Pastís de tonyina a la indiana

He buscat el perquè del nom d’aquest plat i no he trobat res. He centrat la cerca cap a la cuina dels indians (indianos, americanos, cubanos), aventures i comerciants, provinents principalment de les comarques litorals catalanes, que van salpar cap a Amèrica, van intentar fer fortuna i van tornar a Catalunya. Molt conservadors en política i proteccionistes en els negocis, però grans mecenes. Grans viatgers, que destacaven tan pel seu gust exòtic com pel seu comportament social. Es vestien de senyors del Carib vestit de fil blanc, barret de jipijapa i cadena de rellotge d’or. Les seves propietats acostumaven a ser gegantines, recarregades i amb moltes mainaderes i mossos negres.

En la meva cerca he descobert que entre tots els nostres besavis emprenedors hi havia un jove de 15 anys amb la seva família, que l’any 1830 parteix del Port de Sitges rumb al nou món amb les butxaques buides i amb només un objectiu al cap, fer fortuna. Facund Bacardí i els seus germans comencen aquí la seva aventura que anys més tard culminarà amb la creació d’una de les empreses més pròsperes i reputades d’ultramar, Bacardi Limited, que aconsegueix transformar el rude aiguardent que es bevia a les tavernes portuàries en un ron suau i agradable al paladar.

‘Cinc anys de privacions i un de fortuna’

Aquest era el lema de milers de catalans instal·lats a Cuba. Tot i aquest èxit final de Facund Bacardí fer les amèriques no era tan fàcil. Abans Facund va haver d’estalviar, muntar negocis que les fortes crisis van abocar al fracàs, va arribar a arruïnar-se completament. Va ser 32 anys després de la seva arribada que va fundar la cèlebre empresa que coneixem tots avui en dia. La majoria dels catalans arribats a Cuba ocupaven llocs de treball modestos i pertanyien al rang més baix de la societat blanca de l’illa. Criats, aprenents, mossos, eren els llocs de treball que ocupaven a l’espera de convertir-se en comerciants i, amb una mica de sort, amos d’una gran fortuna.

Fusió de tradicions culinàries

L’arribada de l’arròs a l’illa es deu als primers catalans que s’hi van instal·lar, mentre que la immigració del sud d’Espanya hi van aportar receptes basades en els fregits. Els intercanvis comercials també hi van aportar productes bàsics com el blat i la farina, i nombrosos condiments (canyella, gengibre, nou moscada) i herbes aromàtiques  (ceba, all, orenga, coriandre, julivert, etc).

Amb el pas del temps els cubans criolls van acabar fusionant, adaptant receptes, afegint i descartant ingredients, fins a donar lloc a la que és avui la cuina tradicional cubana.

La recepta que us porto avui és de la Montserrat Seguí i segurament li dóna el seu nom l’arròs a la indiana o a la criolla que porta com a base. Un plat ideal per aquests mesos calorosos d’estiu. Desitjo que us agradi.

INGREDIENTS

1 culleradeta de llevat en pols

300 grs de farina

100 cc d’oli

125 cc d’aigua

150 grs d’arròs

50 grs de mantega

250 grs de tomàquets

250 grs de tonyina amb oli

5 ous

1 cullerada de mostassa

ELABORACIÓ

Pasta d’empanada

Formeu una ampla anella amb la farina i el llevat, i al mig poseu-hi l’aigua, l’oli i la sal. Comenceu barrejant-ho primer amb una forquilla i després amb les mans; pasteu-la fins que us quedi fina i compacta.

Deixeu-la reposar una estona i aleshores aplaneu-la amb el corró, tot donant-li la forma que vulgueu.

Arròs a la indiana o a la criolla

Feu bullir l’arròs amb aigua abundant i assaonada, i deixeu-ho coure uns 16 minuts. Després l’escorreu, refresqueu i poseu en una plàtera gran ben escampat. Col·loqueu trossets de mantega dessota i damunt de l’arròs, i fiqueu-lo al forn amb la part del gratinador encesa; aneu-lo remenant amb una forquilla de tant en tant, mentre dura la cocció (uns 8 o 10 minuts, no pas més), fins que el veieu cuit i sec, completament solt.

Amb la farina, el llevat, l’oli, l’aigua i un pessic  de sal feu una pasta de panada.

Prepareu l’arròs a la indiana, i en treure’l del forn afegiu-hi la mostassa, barrejant-ho bé.

Feu els ous durs. Prepareu una salsa de tomàquet espessa a la qual barrejareu la tonyina esmicolada.

En una plata fonda de pírex o porcellana, que pugui anar al forn, o bé en un motlle de 21x21 cm aproximadament, unteu-lo o folreu-lo amb la meitat de la pasta de panada, i tot seguit poseu-hi una capa de rodanxes d’ou dur, a sobre la meitat de l’arròs i després la tonyina amb el tomàquet; repetiu altra vegada les capes i tapeu amb l’altra meitat de pasta, ajuntant les vores, untant-les amb una mica d’ou o d’aigua; pinteu tot el sobre amb ou i feu algun adorn amb la pasta que sobra; acabeu-ho de pintar i coeu-ho al forn uns 40 minuts. Es deixa refredar una mica abans de servir, o també es pot servir fred, si agrada així.

Fonts:

Indians, els nostres besavis emprenedors.

Cuba aCatalunya, el llegat dels indians. Tate Cabré.