El dijous, quan vaig tornar de la feina, estava tant contenta!, quatre dies de festa!!!, que vaig fer aquesta tarta de poma per fer un berenar especial per celebrar-ho.
De gust va quedar genial i d’aspecte quasi perfecte. Si mireu les fotos veureu que les vores de la pasta trencada es van inflar una mica i si mireu la foto del llibre de la Montserrat Seguí veureu que a ella no. Algú em sap dir com evitar-ho? Què vaig fer malament? o no tant bé! tampoc cal ser tant dràstics. (bé, a part de que ella era tota una professional de la cuina i jo no).
INGREDIENTS
400 grs de pomes, que no siguin camoses
25 grs de sucre
150 grs de confitura d’albercoc
Pasta trencada:
150 grs de farina
75 grs de mantega o margarina
1 rovell d’ou
1 pessic de sal
50 grs de sucre
PREPARACIÓ
Feu una pasta trencada dolça. Un cop feta, folreu-ne un motlle de tarta untat, punxeu la pasta de la base i ompliu-la amb tallades fines de poma. Empolseu-ho amb 25 grs de sucre i fiqueu-la al forn uns 30 minuts, fins que quedi rossa. Quan ja la tingueu freda, traieu-la del motlle i poseu-hi una capa fina de confitura d’albercoc passada pel colador xinès.
De gust va quedar genial i d’aspecte quasi perfecte. Si mireu les fotos veureu que les vores de la pasta trencada es van inflar una mica i si mireu la foto del llibre de la Montserrat Seguí veureu que a ella no. Algú em sap dir com evitar-ho? Què vaig fer malament? o no tant bé! tampoc cal ser tant dràstics. (bé, a part de que ella era tota una professional de la cuina i jo no).
INGREDIENTS
400 grs de pomes, que no siguin camoses
25 grs de sucre
150 grs de confitura d’albercoc
Pasta trencada:
150 grs de farina
75 grs de mantega o margarina
1 rovell d’ou
1 pessic de sal
50 grs de sucre
PREPARACIÓ
Feu una pasta trencada dolça. Un cop feta, folreu-ne un motlle de tarta untat, punxeu la pasta de la base i ompliu-la amb tallades fines de poma. Empolseu-ho amb 25 grs de sucre i fiqueu-la al forn uns 30 minuts, fins que quedi rossa. Quan ja la tingueu freda, traieu-la del motlle i poseu-hi una capa fina de confitura d’albercoc passada pel colador xinès.
La recepta de la pasta trencada ja en vaig fer una entrada fa un temps però us la torno a copiar aquí per si us és més pràctic visualment.
Pasta trencada (brisée) (per a tartes)
INGREDIENTS (per un motlle de 22 cms.)
Proporcions per a salat:
150 grs. de farina
75 grs. de mantega o margarina
3 cullerades d’aigua
1 pessic de sal
Proporcions per a dolç:
150 grs. de farina
75 grs. de mantega o margarina
1 cullerada d’aigua
1 rovell d’ou
50 grs. de sucre
1 pols de sal
Posem la farina fent rotllana sobre un taulell amb tots els ingredients al mig. Anem treballant entrecreuant els dits, procurant que no s’ajunti, anant-la trencant i esmicolant, fins al punt que la farina queda humida i s’ajunta per ella sola amb facilitat, sense forçar-la. Un cop unida la funyim 3 o 4 vegades i en fem una bola. La deixem reposar 5-10 minuts i ja la tenim llesta per estirar-la amb el corró, amb el taulell lleugerament enfarinat, i forrar el motlle de tarta, untat només per la base. Punxem la pasta del fons, per evitar que en coure-ho s’infli, i ja la tindrem llesta per enfornar segons les indicacions de la recepta que ens disposem a fer. Si tot i així s’infla, amb l’ajuda d’una cullera, li donarem petits copets per treure l’aire de sota.
Si feu servir margarina procureu que no sigui purament vegetal, perquè és massa tova i no va prou bé.
La mantega o la margarina han de ser fresquetes de la nevera, al moment de fer la pasta, i si s’indica que ha de ser reblandida bol dir un cop ja dins del cercle, amb l’ajunta d’una forquilla. Per això és molt millor fer aquesta pasta en un lloc fresc, sempre us anirà molt millor. A l’estiu és més difícil de fer, per això és molt millor posar-hi l’aigua ben freda.
Quan es comença a treballar la pasta i es va trencant i trencant, en el moment que desapareix la farina blanca i tot són trossets petitíssims de pasta, és el punt de fer una parada i assegurar-nos que no hi falti aigua, perquè d’això depèn que en surti bé la pasta. Si veiem que hi han trossos semblants a serradures i no són humits, hi podem afegir ½ cullerada d’aigua o més, si cal, anant trencant la pasta fins que per ella sola i sense esforç s’ajunti fàcilment.
Aquesta tarta de poma ben carregada es de les meves preferides.... T'ha quedat preciosa amb tota la poma tan ben posada!
ResponEliminaTe quedó perfecta,si la pilla mi marido,no te dejaba esas migas jejee.
ResponEliminaUn saludo
Bon dia bonica!!!
ResponEliminaQuina bona manera de començar el pont, amb una tarta de poma.
Una cosa, hi ha un error (penso) en la recepta, ja que a sota d'ingredients poses 150 grs. de farina o margarina, i penso que volies posar mantega o margarina.
Pel que fa a l'inflor de les vores, potser és que ella hi va posar un pes al damunt i pesos a l'interior fins arribar a dalt de les vores, d'aquesta manera evitar l'expansió de la massa.
Per cert, vas punxar la massa?
No sé que més puc dir-te, no se m'acut res mes sobre la inflor!!
De tota manera t'ha quedat espectacular, de pastisseria!! Enhorabona doncs per la feina ben feta.
Petons
Carai, no puc pas dir que no us llegiu totes les receptes, eh! Moltes gràcies, ja ho he corregit. Si, he pensat que la pròxima vegada hi posaré més poma, una o dues capes més de poma abans de fer la última capa amb la poma ben col·locada com en aquesta, així potser la massa no s'expandirà. De fet, quan vaig fer la quiche la massa no es va inflar tant. Si, si, la vaig puntar, però només la base.
ResponEliminaSi Gemma, quan com va estar feta vaig veure que una mica més carregadeta no li hagués fet cap mal, ni a ella i a nosaltres! Jejeje!
No, no, en casa tampoco quedaron ni las migas, se quedó corta!
Petons
Un pastis clàssic, però exquisit a casa es un dels que mes agraden
ResponEliminaPetons
Gemma,
ResponEliminaClàssica o no, la tarta de poma és fantàstica. Aquesta te una pinta immillorable. Felicitats.
Un pastís de poma de llibre!i els passos descrits juntament amb les fotos són un "puntàs"!a reveure gemma-mercè-dest.cass.
ResponEliminaSion, em sembla que les postres amb poma agraden a quasi tothom.
ResponEliminaJosep, moltes gràcies! Realment va desapareixer en un no res.
Mercè, el puntàs explicant i cuinant el tenia la Montserrat Seguí. Crec que si la Mireia Carbó i la Montserrat Seguí haguessin coincidit haurien fet un bon tàndem.
Una abraçada!
Hola gemma, quan he vist aquest pastís jo també he pensat: és del llibre de la Montserrat!! :-)
ResponEliminaJo la he fet moltes vegades i el que t'han dit del pes es molt bona idea. Jo el que faig es posar una bona capa de crema que també pesa, i de fet no se m'ha inflat mai però també es cert que no em queda la masa tan humida com a tu, potser es per això?
un petó bonica, i gràcies per pasar-te pel meu bloc, ens anirem llegint :-)
Si, la pròxima vegada o hi posaré més poma o com dius tu, que no deu estar gens malament, una bona capa de crema. I el tema de la humitat, no ser? De fet em sembla que no hi vaig pas posar més aigua de la que diu la recepta? Bé,serà qüestió de tornar-la fer, que a això sempre hi estic apunt.
ResponEliminaMoltes gràcies per els indicacions i si, ens anirem visitant els nostres progressos blocaires.
Petons
Gemma, otra que me piro una semana y se pone a publicar como una loca!!! que no os puedo seguir el ritmo!!!, bueno, esta tarta me la llevo y el hojaldre con la crema pastelera también (un trocito de cada, claro, jajajaj)
ResponEliminaBesos, Paula
http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre-net
No te preocupes Paula, que de todo lo que haga te guardo un trocito para la vuelta!
ResponEliminaSi, si, hay un ritmo frenético en estas cocinas, esto no hay quién lo siga.
Besos y un fuerte abrazo. Nos vemos a la vuelta y que te vaya muy bién esta semanita.
Muakis! ;-)
tu dirás lo que quieras pero a mi me parece que te ha quedado perfecta esta deliciosa Tarta de Manzana
ResponEliminaUn saludo