La pasta

Avui us presento un plat de pasta que he tret del llibre de la col·lecció ‘la cuina de cada dia’ de la Mariona Quadrada, del número dedicar a les pastes, però igualment que vaig fer amb les patates, primer us voldria il·lustrar amb un petit post dedicat a aquest aliment i que jo per fe’l m’he il·lustrat del mateix llibre d’on he tret la recepta.
Aquí també us voldria donar les gràcies a tots per les vostres visites a la meva cuina i per tots els comentaris que dia rera dia hi deixeu. Sou vitamina pura!

Una mica d’història

Tant la cultura de la cuina oriental –xinesa- com la italiana són els exponents màxims de la fabricació i consum de pastes de tot tipus des de temps immemorials. Pel que fa a la cuina oriental hi trobem moltes varietats a partir dels cereals i llegums propis d’aquell terreny, com són la soja i l’arròs i, antigament, la farina de faves. A les pastes mediterrànies hi trobem la farina de blat.

Dins la nostra tradició gastronòmica de les pastes els espaguetis o tallarines daten de 30-35 anys cap aquí com a màxim. Abans d’això es coneixien els fideus de diferents gruixos, els macarrons, els canelons i les pastes per a sopa tallades de diferents formes, igualment que la manera de cuinar-les, que també ha sofert canvis i innovacions importants dins aquest període de temps.

Com procedir davant els fogons

Per a bullir la pasta, com a norma general, cap seguir aquest procés:
- Posar l’aigua, amb sal i aromatitzants (opcional), a bullir amb tapadora.
- A 100º tirar la pasta i tapar.
- Al moment que torna a arrencar el bull, remenar i destapar.
- Cocció a foc viu el temps necessari.
- Remenar una altra vegada.
- Passar per aigua freda –depèn de la recepta-.
- Opció 1: condimentar i servir.
- Opció 2: untar per tot arreu amb oli i guardar tapada a la nevera fins a 3 o 4 dies.

Les salses poden ser moltes però en general es divideixen en dos grans tipus:
- Salses vermelles: a base de tomàquet i derivats.
- Salses blanques: a base de llet i derivats.