7.4.10

Botifarres dolces amb poma


Ara ja fa un quants anys que no, els pares s’han fet grans, però a casa sempre s’havien engreixat un parell de porc per, cap els mesos de gener-febrer, matar-los i proveir el congelador de carn i el rebost d’embotits i salaons per tot l’any. Una de les botifarres que m’agradaven més era la dolça i a casa ens les menjàvem a la brasa o cuites amb poma. La primera recepta que us presento és del llibre Cuinar és senzill, però jo prefereixo la segona, del llibre La Cuina Gironina d’en Jaume Fàbrega, senzillament perquè la de la Montserrat Seguí porta massa sucre i amb el sucre que desprenen la botifarres dolces ja trobo que n’hi ha suficient.

INGREDIENTS (per a 4 persones)
4 o 8 botifarres dolces
2 tassetes de sucre
3 o 4 pomes

PREPARACIÓ
Poseu al foc una cassola de terrissa amb el sucre, i aneu movent la cassola fins que quedi a punt de caramel daurat. Aleshores, cal col·locar-hi les botifarres i posar-hi aigua, just fins a cobrir-les, i deixar-ho coure una bona estona, fins que l’aigua es redueixi a la meitat. Llavors afegir-hi les pomes (pelades, partides per la meitat, tret el cor i fregades amb llimona), tallades a rodanxetes i continuar-ho coent a poc a poc, encara, uns 20 0 30 minuts més. En servir-les, col·loqueu-les en una plàtera, i tot al voltant el puré de poma, amb tota la salsa caramel·litzada.

INGREDIENTS
1 botifarra dolça per persona –quatre racions-
4 pomes de Girona
1 llimona
1/2 canó de canyella
1 got de garnatxa
Aigua
1 raig d’oli o una mica de greix de porc

PREPARACIÓ
Peleu les pomes, treieu-ne el cor i les granes, talleu-les, de dalt a baix, en sis o més trossos, i ruixeu-les amb suc de la llimona. Reserveu-ne la pela, prèviament separada de la polpa. En una paella al foc, feu-hi escalfar l’oli, en poca quantitat (o, si ho preferiu, com es feia tradicionament, utilitzeu greix i, fins i tot, combineu els dos ingredients), tireu-hi les botifarres –havent-les ben picades amb una agulla-, feu-hi donar un tomb i, tot seguit, tireu-hi els trossos de poma, la canyella, la garnatxa i, a continuació, l’aigua –millor calenta-, procurant que just cobreixi tots els ingredients. Deixeu-ho fent xup-xup a foc molt baix, procurant que no s’agafi. El plat és cuit quan tot el líquid s’ha entornat i els ingredients són ben cuits. Treieu-ne la pela de llimona i el canó de canyella i serviu-ho tot seguit (ja que el sucre de la botifarra tendeix a prendre’s) en una plata calenta, distribuint convenientment les botifarres i la poma.

11 comentaris:

  1. No sé si per a mi seria massa dolç...jo sóc de salat,però l'aspecte és genial.Què hi posaries si no tinguessis garnatxa?.He estat mirant el llibre de la Montserrat Seguí i em sembla molt interessant,crec que tens raó i el tàndem Carbó-Seguí funcionaria...A reveure Gemma.mercè-DC

    ResponElimina
  2. Bé, ups!, qualsevol vi dolç crec que hi aniria bé, com xerès dolç, moscatell,...
    Si, si, és bastant dolç, per això jo prefereixo la recepta d'en Jaume Fàbrega, ja que les botifarres ja en són prou de dolces.
    També es pot posar com a entrant una torradeta, a sobre un tros de botifarra i un tros de poma. No hi he fet mai però pot ser molt bó.
    He pensat que podria mirar de fer alguna recepta del llibre de la Montserrat Seguí que també hagi fet la Mireia (que segur que en són un munt) i veure el resultat, cada recepta feta segons l'estil de cadascuna d'elles. M'ho miraré i si ho faig us penjo el resultat.
    Moltes gràcies guapa!

    ResponElimina
  3. Uau, saps on es poden trobar botifarres dolçes a Barcelona? Tinc ganes de menjar-ne.

    ResponElimina
  4. A casa dels emus sogres encara ho fan de matar el porc, però no havia sentit parlar mai de la butifarra dolça. On es deu comprar? Ha de ser molt bona!

    ResponElimina
  5. Hola guapetones!
    Jo crec que és típic de la cuina gironina. Ja m'informaré i a veure si us ho puc confirmar.
    A Barcelona no ho ser on se'n poden trobar, aquí, a la província de Girona, a quasi totes les carnisseries se'n troben, almenys per la zona on em moc jo, La Selva, Gironès, Baix Empordà...
    Us dic alguna cosa! Muakis!

    ResponElimina
  6. Aquestes botifarres tenen d’estar molt bones. Jo las he preparat de postres, i nomes las he vist per Olot, a la cansaladeria de Barcelona no en tenen pas.
    Petonets

    ResponElimina
  7. Hola Gemma.

    He treballat una temporada a un dels millors restaurants del Pla de l'Estany en cuina tradicional. Aquest plat de botifarra dolça amb poma és un dels que sempre tenen a la carta. Es prepara bastant similarment a la primera de les receptes, amb dues petites variants. Primerament les botifarres es punxen i es bullen. Segon el caramel, una vegada fet, s'hi torna a incorporar aigua i es torna al foc fins que es torna a liquar i es deixa reduir una mica. Així, estan pre-preparats. En el moment en que es demana un plat, en una paella posen la botifarra i líquid de caramel amb canyella i es deixa reduir molt fins que comença a estar el caramel una mica dens. Ho acompanyen amb raviolis de poma.
    Pel meu gust és un plat massa dolç, però té bona acceptació.
    Tal com ha comentat la Sion, de botifarres dolces costa de trobar-ne a nivell de comprador individual, tret es clar del mercat d'Olot. Allà hi ha molta tradició.

    Salut.
    Manel.

    ResponElimina
  8. Hola Manel, primer moltes gràcies pel teu llarg comentari i per proporcionar-nos aquesta nova manera de fer les botifarres dolces, perquè pel que veig aquesta recepta ha sorprés a molta gent. Doncs aquí, a la comarca de La Selva, és extrany que hi hagi alguna carnisseria que no en tinguin. El que m'ha cridat l'atenció és que les bullin, suposo per agilitzar la cocció, ja que és molt lenta.
    Bé, doncs a veure si d'aquí poc su puc sorprendre amb un nou plat amb aquestes botifarres dolces, tinc alguna idea al cap.
    Una abraçada ben forta.

    ResponElimina
  9. Sion, jo de postres, encara que tampoc són ben bé postres, he vist pomes farcides de botifarra dolça. També tinc la recepta i a veure si la meva santa mare aquesta setmana me'n compra i us la faig (la meva mare moltes setmanes quan hi vaig m'obsequia amb aquestes delícies).
    Un petonàs guapíssima!

    ResponElimina
  10. Gemma,

    No és el mateix la cuina d'un restaurant que la de casa.
    Allà està tot, tret dels plats a la planxa, pre-preparat, vol dir que quan el client demana un plat, un segon plat, tens màxim un quart o vint minuts perquès estigui just al punt. D'aquí que les botifarres es tinguin gairebé cuites del tot, a la nevera. Al final s'acaben de fer i agafar calor i color amb el sucre.
    Una abraçada.
    Manel.

    ResponElimina
  11. Botifarres dolces! El plat preferit de la meva família paterna! A la fonda dels meus avis, on hi celebràvem els àpats familiars, sempre se servia una cassola immensa de botifarres dolces abans dels postres, per si algú encara quedava amb gana. Quins records!

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!