Quan viatgem sempre ens emportem records culinaris dels llocs on hem
estat, olors, colors i sabors que sempre més formaran part de nosaltres, i que
quan els tornem a tastar ens transporten de nou a aquell país, a aquella
ciutat, a aquells moments viscuts. Els que em seguiu ja sabeu què van suposar
per nosaltres aquells dies d’ara fa un any a París, dels quals també me’n vaig
emportar records culinaris ben especials, com la tarta tatin, crec que van ser
les meves postres quasi bé tots els dies, i la quiche, petites tartelettes salades que vam comprar en
una pâstisserie per menjar a les
ribes del Sena, típic plat de la french
cuisine en un decorat de pel·lícula ;)!
Aquests dies la xarxa culinària corre plena de receptes de menjars
d’arreu del món que es poden prendre a peu de carrer, des d’unes mandonguilles d'Alepo, al nord de Síria, a uns Kürtöskalács d’Hungria o uns knafeh del
Marroc. La llista comença a fer goig! I tot això, d’on surt? Doncs de La cocinade Babel, que aquests dies ens convida amb un concurs a preparar menges que es
puguin menjar a peu de carrer i al qual tampoc hi volem faltar.
Si busquem l’arrel del mot quiche
(de la paraula Küeche del fràncic
Lorenès) la trobarem en kok (fràncic),
que té les mateixes arrels que les paraules coca
del català, cake de l’anglès o kuchen de l’alemany. Aquesta última paraula,
kuchen, va passar a la llengua que es
parla a la regió francesa de Lorena, fronterera amb Alemanya, i d’on és
originari aquest plat. Doncs, com quasi de tots és sabut, ens trobem davant
d’una de les coques salades més famoses de França que es troba documentada per
primer cop durant l’edat mitjana, però que llavors encara no es presentava
farcida amb cap altre ingredient que no fos una mescla d’ous, nata i sal. Avui
en dia aquests pastissos salats es farceixen sense normes, però al nord de
França són més típiques les versions que porten formatge i verdures, mentre que
a Occitània en prefereixen les versions sense base, una evolució salada del
clafoutis i la flaugnarde. Font: Wikipedia.
A casa la quiche ha passat a formar part d’un dels plats dels nostres
pícnics nocturns a la platja, doncs fredes estan delicioses i acompanyades de
la remor del mar de fons, quan les platges ja estan nues del seu enrenou diürn,
encara més. Desitjo que us agradi!
INGREDIENTS
Pasta trencada (per un motlle de 22 cm):
150 grs. de
farina integral d’espelta o de blat
75 grs. de mantega
3 cullerades d’aigua freda
1 pessic de sal
Farcit:
1 ceba grossa (d’uns 200 grs)
2 o 3 carbassons (uns 700 grs)
250 ml de llet
2 o 3 ous (jo 3 perquè eren petits)
Sal
Pebre
Nou moscada
PREPARACIÓ
Pasta trencada:
Amb els ingredients corresponents preparem una pasta trencada de la següent
manera. Posem la farina fent rotllana sobre el marbre amb tots els ingredients
al mig. Anem treballant entrecreuant els dits, procurant que no s’ajunti,
anant-la trencant i esmicolant, fins al punt que la farina queda humida i
s’ajunta per ella sola amb facilitat, sense forçar-la. Un cop unida la funyim 3
o 4 vegades i en fem una bola. La deixem reposar 5-10 minuts i ja la tenim
llesta per estirar-la amb el corró, amb el taulell lleugerament enfarinat, i folrar
el motlle de tarta, untat només per la base. Punxem la pasta del fons, per
evitar que en coure-ho s’infli, i l’enfornem a temperatura regular durant 8
minuts. Si tot i així s’infla, amb l’ajuda d’una cullera li donarem petits
copets per treure’n l’aire de sota.
Què cal tenir en compte?:
La mantega ha de ser fresqueta de la nevera al moment de fer la pasta,
per això és recomenable fer aquesta pasta en un lloc fresc, sempre us anirà
molt millor. A l’estiu és més difícil de fer, per això és recomana posar-hi
l’aigua ben freda.
Quan es comença a treballar la pasta i es va trencant i trencant, en el moment
que desapareix la farina i tot són trossets petitíssims de pasta, és el punt de
fer una parada i assegurar-nos que no hi falti aigua, perquè d’això depèn que
en surti bé la pasta. Si veiem que hi han trossos semblants a serradures i no
són humits, hi podem afegir ½ cullerada
d’aigua o més, si cal, anant trencant la pasta fins que per ella sola i sense
esforç s’ajunti fàcilment. Si utilitzeu farina integral segurament necessitareu
afegir-n’hi més, però feu-ho de mica en mica.
Farcit i cocció:
Pel fer el farcit tallem la ceba a mitges rodanxes fines i ho sofregim
lentament en una paella amb un xic d’oli, sense que es dauri massa. Si cal a
mitja cocció hi podem afegir una mica d’aigua, per tal de que no se’ns enrosseixi
en excés. Tot seguim tallem el carbassó a daus i procedim a fer el mateix que
amb la ceba. Un cop cuita la pasta trencada la farcim posant primer la ceba i
al damunt d’aquesta el carbassó cuits i ja refredats, i a sobre de tot plegat
una crema feta de la següent manera: bateu lleugerament els ous amb la sal, el
pebre i la nou moscada i tot plegat amb la llet ja calenta amb un batedor. Enforneu-ho novament durant uns 25 minuts, fins que la crema hagi
quallat.
Inspirat: Cuina és senzill. Montserrat Seguí de Queralt
Inspirat: Cuina és senzill. Montserrat Seguí de Queralt
Quines fotos més guapes, Gemma! I quina bona quiche!!
ResponEliminaOhhh, justo faltaba Francia en nuestro recorrido :) lo cual para mi sería una pena siendo medio francesa por parte de mami!!!
ResponEliminaHace unos años tb estuvimos en París y la verdad es que es una ciudad majestuosa y bella :)
Tus fotos así lo demuestran preciosa!!!!
La quiche además es una de mis comidas favoritas ;) menos mal que yo no voto :)))))
Gracias de nuevo preciosa!!!!... Me llevo tu estupendo post y a por el regalito!!!!!
Muasssssss y mil más!!!!!!! <3
Venia a comprobar que se publico mi comentario desde el móvil malo :( ... veo que está aquí!!! :) ya estoy tranquila!
ResponEliminame llevo tus preciosas fotos y tu post a Babel y lo comparto en mis redes!!!
De veras que me encanta tu post entero!!!
Besitos y feliz tarde Gemma <3
Quina marevella que els viatges ens inundin amb tants regals; a mès de fer-nos gaudir els moments viscuts, ens quedaràn per sempre les fotografíes, els records especials, les compres, i....els menjars.. si.. es fer una caixelada de quelcom que un ha menjat en un altre lloc peruqe t'inundi la seva olor!!!!!!!
ResponEliminaFantàstic Gemma..la Quiche es un Gran Pastís Salat... aquests françesos son uns genis!!!!!
París es una de mis ciudades para perderme...en especial con un trozo de quiché y si fuese en tu compañía llena de aromas, de vida, de dulzura y de buena vibra, lo disfrutaría mil veces más...eres infinita Gemma.
ResponEliminaUn abrazo!
Precioses les fotos de París!! jo vaig anar-hi als 12 anys... així que tinc pendent tornar-hi, algun dia... les quiches m'encanten, i són genials perquè admeten multituds de farciments. Aquesta amb carabassó i ceba l'he feta alguna vegada i triomfa! Un petonàs!
ResponEliminaMmmm però quina bona pinta! La provaré!
ResponEliminaUmmm, Gemma!!! creo que coincidimos en gustos, tanto en viajar como en comer!!! ;)
ResponEliminaFantàstic el teu blog, Gemma,
ResponElimina(jo em dic igual que tu,
em fa molta il·lusió), ets genial!
Bon dia, Gemma!
ResponEliminaSón les 06:00 del matí!
Fa un temps et vaig dir l'aire Parisenc del teu blog.
Enhorabona pel contingut i les excel·lents fotos i estilisme i una més que bona recepta.
Una abraçada i bon dijous.
Una entrada fantástica en todos los sentidos...el aire y la frescura de tu blog es sensacional!!!!!
ResponEliminaBesos y buen verano
Miguel
lareposteriademiguel.com
Mmmm m'encanta Gemma i les fottos de PAris també són molt boniques quants records em porten!!
ResponEliminaQue bonic que es venir a casa teva.. Em trobo Paris, una ciutat que m'encanta, unes fotografies belles, unes paraules encisadores i una quiche deliciosa!
ResponEliminaM'encanta l'index amb fotografies ovalades!
Ja ho crec que hi compten els decorats a l'hora de menjar, no oblidem que mengem amb els ulls i el gust i la vista es complementen. Unes fotografies precioses i una quiche estupenda!!! Des d'avui ja tens una nova fidel seguidora. Petons.
ResponEliminaGemma me encantan las Quiches...son delciosas y esas fotos de Paris...muy evocadoras. Cada vez que voy a Paris me escapo a tomar quiche a uno de mis sitios preferidos. Un bar pequeñito cerca de Notre Dame, subiendo hacia la rue St. Michelle...alli hacen unas quiches deliciosas. Gracias por recordármelo!.
ResponEliminaY tu receta deliciosa. Me la apunto!. Besos!
Hola, la receta se ve muy rica y acabo de verla en el recopilatorio de Juana.
ResponEliminaEsta noche la preparo para la cena, seguro está buenísima, la pinta lo dice todo.
Suerte con el concurso!
La quiche m'agrada molt pero les fotos que has afegit al post, acompanyant la recepta m'han encantat. Cmparteixo amb tu, aquest gust per la cuina dels nostres veins, de les millors que hi han.
ResponEliminaSalu2 callejeros.