Costums gastronòmics: febrer

El mes de febrer és temps de carnestoltes, sinónim de disbauxa i transgressió de les normes, i també l’inici de la Quaresma, fi del regnat del rei de la rauxa i també del porc, ja que segons el calendari religiós era l’inici de la prohibició de menjar carn.

El tret de sortida del Carnaval és el dia de Dijous Gras o Dijous LLarder, el dijous anterior al dimecres de Cendra, marcat pel costum arreu del país dels àpats de truites, botifarres d'ou i coques de greixons. És un dia dedicat a lloar dels excel·lències del porc ja que passades les festes arriba la Quaresma, set setmanes d'abstinència entre Carnaval i la Pasqua Florida.
L’antiga tradició d’oferir un àpat fort als pobres i gent de pas abans dels sacrificis de la Quaresma és manté a molts llocs de Catalunya com una festa popular i l’últim dia del carnestoltes, el dimarts de Carnaval, dia de la mort del rei carnestoltes, a moltes poblacions es fan ranxos, escudelles i àpats populars, com els ranxos de Ponts (La Noguera) i Vidreres (La Selva), les escudelles de Mura (Bages) i Castellterçol (Vallès Oriental) o les arrossades de Bagà (Berguedà) i Sant Fruitós del Bages (Bages).
El dimecres de Cendra, dia de l’enterrament de la sardina i de les exèquies del Carnestoltes, són els funerals del porc, dia a partir del qual només se’n podia tastar assecat o en salaons.

Ranxo de Vidreres (Foto: Ajuntament de Vidreres)

Ranxo de Vidreres (Foto: Diari de Girona)

Pomes al forn

Traieu el cor de les pomes i poseu-les en un recipient que pugui anar al forn i en el buit que els ha quedat poseu-hi un trosset de mantega i les ompleneu amb sucre. Regueu-les amb moscatell. Aboqueu un tasseta d’aigua en el recipient i coeu-les al forn regular una hora, si fa no fa.
Col·loqueu-les a la plàtera de servir; tireu-hi pel damunt la barreja de dues cullerades de melmedala d’albercoc passada pel colador xinès i barrejada amb una mica de suc de coure les pomes.

Risotto

Aquest és el meu primer intent de risotto!

És un plat típic de la gastronomia del nord d'Itàlia a base d'arròs. El secret d'aquest plat és la forma de cuinar l'arròs, de manera que quedi tou per fora i una mica consistent per dins.

La millor varietat d'arròs per a fer un bon risotto és aquella que tingui un percentatge alt d'amilasa, una part del midó que es desfà durant la cocció i que li dóna la cremositat al plat. Les millors varietats d'arròs són l'arborio, la baldo, la violane, la nano i la carnaroli. Els ingredients prinpipals del risotto són l'arròs, de gra rodó d'una de les varietats que he anomenat i mai de gra llarg o evaporat, l'oli o la mantega, la ceba, el vi blanc i el fondo, un brou vegetal o de peix. Quan s'afegeix el brou i el vi és important escalfar-ho abans sinó trencaria la temperatura de la cocció dels aliments, i quan sigui el vi és bo remenar-ho bé, augmentar la temperatura de la cocció perquè s'evapori i tornar-ho novament a la temperatura inicial.

El truc d'aquest plat és anar remenant constantment, coure lentament i anar afegint el líquid a mesura que l'arròs el vagi absorbint, fins aconseguir la textura desitjada.

L'últim pas és el "mantecado", que li donarà la cremositat al plat. Això és farà afegint la mantega o oli i el formatge ja ratllat (uns 15 grs. per persona) a la preparació ja fora del foc i remenant suaument fins que es fongui i deixar reposar uns minuts abans de servir-lo.

1 ceba

bledes (ho vaig fer a ull)

2 alls

oli d'oliva

300 grs. d'arròs ( vaig utilitzar arborio)

50 ml. de vi blanc

brou vegetal

25 grs. de mantega

50 grs. formatge parmesà

sal

Es sofregeix lleugerament la ceba en oli d'oliva o mantega i tot seguit hi afegim les bledes o l'ingredient triat per fer el risotto (verdures, bolets, peix, marisc, carn, formatge i ou...). Tot seguit hi afegirem el vi i pujarem el foc perquè s'evapori una gran part. En aquest moment hi afegirem l'arròs per torrar-lo, que s'impregni bé i quedi quasi transparent. Llavors hi començarem a afegir el brou calent. És important no afegir-hi més brou fins que l'arròs quasi no hagi absorbit tot el que hi hàgim afegit anteriorment, que no bulli depresa i no deixar de remenar en cap moment. Al cap de 15-20 minuts el risotto quedarà cremòs i els grans tous però ferms. Ara és el moment de posar-hi una mica de pebre, provar i rectificar de sal i afegir-hi la mantega i el formatge parmesà ratllat. Tapem la cassola per deixar reposar un parell de minuts i servir-lo immediatament.

Nous icones

Continuu cuinant! però aquest missatge és per dir-vos que he penjat dos icones que surten al final de cada missatge per si voleu imprimir o guardar en un pdf les receptes.

Palometa al forn

Vaig comprar un peix per fer al forn, que no havia vist mai ni me'n recordo del nom que em va dir la peixetera. A veure quin és el pescador de terra endins que sap dir-me com es diu, amb l'agreujant que no me'n vaig enrecordar de fer-li una foto abans de coure'l! Pot-ser una palometa? Bé, sigui el que sigui estava boníssim i el vaig fer d'aquesta manera.

Vaig posar un bon raig d'oli en una safata per anar al forn i hi vaig fer un llit amb dues patates i dues cebes tendres, tallat tot a rodanxes fines, i dos grans d'alls i julivert tallat ben petit i escampat per sobre. Ho vaig regar amb suc de mitja llimona i a sobre hi vaig posar el peix, amb una mica més d'all i julivert escampat per sobre i regat amb la resta del suc de la llimona. Hi vaig afegir 1/2 got de vi blanc i cap a forn. Si el peix no és gaire gros millor posar primer a coure les patates i les cebes una estona i llavors afegir-hi el peix.

Cuinar és generòs!

El dia que vaig fer la coca de Sant Sebastià en vaig portar un tros per a una gran companya(i millor persona!) perquè la provés. Al cap de dos dies em va tornar el tupper on li havia portat la coca, i quan vaig arribar a casa i el vaig obrir per guardar-lo hi vaig trobar aquesta sorpresa, un regal pel cor, millor que les anous!

Moltes gràcies a tu per ser com ets. Una forta abraçada!

Praga, records oblidats

Arròs amb bledes

Tenia unes bledes encantades a la nevera feia dies i no sabia pas que fer-ne, però ahir per sopar vaig fer el següent:
vaig bullir les bledes amb aigua amb un xic de sal. A part vaig fer bullir arròs durant 10 minuts. A part, en una paella amb un xic d’oli vaig torrar uns quants pinyons. Quan van agafar una mica de color hi vaig afegir l’arròs bullit i escorregut, dues puntes de mantega i li vaig donar uns tombs. Tot seguit hi vaig afegir les bledes ben trossejades, hi vaig donar unes quantes voltes més i ja va estar llest per emplatar.
Pels nens ho vaig acompanyar amb una salsa de tomàquet però jo ho vaig menjar sense i estava deliciós.
La idea la vaig treure del programa de cuina que fan cada dia a TV Girona i ells ho van acompanyar amb uns llagostins fets a la planxa, però jo no en tenia ni ho tenia previst.

Bon profit!

Joc de cafè i records del passat

I parlant de la iaia Lola... el dissabte la meva mare em va donar un joc de cafè que era de la meva àvia, un record molt bonic que em fa molta il·lusió tenir.

El recordo col·locat a la vitrina del menjador, un menjador fosc, sense finestres, amb una porta d'entrada que dóna al rebedor de la casa, ampli i ple de testos amb flors, una altra que comunica la planta baixa amb el dalt a través d'una escala estreta i molt empinada, amb els graons desgastats pel pas dels anys i les persones, i una que porta fins a la cuina, una cuina allargada, amb el seu ampli rebost, amb sortida a un passadís que transcorre per sota la pallissa, amb la comuna a mà dreta, fins a arribar al pati de la part del darrera de la casa, estret i allargat amb el seu galliner.

Records d'un passat que tots portem al cor.

Costums gastronòmics: gener. Coca de Sant Sebastià

El dia 20 de gener és Sant Sebastià. No es pas que segueixi totes les tradicions cristianes però aquest dia era un dia especial a casa nostra ja que els meus avis vivien darrera l'església de Sant Sebastià de Santa Coloma de Farners.
El dia 20 de gener és mitja festa a Santa Coloma perquè arriba el pelegrí de Tossa. Un cop vespreja el pare peregrí entre al poble després de fer els 40 quilòmetres que separen les poblacions de Tossa i Santa Coloma per complir el vot del poble, en què van demanar al màrtir cristià la intersecció per deslliurar-se d'una pesta. Els cronistes locals expliquen que a mitjans del segle XIV la pesta va arrasar Tossa. Per tal de deslliurar-se de la pesta el poble va decidir penjar un anyell dalt del campanar de l'església i, encomenant-se a Sant Sebastià, peregrinarien en direcció cap a la part de l'anyell que quedés negra, fins a trobar la primera església dedicada al sant. No es sap si aquesta data, transmesa per la tradició popular, correspon a la realitat, però ja està documentat que cap al segle XVII era un fet enviar un peregrí fins a la capella de Santa Coloma de Farners per complir el vot.

Cada any la iaia Lola, després que el poble tossenc complís el vot, ens feia un berenar sopar de cargols i coca de Sant Sebastià, la típica coca de greixons. Jo, per aquestes dates, quan les cases solen matar el porc i ser que trobo bons greixons, acostumo a fer la coca de greixons, i aquest any l'he fet per Sant Sebastià, recordant a la nostra àvia, que tan ens estimava a tots.

INGREDIENTS:
12 cullerades de farina
12 cullerades de sucre
1 sobre de llevat
la pell d’una llimona
1 pols de sal
1 tassa de llet
2 o 3 cullerades de greix (jo utilitzo mantega)
3 ous
greixons (uns 150 grams)
pinyons

ELABORACIÓ:
Es baten les clares d’ou a punt de neu. Es ratlla la pela de la llimona. S’esmicolen bé els greixons.
Es barreja els ous amb sucre d’un amb un. Tot seguit s’hi incorpora la llet, la sal, les ratlladures de llimona, la farina, el llevat i els greixons. Es pasta bé la massa i s’hi afegeixen les clares a punt de neu molt a poc a poc, barrejant de baix cap amunt. Es deixa reposar una estona. S’agafa una de les típiques llaunes per anar al forn, s’unta amb greix o mantega, s’hi col.loca la massa i es fica la forn, ja calent, durant 20/30 minuts, tot depenent de la gruixària de la coca. Quan fa 15 minuts que és dins el forn s’empolsa bé amb sucre i s’hi col·loquen els pinyons per sobre. Tornar a col·locar dins al forn fins que sigui cuita.

Pollastre rostit amb nap negre

En una cassola amb poc oli, i a foc viu, es posa el pollastre tallat i es fa daurar lleugerament; tot seguit s’hi posa sal i pebre, ceba tallada a trossos gruixuts, pastanaga, alls sense pelar, un tomàquet i una fulla de llorer. Amb el forn ja calent s’hi posa la cassola amb el pollastre i es fa coure fins que sigui tendra. A mitja cocció s’hi pot afegir un raget de conyac i s’hi és necessari es pot mullar la ceba amb brou o bé aigua perquè no es cremi, si la peça és una mica grossa i necessita més estona de cocció.
Mentre el pollastre es va coent dins el forn pelem els naps, els tallem a tires llargues i no massa gruixudes i es fan bullir una mica amb aigua amb un xic de sal. Quan comencin a ser una mica tendres s’escorren i un cop freds es passen per farina i es fregeixen.
Quan la cocció del pollastre ja estigui apunt d’acabar s’hi afegeixen els naps i se’ls hi fa donar un tomb. Aquest últim punt és millor fer-ho ja fora del forn, en el foc ben baix.

Coca de cabell d'àngel

INGREDIENT:
1 làmina de pasta de full
1 pot de cabell d’àngel
Pinyons
Sucre
1 ou

PREPARACIÓ:
Estirem una làmina de pasta de full i la partim per la meitat. Col·loquem una part en una plata coberta amb paper de forn. Escampem per sobre el cabell d’àngel, deixant un marge d’un dit a tot el voltant. Pintem el marge amb ou batut amb l’ajut d’un pinzell i ho cobrim amb l’altra mitja làmina de pasta de full. Marquem tota la vora amb un forquilla per tal d’enganxar les dues capes, punxem una mica la pasta de full perquè no s’infli i ho pintem amb la resta d’ou batut. Hi escampem sucre i pinyons per sobre i ho enfornem a 190º fins que estigui daurada, uns 30 minuts. Si veiem que per sota ja està cuita i per sobre encara no s’ha començat a enrossir podeu engegar el gratinador perquè la capa de sobre s’acabi de coure i agafi color. La quantitat de cabell d’àngel, sucre i pinyons va a gust del consumidor.

Aquesta em va quedar una mica massa torrada, encara que estava deliciosa. La repetiré, però la pròxima la provaré de fer de crema.

Quan ens vam morir de sed quan les palmeres ja apareixien a l'horitzó

Ara toca reconciliar-se amb els llibres(d'oposicions).

Estic apunt de morir-me de sed quan ja veig les palmeres a l'horitzó. Tot plegat desencantament!

Diuen que tota recerca comença amb la prova del principiant i acaba amb la prova del conqueridor, i aquí és on la majoria de gent abandona, però jo encara no he abandonat del tot. Però com que la vida sempre ens dóna una segona oportunitat, tot i que crec que jo encara no he esgotat la primera!, he decidit fer un pacte d'amistat amb la meva consciència, que fa una temporada que no se m'apareix en carn i ossos perquè es troba una mica lluny, i he decidit tornar a posar els colzes sobre la taula. Això de tornar quasi bé és un començar perquè com que sóc com una baldufa i no paro quieta, ara estic treballant en altres terres no gaire millors que les anteriors, administrativament parlant, molts dels apunts no em serveixen gaire per res, encara que diuen que només ens emportarem allò que hem après, no?

Batut de fruita a càrrec del petit chef

Un dia en Guillem va sortir de l'escola amb una recepta de torrijas sota el braç, d'això ja quasi fa un curs acadèmic!, i aquest darrer trimestre amb la d'un batut de fruita, i jo, com a bona mare que sóc, em vaig comprometre a fer-les junts, però... un dia perquè no hi han kiwis, un dia perquè no hi han plàtans i un dia perquè no hi han ganes encara ho teníem pendent. Doncs ahir, com que ja teníem de tot, ens hi vam posar.

INGREDIENTS:

plàtans

kiwis

avellanes

suc de taronja

ioguts

1. Agafa tot els ingredients

2. Pela i talla a trossets els plàtans, els kiwis i les avellanes

3. Esprem les taronges i barregem el suc amb la fruita tallada

4. Fem servir la batedora fins que quedi tot com un puré

5. Finalment afegir-hi els iogurts naturals i barrejar-ho tot molt bé.

6. Ja tens el batut

Ja tenim la meitat dels deures fets. Ara falten les torrijas!

Les meves càmeres i jo

Uns vells companys de feina m'ha fet retrobar amb les meves velles càmeres.
Tenen uns blocs amb unes fotografies fantàstiques, val la pena veure-les.

http://fotograf-hi-es.blogspot.com/ http://evacabezas.blogspot.com/

Aquesta és la meva primera càmera, un regal del meu germà. Una càmera totalment manual. Diuen que els secrets del món de la fotografia és igual que anar amb bicicleta, mai s'oblida, encara que les primeres pedalades sempre són difícils.

Aquesta ja me la vaig comprar jo, i porta molta guerra la pobra, i més després de dos fills. Ja tenen raó ja, sóc de les que no surto mai a les fotos. Aquests últims anys les he tingut una mica abandonades, i més després de l'aterratge del digital en el mercat fotogràfic. Tot plegat una mica de frustració. La vida n'estar plena. Ara fa un any els reis ens van portar una digital compacta però com diu aquell que canta, no és lo mismo! Ahir els hi vaig treure la pols i molts de records que portaven a sobre, i provaré a veure si encara existeix en el mercat aquella mena de rodet que s'hi posava dins. Veurem què passa, si serà una reconciliació amistosa o no, i suposo que els resultats per algun racó d'aquest bloc s'aniran publicant.

Cistella ecològica d'aquesta setmana

Aquesta és la cistella de productes ecològics que compro cada setmana. No es veuen però també hi ha pomes, patates i una col. Alguna avantatge ha de tenir estar tan rodejada de pagesos i ramaders, no?

Quan estava a urbanisme o a polítiques no m'havia pogut comprar mai cap pis al Barri Vell però aquí les coses són més assequibles!

Sopa de ceba gratinada

INGREDIENTS (per a 6 persones):

6 cebes mitjanes

25 gr de margarina

oli

pebre blanc

2 l de brou

6 llesquetes de pa (opció A) o 6 rovells d'ou (opció B)

100 gr formatge Gruyere

PREPARACIÓ:

Es tallen les cebes a làmines molt fines, s'enrosseixen amb la margarina i una mica d'oli i tot seguit es continua la cocció a foc molt lent fins que s'hagin enfosquit, vigilant que no es cremin.

A continuació s'hi afegeix el brou, una mica de pebre blanc i es deixa coure tot junt uns 3/4 d'hora.

A l'hora d'emplatar la sopa tenim dues opcions.

Opció A. Posar un rovell d'ou al fons de cada plat, omplir-los amb la sopa, escampar-hi el formatge ratllat per sobre i gratinar-ho fins que s'hagi enrossit.

Opció B. Posar unes llesquetes de pa al fons de cada plat, omplir-los amb la sopa, escampar-hi el formatge ratllat per sobre i gratinar-ho fins que s'hagi enrossit.

I ja estarà llest per servir a taula.

Pensaments...

Si allò que tu has trobat està format per matèria pura, mai es podrirà. I tu podràs tornar un dia. Si només va ser un moment de llum, com l'explosió d'una estrella, llavors no trobaràs res quan tornis. Doncs hauràs vist una explosió de llum. I això sòl ja haurà valgut la pena.

El alquimista, Paulo Coelho

A vegades cal reinventar-se, o no?

He canviat el format del bloc. De tan en tan cal reinventar-se, encara que aquesta vegada quasi no he tingut ni temps a inventar-me. Se'm feia carregós, massa color, masses línies, necessitava que visualment sigués més neutre. A vegades..., no, tot sovint aquestes coses van amb l'estat d'ànim de les persones i deu ser així com em sento ara, neutre, encara que millor neutre que no apagada. Diríem que no estic en etapa creativa, encara que més em valdria estar-hi pel que m'hi va. Deuen ser els aires de l'empordanet. Encara que, no gaire lluny d'aquí, no és on Dalí hi va tenir una desbordant temporada creativa pensant amb la Gala? Bé, deurien ser altres aires que l'inspiraven.

Cuinar és senzill de Montserrat Seguí de Queralt

Amb aquest llibre, Cuinar és senzill de la Montserrat Seguí de Queralt, és amb el que vaig aprendre a cuinar, i és d'on vaig treure la recepta que he penjat de la coca casolana. Es pot dir que aquest llibre és un clàssic, ja fa més de trenta anys de la seva primera edició, i on les receptes estan molt ben explicades, de forma clara i sense mots massa enrevessats propis de professionals. Jo encara l'utilitzo molt, és un llibre que tot i els anys que fa que es va editar encara és molt actual, tan pel que fa amb les tècniques com amb els ingredients. Ja aniré penjant algunes receptes que en vagi fent.

Us el recomano. No ser si per alguna biblioteca en podeu trobar alguna edició sinó a les llibreries encara es troba.