I aquí teniu la tercera part d’aquest “monogràfic” sobre la patata, després de la primera part dedicada a la patata, i la segona part, on hi trobareu la recepta del puré de patates duquessa.
ELABORACIÓ
Prepareu les patates en puré duquessa, tal com hem dit a la recepta anterior, posant només 30 grs de mantega per quilo de patates. Un cop fet, es posa en una plata i se’l deixa refredar. Després col·loqueu-lo sobre un taulell enfarinat i formeu un cilindre, partiu-lo per la meitat, repetiu-ho i torneu a tallar-lo; aleshores formeu-ne barres allargades, sempre en forma cilíndrica i, mentre ho aneu fent, emposeu-ho amb farina. Talleu-les a la mida de croquetes –si fa no fa d’uns 6 o 7 cm-, passeu-les per clara d’ou, lleugerament batuda amb una cullerada d’aigua, i finalment per pa ratllat. Fregiu-les amb molt l’oli ben calent. En treure-les, deixeu-les escórrer.
S’acostumen a servir com a acompanyament d’un plat de carn.
Le encantaba la tienda, estaba contentísima de ser su propia jefa y disfrutaba dando clases, por supuesto, pero había algo significativo en ser capaz de crear una prenda preciosa a partir de materiales casi en bruto. Le proporcionaba una sensación de su propio poder, de hacer algo práctico y hermoso utilizando su habilidad y creatividad. Eso la inspiraba.
El club de los viernes. Kate Jacobs.
M'encanten les creïlles (que és com en la meua comarca en diem de les patates!) i m'encanten els monogràfics de cuina... per tant trobe un joieta aquests monogràfic teu de les creïlletes.
ResponEliminaMolt interessant allò de les classes de creïlles i fantàstiques aquestes croquetes!
;)
Bon dia Xavier,
ResponEliminaSi, buscant informació he vist que també se'n deien creïlles a les patates, però no sabia en quines terres les anomenaven així. Ara ja ho ser! Moltes gràcies per passar per la meva cuina.
Una abraçada! :-)
molt bones! al programa de Canal cocina "22 minutos" vaig veure que preparaven unes amb gambes, surimi i sèsam, molt bones per cert.
ResponEliminapt!
Te han quedado muy ricas y cremosas.....besitos guapa...
ResponEliminaQué buenas, no? eso de las croquetas solo de patata no lo había pensado ... es una idea fantástica
ResponEliminaHola Eva, suposo que se'n poden fer de gustos, com aquell qui diu. La patata fa de base i llavors hi pots afegir el que vulguis. Genial! bona ideia.
ResponEliminaGracias María Jesús!
Hola Quo, si, yo nunca había hecho, solo había comido las bolitas de patata que venden congeladas y cuando vi la receta dige, esta también es mia. Un abrazo!
Gemma
ResponEliminaUn magnífic i "patater" monogràfic.
Aquestes croquetes de patata pinten molt i molt bé.
Una abraçada
Molt bona la idea de fer com si fossin croquetes per acompanyar, me l`apunto
ResponEliminaPetons
La patata...quin bon "invent": bullides,fregides,cuites, amb salsa, amb all i julivert...Aquestes croquetes estan de mossegada!A reveure!
ResponEliminamuy buena esta receta,un acompañamiento genial.
ResponEliminaQue buenas tus croquetas, se ven super tentadoras y acompañadas con una buena ensalada de verdes un plato magnífico.
ResponEliminaGemma gracias poro tu visita y tu lindísimo comentario. Seguiremos enlazadas.
Gràcies Josep.
ResponEliminaSion, la pròxima vegada provaré de fer-les rodones, boletes petites, perquè aquestes em van quedar massa grosses pel meu gust.
Gràcies Mercè. Si, d'això si en podem donar gràcies als pioners que van anar a "conquistar" les Amèriques.
Gràcies Mindolina, si, van quedar molt bones!
Gracias a ti por dejarme entrar en tu cocina y ver tus labores. Són fantásticas! Besos
Ostres, de petit recordo que em feien molta il.lusió els bunyols de patata. Però en format croqueta no les he tastat. Són una bona forma de portar la patata a la carmanyola i anar canviant les preparacions. Me l'apunto!!
ResponEliminaGràcies Oscar. Jo un dia a la setmana faig dinar de carmanyola i porto un parell de setmanes molt avorrides i em sembla que hi posaré una mica més d'imaginació a aquestes croquetes.
ResponEliminaQue passis un bon cap de setmana.
He trobat el monogràfic sobre les patates molt interessant. Aquestes croquetes han de ser súperbones. Les faré, encara que no sé si em sortiran tan boniques com les teves. Estic segura que s'acabaran en un moment!
ResponEliminaMare meva quantes possibilitats te la patata....això de les croquetes em sembla molt original...
ResponEliminapetons
una proposta super temptadora per completar aquesta trilogia sobre la patata, a casa aquesta mena de croquetes sempre triomfen...
ResponEliminaUna abraçada
N' he fet de moltes coses, però mai de patata! Han de ser molt bones!
ResponEliminaVisca les croquetes! Són l'acompanyament ideal de molts plats, i aquestes són ben senzilles d'ingredients, m'ho apunto ;)
ResponEliminame parece genial el hacer unas croquetas así de patatas. Tienen que estar impresionantes y originales
ResponEliminaUn abrazo
Visc a la cuina (no acabo de trobar en el teu blog el teu nom), entraré al blog de Morgana i les miraré. Moltes gràcies!
ResponEliminaGràcies Núria, Alfons, Anna, Gemma i Cova. Una forta abraçada!