11.5.10

Magdalenes (tipus genovès) o magdalenes amb barret (intent número 2)


Aquest és el meu segon intent per aconseguir unes autèntiques magdalenes amb barret, encara que aquesta no sigui la recepta més indicada, ja que la massa és tipus genovès, la del pa de pessic primera fórmula de la Montserrat Seguí.

Tot plegat va començar quan vaig pensar en fer un regal a una bona amiga, una persona que tan sols fa uns mesos que conec però que amb tot aquest temps m’ha demostrat ser una gran persona, amb un cor enorme, i què millor que una bona caixa plena de magdalenes amb barret.

Aquestes les vaig fer ahir a la tarda i, tot i que són boníssimes, doncs la fórmula no podia defraudar, van quedar completament planes, suposo que degut al que ja he dit, no deixa de ser pa de pessic que s’hi afegeix mantega fosa. Però aquest matí, quan he obert el blog i he vist la quantitat de missatges que m’heu deixat amb trucs, consells i adreces on trobar més trucs i consells, m’he dit: - Ho de continuar intentant! Això si, sense fer-m’hi mal, perquè pel que he llegit fins ara més aviat tot plegat és una mica un misteri.

En aquest cas vaig deixar reposar la massa dues hores dins la nevera i vaig posar els motlles de paper rissat dins dels de silicona, tal i com em va indicar la MaryLou del blog Pa amb tomàquet, i tot i que van pujar molt i llavors van baixar, amb això vaig aconseguir que no es cremessin ni un xic, un altre handicap que tinc amb el meu forn.

Doncs bé, amb tots els vostres comentaris avui he fet tota una recopilació dels millors consells i quan ens hagi passat una mica l’empatx de magdalenes d’aquests dies ho tornaré a intentar.

Per a la recepta d’avui he fet la massa de pa de pessic primera fórmula amb els següents ingredients:

4 ous
125 grs de sucre
125 grs de farina
1 culleradeta de llevat
1 ratlladura de llimona o bé aroma de vainilla o bé 50 grs d’ametlles torrades moltes ben fines.
100 grs de mantega

Si optem per afegir-hi l’ametlla molta hem de retirar-ne la mateixa quantitat de farina. Quan tinguem la massa del pa de pessic feta hi afegirem els 100 grs de mantega fosa, encara tèbia, i ho mesclarem amb molt de compte amb una cullera o espàtula de fusta. En aquest punt ja podem emplenar els motlles de paper rissat i enfornar durant uns 20 minuts.

Potser m’equivoco, no ho ser, però amb aquesta massa hagués sigut millor que no l’hagués deixat reposar les dues hores a la nevera ja que llavors va perdre tot el volum que havia aconseguit al batre els ous amb el sucre i quan ho vaig treure de la nevera la farina d’ametlla havia fet grumolls, com si fos patata, i llavors ho vaig haver de tornar a batre enèrgicament per reconstituir la massa.

16 comentaris:

  1. Amb la segona batuda és possible que perdessis el volum :-(
    Jo en alguna ocasió he fet servir aquesta recepta per fer magdalenes i efectivament, no pugen gens (de fet, la recepta és ideal per fer braç de gitano perquè no fa bonys).
    Siga buscando, que deien els cromos de quan érem petits! Jo també ho tornaré a intentar.

    ResponElimina
  2. Et convertiràs en una experta de les magdalenes, quan trobis la perfecta, aquí estaré per copiar ;-))
    Petonets

    ResponElimina
  3. Doncs només queda seguir encoratjant: com diu en Guardiola: hem de persistir :))

    En realitat és fàcil dir-ho, jo ni tan sols he començat!!

    Ànims en tot cas.

    ResponElimina
  4. Anònim11.5.10

    Doncs persistirem! Ara, aquestes de gust superen qualsevol altre. No les havia fet mai amb els 50 grs de farina d'ametlla i estan com es diu "de muerte!".... Siga buscando!.... ;-)

    ResponElimina
  5. ...jo també recopilaré tots els consells que et van dir ahir i tornaré a fer magdalenes, que m'has picat!

    ResponElimina
  6. Jo de fa temps intente fer també un bon bony a les magdalenes però de moment no hi ha manera. Haurem d'atracar algun forn perquè ens expliquen el secret, hehehehhe!!!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  7. Me fué imposible traducir el post. Veo que has hecho magdalenas pero parece que algo ha fallado, por lo que dices me parece.
    Te mando un beso, me gustaría ver si es factible un traductor para poder leerte sin problemas.
    Besos

    ResponElimina
  8. Tu ànims i ja veuras com et surten...que per mi t'han quedat molt be...i el barret li compres i ja esta...
    petons

    ResponElimina
  9. Em confesso una autèntica negada per les madalenes...no em surten mai així que quan trobis la recepta perfecta penso copiar-la i fer-la mil vegades!!! petonetssss

    ResponElimina
  10. No defalleixis!, ahir mateix la mercè de cuina per llaminers i la mªjosé de dit i fet han presentat uns "macarons" perfectes després de 4 o 5 intents...(mira el blog de la núria-estoy en ello-on hi ha moltes recomanacions justament per al barret de les magdalenes).Espero l'intent -3, i si cal el 4, el 5...fins que surti.A reveure Gemma!

    ResponElimina
  11. Aquestes magdalenes tenen un gran aspecte! Saps què? Tu ves provant que jo aniré tot darrere. De moment, m'agraden totes!

    ResponElimina
  12. Anònim12.5.10

    Gemma, jo també estic una mica picada amb el tema, o sigui que a fer magdalenes!

    Kako, te miraré a ver si encuentro un buen traductor.

    Núria, la pròxima fornada serà per fer el regal i si no hi ha barret doncs això, els hi compro i ja està, perquè les últimes, amb farina d'ametlla, estan super bones.

    Mª José, no et preocupis perquè el dia que trobi la recepta perfecte tots en tindreu notícies, HI TANT!!!!

    Mercè, si, el tema dels macarons és tot coratge perquè els hi han sortit molt i molt bé. I mentre hi puguin haver intents llavors sempre hi haurà esperança!

    Tindreu més notícies sobre magdalenes properament. Moltes gràcies a tots i una forta abraçada!

    ResponElimina
  13. Amb o sense barret jo les trobo monissimes i segur que delicioses.

    ResponElimina
  14. Tú nada, sigue sigue, que luego me cuentas el secreto para que me salgan con sombrerete jaja .... besos

    ResponElimina
  15. Diuen que a la tercera va la vençuda, oi?. Doncs vinga, que segur que surten!

    ResponElimina
  16. Estem amb el mateix intent, pero jo crec que el secret és el forn.

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!