Jo també tinc una iogurtera, un regal de noces!, però mai havia donat un resultat òptim. Els iogurts sempre havien quedat massa líquids, jo sempre fidel a les instruccions del fabricant, però es clar, quan has exhaurit el temps de la garantia llavors ja no pots tornar l’aparell ni reclamar ni res, sempre més l’has de tenir ocupant un lloc a la cuina, un racó d’armari del tot inaprofitable per la perpètua presència d’un d’aquests imprescindibles a la cuina, almenys això és el ens deien quan preparàvem l’aixovar abans de casar-nos!
Però sort tenim a vegades de mantenir a ratlla els impulsus suïcides, com les mares d’alguns, i no haver enviat a la deixalleria l’aparell abans d’hora. El pobre, 16 anys en el mateix racó! I de cop i volta un dia es fa la llum, i després d’anys i anys acumulant pols en aquell racó, ja tinc la recepta perquè surtin uns iogurts espessos, cremosos. El primer pas per arribar a aquest extraordinari descobriment va ser declarar la iogurtera medalla de plata dels aparells inútils a la cuina (aquí). Doncs mal fet! perquè sempre hi ha algú que té la recepta màgica (aquí).
Però sort tenim a vegades de mantenir a ratlla els impulsus suïcides, com les mares d’alguns, i no haver enviat a la deixalleria l’aparell abans d’hora. El pobre, 16 anys en el mateix racó! I de cop i volta un dia es fa la llum, i després d’anys i anys acumulant pols en aquell racó, ja tinc la recepta perquè surtin uns iogurts espessos, cremosos. El primer pas per arribar a aquest extraordinari descobriment va ser declarar la iogurtera medalla de plata dels aparells inútils a la cuina (aquí). Doncs mal fet! perquè sempre hi ha algú que té la recepta màgica (aquí).
Agafem un litre de llet, si és fresca millor i si és comprada en una granja, millor que millor, amb molta, molta nata. Hi afegim un iogurt natural, que sigui de qualitat, el més artesanal possible, i quatre o cinc cullerades de sucre. El mescla tot bé, fins aconseguir una mescla ben homogènia i ja estarà llest per emplenar els pots i de cap a la iogurtera. Es deixa reposar de 12 a 14 hores i llestos, encara que per fer aquests que veieu jo he fet servir llet normal (ATO Natura), un iogurt força normal (La Fageda) però ho he tingut a la iogurtera un total de 19 hores! Si, potser excessiu, però com que tot era massa normal algú ingredient fora del normal hi havia de posar. Però com que tinc a l’abast de la ma llet de granja, a la pròxima els hi faré i us diré què tal el resultat. Ara només falta fer iogurts de tots els gustos,... maduixa, plàtan, llimona,... de tots els gustos que ens puguin sortir de la barretina.
P.D. Potser m'he passat amb les fotos però us asseguro que poques coses m'han fet tanta il·lusió. Ups! potser m'he passat. Bon profit!
Hola Gemma,
ResponEliminaSóc una adicta als iogurts casolans, quasi cada setmana en faig, el meu truc és escalfar una miqueta la llet a 37º o 40º desprès i poso el iogurt i cap a la iogurtera 9 hores, peró els deixo refredar a fora de la nevera mai els i poso en calent, un altre truc és posar-hi una cullerada de llet amb pols aixó fa que quedin mes cremosos.
Petons
Jeje, desde el racó dels castigats per haver-se portat malament: jo em trec el barret devant els que fan un ús regular de la iogurtera. :)
ResponEliminaA mi em feia tan 'pal' fer els iogurts que vaig dimitir...
A veure quan ens poses els de sabors!! :)
Mi madre tenía una cuando yo era pequeña y nos los comíamos en un plis jajaaj, tardaba creo que era 24 horas y estábamos deseando que se hicieran y se enfriaran...tenían un gusto distinto y muy rico. A ti te deben haber quedado igual que los recuerdo. Besitos...
ResponEliminaT' han quedat molt bé! A casa també els fem, i amb llet natural, d' una màquina expenedora que tenim en un poble veí. No tenen comparació amb els de compra. Surten molt bons, i si els faig de coco, no duren gens a la nevera!
ResponEliminaGemma,
ResponEliminaMai es pot dir d'aquesta aigua no en beuré, ni d'aquesta iogurtera passaré. Comprenc perfectament la il·lusió de retrobar-se amb un estris que creies perdut i que, pel que és veu, ara et dona uns resultats més que satisfactoris.
Una abraçada
mmmmmmm quins iogurs més bons!!! No es pot llençar mai res!! Petons
ResponEliminaGemma, si fas servir llet de granja, de ben segur que et quedaran més cremosos. Com més nata té la llet, més cremosos queden. Jo alguna vegada hi he afegit 100 ml de nata líquida per L de llet perquè quedéssin més tipus "grec". I tan fàcils que són de fer, oi?
ResponEliminaPetons!
Hola Judith, si, això de la llet amb pols ja ho havia sentit, i crec que alguna vegada ho havia provat. Ja ho faré això de no posar-los directament a la nevera, esperaré que es refredin una mica. Petonets!
ResponEliminaStarbase (quin nom posa el teu DNI????), no et preocupis, jo ho he estat 16 anys i per algun que altre motiu la parcel·la que tinc reservada a l'infern és molt grossa. O sigui que si no saps on anar, no fos cas que et quedessis al purgatori, ja saps, sempre seràs benvinguda! Ah! en aquests moments tinc ficats a la iogurtera uns de maduixa (amb gust de maduixa!!!!), a veure què tal surten. Ja us diré què tal.
Petooooo!
María Jesús, sí, estaban de muerte, porqué ya no quedan! Bueno, 24 horas, veo que tampoco hice ninguna barbaridad. Besos!
Hola Anna,
Si, de màquines d'aquestes al poble on visc també en ve una, és ambulant, però ahir en vaig anar a buscar a una granja directament. Ja us diré com queden. Més forts de gust segur.
I com els fas els de coco????
Una abraçada.
Sí, sí, Josep, i jo n'he passat molts i molts anys, però mai és tard per retrobar-se, no?
Una abraçada.
Hola plat blanc (i el teu DNI, quin nom posa????, perqué anomernar-te 'plat blanc'!!!!)
Si, i ara recordo aquella fregidora que un dia vaig regalar per seguir la mateixa sort que la iogurtera... la trobaré a faltar? Petooooo!
Hola Mercè, què tal?
Si, això de posar-hi nata líquida també ho penso provar. Moltes gràcies guapa.
Explica ben bé com fer-los de sabors, perquè fins ara només hi he afegit melmelades (però sense barrejar-ho, així et queda al cul del iogurt), però no n'he arribat a fer-los amb fruita.
ResponEliminaGràcies per donar-me crèdit per la tècnica ;-P
Ahir en vaig fer de maduixa, ara estan a la iogurtera. Aquest matí, quan m'he llevat he vist que una mica, no massa, de líquid s'havia anat a parar al cul del pot, com aigua, però vermell, però he vist que mantenia el color vermellós tot el iogurt. Aquesta tarda quan torni veuré el resultat (el que tinc por és que s'hagi tallat, no ser). De fet vaig fer una melmelada amb 500grs de maduixes i 100grs de sucre però llavors ho vaig passat tot el que vaig poder pel colador xinés i va quedar com un culis. Ja faré l'entrada.
ResponEliminaUna abraçada!
Estaré al cas :-)
ResponEliminaEls iogurts fets a casa amb bona llet sempre seran més bons i més sans que els comprats. Molt ben fet, hem de reivindicar l'ús de la iogurtera, després de 16 anys per fi és útil!!!
ResponEliminaJo fa temps que vaig donar-li millor vida a la iogurtera, la vaig regalar ¿¿tindre que reclamar-la???? Jejeje
ResponEliminaPetons
mai és tard si al final la fortuna et somriure ... magnífics aquests iogurts
ResponEliminaUna abraçada
Van sortir molt bons. Diuen que mai és tard per res i si, la fortuna un dia o altre ens somriu a tots, i si no somriu nosaltres ja ho farem per ella!
ResponEliminaSion, doncs la meva fregidora va tenir la mateixa sort que la teva iogurtea. No ser, potser si l'haurem de reclamar, però crec que seria lleig.
Els iogurts de maduixa un 'fiasco'. L'aigua que porten les maduixes no va deixar quallar la llet i es van fer dues capes, l'aigua al fons i a sobre la llet. Això si, va mantenir un color esplèndit. Si algú té una fórmula màgica que la faci corre!
Una forta abraçada.
yo me acuerdo de la yogurtera de mi madre y la de yogures que nos hizo en ella, y un día por tenerla sin usar se tiró, y ahora.. que buen uso le daría
ResponEliminaun abrazo
Por supuesto que vengo a verte y no solo eso, además me quedo.
ResponEliminaMe encantan los yogures naturales mcuhos. Yo también los hago. Qué mona tu yogurtera! Y para nada te has pasado con las fotos.
Mil besotes.
Por cierto, Mi gata Bruji es la que te habla pero Perlita es la que se queda contigo y te sigue.
;-D
Muchas gracias Amanda, y a vosotras, Perlita i Bruji, espero que mi cocina os haya gustado.
ResponEliminaBesos.