Magdalenes de canyella

- No creus que hi hagi persones úniques?

- Tots en som, d'únics, el que passa és que mai ho som en el sentit que ens imaginem.

El jardí oblidat

Kate Morton

  

Hi ha dies que escrius amb una facilitat frenètica, les paraules surten soles, quasi bé s’avancen a la ment, però en d’altres ocasions els mots són fugissers, juguen a fet i amagar, saps el què però no trobes el com, i fins hi tot el quan, perquè vols que el missatge sigui especial. Passen els dies i el full resta en blanc. He aprés amb el temps que a l’escriure sobre els propis sentiments és millor fer-ho sense masses revolts, buidar per tornar-se a emplenar, sobretot quan hi ha quelcom que et fa mal, però que no és el cas el que ara em té davant la pantalla.

Aviat farà un any que vaig localitzar el seu bloc a la xarxa, i tot just coneixe’ns, amb les maletes fetes apunt de marxar, em va proposar rebre el seu quadern de bitàcores, diari d’una blogger a la ciutat del vent. Des de llavors l’intercanvi de missatges ha sigut quasi diari, fins que el mes de setembre la vàrem conèixer en persona. Llavors ja ens semblà com si la persona que teníem davant l’haguéssim conegut molt abans, com en aquelles situacions on lo viscut sembla un remake de quelcom succeït anteriorment.

Amb ella, en tot aquest temps, hem aprés una mica més de les vides i les costums dels que viuen lluny, davant la meva visió local de les coses he descobert nous colors, nous sabors, una forma diferent de veure i viure la vida. Quan s’està amb ella t’omples, sempre suma, i no hi ha millor baròmetre que els nens per constatar tot el que dic, els nens l’adoren.

Fa pocs dies vam repetir trobada, vam tenir la sort de ser els seus convidats, i els que coneixeu la seva cuina ja us podeu imaginar que no hi ha cosa millor! Gràcies Mon, gràcies per la teva calidesa.

En la nostra visita a casa seva li vàrem portar aquestes magdalenes de canyella. Vam obrir el blog i clicant a la pestanya de magdalenes vam dir, -quines són les millors? Les de canyella, no hi ha dubte! Repetim recepta.

INGREDIENTS

3 ous mitjans

175 grs de sucre

60 ml de llet

190 ml d’oli l’oliva verge extra suau

210 grs de farina de reposteria

7 grs de llevadura de pastisseria

Una culleradeta de canyella molta

Ratlladura de llimona

Un pessic de sal

ELABORACIÓ

Es baten els ous juntament amb el sucre enèrgicament, fins que la barreja dobli el seu volum. Tot seguit s’abaixa el ritme de batuda i s’hi afegeix la llet i, sense deixar de batre, l’oli molt a poc a poc. Es barreja la farina tamissada, la llevadura, la canyella i la ratlladura de llimona i es va incorporant a poc a poc a la mescla anterior, fins aconseguir una massa homogènia.

En aquest moment es tapa el bol amb un drap de cuina i es deixa reposar a la nevera almenys durant una hora. Passat aquest temps de repòs es torna a batre enèrgicament la massa amb un batedor manual.

Per acabar s’omplenen les càpsules de paper arrissat o silicona dues terceres parts de la seva capacitat i es couen al forn, molt calent, durant uns 15 minuts.

Font: Las recetas de mamá

Aquest escrit el tenia programat pel dilluns passat, però quan la Mon em va piular que avui era el seu aniversari em va faltar temps per retardar la seva publicació. 

Moltes felicitats, guapa, que tinguis un dia molt i molt feliç!

I per acabar d'arrodonir el plat, aprofito l'avinentesa per participar amb aquestes magdalenes al repte d'aquest mes de Memòries d'una cuinera! Aquest mes m'ho han posat bén senzill ;-)