Si us he explicat aquests detalls sobre l’asteriode B 612 i si us n’he confiat el nombre, és culpa de les persones grans. A les persones grans els agraden les xifres. Quan els parleu d’un amic nou, no us en demanen mai les coses essencials. No us diuen mai: ‘Com és la seva veu? Quins jocs prefereix? Fa col·lecció de papallones?’ Us pregunten: ‘Quants anys té? Quants germans són? Quan pesa? Quant guanya el seu pare?’ Aleshores sí que es pensen que el coneixen. Si dieu a les persones grans: ‘He vist una casa molt bonica de rajols roses, amb geranis a les finestres i coloms al teulat...’ no poden imaginar-se la casa. Els heu de dir: ‘He vist una casa de cent mil francs.’ Aleshores exclamen: ‘Que bonic!’... Són així. No t’hi pots enfadar. Els nens han de ser molt indulgents amb les persones grans.
El petit príncep
Antoine de Saint-Exupéry
Aquest bescuit trobo que fa festa, festa d’aniversari! Globus, serpentines, confetti ... Us hi animeu! A nosaltres ens va agradar molt.
INGREDIENTS (6 a 8 persones)
125 grs de mantega
Una mica de mantega per untar el motlle
200 grs de sucre
3 ous
1 got (dels de vi) de llet
250 grs de farina
2 cullerades soperes de farina (pel motlle)
1 cullerada (de les de café) de llevat en pols
2 cullerades soperes de cacau pur
1 pessic de sal
ELABORACIÓ
Es posa la mantega textura pomada en un bol amb el sucre; es remena bé i tot seguit s’hi afegeixen els tres rovells d’ou, la llet i finalment, cullerada a cullerada, la farina barrejada amb el llevat. A continuació es munten les clares a punt de neu amb un pessic de sal i s’afegeixen a la mescla anterior amb molt de compte. Es separa la massa en dues parts. Una de les meitat s’hi barreja el cacau.
En un motlle de cake, untat amb mantega i enfarinat, s’hi abocaran les dues masses alternant una part de la massa blanca amb una altra de massa de xocolata, i així fins a dues vegades. Es posarà a coure primer amb el forn molt suau i després es pujarà a temperatura regular durant una hora més o menys.
Quan el bescuit estigui cuit (es punxa amb una agulla i si surt neta vol dir que el bescuit ja està llest) es deixa refredar una mica i ja es pot desemmotlla, deixant-lo acabar de refredar sobre una reixeta.
t'ha quedat xulo xulo! M'encanta la primera foto :)
ResponEliminaÉs preciós!!!! i segur que ha d'estar boníssim... en vull un tall per esmorzar!!!
ResponEliminaper cert, que savi el petit princep...
petonets
Gemma, ara mateix en menjaria un tros per esmorzar! Et va quedar fantàstic!
ResponEliminaM'encanta l'efecte marbrejat, t'ha queda tperfecte! I just el punt obert de dalt... boníssim!
ResponEliminaFa moooooolt de temps que no el preparo i sempre penso en fer-lo per un bon esmorzar. S'ha de reconèixer que el marmolejat t'ha quedat preciós eh
ResponElimina;) petons!
Els pastissos amarmolats son petits regals en si!!! A cada tall un no sap quanta quantitat s'endurà de xocolata o quin dibuix farà!!!! Ideals per festes, però ideals tambè per tardes destemplades com ahir, amb sol i trons, i un te gaudint de l'escalfor de casa o d'una casa amiga!
ResponEliminaTrobo que són molt macos aquests pastissos marbrejats i si dius que us va agradar molt doncs encara millor.
ResponEliminaAl final vas tenir pastís d'aniversari???????
Petons.
T'ha quedat amb una pinta estupenda ...........per berenar o esmorzar ......riquissim.
ResponEliminapetons
que maco t'ha quedat Gemma! sempre he tingut ganes de fer-ne un, i et pots creure que encara no l'he fet? petonets
ResponEliminaYo tengo el principito en francés y cuando mi hijo era pequeño se lo leía ejej. Este bizcocho te ha quedado perfecto Gemma. Por cierto, estoy de sorteo, por si te apetece apuntarte. besitos y feliz semana guapa.
ResponEliminaQué buen marbré te has marcado. Un beso.
ResponEliminaA mi també m'agradaria, es veu tan bo!
ResponEliminaTa quedat fantàstic, d’aquest marbrejat me’n menjaria un tallet ara per esmorzar, Ummm
ResponEliminaPetons
Muy bueno este bizcocho. Un besazo.
ResponEliminaGemma, un cake absolutamente delicioso, con los dos gustos y colores se ve divino! las fotografías son maravillosas! u beso guapa
ResponEliminaEl text del petit princep m'agrada moltissim, i el teu bescuit te una pinta bonísima!!!!! I aquestes hores, en les que la panxa comença a queixar-se... que puc mosegar la pantalla??? ;-))) Petons Gemma!
ResponEliminaT'ha quedat genial! Quina bona pinta! I les fotos són precioses. Enhorabona!
ResponEliminaUna abraçada!
Eva
Com dius aquest bescuit és molt de festa, però a més està boníssim !!!!!
ResponEliminaUn petonàs
"Només amb el cor es pot veure bé. L'essencial és invisible per als ulls. El Petit Príncep.
ResponEliminaEns calens "N" desitjos!!
Hola, Gemma foto preciosa, nítida sembla que ses pogui menjar,
els dibuixets dels globus m'han agradat,
petons
Et pots creure que no n'he fet mai?
ResponEliminaLa primera vegada que vaig veure aquest coc marmolat, va ser fa molts anys, quant era una adolescent, i arrel de la mort del meu avi (el marit de l'àvia de 92 anys) es va presentar a casa una parenta, una senyora ja gran, amb llom amb pinya i un coc marmolat de xocolata. Arrel d'aquest esdeveniment, vam estar forces diumenges intentant imitar el llom amb pinya, pero el coc marmolat ja mai més n'he menjat!
Moltes gràcies Gemma per aportar-me aquests records ja tan oblidats!
Una abraçada ben forta, preciosa!
Et pots creure que no n'he fet mai?
ResponEliminaLa primera vegada que vaig veure aquest coc marmolat, va ser fa molts anys, quant era una adolescent, i arrel de la mort del meu avi (el marit de l'àvia de 92 anys) es va presentar a casa una parenta, una senyora ja gran, amb llom amb pinya i un coc marmolat de xocolata. Arrel d'aquest esdeveniment, vam estar forces diumenges intentant imitar el llom amb pinya, pero el coc marmolat ja mai més n'he menjat!
Moltes gràcies Gemma per aportar-me aquests records ja tan oblidats!
Una abraçada ben forta, preciosa!
Doncs jo si hagués de triar una foto, m'agafo l'última :-)
ResponElimina