Tarta de poma (clàssica)

El dijous, quan vaig tornar de la feina, estava tant contenta!, quatre dies de festa!!!, que vaig fer aquesta tarta de poma per fer un berenar especial per celebrar-ho.
De gust va quedar genial i d’aspecte quasi perfecte. Si mireu les fotos veureu que les vores de la pasta trencada es van inflar una mica i si mireu la foto del llibre de la Montserrat Seguí veureu que a ella no. Algú em sap dir com evitar-ho? Què vaig fer malament? o no tant bé! tampoc cal ser tant dràstics. (bé, a part de que ella era tota una professional de la cuina i jo no).

INGREDIENTS
400 grs de pomes, que no siguin camoses
25 grs de sucre
150 grs de confitura d’albercoc

Pasta trencada:
150 grs de farina
75 grs de mantega o margarina
1 rovell d’ou
1 pessic de sal
50 grs de sucre

PREPARACIÓ
Feu una pasta trencada dolça. Un cop feta, folreu-ne un motlle de tarta untat, punxeu la pasta de la base i ompliu-la amb tallades fines de poma. Empolseu-ho amb 25 grs de sucre i fiqueu-la al forn uns 30 minuts, fins que quedi rossa. Quan ja la tingueu freda, traieu-la del motlle i poseu-hi una capa fina de confitura d’albercoc passada pel colador xinès.

La recepta de la pasta trencada ja en vaig fer una entrada fa un temps però us la torno a copiar aquí per si us és més pràctic visualment.

Pasta trencada (brisée) (per a tartes)

INGREDIENTS (per un motlle de 22 cms.)
Proporcions per a salat:
150 grs. de farina
75 grs. de mantega o margarina
3 cullerades d’aigua
1 pessic de sal

Proporcions per a dolç:
150 grs. de farina
75 grs. de mantega o margarina
1 cullerada d’aigua
1 rovell d’ou
50 grs. de sucre
1 pols de sal

Posem la farina fent rotllana sobre un taulell amb tots els ingredients al mig. Anem treballant entrecreuant els dits, procurant que no s’ajunti, anant-la trencant i esmicolant, fins al punt que la farina queda humida i s’ajunta per ella sola amb facilitat, sense forçar-la. Un cop unida la funyim 3 o 4 vegades i en fem una bola. La deixem reposar 5-10 minuts i ja la tenim llesta per estirar-la amb el corró, amb el taulell lleugerament enfarinat, i forrar el motlle de tarta, untat només per la base. Punxem la pasta del fons, per evitar que en coure-ho s’infli, i ja la tindrem llesta per enfornar segons les indicacions de la recepta que ens disposem a fer. Si tot i així s’infla, amb l’ajuda d’una cullera, li donarem petits copets per treure l’aire de sota.

Si feu servir margarina procureu que no sigui purament vegetal, perquè és massa tova i no va prou bé.

La mantega o la margarina han de ser fresquetes de la nevera, al moment de fer la pasta, i si s’indica que ha de ser reblandida bol dir un cop ja dins del cercle, amb l’ajunta d’una forquilla. Per això és molt millor fer aquesta pasta en un lloc fresc, sempre us anirà molt millor. A l’estiu és més difícil de fer, per això és molt millor posar-hi l’aigua ben freda.

Quan es comença a treballar la pasta i es va trencant i trencant, en el moment que desapareix la farina blanca i tot són trossets petitíssims de pasta, és el punt de fer una parada i assegurar-nos que no hi falti aigua, perquè d’això depèn que en surti bé la pasta. Si veiem que hi han trossos semblants a serradures i no són humits, hi podem afegir ½ cullerada d’aigua o més, si cal, anant trencant la pasta fins que per ella sola i sense esforç s’ajunti fàcilment.

Mona de Pasqua 2010

Aquesta és la Mona de Pasqua que hem fet enguany a casa, la nostra primera mona de Pasqua. La recepta l’hem tret del llibre Cuinar és senzill (una més del repte), encara que d’aspecte l’hem fet un xic diferent, ja que la Montserrat Seguí ens la presenta amb dos pans de pessic, un de més gran i un de més petit, col·locats l’un sobre l’altre, i la cobertura del pastís, apart de la confitura d’albercoc, també hi col·loca peres i cireres confitades (pastís de Pasqua Quer-Alt).

En Marc i en Guillem estaven entussiesmats i jo molt contenta de com ens va quedar! De gust va sortir boníssima!

INGREDIENTS
Pa de pessic:
4 ous
125 grs de farina
125 grs de sucre
Ratlladures de llimona
1 culleradeta de llevat en pols

Pasta de trufa:
125 grs de xocolata de vainilla
1 o 2 rovells d’ou
100 grs de mantega
150 grs de nata
3 cullerades de sucre
2 cullerades d’aigua

Cobertura:
200 grs de confitura d’albercoc
1 rajolí de conyac
1 full de gelatina

PREPARACIÓ
Amb els ingredients corresponents feu una pasta de pa de pessic 1ª fórmula (vegeu la recepta indicada), i aboqueu-la en un motlle rodó d’uns 30 cm aproximadament untat, i amb un paper, també untat, al fons. Coeu-ho al forn, a temperatura regular, uns 30 minuts.
Prepareu la pasta de trufa (segons la recepta abans indicada). Un cop cuit i fred el pa de pessic, partiu-lo horitzontalment i farciu-lo amb la pasta de trufa; refeu-lo i cobriu-lo per sobre i pels costats amb confitura fina d’albercoc, que prèviament l’haurem preparat de la següent manera:
Poseu la confitura d’albercoc al foc, aromatitzada amb conyac, i passeu-la pel colador xinès, encara calenta. Afegiu-hi el full de gelatina remullat, tot remenant, fins que quedi ben desfeta. Això es fa perquè el pastís, cobert amb aquesta confitura, es conservi brillant, encara que el prepareu la vigília.
Enganxeu als costats del pa de pessic grans trossets d’ametlla filatejada i decoreu-lo amb ous de xocolata, plomes, figures, o el que més us agradi.

Pasta de trufa (pastissera) (segona fórmula)

INGREDIENTS
200 grs de xocolata de vainilla (en rajola)
1 o 2 rovells d’ou
100 grs de mantega
150 grs de nata
3 cullerades de sucre
2 cullerades d’aigua

PREPARACIÓ
Poseu en un cassó 125 grs de xocolata, juntament amb l’aigua i el sucre, al bany maria; deixeu que quedi ben desfet i fi; traieu-ho del foc i afegiu-hi els rovells d’ou; remeneu-ho amb un petit batedor, i torneu-ho a posar al foc, sense deixar de remenar, fins que arrenqui el bull, i llavors traieu-ho del foc. Deixeu-ho refredar una estona, i aleshores poseu-hi la mantega; quan ja estigui ben barrejat deixeu-ho refredar completament, i llavors podeu afegir-hi la nata. Poseu-ho a la nevera (si teniu pressa, al congelador), i deixeu-l’hi fins que prengui la consistència desitjada.

Pasta de pa de pessic (primera fórmula)

Abans de posar la recepta de la mona de pasqua que hem fet us passo la recepta del pa de pessic que hem fet servir com a base del pastís, i la recepta de la pasta de trufa amb la que l’hem farcit, així quedaran en el bloc com a dues entrades individuals i pot anar millor per a fer consultes per a properes receptes.

Bescuit genovès
INGREDIENTS:
125 grs de sucre
125 grs de farina
4 ous
Raspadures de llimona
1 culleradeta de llevat en pols

PREPARACIÓ:
En un bol, recipient fondo que pot ser de terrissa, porcellana, acer, duralex, etc., bateu els quatre ous sencers, rovells i clares, junt amb el sucre, fins que obtingueu una crema espessa i esponjosa; si us hi agrada, ratlleu-hi la pell de la llimona, i tot seguit aneu-hi afegint la farina a la qual haurem barrejat el llevat, de mica en mica, en forma de pluja, tot passant-la per un sedàs o colador fi, metàl·lic. En afegir-hi la farina procureu no treballar-ho massa, només el que calgui perquè es barregi. Aleshores, aboqueu-ho en un motlle untat, amb un paper la fons també untat. Es cou a forn regular uns 30 minuts.

Nota. A aquest pa de pessic s’hi pot afegir mantega, però aleshores queda més consistent i no tan esponjós. Per a les quantitats indicades es calculen uns 17 grs de mantega, i s’hi afegeix fosa i en diverses vegades, al mateix temps que s’hi va posant la farina.
- El batre la barreja dels ous i el sucre es pot fer amb el batedor elèctric, si es té, o si no amb el batedor pla. Aquesta batuda es procurarà fer a la vora del foc, o bé posant un recipient amb aigua calenta al dessota. Amb aquesta escalfor la pasta augmenta més de pressa i no s’ha de treballar tant; cal tenir en compte que el volum ha d’augmentar més del doble, és a dir, fins que, agafant la pasta amb la cullera i deixant-la caure sobre la mateixa pasta, sembli que vulgui formar un dibuix de relleu.
- La cocció al forn és molt important; ha de ser a temperatura regular tal com hem dit, i, sempre, que l’escalfor vingui des de baix; perquè si el pa de pessic s’enrosseix massa de pressa, no puja i per tant no queda tant esponjós, i pot resultar cru per dins.
Mentre es cou s’ha de procurar no obrir la porta del forn fins que ja s’estigui acabant la cuita, perquè si hi entrés fred s’abaixaria el bescuit.
- Perquè el pa de pessic quedi ben cuit, ha de seguir el procés següent: quan és al forn, ha d’anar pujant suaument els 10 primers minuts, aproximadament, i comença aleshores a agafar color, conservant la pujada; després, entre els 20 i els 30 minuts, s’aplana i s’arruga un xic del mig, mentre es va separant dels costats; en aquest punt ja es pot treure del forn i aleshores es deixa caure pla des d’uns 3 o 4 pams d’alçària; aquest cop fa que expulsi l’aire; llavors ja es pot desemmotllar, perquè no baixarà més.
- La temperatura correcta del forn perquè el pa de pessic es cogui bé ha de ser de 180 a 200 graus com a màxim.

Bruschettas alla Julie & Julia

Aquestes són les bruschettas que vaig fer del repte del blog de la María Jesús, Recetas con encanto. Pels que no sabeu de què va el tema doncs aquesta és la primera recepta que va fer Julie Powell a la películ·la Julie & Julia. L'Elena, una noia d'Uruguay, es va posar en contacte amb la María Jesús per demanar-li si li podia aconseguir com es feien les bruschettas i la María Jesús, des del seu blog, ens va proposar el següent repte. Us deixo els enllaços al blog Recetas con encanto amb tota la història. Va ser tot un repte, el meu primer repte!

INGREDIENTS:
pa de barra
oli
1 gra d'all
tomàquets madurs
alfàbrega fresca

PREPARACIÓ:

Fregir les llesques de pa en una paella amb oli i quan estigui rosses retirar-les i frecar-hi un gra d'all. A part barrejar els tomàquets tallats a daus amb l'alfàbrega fresca també tallada a bocins petits, i amanir amb una mica de sal, pebre i oli d'oliva. Deixar-ho reposar uns 10 minuts i tot seguit anar col·locant la barreja sobre les llesques de pa fregit.

- http://recetasconencanto.blogspot.com/2010/03/la-primera-receta-de-julie.html
- http://recetasconencanto.blogspot.com/2010/03/reto-bruschettas-de-julie-powell.html
- http://recetasconencanto.blogspot.com/2010/03/bruschettas-alla-julie-julia.html
- http://recetasconencanto.blogspot.com/2010/03/os-presento-elena.html

Mandonguilles a la jardinera

Aquí us presento la següent recepta, boníssima! Molt millor feta d’un dia per l’altra. Hi han receptes que reposades guanyen molt.
El Guillem, el meu fill petit, amb el menjar d’entrada sempre et diu: - això no m’agrada! i llavors ho prova, no fos cas que l'obligués a menjar-s’ho. Molt intel·ligent ell! Doncs ahir, com es diu, no va deixar ni les engrunes! I en Marc, el gran, quan vaig preguntar si era bo em va dir: -no…, és mooooooolt bo!

INGREDIENTS
150 grs de carn picada de porc
150 grs de carn picada de vedella
100 cc de vi blanc
200 grs de tomàquets
1 ceba
1 gra d’all
1 ou
400 grs de pèsols (jo n’hi he posat uns 200 grs, ja m’ha semblat suficient)
200 grs de patates
100 grs de pastanagues
¼ de litre de brou
Julivert
Pa ratllat

PREPARACIÓ
Es barregen bé les carns, amb una mica d’all i julivert trinxat, després s’hi afegeix l’ou quasi sense batre i un xic de pa ratllat; es van formant petites boletes que s’enfarinen (va molt bé l’ajuda d’una tasseta). Aleshores es fregeixen en una cassola, es treuen i, en el mateix oli, es sofregeix la ceba ben trinxada; quan es comença a daurar s’hi aboca el vi i es deixa reduir; a continuació s’hi ajunta el tomàquet fet puré; es cou uns minuts, es sala lleugerament i s’hi tira el brou i les mandonguilles; es tapa la cassola i es fa coure 15 minuts.
A part cal haver bullit els pèsols, les patates i les pastanagues, tallades a quadrets, que s’afegiran al conjunt; se’ls fa un bull.
Si s’hagués preparat amb temps, abans de servir-ho es posa la cassola, tapada, dins del forn, ja calent, uns 10 minuts.

Truita de patates

Sembla que saber fer truites és innat de la persona, a mi ningú me n’ha ensenyat mai i tampoc he tingut la curiositat de buscar-ne receptes, sempre improvitzant. Però fullejant el llibre Cuinar és senzill, tornant al tema del repte, he anat a parar a aquesta recepta de truita de patates. Semblarà una vegenada però ha sigut la truita de patates més bona que hem tastat mai, he tingut la sensació que he pres a fer truita de patates! Res, senzills trucs que mai havia tingut en compte. Ups! O serà la gana que teníem. Bé al meu pare la truita d’un ou i farina per sis que feina la meva àvia també li semblava boníssima. Bon profit!

INGREDIENTS (per a 2 persones)
500 grs de patates
2 o 3 ous

PREPARACIÓ
Quan hàgiu pelat les patates, talleu-les a trossets prims; si són patates grosses es tallen al llarg en quatre o sis trossos, per facilitar de poder fer els trossets més petits. Es fregeixen en una paella amb margarina i oli; primer es dona una bona remenada a foc viu, perquè quedin totes untades, i, quan sembli que es volen començar a daurar una mica, s’abaixa el foc i es tapen. Deixar-les fregir a poc a poc, anant remenant de tant en tant, fins que es notin cuites i toves. Aleshores destapeu-les, apugeu el foc i acabeu daurant-les un xic més. Es poden tenir així, preparades, fins al moment de fer la truita. Llavors, si ja són fredes, s’escalfen una mica, s’hi posa la sal i es barregen amb els ous lleugerament batuts, també amb sal: tirar la barreja en una paella mitjaneta (depèn de la gruixària que es vulgui), amb poc oli calent, i moure-la una mica pels costats, perquè es cogui bé l’ou; quan ja es noti lleugerament presa, es posa un plat o bé una tapadora sobre la paella i es gira. Es torna a posar a la paella uns segons més i s’acaba la cocció tornant-la a tombar; es treu del foc, i es deixa uns moments a la mateixa paella. Aquest és un punt molt important, i que cal tenir en compte en tota mena de truites que fem. A l’últim, es tomba a la plàtera de servir.

Nota. Amb les patates s’hi pot barrejat ceba, prèviament cuita a part.

Arròs a la indiana o a la criolla

Aquesta és la meva primera recepta que presento del meu repte Cuina és senzill amb la Montserrat Seguí, tot i que ja comptabilitzo com a fetes les receptes que he cuinat des de que vaig obrir aquest bloc, i de les que ja vaig penjar l’entrada en el seu moment.
Estic en un moment en que no disposo de massa temps per dedicar-me al meu blog i als vostres (tots genials!), suposo que ja ho heu notat, però dins el possible us aniré penjant les receptes que vagi fent i així compartir amb tots vosaltres tots aquests bons moments culinaris.
Aquesta recepta jo sempre l’utilitzo per fer amanida d’arròs i en aquesta que us presento a la foto hi vaig posar pernil dolç i poma a trossos ben petits, panses de corint i braç de truita a rodelles. Per fer el braç de truita, un per comensal, bateu un ou i afegiu-hi el julivert picat i una cullerada de farina. Mescleu-ho i feu la truita tipus creppe. Al treure-la del foc emboliqueu-la en forma de braç.

INGREDIENTS (per a 4 persones)
400 grs d’arròs
75 grs de mantega

PREPARACIÓ
Feu bullir l’arròs amb aigua abundant i assaonada, i deixeu-ho coure uns 16 minuts. Després l’escorreu, refresqueu i poseu en una plàtera gran ben escampat. Col·loqueu trossets de mantega dessota i damunt de l’arròs, i fiqueu-lo al forn amb la part del gratinador encesa; aneu-lo remenant amb una forquilla de tant en tant, mentre dura la cocció (uns 8 o 10 minuts, no pas més), fins que el veieu cuit i sec, completament solt.
Aquest arròs el podeu servir sense cap més preparació, amb alguna salsa, o bé com a guarnició o acompanyament d’altres plats.

Repte cuinar és senzill amb la Montserrat Seguí

Hola a tots,

M'he decidit, si! i poso en marxa el meu repte personal d'anar cuinant totes les receptes del llibre de la Montserrat Seguí de Queralt, "Cuinar és senzill". He posat un enllaç al blog amb totes les receptes que vaig cuinant, tot i que encara l'estic perfilant per si puc agrupar les receptes per temes (encara n'estic aprenent!). Això si, no em poso termini com la Julie Powell de Julie & Julia, 365 dies, 524 receptes. No vull acabar pitjor que ella com en algunes seqüències de la pel·lícula, encara que a vegades ja hi acabo, jejejeje!. Aniré penjant dels cròniques de les meves peripècies, que seran moltes perquè hi ha alguna que altra recepta que cal posar-hi una mica més que ganes, tot i que en aquests moments ja s'hi poden trobar les que he fet durant aquest temps des de que vaig obrir el blog. Us deixo amb aquest enllaç del trailer de la pel·lícula. La millor... quan la Julia Child (Meryl Streep) està aprenent a tallar ceba a l'escola de cuina.

Una abraçada!

http://www.youtube.com/watch?v=G-qIw7bQ7Fc&feature=player_embedded

Pastís cake de poma

Quan aquest passat dissabte buscava alguna recepta de pastís de poma per fer volia que fos una d’aquelles que l’èxit està assegurat, que sorti bé i agradi a tothom (bé, això sempre ho busquem tots, no? ups!). En aquests casos acabo sempre amb el llibre de la Montserrat Seguí a les mans. No m’he dedicat mai a comptar quantes receptes d’aquest llibre he fet ja però us asseguro que en són un munt i aquesta és de les que he fet més. Ostres, no estaria malament un repte a l’estil Julia & Julie, no? Montserrat & Gemma, no sona malament, oi? Bé, m’ho pensaré! Aquí us deixo la recepta i espero que us agradi.

INGREDIENTS
200 grs de farina
125 grs de sucre
75 grs de mantega
3 ous
1 sobre de llevat en pols
4 pomes (golden, delicious o reineta)

PREPARACIÓ
En un bol poseu-hi la mantega fosa, juntament amb el sucre, i bateu-ho una mica; aneu-hi afegint els ous d’un a un, batent bé la barreja de cada un abans d’afegir-n’hi un altre; quan ho tingueu tot ben barrejat, afegiu-hi la farina amb el llevat i, per acabar, les pomes tallades a daus petits. Aboqueu-ho tot en un motlle rectangular de cake, untat i ensucrat. Coeu-ho al forn, a temperatura regular, uns 45 minuts.

Font de la recepta: Cuina és senzill de Montserrat Seguí de Queralt.

Crestes de pollastre rostit

I continuant amb les meves receptes de cada dia, hi han mesos que s'han de fer mans i mànigues per arribar a final de mes, i saber com te les empesques per posar un plat diari a taula, aprofitant el màxim els aliments i sobretot no caiguent en l'avorriment. En aquests moments penso molt amb la meva àvia quan explicava que amb un ou i farina acabava fent una truita per sis, això si, amb molta fam i imaginació.

Un dia per dinar vaig fer pollastre rostit i en va sobrar un tros, un tros que no arriba en lloc quan hi ha més d'una boca afamada apunt de clavar-li caixelada a qualsevol cosa d'allò que se'n digui comestible; però aquest es pot transformar amb unes crestes delicioses tot sofregint ceba tallada ben petita, lleugerament rossa, confitada, afegint tres o quatre tomàquets i un cop tot ben cuit passat pel passa-purés. Llavors incorporar-hi el pollastre esmicolat i ja podem formar les crestes. Si voleu podeu mirar la recepta de crestes de tonyina com a recepta base, llavors només cal posar en marxa la imaginació i es poden fer mil i una combinacions.

Amb tot això us voldria recomanar l'última entrada de La cuina vermella, molt interessant, i de la qual han sortit comentaris molt interessants, deixant de banda els meus. Ejem!

Us deixo amb unes fotos dels meus petardets en plena tempesta del 8M intentant arribar a casa des de l'escola.

Ous farcits de tonyina

Aquests ous són un bon recurs per aquells dies que necessites fer alguna cosa ràpida i amb un resultat que llueix molt a taula. Com a aperitiu, com a segon plat... queda bé de totes maneres. Em va fer molt gràcia quan els vaig veure al blog de la Cristina CriJoArMaEl, ja que ella enlloc d'esmicolar el rovell d'ou, tal i com ho feia sempre jo, el ratlla i a la vista el resultat és extraordinari. Ella els va titular Ous mimosa (o al "cagarret").

Tot plegat és tan senzill com fer ous durs, els necessaris, un cop freds treure la closca, partir-los per la meitat, treure els rovells i farcir-los amb tonyina en conserva esmicolada i barrejada amb una mica de rovell. La resta de rovells reservats els ratllem per sobre els ous tal i com podeu veure a la foto.

Premi

La Maria Jesus de Recetas con encanto m'ha concedit aquest premi. M'ha fet molt il·lusió ja que m'ha arribat en un moment en que començava a entrar en una mica de desgana amb la cuina, en que necessito un parèntesi a l'hora d'entrar a la cuina a fer receptes massa elaborades.

A mi m'agradaria concedir el premi a uns altres blogs de cuina dels quals m'he nodrit per fer el meu, i dels quals n'aprenc dia rera dia un munt.

Per l'Eva de Ma Petite Boulangerie

Per la Gemma d' aprenent de xef

Per la Cova de Comoju

Per la Cristina de CriJoArMaEl

Per la Mercè de Cuina per Llaminers

Per la Gemma de La cuina de casa

Per en Kike i la Txell de La Cuina Vermella

A la Glòria i en Josep del café de nit

I a molts d'altres que no acabaríem mai.

També voldria aprofitar aquesta entrada per dir-vos que si en algun moment no puc estar tan atenta a tots els vostres comentaris i entrades dels vostres blogs em disculpeu, ja que a vegades una no arriba a tot arreu i ha de saber aturar-se a temps. De totes maneres moltes gràcies infinites a tots! Un petonàs!

Sopa de porros gentil

Ja fa bastants dies que vaig fer aquesta sopa de porros. El toc especial a aquesta sopa li dóna les verdures tallades en juliana i sofregides amb el pernil dolç tallat a daus. Molt bona!!!

INGREDIENTS
3 porros grans
400 grs de patates
3 fulles de col
2 pastanagues petites
50 grs de pernil dolç
1 litre de brou (la recepta original posa un litre i mig però a mi em va semblar quedaria massa líquida i n’hi vaig posar un)

PREPARACIÓ
En un cassó o cassola ofegueu 2 porros tallats a rodanxes fines. Abans que es daurin s’hi afegeixen les patates tallades a trossets; s’hi posa sal i pebre, s’hi afegeix ½ litre d’aigua i es deixa a foc lent uns 25 minuts. Després, passeu-ho pel passapurés i afegiu-hi el brou; deixeu-ho coure uns 15 minuts, també a poc a poc. A part sofregireu les pastanagues, el porro que queda i la col, tallats a la juliana, junt amb el pernil tallat a daus.
Un cop feta la sopa, afegiu-hi aquest sofregit, deixeu-ho bullir uns moments i serviu-la.

Font de la recepta: Cuina és senzill de la Montserrat Seguí de Queralt

Temporal de neu, un dia més una setmana!

No us ha passat mai que esteu enfadats, enrabiats, disgustats, indignats... i no us acaba de passar? Tal i com llegia ahir en un diari, aquesta nevada d'enguany no l'han disfrutat ni els nens! Estic molt indignada per tots els fets succeïts aquests darrers dies, i no pels efectes del temporal, ja que en contra la naturalesa no s'hi pot anar, es clar, estic enfadada amb tota aquesta colla d'ineptes que diuen que ens governen el país i amb tota aquesta colla d'impresentables que dirigeixen, coordinen i gestionen alguns organismes d'aquests país. Aquest dies he arribat a sentir i llegir veritables vegenades i hi han coses que són del tot inadmisibles, i parlo des de les més baixes a les més altes esferes.

Musclos al vapor

Quan vaig veure la recepta de musclos al vapor que va penjar la Mercè de Cuina per llaminers em va faltar temps de sortir per la porta i anar directe a la peixeteria i demanar… un quilo de musclos de roca, siusplau! I sabeu quina va ser la meva sorpresa? doncs que ara no és temporada de musclos de roca! Com podeu veure de peix hi entenc ben poc, per no dir gens ni mica. Però com que havia decidit que el nostre sopar del divendres serien els musclos en vaig agafar un quilo dels altres. Ja amb el quilo de musclos a la bossa el segon que calia fer era trucar a la meva mare perquè em digués com es feia la salsa, la salsa que sempre he vist acompanyar a aquest crustaci a la taula de casa. Cal agafar un morter i aixafar-hi un gran d’all amb una mica de julivert, afegir-hi un parell de tomàquets ben madurs, un polsim de sal, un altre de pebre, un rajolí de vinagre i anar-hi afegint oli tot marejant amb la mà de morter com aquell que fa una maionesa. Els musclos, els vaig coure igual que la Mercè, al vapor en una olla prou grossa amb una tasseta de vi blanc. Així de senzill, saludable i extraordinàriament bo!

Magdalenes de taronja

Ja fa dies que tenia per estrenar aquests motlles de magdalenes i entre tanta recepta pendent no trobava el moment. Vaig fer magdalenes de taronja, una de les mil i una combinacions que es pot fer amb la massa base de fer magdalenes, la nostra, del blog El cullerot festuc, ja és la recepta oficial de magdalenes de casa.

INGREDIENTS

2 ous

240 grs de sucre

un pessic de sal

250 cc de llet

360 grs de farina

1 sobre de llevat

el suc i la ratlladura d’una taronja petitona
vainilla

250 cc d'oli

PREPARACIÓ

Batre els ous amb el sucre i la sal.

Agregar la llet, l'oli, la ratlladura (vaig substituir la ratlladura de llimona de la massa base per la de taronja) i la vainilla i batre.

Incorporar la farina i el llevat tamisats i barrejar. Fins aquí és la massa base de magdalenes, llavors jo aquí hi vaig afegir el suc de la taronja i 50 grs de farina.

Deixar reposar la massa durant 10 minuts.

Ja podem posar la massa en motlles de magdalenes i enfornar a 100º durant uns 15 minuts. Compte amb els motlles de silicona, perquè el temps de cocció és més ràpid.
Bon profit!

Arròs amb llet

D’arròs amb llet n’he arribat a fer molt poques vegades ja que no ens acabava d’agradar el resultat final. He arribat a trobar milers de receptes i cadascuna d’elles diferents. Que si primer es mig bull l’arròs amb aigua s’escorre i llavors s’afegeix a la llet bullent amb la canyella, la llimona i el sucre, que si es bull la llet amb la canyella, la llimona i llavors s’hi afegeix l’arròs cru i el sucre... i així milers de combinacions possibles. Doncs he trobat la recepta perfecta! L’he trobat al blog de CarlosValencia però es veu que és originària del blog Comoju, i la Cova, en veure que jo havia deixat un comentari a l’entrada del blog d’en Carlos per aclarir uns petits dubtes, em va fer un mini curs de com havia de procedir per a que aquestes postres quedin així de delicioses! i la diferència entre una olla ràpida i una olla a pressió, tot un altre món que pel que sembla també té milers de combinacions possibles. Moltes gràcies Cova, ets un sol!

INGREDIENTS
1 part d’arròs
10 parts de llet
1 part de sucre
1 branca de canyella

1 rajolí de licor d'anís
1 pell d’una llimona
Canyella en pols (opcional)

PREPARACIÓ
En una olla ràpida es posa l’arròs, la llet, la branca de canyella, la pell d’una llimona i el rajolí de licor d'anís. Es barreja tot i es tanca l’olla. Un cop pugi el pivot indicador abaixem el fogó al mínim i ho deixem coure durant 13 minuts. Passat aquest temps tanquem el fogó (compte si és una vitroceràmica, retirar la olla de sobre el fogó perquè amb la vitro l’escalfor es manté durant una bona estona). Quan el pivot hagi baixat novament obrim l’olla, hi afegim el sucre i es cou a foc mig sense deixar de remenar fins aconseguir la textura desitjada (jo ho vaig coure durant uns 20 minuts més, encara que cinc minuts més no li haguessin pas fet cap mal). I ja està llest per servir.
Bon profit!

Pa de motlle integral

El cap de setmana passat vaig fer aquest pa de motlle amb farina integral. La recepta la vaig treure del llibre que us vaig parlar fa uns dies, El campo en casa de Linda Burgess i Rosamond Richardson. Va sortir un pa deliciós! el meu esmorzar diari.

INGREDIENTS
25 grs de llevadura fresca de forner
300 ml d’aigua calenta, més 30-45 ml (2-3 cullerades soperes)
350 grs de farina de força i 100 grs de farina de blat integral
10-15 ml de sal marina (2 culleradetes). Pel meu gust un pel salat. La pròxima vegada ni posaré una culleradeta.
1 rovell d’ou per pintar

PREPARACIÓ
Engreixeu un motlle i empolseu-lo lleugerament amb farina.
Poseu la llevadura en un bol amb 30-45 ml d’aigua calenta i mescleu bé, fins que aquesta es disolgui.
Tamisseu la farina en un bol juntament amb la sal i feu-hi un forat al centre. Bolqueu la llevadura en el bol i cobriu-la amb farina per sobre. Buideu l’aigua restant per les vores i mescleu a fons amb una cullera de fusta fins a obtenir una pasta.
Amasseu la pasta sobre una superfície de treball enfarinada durant una bona estona fins que estigui ferma i es pugui treballar. En aquest punt jo la vaig posa dins l’amassadora durant un període de 15 minuts.
Tot seguit formeu un bola amb la pasta i poseu-la en un bol gran i empolseu-la amb farina per sobre. Cobriu-ho amb un drap i deixeu-ho reposar en un lloc calent durant 1 ½-2 hores, o fins que la pasta hagi llevat.
Passat aquest temps aixafeu la pasta i amasseu-la durant uns 3 minuts.
Poseu la pasta en el motlle, cobriu-lo amb un drap enfarinat i deixeu llevar el pa en un lloc calent durant 1 hora. Pinteu-lo amb rovell d’ou batut.
Coure en el forn preescalfat durant 50 minuts o fins que estigui daurat. Refredeu el pa sobre una reixeta metàl·lica.

Espero que us agradi!

Celda 211

Segurament mig país ja la deu haver vist però jo encara la tenia pendent i aquest darrer cap de setmana he anat al cinema a veura-la. Realment magistral! Una pel·lícula que t’enganxa des del primer minut, amb un guió extraordinari, amb uns immensos personatges interpretats a la perfecció per uns grans actors, que tot plegat fa que surtis realment entusiasmat de la sala. Sens dubte una de les millors pel·lícules de l’any.

Director: Daniel Monzón
Actors: Luís Tolsar, Alberto Ammann, Antonio Resines, Manuel Morón, Marta Etura, Carlos Bardem, Luis Zahera, Vicente Romero, Fernando Soto

Sinopsis: Juan, funcionari de presons, es presenta al seu nou destí un dia abans de la seva incorporació. Allí, pateix un accident minuts abans que es desencadeni un motí en el sector dels FIES, els presos més temuts i perillosos. Els seus companys no poden més de velar que per les seves pròpies vides i abandonen a la seva sort el cos desmaiat de Juan a la Cel·la 211. Al despertar, Juan comprés la situació i es fa passar per un pres més davant els amotinats. A partir d’aquest moment el nostre protagonista tindrà que jugar-se-la a base d’astúcia, mentides i risc, sense saber encara quin paradoxal parany li ha preparat el destí.