10.12.12

Púding de pa + {Downton Abbey o heroïnes del segle passat}

Si hay que pagar, mejor a un médico que a un sepultero.  

Mrs Patmore
Downton Abbey


-La meva àvia va néixer al segle passat. Quan era petita i pronunciava aquestes paraules em sonaven realment importants, segurament perquè jo veia a la meva àvia realment vella. Ara que nosaltres també hem saltat de segle i jo també vaig néixer al segle passat, i sense ser encara vella, no em semblen tan majestuoses.

Fa pocs dies vaig descobrir la sèrie Downton Abbey, ja en emissió la tercera temporada, històries de senyors i criats de principis del segle XX, històries de dalt i a baix. Tot va sorgir quan vaig llegir el post de Biscayenne, Pudding de plátano para criadosde 1920 y parados de 2012. També ens va recordar la sèrie dels anys 70 Upstairs. downstairs, emesa per TV3 com A dalt i a baix durant la sobretaula de dinar de la meva infància, quan l’àvia del segle passat era tota una matriarca a la família.

En la mateixa època en què transcorre la sèrie algunes de les nostres àvies ben bé podien haver sigut una Mrs Patmore, cap de cuina, o en els pitjors dels casos una Daisy, ajudant d’una Mrs Patmore on la seva feina hagués estat netejar, fregar i fregar, amb una vida mancada de qualsevol tipus de privilegis o comoditats, drets que avui en dia formen part del nostre dia a dia i que no podríem concebre viure sense ells. La  vida d’aquestes dones del segle passat  no va ser un camí de roses.

A casa l’àvia tenien una lleteria. Mentre Mrs. Patmore i Daysi feien jornades inacabables preparant festins pels Crawley i els seus convidats, l’àvia repartia llet per cases i masies. Casada per despit, ja tard per l’època, amb un home vidu amb un fill de pocs anys d’edat, deixa la lleteria per anar a viure a pagès i fer-se càrrec de la casa, cuinar, rentar la roba, cosir, tenir cura dels fills i dels malalts de la família, treballar al camp, i, tot i ser bastant autosuficients, si calia també sortir a treballar a fora de casa per ajudar a millorar les condicions econòmiques de la família. Durant la guerra civil, amb el marit a la presó, la casa també és llar d’acollida d’algun fill de familiar, a la ciutat el menjar podia escassejar però al camp poc o molt sempre hi havia alguna cosa per posar dins l’olla.


Ara, cada dia que passa, cada dia que em poso davant els fogons per posar un plat a taula pels meus, recordo l’àvia que em va donar aquell segle passat, l’àvia que tan sabia de fer truites d’un ou per a sis, de totes aquelles heroïnes del segle passat que quasi bé de les pedres en feien pans.

I  com que no hem de llençar ni una engruna de pa, a la cuina sempre hi tinc una bossa on hi van a parar crostons i retalls de pa sec que ben bé es poden aprofitar per fer-ne una sopa o un púding com aquest.


INGREDIENTS
½ litre de llet
5 ous
150 grs de sucre
200 grs de pa
El suc i la ratlladura d’una llimona
Caramel líquid
Canyella o anís estrellat per aromatitzar la llet

ELABORACIÓ
Fem un caramel líquid i caramel·litzem el motlle o motlles on courem el púding.
Tallarem el pa a trossos petits i el reservarem dins un bol. Tot seguit posarem la llet en un cassó al foc amb una branca de canyella o anís estrellat per aromatitzar-la, i quan bulli l’abocarem sobre el pa perquè en quedi ben impregnat. Ho remenarem bé perquè es desfaci. Tot seguit hi afegirem el sucre, els ous i el suc i la ratlladura de la llimona hi ho triturarem amb la túrmix. Abocarem aquesta mescla als motlles caramel·litzats i es courà al forn al bany maria durant una hora aproximadament, fins que al punxar-lo amb una agulla aquesta surti neta.

Font de la recepta: Kanela y Limón

18 comentaris:

  1. Gemma, quines fotos tan maques, precedides per les mans que m'encanta.... Trobo les estrelles d'anís una marevella de la natura i em sedueixen sempre que les veig....
    I l'entrada superentranyable!!!!!!!!!!!!!! desprès me la torno a llegir mès a poc a poc, però volia ser la primer..jejeje

    ResponElimina
  2. La recepta sembla boníssima, Gemma... però és que les fotos... són una preciositat!!!

    ResponElimina
  3. A mi és que els´púdings em perden, i aquest toc d'anís estrellat ha de donar-hi un gustet càlid i bo.
    Petons guapa ;)

    ResponElimina
  4. Mi Abuela y sus recetas maravillosas, llenas de aromas que son para mi inolvidables, ella me enseño a adorar las especias...me encanta tu receta de hoy, entrañable!

    Mil besos.

    ResponElimina
  5. Gemma me ha encantado tu entrada de hoy, tan bonita y emotiva, a mi sólo me queda mi abuela materna y ya tiene casi un siglo de vida....cuántas cosas buenas hemos aprendido de ellas y los ejemplos que has puesto los recuerdo como míos ejej....en cuántas cosas coincidimos, hasta en la serie...Downton Abbey para mi es una de las mejores series que he visto hasta ahora...me encanta!!!! y la pobre Daisy...ainsss ahora se nos ha enamorado del nuevo camarero ejejejej a ver qué sale de eso...bueno a lo que iba este pudding me gusta muchísimo qué sencillo es y así con ingredientes que tenemos en casa sobre todo cuando nos sobra pan es ideal....besitos y feliz día guapa.......

    ResponElimina
  6. És una recepta boníssima ^^ I el millor de tot és que és molt versàtil: hi pot dur pa, magdalenes, croissants... I sempre queda deliciosa :D
    A Formentera li diem Greixonera :) Perquè es cou en greixoneres (cassoles de fang).

    Molts petons :D

    ResponElimina
  7. Gemma, fotos y receta de autentico lujo...me encanta el ratito que estoy en tu blog....me gusta...me siento muy a gusto...me gusta!!!!!
    Besos
    Miguel
    lareposteriademiguel.com

    ResponElimina
  8. Sí senyora, una bona recepta, no s'ha de llençar res, la foto de les mans parla per si sola de la vida dels que ens han precedit, esperem que no hi hàgim de tornar!

    ResponElimina
  9. M'encanta aquesta sèrie :)
    Pensa que elles haurien cuit el púding en un forn de llenya, quina feinada i quin mèrit, oi?

    ResponElimina
  10. Segona lectura...Totalment copçada per la història de la lleteria, i de la casa de pagès...cuantes històries de sacrfificis...i ara ens queixem si veiem cuatre plats per rentar a la pica.... o si no hi ha cap postre a la nevera... Quan hem guanyat i quan hem perdut tambè...
    M'agrada molt Gemma, una entrada molt maca.

    ResponElimina
  11. Quin bon post! M'ha agradat molt llegir-ho i m'encanta el teu blog.
    Felicitats.
    Mónica

    ResponElimina
  12. Tela la teva àvia, a veure si un dia t'animes a compartir alguna de les seves receptes, de moment ens quedem amb aquest puding.
    Petons.

    ResponElimina
  13. Este puddin es todo un manjar, elixir de dioses... me encanta tu blog, las fotografias son de una calidad brutal, pero es que tu sentido literio es mas conmovedor aun.

    Besotessssss

    ResponElimina
  14. Ohhh Gemma!!!
    Les fotos espectaculars i el puding no en parlem, quin record les àvies la meva també feia miracles amb el menjar, no llençava res i ara tornarem a aquells temps:)

    ResponElimina
  15. Gemma,
    Estic fascinada, tant per la història com per la recepta com per les fotos. Això ja és allò agafa-ho tot i corre. Jo quan penso en tot el que feien les nostres àvies i amb tot el que hem pogut aprendre d'elles. I les vegades que no ho hem sabut valorar? Un bonic homenatge, sí senyora.
    Nani

    ResponElimina
  16. Gemma unas fotos un post y una receta de lujo total¡¡
    peto

    ResponElimina
  17. Gemma que entrada tan preciosa, la historía, las fotografías, la receta....se nota tu delicadeza en cada esquina ! un besazo

    ResponElimina
  18. quina ma més expresiva, diu tant sent una foto.... petonets guapa

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!