Tarta Tatin + {París 2012, 1ª part}

Els viatges es viuen segons el que cadascú posa dins la maleta, i no parlo d’allò que un hi posa d’una manera voluntària sempre abans de començar unes vacances, il·lusió, ganes de passar-ho bé, de desconnectar d’allò més quotidià, sinó de tot allò que ens dóna el pas del temps, que ens fa madurar, créixer com a persones, que ens dóna la serenor suficient perquè aquella ciutat, amb els mateixos carrers, amb els mateixos edificis, sigui un lloc completament diferent al ja viscut.

St Louis en l'Ille

París és una ciutat que atrapa a aquell que la visita, però jo no la recordava d’una manera especial com Londres, Chicago o Praga, sempre em va quedar aquell ‘París no em va agradar’.

Notre-Dame

Potser d’aquí deu anys escriuré, ves a saber en quin lloc, d’una manera ben diferent tots els meus sentiments, però ni llavors, París mai més serà la ciutat que un dia va ser, perquè, com el cant de les sirenes, el seu riu, els seus carrers, els seus edificis, els seus parcs m’han atrapat,  m’han donat tot allò que fa uns anys ni els meus ulls ni el meu cor van saber copsar.

Sacré-Coeur

Han sigut uns dies fantàstics, que m’és totalment impossible reflectir aquí amb totes les paraules del món, però voldria compartir amb tots vosaltres aquest fantàstic viatge una selecció de les moltes fotos  que vam arribar a fer, i que segurament donaran peu a alguna altra entrada, doncs n'he deixat pendents molts d'altres que també m'agraden molt.

Una de les postres que no he deixat de menjar cada dia que he passat allí ha sigut la tarta tatin, un dels plats més famosos de França creat l’any 1889 per les dues germanes Tatin, Stéphanie i Caroline, que regentaven l’Hotel Tatin de Lamotte-Beuvron. Es creu que van elaborar aquesta tarta per accident. Uns diuen perquè Stéphanie, la germana que s’ocupava la cuina, es va passar cuinant les pomes i les va acabar caramel·litzant, d’altres perquè va col·locar per oblit les pomes dins el motlle abans que la massa, o creada a conciència sent la tarta invertida la que es cuinava quan a les cuines no hi havia forn. Sigui com sigui, si no n’heu menjat mai us animo a fer-la i provar-la. La versió que us presento avui, de 1080 recetas de cocina de Simone Ortega, és molt senzilla, es couen les pomes dins el forn, a diferència d’una altra versió que vaig fer fa un temps, en què les pomes es caramel·litzen dins el motlle però sobre els fogons.

INGREDIENTS

Massa:

200 grs de farina fina

100 grs de mantega (ha d’estar tova)

1 cullerada sopera d’oli

2 cullerades (de les de café) de sucre

½ cullerada (de les de café) de sal

½ got (dels de vi) d’aigua tèbia

Caramel:

100 grs de sucre

3 cullerades soperes d’aigua

1 cullerada (de les de café) de suc de llimona

Pomes:

½ quilo més o menys de golden o reinetes

2 cullerades soperes de sucre

20 grs de mantega

ELABORACIÓ

Es comença a fer la massa, perquè reposi una estona.

A la taula s’hi tira la farina, i a sobre la mantega a trossos, l’oli, el sucre i la sal. Es comença a mesclar suaument i a poc a poc s’hi afegeix l’aigua (la quantitat d’aquesta depèn de la classe de farina). No convé amassar la massa més del necessari perquè els ingredients quedin barrejats. Es forma una bola que es deixarà en repòs.

En un motlle, que pot ser de vidre que pugui anar al foc o de metall desmmotllable (que ajusti bé), es fa el caramel com de costum, deixant-lo de color daurat clar. Es deixa refredar completament, tombant el motlle quan estigui tebi, perquè banyi una mica les parets.

Es disposen llavors les pomes, pelades, tallades en 4 i cada quart a talls més aviat gruixuts, que s’aniran col·locant en el fons del motlle, tenint en compte que es veurà la primera capa i que s’ha de posar perquè quedi bonic al tombar-la.

Una vegada col·locades totes els pomes, s’hi espolsa amb els dues cullerades de sucre i s’hi posen uns trossets de mantega (20grs).

Llavors s’estira la massa, primer amb les mans, es doblega en quatre parts i llavors s’estira amb el corró pastisser, donant-li forma rodona. Es trasllada i es col·loca a sobre les pomes, sense aixafar-les, i s’acaba de posar molt bé pels costats del motlle.

Es tindrà el forn calent 10 minuts abans, s’hi posa la tarta i s’hi deixa més o menys durant 45 minuts, fins que es vegi ben daurada.

Es treu i de seguida en tomba en la safata on es vagi a servir, sinó el caramel el refreda i surt molt malament.

Es pot menjar calenta i acompanyada de nata muntada o líquida, si es vol.

Bon appétit!