16.7.13

Quiche de ceba i carbassó + {concurs ‘cocina callejera’ a La Cocina de Babel}

Quan viatgem sempre ens emportem records culinaris dels llocs on hem estat, olors, colors i sabors que sempre més formaran part de nosaltres, i que quan els tornem a tastar ens transporten de nou a aquell país, a aquella ciutat, a aquells moments viscuts. Els que em seguiu ja sabeu què van suposar per nosaltres aquells dies d’ara fa un any a París, dels quals també me’n vaig emportar records culinaris ben especials, com la tarta tatin, crec que van ser les meves postres quasi bé tots els dies, i la quiche, petites tartelettes salades que vam comprar en una pâstisserie per menjar a les ribes del Sena, típic plat de la french cuisine en un decorat de pel·lícula ;)!


Aquests dies la xarxa culinària corre plena de receptes de menjars d’arreu del món que es poden prendre a peu de carrer, des d’unes mandonguilles d'Alepo, al nord de Síria, a uns Kürtöskalács d’Hungria o uns knafeh del Marroc. La llista comença a fer goig! I tot això, d’on surt? Doncs de La cocinade Babel, que aquests dies ens convida amb un concurs a preparar menges que es puguin menjar a peu de carrer i al qual tampoc hi volem faltar.


Si busquem l’arrel del mot quiche (de la paraula Küeche del fràncic Lorenès) la trobarem en kok (fràncic), que té les mateixes arrels que les paraules coca del català, cake de l’anglès o kuchen de l’alemany. Aquesta última paraula, kuchen, va passar a la llengua que es parla a la regió francesa de Lorena, fronterera amb Alemanya, i d’on és originari aquest plat. Doncs, com quasi de tots és sabut, ens trobem davant d’una de les coques salades més famoses de França que es troba documentada per primer cop durant l’edat mitjana, però que llavors encara no es presentava farcida amb cap altre ingredient que no fos una mescla d’ous, nata i sal. Avui en dia aquests pastissos salats es farceixen sense normes, però al nord de França són més típiques les versions que porten formatge i verdures, mentre que a Occitània en prefereixen les versions sense base, una evolució salada del clafoutis i la flaugnarde. Font: Wikipedia.


A casa la quiche ha passat a formar part d’un dels plats dels nostres pícnics nocturns a la platja, doncs fredes estan delicioses i acompanyades de la remor del mar de fons, quan les platges ja estan nues del seu enrenou diürn, encara més. Desitjo que us agradi!


INGREDIENTS
Pasta trencada (per un motlle de 22 cm):
150 grs. de farina integral d’espelta o de blat
75 grs. de mantega
3 cullerades d’aigua freda
1 pessic de sal

Farcit:
1 ceba grossa (d’uns 200 grs)
2 o 3 carbassons (uns 700 grs)
250 ml de llet
2 o 3 ous (jo 3 perquè eren petits)
Sal
Pebre
Nou moscada

PREPARACIÓ
Pasta trencada:
Amb els ingredients corresponents preparem una pasta trencada de la següent manera. Posem la farina fent rotllana sobre el marbre amb tots els ingredients al mig. Anem treballant entrecreuant els dits, procurant que no s’ajunti, anant-la trencant i esmicolant, fins al punt que la farina queda humida i s’ajunta per ella sola amb facilitat, sense forçar-la. Un cop unida la funyim 3 o 4 vegades i en fem una bola. La deixem reposar 5-10 minuts i ja la tenim llesta per estirar-la amb el corró, amb el taulell lleugerament enfarinat, i folrar el motlle de tarta, untat només per la base. Punxem la pasta del fons, per evitar que en coure-ho s’infli, i l’enfornem a temperatura regular durant 8 minuts. Si tot i així s’infla, amb l’ajuda d’una cullera li donarem petits copets per treure’n l’aire de sota.

Què cal tenir en compte?:
La mantega ha de ser fresqueta de la nevera al moment de fer la pasta, per això és recomenable fer aquesta pasta en un lloc fresc, sempre us anirà molt millor. A l’estiu és més difícil de fer, per això és recomana posar-hi l’aigua ben freda.

Quan es comença a treballar la pasta i es va trencant i trencant, en el moment que desapareix la farina i tot són trossets petitíssims de pasta, és el punt de fer una parada i assegurar-nos que no hi falti aigua, perquè d’això depèn que en surti bé la pasta. Si veiem que hi han trossos semblants a serradures i no són humits, hi podem afegir  ½ cullerada d’aigua o més, si cal, anant trencant la pasta fins que per ella sola i sense esforç s’ajunti fàcilment. Si utilitzeu farina integral segurament necessitareu afegir-n’hi més, però feu-ho de mica en mica.

Farcit i cocció:
Pel fer el farcit tallem la ceba a mitges rodanxes fines i ho sofregim lentament en una paella amb un xic d’oli, sense que es dauri massa. Si cal a mitja cocció hi podem afegir una mica d’aigua, per tal de que no se’ns enrosseixi en excés. Tot seguim tallem el carbassó a daus i procedim a fer el mateix que amb la ceba. Un cop cuita la pasta trencada la farcim posant primer la ceba i al damunt d’aquesta el carbassó cuits i ja refredats, i a sobre de tot plegat una crema feta de la següent manera: bateu lleugerament els ous amb la sal, el pebre i la nou moscada i tot plegat amb la llet ja calenta amb un batedor. Enforneu-ho novament durant uns 25 minuts, fins que la crema hagi quallat.

Inspirat: Cuina és senzill. Montserrat Seguí de Queralt

17 comentaris:

  1. Quines fotos més guapes, Gemma! I quina bona quiche!!

    ResponElimina
  2. Ohhh, justo faltaba Francia en nuestro recorrido :) lo cual para mi sería una pena siendo medio francesa por parte de mami!!!
    Hace unos años tb estuvimos en París y la verdad es que es una ciudad majestuosa y bella :)
    Tus fotos así lo demuestran preciosa!!!!
    La quiche además es una de mis comidas favoritas ;) menos mal que yo no voto :)))))
    Gracias de nuevo preciosa!!!!... Me llevo tu estupendo post y a por el regalito!!!!!


    Muasssssss y mil más!!!!!!! <3

    ResponElimina
  3. Venia a comprobar que se publico mi comentario desde el móvil malo :( ... veo que está aquí!!! :) ya estoy tranquila!
    me llevo tus preciosas fotos y tu post a Babel y lo comparto en mis redes!!!
    De veras que me encanta tu post entero!!!
    Besitos y feliz tarde Gemma <3

    ResponElimina
  4. Quina marevella que els viatges ens inundin amb tants regals; a mès de fer-nos gaudir els moments viscuts, ens quedaràn per sempre les fotografíes, els records especials, les compres, i....els menjars.. si.. es fer una caixelada de quelcom que un ha menjat en un altre lloc peruqe t'inundi la seva olor!!!!!!!
    Fantàstic Gemma..la Quiche es un Gran Pastís Salat... aquests françesos son uns genis!!!!!

    ResponElimina
  5. París es una de mis ciudades para perderme...en especial con un trozo de quiché y si fuese en tu compañía llena de aromas, de vida, de dulzura y de buena vibra, lo disfrutaría mil veces más...eres infinita Gemma.

    Un abrazo!

    ResponElimina
  6. Precioses les fotos de París!! jo vaig anar-hi als 12 anys... així que tinc pendent tornar-hi, algun dia... les quiches m'encanten, i són genials perquè admeten multituds de farciments. Aquesta amb carabassó i ceba l'he feta alguna vegada i triomfa! Un petonàs!

    ResponElimina
  7. Mmmm però quina bona pinta! La provaré!

    ResponElimina
  8. Ummm, Gemma!!! creo que coincidimos en gustos, tanto en viajar como en comer!!! ;)

    ResponElimina
  9. Fantàstic el teu blog, Gemma,
    (jo em dic igual que tu,
    em fa molta il·lusió), ets genial!

    ResponElimina
  10. Bon dia, Gemma!
    Són les 06:00 del matí!
    Fa un temps et vaig dir l'aire Parisenc del teu blog.
    Enhorabona pel contingut i les excel·lents fotos i estilisme i una més que bona recepta.
    Una abraçada i bon dijous.

    ResponElimina
  11. Una entrada fantástica en todos los sentidos...el aire y la frescura de tu blog es sensacional!!!!!
    Besos y buen verano
    Miguel
    lareposteriademiguel.com

    ResponElimina
  12. Mmmm m'encanta Gemma i les fottos de PAris també són molt boniques quants records em porten!!

    ResponElimina
  13. Que bonic que es venir a casa teva.. Em trobo Paris, una ciutat que m'encanta, unes fotografies belles, unes paraules encisadores i una quiche deliciosa!
    M'encanta l'index amb fotografies ovalades!

    ResponElimina
  14. Ja ho crec que hi compten els decorats a l'hora de menjar, no oblidem que mengem amb els ulls i el gust i la vista es complementen. Unes fotografies precioses i una quiche estupenda!!! Des d'avui ja tens una nova fidel seguidora. Petons.

    ResponElimina
  15. Gemma me encantan las Quiches...son delciosas y esas fotos de Paris...muy evocadoras. Cada vez que voy a Paris me escapo a tomar quiche a uno de mis sitios preferidos. Un bar pequeñito cerca de Notre Dame, subiendo hacia la rue St. Michelle...alli hacen unas quiches deliciosas. Gracias por recordármelo!.

    Y tu receta deliciosa. Me la apunto!. Besos!

    ResponElimina
  16. Hola, la receta se ve muy rica y acabo de verla en el recopilatorio de Juana.
    Esta noche la preparo para la cena, seguro está buenísima, la pinta lo dice todo.
    Suerte con el concurso!

    ResponElimina
  17. La quiche m'agrada molt pero les fotos que has afegit al post, acompanyant la recepta m'han encantat. Cmparteixo amb tu, aquest gust per la cuina dels nostres veins, de les millors que hi han.
    Salu2 callejeros.

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!