Bruschettas alla Julie & Julia

Aquestes són les bruschettas que vaig fer del repte del blog de la María Jesús, Recetas con encanto. Pels que no sabeu de què va el tema doncs aquesta és la primera recepta que va fer Julie Powell a la películ·la Julie & Julia. L'Elena, una noia d'Uruguay, es va posar en contacte amb la María Jesús per demanar-li si li podia aconseguir com es feien les bruschettas i la María Jesús, des del seu blog, ens va proposar el següent repte. Us deixo els enllaços al blog Recetas con encanto amb tota la història. Va ser tot un repte, el meu primer repte!

INGREDIENTS:
pa de barra
oli
1 gra d'all
tomàquets madurs
alfàbrega fresca

PREPARACIÓ:

Fregir les llesques de pa en una paella amb oli i quan estigui rosses retirar-les i frecar-hi un gra d'all. A part barrejar els tomàquets tallats a daus amb l'alfàbrega fresca també tallada a bocins petits, i amanir amb una mica de sal, pebre i oli d'oliva. Deixar-ho reposar uns 10 minuts i tot seguit anar col·locant la barreja sobre les llesques de pa fregit.

- http://recetasconencanto.blogspot.com/2010/03/la-primera-receta-de-julie.html
- http://recetasconencanto.blogspot.com/2010/03/reto-bruschettas-de-julie-powell.html
- http://recetasconencanto.blogspot.com/2010/03/bruschettas-alla-julie-julia.html
- http://recetasconencanto.blogspot.com/2010/03/os-presento-elena.html

Mandonguilles a la jardinera

Aquí us presento la següent recepta, boníssima! Molt millor feta d’un dia per l’altra. Hi han receptes que reposades guanyen molt.
El Guillem, el meu fill petit, amb el menjar d’entrada sempre et diu: - això no m’agrada! i llavors ho prova, no fos cas que l'obligués a menjar-s’ho. Molt intel·ligent ell! Doncs ahir, com es diu, no va deixar ni les engrunes! I en Marc, el gran, quan vaig preguntar si era bo em va dir: -no…, és mooooooolt bo!

INGREDIENTS
150 grs de carn picada de porc
150 grs de carn picada de vedella
100 cc de vi blanc
200 grs de tomàquets
1 ceba
1 gra d’all
1 ou
400 grs de pèsols (jo n’hi he posat uns 200 grs, ja m’ha semblat suficient)
200 grs de patates
100 grs de pastanagues
¼ de litre de brou
Julivert
Pa ratllat

PREPARACIÓ
Es barregen bé les carns, amb una mica d’all i julivert trinxat, després s’hi afegeix l’ou quasi sense batre i un xic de pa ratllat; es van formant petites boletes que s’enfarinen (va molt bé l’ajuda d’una tasseta). Aleshores es fregeixen en una cassola, es treuen i, en el mateix oli, es sofregeix la ceba ben trinxada; quan es comença a daurar s’hi aboca el vi i es deixa reduir; a continuació s’hi ajunta el tomàquet fet puré; es cou uns minuts, es sala lleugerament i s’hi tira el brou i les mandonguilles; es tapa la cassola i es fa coure 15 minuts.
A part cal haver bullit els pèsols, les patates i les pastanagues, tallades a quadrets, que s’afegiran al conjunt; se’ls fa un bull.
Si s’hagués preparat amb temps, abans de servir-ho es posa la cassola, tapada, dins del forn, ja calent, uns 10 minuts.

Truita de patates

Sembla que saber fer truites és innat de la persona, a mi ningú me n’ha ensenyat mai i tampoc he tingut la curiositat de buscar-ne receptes, sempre improvitzant. Però fullejant el llibre Cuinar és senzill, tornant al tema del repte, he anat a parar a aquesta recepta de truita de patates. Semblarà una vegenada però ha sigut la truita de patates més bona que hem tastat mai, he tingut la sensació que he pres a fer truita de patates! Res, senzills trucs que mai havia tingut en compte. Ups! O serà la gana que teníem. Bé al meu pare la truita d’un ou i farina per sis que feina la meva àvia també li semblava boníssima. Bon profit!

INGREDIENTS (per a 2 persones)
500 grs de patates
2 o 3 ous

PREPARACIÓ
Quan hàgiu pelat les patates, talleu-les a trossets prims; si són patates grosses es tallen al llarg en quatre o sis trossos, per facilitar de poder fer els trossets més petits. Es fregeixen en una paella amb margarina i oli; primer es dona una bona remenada a foc viu, perquè quedin totes untades, i, quan sembli que es volen començar a daurar una mica, s’abaixa el foc i es tapen. Deixar-les fregir a poc a poc, anant remenant de tant en tant, fins que es notin cuites i toves. Aleshores destapeu-les, apugeu el foc i acabeu daurant-les un xic més. Es poden tenir així, preparades, fins al moment de fer la truita. Llavors, si ja són fredes, s’escalfen una mica, s’hi posa la sal i es barregen amb els ous lleugerament batuts, també amb sal: tirar la barreja en una paella mitjaneta (depèn de la gruixària que es vulgui), amb poc oli calent, i moure-la una mica pels costats, perquè es cogui bé l’ou; quan ja es noti lleugerament presa, es posa un plat o bé una tapadora sobre la paella i es gira. Es torna a posar a la paella uns segons més i s’acaba la cocció tornant-la a tombar; es treu del foc, i es deixa uns moments a la mateixa paella. Aquest és un punt molt important, i que cal tenir en compte en tota mena de truites que fem. A l’últim, es tomba a la plàtera de servir.

Nota. Amb les patates s’hi pot barrejat ceba, prèviament cuita a part.

Arròs a la indiana o a la criolla

Aquesta és la meva primera recepta que presento del meu repte Cuina és senzill amb la Montserrat Seguí, tot i que ja comptabilitzo com a fetes les receptes que he cuinat des de que vaig obrir aquest bloc, i de les que ja vaig penjar l’entrada en el seu moment.
Estic en un moment en que no disposo de massa temps per dedicar-me al meu blog i als vostres (tots genials!), suposo que ja ho heu notat, però dins el possible us aniré penjant les receptes que vagi fent i així compartir amb tots vosaltres tots aquests bons moments culinaris.
Aquesta recepta jo sempre l’utilitzo per fer amanida d’arròs i en aquesta que us presento a la foto hi vaig posar pernil dolç i poma a trossos ben petits, panses de corint i braç de truita a rodelles. Per fer el braç de truita, un per comensal, bateu un ou i afegiu-hi el julivert picat i una cullerada de farina. Mescleu-ho i feu la truita tipus creppe. Al treure-la del foc emboliqueu-la en forma de braç.

INGREDIENTS (per a 4 persones)
400 grs d’arròs
75 grs de mantega

PREPARACIÓ
Feu bullir l’arròs amb aigua abundant i assaonada, i deixeu-ho coure uns 16 minuts. Després l’escorreu, refresqueu i poseu en una plàtera gran ben escampat. Col·loqueu trossets de mantega dessota i damunt de l’arròs, i fiqueu-lo al forn amb la part del gratinador encesa; aneu-lo remenant amb una forquilla de tant en tant, mentre dura la cocció (uns 8 o 10 minuts, no pas més), fins que el veieu cuit i sec, completament solt.
Aquest arròs el podeu servir sense cap més preparació, amb alguna salsa, o bé com a guarnició o acompanyament d’altres plats.

Repte cuinar és senzill amb la Montserrat Seguí

Hola a tots,

M'he decidit, si! i poso en marxa el meu repte personal d'anar cuinant totes les receptes del llibre de la Montserrat Seguí de Queralt, "Cuinar és senzill". He posat un enllaç al blog amb totes les receptes que vaig cuinant, tot i que encara l'estic perfilant per si puc agrupar les receptes per temes (encara n'estic aprenent!). Això si, no em poso termini com la Julie Powell de Julie & Julia, 365 dies, 524 receptes. No vull acabar pitjor que ella com en algunes seqüències de la pel·lícula, encara que a vegades ja hi acabo, jejejeje!. Aniré penjant dels cròniques de les meves peripècies, que seran moltes perquè hi ha alguna que altra recepta que cal posar-hi una mica més que ganes, tot i que en aquests moments ja s'hi poden trobar les que he fet durant aquest temps des de que vaig obrir el blog. Us deixo amb aquest enllaç del trailer de la pel·lícula. La millor... quan la Julia Child (Meryl Streep) està aprenent a tallar ceba a l'escola de cuina.

Una abraçada!

http://www.youtube.com/watch?v=G-qIw7bQ7Fc&feature=player_embedded

Pastís cake de poma

Quan aquest passat dissabte buscava alguna recepta de pastís de poma per fer volia que fos una d’aquelles que l’èxit està assegurat, que sorti bé i agradi a tothom (bé, això sempre ho busquem tots, no? ups!). En aquests casos acabo sempre amb el llibre de la Montserrat Seguí a les mans. No m’he dedicat mai a comptar quantes receptes d’aquest llibre he fet ja però us asseguro que en són un munt i aquesta és de les que he fet més. Ostres, no estaria malament un repte a l’estil Julia & Julie, no? Montserrat & Gemma, no sona malament, oi? Bé, m’ho pensaré! Aquí us deixo la recepta i espero que us agradi.

INGREDIENTS
200 grs de farina
125 grs de sucre
75 grs de mantega
3 ous
1 sobre de llevat en pols
4 pomes (golden, delicious o reineta)

PREPARACIÓ
En un bol poseu-hi la mantega fosa, juntament amb el sucre, i bateu-ho una mica; aneu-hi afegint els ous d’un a un, batent bé la barreja de cada un abans d’afegir-n’hi un altre; quan ho tingueu tot ben barrejat, afegiu-hi la farina amb el llevat i, per acabar, les pomes tallades a daus petits. Aboqueu-ho tot en un motlle rectangular de cake, untat i ensucrat. Coeu-ho al forn, a temperatura regular, uns 45 minuts.

Font de la recepta: Cuina és senzill de Montserrat Seguí de Queralt.

Crestes de pollastre rostit

I continuant amb les meves receptes de cada dia, hi han mesos que s'han de fer mans i mànigues per arribar a final de mes, i saber com te les empesques per posar un plat diari a taula, aprofitant el màxim els aliments i sobretot no caiguent en l'avorriment. En aquests moments penso molt amb la meva àvia quan explicava que amb un ou i farina acabava fent una truita per sis, això si, amb molta fam i imaginació.

Un dia per dinar vaig fer pollastre rostit i en va sobrar un tros, un tros que no arriba en lloc quan hi ha més d'una boca afamada apunt de clavar-li caixelada a qualsevol cosa d'allò que se'n digui comestible; però aquest es pot transformar amb unes crestes delicioses tot sofregint ceba tallada ben petita, lleugerament rossa, confitada, afegint tres o quatre tomàquets i un cop tot ben cuit passat pel passa-purés. Llavors incorporar-hi el pollastre esmicolat i ja podem formar les crestes. Si voleu podeu mirar la recepta de crestes de tonyina com a recepta base, llavors només cal posar en marxa la imaginació i es poden fer mil i una combinacions.

Amb tot això us voldria recomanar l'última entrada de La cuina vermella, molt interessant, i de la qual han sortit comentaris molt interessants, deixant de banda els meus. Ejem!

Us deixo amb unes fotos dels meus petardets en plena tempesta del 8M intentant arribar a casa des de l'escola.

Ous farcits de tonyina

Aquests ous són un bon recurs per aquells dies que necessites fer alguna cosa ràpida i amb un resultat que llueix molt a taula. Com a aperitiu, com a segon plat... queda bé de totes maneres. Em va fer molt gràcia quan els vaig veure al blog de la Cristina CriJoArMaEl, ja que ella enlloc d'esmicolar el rovell d'ou, tal i com ho feia sempre jo, el ratlla i a la vista el resultat és extraordinari. Ella els va titular Ous mimosa (o al "cagarret").

Tot plegat és tan senzill com fer ous durs, els necessaris, un cop freds treure la closca, partir-los per la meitat, treure els rovells i farcir-los amb tonyina en conserva esmicolada i barrejada amb una mica de rovell. La resta de rovells reservats els ratllem per sobre els ous tal i com podeu veure a la foto.

Premi

La Maria Jesus de Recetas con encanto m'ha concedit aquest premi. M'ha fet molt il·lusió ja que m'ha arribat en un moment en que començava a entrar en una mica de desgana amb la cuina, en que necessito un parèntesi a l'hora d'entrar a la cuina a fer receptes massa elaborades.

A mi m'agradaria concedir el premi a uns altres blogs de cuina dels quals m'he nodrit per fer el meu, i dels quals n'aprenc dia rera dia un munt.

Per l'Eva de Ma Petite Boulangerie

Per la Gemma d' aprenent de xef

Per la Cova de Comoju

Per la Cristina de CriJoArMaEl

Per la Mercè de Cuina per Llaminers

Per la Gemma de La cuina de casa

Per en Kike i la Txell de La Cuina Vermella

A la Glòria i en Josep del café de nit

I a molts d'altres que no acabaríem mai.

També voldria aprofitar aquesta entrada per dir-vos que si en algun moment no puc estar tan atenta a tots els vostres comentaris i entrades dels vostres blogs em disculpeu, ja que a vegades una no arriba a tot arreu i ha de saber aturar-se a temps. De totes maneres moltes gràcies infinites a tots! Un petonàs!

Sopa de porros gentil

Ja fa bastants dies que vaig fer aquesta sopa de porros. El toc especial a aquesta sopa li dóna les verdures tallades en juliana i sofregides amb el pernil dolç tallat a daus. Molt bona!!!

INGREDIENTS
3 porros grans
400 grs de patates
3 fulles de col
2 pastanagues petites
50 grs de pernil dolç
1 litre de brou (la recepta original posa un litre i mig però a mi em va semblar quedaria massa líquida i n’hi vaig posar un)

PREPARACIÓ
En un cassó o cassola ofegueu 2 porros tallats a rodanxes fines. Abans que es daurin s’hi afegeixen les patates tallades a trossets; s’hi posa sal i pebre, s’hi afegeix ½ litre d’aigua i es deixa a foc lent uns 25 minuts. Després, passeu-ho pel passapurés i afegiu-hi el brou; deixeu-ho coure uns 15 minuts, també a poc a poc. A part sofregireu les pastanagues, el porro que queda i la col, tallats a la juliana, junt amb el pernil tallat a daus.
Un cop feta la sopa, afegiu-hi aquest sofregit, deixeu-ho bullir uns moments i serviu-la.

Font de la recepta: Cuina és senzill de la Montserrat Seguí de Queralt

Temporal de neu, un dia més una setmana!

No us ha passat mai que esteu enfadats, enrabiats, disgustats, indignats... i no us acaba de passar? Tal i com llegia ahir en un diari, aquesta nevada d'enguany no l'han disfrutat ni els nens! Estic molt indignada per tots els fets succeïts aquests darrers dies, i no pels efectes del temporal, ja que en contra la naturalesa no s'hi pot anar, es clar, estic enfadada amb tota aquesta colla d'ineptes que diuen que ens governen el país i amb tota aquesta colla d'impresentables que dirigeixen, coordinen i gestionen alguns organismes d'aquests país. Aquest dies he arribat a sentir i llegir veritables vegenades i hi han coses que són del tot inadmisibles, i parlo des de les més baixes a les més altes esferes.

Musclos al vapor

Quan vaig veure la recepta de musclos al vapor que va penjar la Mercè de Cuina per llaminers em va faltar temps de sortir per la porta i anar directe a la peixeteria i demanar… un quilo de musclos de roca, siusplau! I sabeu quina va ser la meva sorpresa? doncs que ara no és temporada de musclos de roca! Com podeu veure de peix hi entenc ben poc, per no dir gens ni mica. Però com que havia decidit que el nostre sopar del divendres serien els musclos en vaig agafar un quilo dels altres. Ja amb el quilo de musclos a la bossa el segon que calia fer era trucar a la meva mare perquè em digués com es feia la salsa, la salsa que sempre he vist acompanyar a aquest crustaci a la taula de casa. Cal agafar un morter i aixafar-hi un gran d’all amb una mica de julivert, afegir-hi un parell de tomàquets ben madurs, un polsim de sal, un altre de pebre, un rajolí de vinagre i anar-hi afegint oli tot marejant amb la mà de morter com aquell que fa una maionesa. Els musclos, els vaig coure igual que la Mercè, al vapor en una olla prou grossa amb una tasseta de vi blanc. Així de senzill, saludable i extraordinàriament bo!

Magdalenes de taronja

Ja fa dies que tenia per estrenar aquests motlles de magdalenes i entre tanta recepta pendent no trobava el moment. Vaig fer magdalenes de taronja, una de les mil i una combinacions que es pot fer amb la massa base de fer magdalenes, la nostra, del blog El cullerot festuc, ja és la recepta oficial de magdalenes de casa.

INGREDIENTS

2 ous

240 grs de sucre

un pessic de sal

250 cc de llet

360 grs de farina

1 sobre de llevat

el suc i la ratlladura d’una taronja petitona
vainilla

250 cc d'oli

PREPARACIÓ

Batre els ous amb el sucre i la sal.

Agregar la llet, l'oli, la ratlladura (vaig substituir la ratlladura de llimona de la massa base per la de taronja) i la vainilla i batre.

Incorporar la farina i el llevat tamisats i barrejar. Fins aquí és la massa base de magdalenes, llavors jo aquí hi vaig afegir el suc de la taronja i 50 grs de farina.

Deixar reposar la massa durant 10 minuts.

Ja podem posar la massa en motlles de magdalenes i enfornar a 100º durant uns 15 minuts. Compte amb els motlles de silicona, perquè el temps de cocció és més ràpid.
Bon profit!

Arròs amb llet

D’arròs amb llet n’he arribat a fer molt poques vegades ja que no ens acabava d’agradar el resultat final. He arribat a trobar milers de receptes i cadascuna d’elles diferents. Que si primer es mig bull l’arròs amb aigua s’escorre i llavors s’afegeix a la llet bullent amb la canyella, la llimona i el sucre, que si es bull la llet amb la canyella, la llimona i llavors s’hi afegeix l’arròs cru i el sucre... i així milers de combinacions possibles. Doncs he trobat la recepta perfecta! L’he trobat al blog de CarlosValencia però es veu que és originària del blog Comoju, i la Cova, en veure que jo havia deixat un comentari a l’entrada del blog d’en Carlos per aclarir uns petits dubtes, em va fer un mini curs de com havia de procedir per a que aquestes postres quedin així de delicioses! i la diferència entre una olla ràpida i una olla a pressió, tot un altre món que pel que sembla també té milers de combinacions possibles. Moltes gràcies Cova, ets un sol!

INGREDIENTS
1 part d’arròs
10 parts de llet
1 part de sucre
1 branca de canyella

1 rajolí de licor d'anís
1 pell d’una llimona
Canyella en pols (opcional)

PREPARACIÓ
En una olla ràpida es posa l’arròs, la llet, la branca de canyella, la pell d’una llimona i el rajolí de licor d'anís. Es barreja tot i es tanca l’olla. Un cop pugi el pivot indicador abaixem el fogó al mínim i ho deixem coure durant 13 minuts. Passat aquest temps tanquem el fogó (compte si és una vitroceràmica, retirar la olla de sobre el fogó perquè amb la vitro l’escalfor es manté durant una bona estona). Quan el pivot hagi baixat novament obrim l’olla, hi afegim el sucre i es cou a foc mig sense deixar de remenar fins aconseguir la textura desitjada (jo ho vaig coure durant uns 20 minuts més, encara que cinc minuts més no li haguessin pas fet cap mal). I ja està llest per servir.
Bon profit!

Pa de motlle integral

El cap de setmana passat vaig fer aquest pa de motlle amb farina integral. La recepta la vaig treure del llibre que us vaig parlar fa uns dies, El campo en casa de Linda Burgess i Rosamond Richardson. Va sortir un pa deliciós! el meu esmorzar diari.

INGREDIENTS
25 grs de llevadura fresca de forner
300 ml d’aigua calenta, més 30-45 ml (2-3 cullerades soperes)
350 grs de farina de força i 100 grs de farina de blat integral
10-15 ml de sal marina (2 culleradetes). Pel meu gust un pel salat. La pròxima vegada ni posaré una culleradeta.
1 rovell d’ou per pintar

PREPARACIÓ
Engreixeu un motlle i empolseu-lo lleugerament amb farina.
Poseu la llevadura en un bol amb 30-45 ml d’aigua calenta i mescleu bé, fins que aquesta es disolgui.
Tamisseu la farina en un bol juntament amb la sal i feu-hi un forat al centre. Bolqueu la llevadura en el bol i cobriu-la amb farina per sobre. Buideu l’aigua restant per les vores i mescleu a fons amb una cullera de fusta fins a obtenir una pasta.
Amasseu la pasta sobre una superfície de treball enfarinada durant una bona estona fins que estigui ferma i es pugui treballar. En aquest punt jo la vaig posa dins l’amassadora durant un període de 15 minuts.
Tot seguit formeu un bola amb la pasta i poseu-la en un bol gran i empolseu-la amb farina per sobre. Cobriu-ho amb un drap i deixeu-ho reposar en un lloc calent durant 1 ½-2 hores, o fins que la pasta hagi llevat.
Passat aquest temps aixafeu la pasta i amasseu-la durant uns 3 minuts.
Poseu la pasta en el motlle, cobriu-lo amb un drap enfarinat i deixeu llevar el pa en un lloc calent durant 1 hora. Pinteu-lo amb rovell d’ou batut.
Coure en el forn preescalfat durant 50 minuts o fins que estigui daurat. Refredeu el pa sobre una reixeta metàl·lica.

Espero que us agradi!

Celda 211

Segurament mig país ja la deu haver vist però jo encara la tenia pendent i aquest darrer cap de setmana he anat al cinema a veura-la. Realment magistral! Una pel·lícula que t’enganxa des del primer minut, amb un guió extraordinari, amb uns immensos personatges interpretats a la perfecció per uns grans actors, que tot plegat fa que surtis realment entusiasmat de la sala. Sens dubte una de les millors pel·lícules de l’any.

Director: Daniel Monzón
Actors: Luís Tolsar, Alberto Ammann, Antonio Resines, Manuel Morón, Marta Etura, Carlos Bardem, Luis Zahera, Vicente Romero, Fernando Soto

Sinopsis: Juan, funcionari de presons, es presenta al seu nou destí un dia abans de la seva incorporació. Allí, pateix un accident minuts abans que es desencadeni un motí en el sector dels FIES, els presos més temuts i perillosos. Els seus companys no poden més de velar que per les seves pròpies vides i abandonen a la seva sort el cos desmaiat de Juan a la Cel·la 211. Al despertar, Juan comprés la situació i es fa passar per un pres més davant els amotinats. A partir d’aquest moment el nostre protagonista tindrà que jugar-se-la a base d’astúcia, mentides i risc, sense saber encara quin paradoxal parany li ha preparat el destí.

Crestes de tonyina

INGREDIENTS
1 ceba grossa
4 tomàquets madurs o conserva de tomàquet
3 llaunes petites de tonyina en conserva
1 paquet de crestes La Cocinera (16 unitats)

PREPARACIÓ
Es posa la ceba tallada fina en una paella amb oli i es cou molt lentament fins que sigui ben transparent, confitada. Tot seguit s’hi afegeixen els quatre tomàquets prèviament escaldats i pelats i es cou tot plegat fins que s’hagi reduït el suc del tomàquet. En aquest punt es retira del foc, es passa pel passapurés i s’hi afegeixen les tres llaunes de tonyina en conserva. Es mescla bé i es deixa refredar. Tot seguit procedirem a farcir les crestes; posarem la quantitat de farcit necessari a sobre de cada cresta, mullarem les vores amb una mica d’aigua, a fi que en doblegar-la quedi ben enganxada, les doblegarem per la meitat i aixafarem les vores amb una forquilla. Les col·locarem en una safata per anar al forn forrat amb paper vegetal, a fi que en coure-les no se’ns cremin, i les courem fins que siguin rosses. Com que el meu forn és molt vellet, quan veig que de sota ja estan cuites i una mica rosses encenc el gratinador i les enrosseixo de la part de sobre.

He estat buscant per la xarxa algunes receptes per fer la pasta de les crestes però al final se’ns va fer tard, feia una temperatura extraordinària per gaudir de l’aire lliure, i vaig utilitzar el paquet de crestes de La Cocinera (el resultat és molt satisfactori). Però avui, mentre estic escrivint la recepta per penjar-la al blog, he trobat aquesta recepta de la pasta al llibre Cuinar és senzill. Us la penjo i a veure si la pròxima vegada puc provar de fer-la.

INGREDIENTS
250 grs de farina
1 cullerada de llevat en pols
1 ou
100 grs de margarina
3 cullerades d’aigua

PREPARACIÓ
Poseu sobre el marbre la farina juntament amb el llevat, en forma de corona, i al mig els altres ingredients i un pessic de sal; treballeu-ho amb les mans, fins que quedi una pasta fina. Feu-ne una bola i deixeu-ho reposar 10 minuts. Després, aplaneu-la amb el corró. Talleu-ne unes rodones amb un tallapastes i poseu en cada una el seu corresponent farcit.
Es mullen les vores de la cresta a fi que en doblegar-la quedi ben enganxada; s’aixafen les vores amb una forquilla.

Pastís de formatge fresc

Hola novament a tots. Avui us presento una d’aquelles receptes super senzilles, encara que amb una cocció una mica llarga, i que quan vaig per les fires me’ls miro, perquè m’agraden molt, i sempre passo de llarg!

INGREDIENTS
100 grs de mantega
125 grs de sucre
1 baina de vainilla
ratlladura de mitja llimona
3 ous
50 grs de farina
500 grs de formatge fresc tipus Quark

PREPARACIÓ
Es barreja la mantega, tova en textura de pomada, amb el sucre i la polpa de la baina de vainilla. Quan estigui tot ben unit s’hi afegeixen els tres ous a temperatura ambient i les ratlladures de mitja llimona i es mescla bé. Tot seguit s’hi afegeix la farina, passada pel sedàs, i el formatge fresc. Es barreja bé fins aconseguir una pasta fina i homogènia i s’aboca en un motlle d’uns 20-26 centímetres de diàmetre amb paper vegetal al fons. Es cou al forn suau, 100º, durant unes dues hores. Es resultat és un pastís de textura molt tendre i suau de gust. Jo el vaig voler provar amb una gelea de gerds i pètals de rosa que ens van regalar pel vols de Nadal i la veritat, feien molt bona parella.

Font de la recepta: Cuinar per ser feliç de Carme Ruscalleda.

Braç de gitano de crema pastissera

Vaig començar a cuinar cap als 14 anys i aquesta passió me la va encomenar l’àvia d’uns nens que guardava totes les tardes, feina que compaginava amb els meus estudis de formació professional durant el matí. I aquesta dèria per la Montserrat Seguí també me la va encomanar ella, ja que havia sigut alumna seva i moltes tardes feiem alguna que altra recepta. Va ser llavors quan em va recomanar que em comprés el llibre Cuinar és senzill, que jo vaig regalar a la meva mare per Sant Jordi, i amb aquest llibre vaig començar els meus primers experiments culinaris. Unes de les primeres van ser les estrelles de vainilla i aquest braç de gitano, que desde llavors no l’havia tornat a fer més.

Primerament farem una pasta de pa de pessic amb els següents ingredients i de la següent forma:

INGREDIENTS PA DE PESSIC
3 ous
100 grs de farina
100 grs de sucre
raspadures de llimona
1 culleradeta de llevat en pols

Treballeu en un bol els rovells d’ou i el sucre, amb una cullera o espàtula de fusta, fins que quedi una pasta esponjosa i fina; en aquest punt afegiu-hi la farina, barrejada amb el llevat, fins que us quedi tot ben unit; aleshores agregueu-hi les clares a punt de merenga amb molta suavitat. En una plata de forn poseu-hi un paper vegetal ben untat i esteneu-hi la pasta, deixant-la primeta. Feu-la coure al forn una mica fort uns 8 o 10 minuts, no pas més, ja que sinó la pasta us quedaria seca i no la podríeu enrotllar, perquè es trencaria. Una vegada sigui cuita poseu-la damunt el taulell i traieu-li el paper amb molt de compte; tombeu-la i tapeu-la amb un drap de cuina perquè no s’assequi (la mateixa humitat que farà el marbre ens la conservarà tendra fins al moment de farcir-la, cosa que farem quan sigui freda).

Seguidament ens disposarem a fer la crema pastissera amb els següents ingredients: (a continuació s’indiquen els ingredients per a ½ litre de llet). Jo en vaig fer 350 cc de llet, fent la proporció de la resta d’ingredients. Si en volguéssiu fer més quantitat, per exemple per cobrir per sobre el braç de gitano, empolsimar amb sucre i cremar-la amb la placa o el suplet, només cal calcular-ne la part proporcional:

INGREDIENTS CREMA PASTISSERA
½ de llet
3 o 4 rovells d’ou
40 grs de fècula
125 grs de sucre
vainilla, canyella o pell de llimona per perfumar

Treballeu els rovells d’ou amb el sucre en un cassó que no sigui d’alumini, fins a obtenir una mescla fina, una mica espessa. Aleshores barregeu-hi la fècula; quan ja està tot ben unit aboqueu-hi la llet bullent, perfumada amb el gust que vulgueu; remeneu-ho amb el batedor i poseu-la al foc; aneu remenant continuament, fins que arrenqui el bull. Traieu-la del foc i no pareu de remenar enèrgicament durant uns instants més, fins que la veieu ben lligada. Després deixeu-la refredar una mica. Mentre es refreda cal que la remeneu tot sovint.

Un cop el pa de pessic sigui fred poseu-hi la crema pastissera al mig de la cara on hi havia el paper, cargoleu-lo i empolsimeu-lo per sobre amb sucre de llustre.

Font de la recepta: Cuinar és senzill de Montserrat Seguí de Queralt.

Pa de motlle

I com que ens van sortir tant bé i tant bons els panets i les barretes, ens vam animar a fer el pa de motlle també de la Cuina per llaminers de la Mercè i de l’Eva de Ma Petite Boulangerie.

INGREDIENTS
500 g de farina de força
300 g d'aigua mineral
50 g de llet sencera
10 g de mantega
10 g de sal
25 g de llevat fresc

PREPARACIÓ
Damunt el marbre o dins la pastera hi col·loquem la farina juntament amb el llevat, prèviament dissolt amb una mica d’aigua tèbia, i la resta dels ingredients. S'amassa tot plegat fins aconseguir una massa homogènia i elàstica, sense que se’ns enganxi a les mans, i li donem forma de cilindre per col·locar dins un motlle de cake prèviament untat. Es deixa llevar fins que dobli el seu volum i s’enforna a 210º durant 40 minuts.
El pa ens va sortir molt bó però alguna cosa no ens va funcionar igual que la Mercè! La massa se’ns enganxava molt a les mans i hi vam haver d’afegir una mica força més de farina, i a l’hora d’enfornar, segurament perquè cada forn és un món i el nostre encara més, en total l’hi vam tenir una hora. En resum, que la cuina és qüestió d’experimentar i que a mesura d’anar provant cadascú va adaptant les receptes als seus gustos i exigències.
I amb el pa de motlle en vam fer un esmorzar de diumenge deliciós!