Bescuit quatre quarts

Malgrat que era gairebé mitjanit, Londres no estava a les fosques. La Cassandra sospitava que les ciutats com Londres no ho estan mai; ja no. El món modern havia acabat amb la nit. Temps enrere devia haver estat diferent, una ciutat a mercè de la naturalesa, una ciutat on la caiguda de la nit deixava els carrers foscos com el petroli i convertia l'aire en boira: la Londres de Jack l'Esbudellador.

El jardí oblidat

Kate Morton

No ser si heu vist mai un programa d’entreteniment que fan a Tele5 que es diu La Voz. Als meus fills els hi encanta i jo sempre m’hi quedo encantada. D’acoooooord! Ho confesso, jo amb qui em quedo encantada és amb en Menlendi (les meves dues veuetes sempre em diuen el mateix, no diguis mentides perquè sinó et cauran totes les dents!). Un dia mentre veiem la repetició, perquè aquest programa acaba a l’hora de les bruixes i no són hores d’anar a dormir, en Guillem (10) va fer el comentari que en Melendi sempre es feia molt el xulu, i jo li vaig dir –si, però és un xulu guai! I així va continuar la conversa entre exemples de xulus guais i xulus no guais! Llavors, que a mi també m’agrada fer-me una mica la xula davant d’ells, perquè això de veurem tot el dia amb davantal i amb cabells de bruixa els hi distorsiona una mica la realitat, va i els hi dic: -jo tinc agregat en Melendi al facebook! Jeje, els ulls se’ls hi van sortir de l’òrbita! –Bé, el seu facebook és com el meu, que hi pots dir ‘m’agrada’, no ha d’acceptar la meva amistat... i  tampoc cal!

Hi ha gent que titlla aquests programes de frívols, però moments com aquest ens ajuda a sortir una mica de la realitat, i, ara per ara, com que la realitat que ens volen fer creure algunes cadenes de televisió no és tal, prefereixo aquests tipus de frivolitats.

El bescuit d’avui és d’aquells que el primer dia dius -no està malament, el segon -és bo, eh?, i el tercer -és genial!!!!, encara que al tercer dia no hi sol arribar. Per això és millor que quan el feu l’amagueu ben amagat, almenys un dia, perquè els sabors s’assenten i és molt més bo si ha reposat.

INGREDIENTS

3 ous grans

El seu mateix pes de mantega o margarina

El seu mateix pes de farina

El seu mateix pes de sucre

Ratlladura d’una llimona o un pessic de vainilla en pols

Una mica de mantega o oli per untar el motlle

Una mica de farina per empolsar el motlle

Sal

Una cullerada de les de cafè de llevat en pols

ELABORACIÓ

Es treballa la mantega fins aconseguir consistència pomada. Es munten les clares a punt de neu i se’ls hi afegeixen els rovells d’un en un, després el sucre, la mantega o la margarina, la ratlladura de llimona o la vainilla i la farina barrejada amb el llevat. Es va incorporant tot molt a poc a poc i remenant molt suaument.

S’unta un motlle rectangular amb oli o mantega i s’empolsa amb farina. S’aboca la massa en el motlle i es cou al forn a temperatura regular durant uns 50 minuts (en el meu cas 30 minuts).

Es treu del forn, després de comprovar amb una agulla si està cuit, i es deixa refredar sobre una reixa fins que sigui ben fred, moment en què ja el podrem desemmotllar i gaudir d’un bescuit que sempre és molt millor mejar-lo d’un dia per l’altre, ja que el sabor de la mantega s’assenta i és molt més bo. El tercer dia encara ho és més, però segurament no tindrà la sort d’arribar-hi. Bon profit!

Font: 1080 recetas de cocina de Simone Ortega