Gelat de stratiacella + {Bilbao 2009}

-Gwyneira, jo t’estimo, des de la primera vegada que et vaig veure. És senzill... passa de la mateixa forme que cau la pluja o brilla el sol. No es pot evitar.

-Un pot protegir-se de la pluja –va murmurar Gwyneira-. I buscar l’ombra quan brilla el sol. No puc evitar la pluja ni la calor, però no hi ha perquè mullar-se o cremar-se.

Al país del núvol blanc

Sarah Lark

Bilbao també és una d’aquells viatges per a no oblidar. Tres maletes plenes d’il·lusions, una d’elles també de dubtes i pors, però les altres van aconseguir que fos una setmana meravellosa, perfecta!

 Catedral de Santiago

Museu Guggenheim

Pont Vizcaya, transbordador de Portugalete a Las Arenas

D’aquell estiu també me’n vaig endur el gelat d’stratiacella i el gelat de tiramisú, dues grans troballes, i com que en comença la temporada, avui us porto aquest que vaig trobar al blog Goumenderies, un blog preciós que us recomano que visiteu, té una receptes fantàstiques i unes fotos que fan caure de cul. Igual que aquest gelat, boníssim, amb un gust realment sorprenent que recorda a llet condensada.

INGREDIENTS

350 ml. de llet

50 grs. de llet en pols

200 grs. de nata

50 grs. de xocolata negra

100 grs. de sucre

ELABORACIÓ

Bullirem la llet líquida, la llet en pols i el sucre. Quan aquesta barreja arrenqui el bull la retirarem del foc i la colarem. Deixar-ho refredar completament. Un cop ben freda la barreja anterior hi afegirem la nata i començarem el procés de gelar.

Pels que no teniu geladora, com jo, us recordo tot el procés de com fer gelat manualment.

Col·loqueu la barreja anterior en una safata metàl·lica (ni de plàstic ni de vidre, perquè trigaria molt més a gelar-se) i ho posarem al  congelador uns 45 o 60 minuts; segons la temperatura que agafi el frigorífic trigarà més o menys a gelar-se. Passat aquest temps, si fa no fa, el gelat ha d’haver començat a prendre’s pels costats, quedant encara tou pel mig. Aleshores es treballa amb una forquilla o bé amb un batedor, fins que es tingui una crema espessa i fina. La precaució de batre’l a mig gelar fa que el gelat no cristal·litzi. Aquesta operació de treballar la barreja amb la forquilla o un batedor a mig gelar l’hem de repetir tres o quatre vegades més, i ja veureu com cada vegada la barreja estarà més gelada i us costarà més batre.

Quan la barreja ja comenci a agafar una textura més cremosa, abans no s’acabi de gelar del tot,  fondrem la xocolata al bany maria i l’abocarem molt a poc a poc sobre el gelat, sense deixar de remenar. Amb el contacte de la xocolata amb gelat aquesta quedarà presa i formarà els tìpics trossets de xocolata que té el gelat de stratiacella.