sucre, que es cou
a altes temperatures fins a obtenir una melassa molt densa deshidratant-se i
solidificant-se en blocs rectangulars que es tallen o en motlles de diferents
formes. És considerat el sucre més pur, aportant vitamina A, algunes del grups
B, C, D i E, calci, ferro, potassi, fòsfor, magnesi, coure, zinc i manganèsic.
Té 5 vegades més de minerals que el sucre morè i 50 vegades més que el sucre
blanc.
INGREDIENTS
65 grs d'arròs de gra rodó
200 ml d’aigua
3 ous
60 grs de sucre moré o panela
450 ml de llet
125 grs de nata
8 grs de sucre avainillat
1 branca de canyella
Canyella en pols
ELABORACIÓ
Posarem l’aigua al foc i quan
arrenqui el bull hi afegirem l’arròs i la branca de canyella. Abaixarem el foc
i ho deixarem coure durant uns 12 minuts, remenant de tan en tan perquè no
s’enganxi, i vigilant que no quedi sense suc. Si fos necessari hi podem afegir
una mica d’aigua calenta. Passats els 12 minuts ho retirem del foc i reservem.
En un bol batre els ous amb el
sucre i afegir-hi la llet, la nata i el sucre avainillat . Mesclar-ho perquè
quedi tot ben integrat, afegir l’arròs i abocar-ho a una flanera o flaneres individuals.
Coure al fons al bany maria uns 45
minuts a 160º.
Espolsant-hi canyella en pols per
sobre és deliciós!
Veureu que l’arròs queda al fons de
la flanera i a sobre que com si fos un flam.
Com diu Kako és un postre
reinventat, però a casa ens ha agradat.
Només he menjat arròs amb llet una vegada a la meva vida i la persona que el va fer el va passar tants que el porto odiant desde llavors! :-( Fa temps que el vull tornar a provar ja que penso que probablement si en provo un de ben fet podré opinar millor si m'agrada o no!
ResponEliminaMai l'havia vist al forn com el teu!! M'agrada la quantitat de canyella que porta :-)
Petons maca
Ostres Gemma, al forn? Quina gran idea (la Kako té receptes genials!) que has tingut d'aportar la recepta al 15! Això ho hem de tastar i he de provar la panela, que no n'he vist mai crec!
ResponEliminaMoltes gràcies per participar guapa, deixa'ns l'enllaç al bloc porfi!
Petonets
Sandra
Qué original aquest arròs amb llet!! M'agrada perquè queda molt dens i amb una mica de textura de flam. L'arròs amb llet no és el meu fort, però no pel gust, sino per la textura, així que aquest segurament sí que m'agradaria.
ResponEliminaPetonets!!!
MOlt original això de fer-lo al forn. té una pinta deliciosa aquest arròs amb llet:
ResponEliminapetons
Al forn????? Que curiós ... igual de bó. Segur!!! petons, i bona setmana.
ResponEliminaQue rico!! es la primera vez que lo veo al horno!!
ResponEliminaBesitos
Quin arrosset amb llet més bo. Pots creure que mai n'he fet? Però caram, amb la teva aportació, ja no em podré resistir! I així al forn, increïble!
ResponEliminaMoltes gràcies per participar!
Petonets!
Marina Xocolata Desfeta
Gemma,
ResponEliminaQuina fotografia més maca i plena de delicadesa:))
L'arròs amb llet requetebó.
Martí Pol...,
diumenge nit,
bona setmana.
PD:un dia t'escric i et pregunto: com pots incloure a la llista de blogs els que són de plataforma worpress?
L'arròs amb llet normal no m'agrada gaire, però aquesta versió al forn em sembla molt original i diferent. Deu quedar més com una crema, oi? Ho provaré!
ResponEliminaOstres! Això reinventat s'ha de fer, em sembla meravellós això de posar-ho al bany maria al forn. Molt bé per aquesta recepta. Petons
ResponEliminaDoncs dic el mateix que la Marina, jo no sòc massa d'arros amb llet, però aquest es molt apetitos, amb aquest punt flan.
ResponEliminaLes fotos genials, m'agrada molt la primera dels grans d'arros i m'ha agradat tota l'explicació sobre els ingredients!
Les receptes de la Kako sempre són molt temptadores. I la teva versió ha quedat fantàstica!!
ResponEliminaNo sabia això de la panela, sempre s'aprèn amb la recepta del 15!!
petonets
Em sembla molt original aquesta forma de preparar l'arros amb llet Gemma, no l'havia vist mai! Segur que queda boníssim, i les fotos son per menjar-se-les!!
ResponEliminaPetons
No ho havia vist mai encara cuit al forn. Quina delicia, m'encanta l'arros amb llet!
ResponEliminaPetons
Qué buena receta y cuanto apetece este postre a estas horas!!
ResponEliminaUn besote
Yo también me he enamorado a primera vista de este postre jeje, es mi postre favorito y me gusta ir variando la receta. Al horno no lo he probado nunca así qeu me la llevo, te ha quedado delicioso, besitos guapa
ResponEliminaLa pinta la fa molt bona! però saps què m'agrada... les culleres...
ResponEliminaJa li vaig veure la recepta a la Kako i la vaig guardar, a veure si la faig aviat, perque t'ha quedat boníssim.
ResponEliminaPetonets
He visto varias recetas de arroz con leche, pero hecha al horno creo que ninguna!!! De todas formas, creo que debe estar buenísimo!!! ;) Besos.
ResponEliminaEl próximo arroz con leche lo haré siguiendo esta receta, debe ser rico, rico!!! un besito
ResponEliminaMe alegro que lo prepararas, la verdad es que me parece muy rico, delicioso y además diferente, en la variedad está el gusto, o eso dicen :).
ResponEliminaBesos!!
Qué gran acierto de postre para mi y para mi familia, porque es nuestro postre favorito. Como nunca lo he hecho es al horno. Probaré la próxima vez.
ResponEliminaMuchas gracias por tu visita, Gemma.
¡Feliz semana!