Cheesecake + {Chicago 1994}

Pels voltants del mes de novembre de l’any passat trobo un bloc que parla de la cuina nord-americana d’una manera especial, i entre recepta i recepta hi descobreixo Chicago, la ciutat que fa 18 anys em va obrir ls seves portes per regalar-me un munt de bons moments, records d’aquells que no s’obliden mai malgrat el temps i circumstàncies.

Chicago no és una destinació turística de primer ordre, hi vam caure del cel  perquè hi vivien uns amics {jo pensava, -i què carai hi veurem a Chicago?}. Doncs Chicago és llac Michigan, un dels cinc grans llacs d’Amèrica del Nord, Chicago és Sears Tower, l’edifici més alt d’Estats Units i cinquè de tot el món (442 m), Chicago és Parc del Mil·lenni, amb l’el·líptica d’acer inoxidable Clound Gate d’Anish Kapoor, que reflexa vistes d’ull de peix del perfil de la ciutat {l’any 1994 encara no hi era}. I també Art Institute of Chicago, tot un símbol de la ciutat, Grant Park, Planetario Adler, Field Museum, amb l’exemplar de Tiranosaurus Rex més complet trobat mai de 65 milions d’anys d’antiguitat... Chicago és tot això i molt més. Per mi, un viatge de nuvis ple de molts bons records!

La meva recepta viatgera per a l’edició d’enguany, que s’organitza des del bloc El Taller de Cuina, és aquest cheesecake del bloc April’s Kitch, que m’ha permès fer aquest viatge de retorn gràcies a ls llargues converses que mantenim quasi a diari des de llavors {la ciutat i la cuina ens ha unit}. Gràcies Abril!

Es creu que l’origen del pastís de formatge és grec, ja que formava part del menjar dels atletes que participaren en els primers jocs olímpics de la història, l’any 776 a.C. Després de la conquesta romana de Grècia aquest es va difondre per tot Europa, malgrat que la fabricació de formatge es remunta a 2000 a.C., ja que s’han trobat motlles de formatge que daten d’aquest període.

La popularitat del pastís de formatge americà ve de l’any 1872, quan un formatger nord -americà, intentant copiar el formatge d’origen francès neufchâtel, va acabar creant un formatge cremós que amb el temps acabaria sent el famós formatge philadelphia, tan utilitzat per fer el cheesecake.

INGREDIENTS

Per la pasta trencada:

150 grs. de farina

15 grs. de mantega o margarina

1 cullerada d’aigua

50 grs. de sucre

1 pols de sal

Pel farcit:

220 grs de formatge mascarpone

80 grs de sucre

1 culleradeta de vainilla ensucrada

3 ous

Pell de llimona ratllada

ELABORACIÓ

Primer de tot farem la pasta trencada. Amb aquesta quantitat d’ingredients surt pasta trencada per a fer dues tartes com la que he fet jo (18 cms de diàmetre). O sigui que podem doblar la quantitat del farcit i fer-ne dues d’aquesta mida o una de més gran o bé congelar la pasta restant per una altra ocasió.

Posem la farina fent rotllana en el taulell amb tots els ingredients al mig. Anem treballant entrecreuant els dits, procurant que no s’ajunti, anant-la trencant i esmicolant, fins al punt que la farina queda humida i s’ajunta per ella sola amb facilitat, sense forçar-la. Un cop unida la funyim 3 o 4 vegades i en fem una bola. La deixem reposar 5-10 minuts i ja la tenim llesta per estirar-la amb el corró, amb el taulell lleugerament enfarinat, i folrar el motlle de tarta, untat només per la base. Punxem la pasta del fons, per evitar que en coure-ho s’infli, i ja la tindrem llesta per enfornar segons indiqui la recepta que ens disposem a fer.

Si feu servir margarina procureu que no sigui purament vegetal, perquè és massa tova i no va prou bé.

La mantega o la margarina han de ser fresquetes de la nevera, al moment de fer la pasta, i si s’indica que ha de ser reblandida bol dir un cop ja dins del cercle, amb l’ajunta d’una forquilla. Per això és molt millor fer aquesta pasta en un lloc fresc, sempre us anirà molt millor. A l’estiu és més difícil de fer, per això és molt millor posar-hi l’aigua ben freda.

Quan es comença a treballar la pasta i es va trencant i trencant, en el moment que desapareix la farina blanca i tot són trossets petitíssims de pasta, és el punt de fer una parada i assegurar-nos que no hi falti aigua, perquè d’això depèn que en surti bé la pasta. Si veiem que hi han trossos semblants a serradures i no són humits, hi podem afegir ½ cullerada d’aigua o més, si cal, anant trencant la pasta fins que per ella sola i sense esforç s’ajunti fàcilment.

A continuació, per fer el farcit, mesclar el formatge amb el sucre. Tot seguit hi afegim la vainilla, la llimona ratllada i els ous, d’un amb un. No afegir-hi el següent fins que no estigui ben integrat el primer, però sense mesclar-ho excessiment. És molt important que aquesta massa no agafi aire, d’aquí el fet de mesclar el formatge amb el sucre i afegir-hi els ous d’un amb un, sense remenar massa, ja que així evitem que la tarta s’esquerdi de sobre en coure’s.

Emplenar la base amb el farcit i enfornar a 180º durant uns 30 minuts. Deixar refredar.

Desitjo que us hagi agradat!