Fa goig veure com cada mes les Cooking Challenger publiquen la seva recepta, i quan la Beatriz (Tu eres el chef) i la Sílvia (Food & Cook) van començar amb el Círculo Whole Kitchen vaig pensar que estaria bé apuntar-s’hi, així provaria noves receptes, que provablement jo mai hauria cuinat, i seria també un altre motiu per compartir amb vosaltres els plats que es couen a la meva cuina i es mengen a la nostra taula.
Doncs som-hi! Aquest mes de novembre és la meva primera participació, tant del Círculo dolç com salat, i avui és dia de publicació de la recepta salada: ñoquis!!!
Mai havia sentit a parlar d’aquest plat i davant meu se’m presentava tot un repte, i realment ho ha acabat siguent, perquè m’ha costat molt formar els ñoquis, amb la patata, l’ou i la farina, no tinguent gaire clar quina havia de ser la seva forma final, i a mesura que n’anava fent la pasta cada cop era més tova, més enganxosa i menys manejable, i ells, impunents des de la safata, em miraven desafiants com un autèntic exèrcit a la meva cuina, intentant resistir contra tot pronòstic al seu destí final.
I aquest havia de ser el resultat final? perquè continuu mirant-me’ls i encara no ho tinc clar, i a més a més tenien un gust horroròs de farina crua! perquè quan pugen a la superfície ja estan cuits, no? o només és una extratègia més per salvar-se d’una mort anunciada? I així va ser com finalment els ñoquis se’n van anar per una banda i la salsa per l’altra.
Doncs res, que no vaig passar de la recepta base, que havia d’anar acompanyada d’una salsa de tonyina que finalment va fer les seves delícies amb unes magnífiques crestes.
INGREDIENTS
1 quilo de patates
1 ous
300 grs de farina
sal
PREPARACIÓ
Vaig bullir les patates amb pela i un cop cuites i pelades les vaig passar pel passapuré, hi vaig incorporar l’ou i la farina, a poc a poc, i ho vaig salar. Sobre la superfície de treball, lleugerament enfarinada, ho vaig començar a treballar, no excessivament, fins a obtenir una pasta fina i homegènia, llesta ja per anar confeccionant els ñoquis. I aquí va començar el desastre, que va acabar amb la meitat de la pasta a les deixalles.
De totes maneres, com a vot de confiança, en tinc una bossa congelada per dona’ls-hi una nova oportunitat, i esperem que amb la proposta dolça hi hagi més sort.
Doncs som-hi! Aquest mes de novembre és la meva primera participació, tant del Círculo dolç com salat, i avui és dia de publicació de la recepta salada: ñoquis!!!
Mai havia sentit a parlar d’aquest plat i davant meu se’m presentava tot un repte, i realment ho ha acabat siguent, perquè m’ha costat molt formar els ñoquis, amb la patata, l’ou i la farina, no tinguent gaire clar quina havia de ser la seva forma final, i a mesura que n’anava fent la pasta cada cop era més tova, més enganxosa i menys manejable, i ells, impunents des de la safata, em miraven desafiants com un autèntic exèrcit a la meva cuina, intentant resistir contra tot pronòstic al seu destí final.
I aquest havia de ser el resultat final? perquè continuu mirant-me’ls i encara no ho tinc clar, i a més a més tenien un gust horroròs de farina crua! perquè quan pugen a la superfície ja estan cuits, no? o només és una extratègia més per salvar-se d’una mort anunciada? I així va ser com finalment els ñoquis se’n van anar per una banda i la salsa per l’altra.
Doncs res, que no vaig passar de la recepta base, que havia d’anar acompanyada d’una salsa de tonyina que finalment va fer les seves delícies amb unes magnífiques crestes.
INGREDIENTS
1 quilo de patates
1 ous
300 grs de farina
sal
PREPARACIÓ
Vaig bullir les patates amb pela i un cop cuites i pelades les vaig passar pel passapuré, hi vaig incorporar l’ou i la farina, a poc a poc, i ho vaig salar. Sobre la superfície de treball, lleugerament enfarinada, ho vaig començar a treballar, no excessivament, fins a obtenir una pasta fina i homegènia, llesta ja per anar confeccionant els ñoquis. I aquí va començar el desastre, que va acabar amb la meitat de la pasta a les deixalles.
De totes maneres, com a vot de confiança, en tinc una bossa congelada per dona’ls-hi una nova oportunitat, i esperem que amb la proposta dolça hi hagi més sort.
