5.4.10

Mona de Pasqua 2010

Aquesta és la Mona de Pasqua que hem fet enguany a casa, la nostra primera mona de Pasqua. La recepta l’hem tret del llibre Cuinar és senzill (una més del repte), encara que d’aspecte l’hem fet un xic diferent, ja que la Montserrat Seguí ens la presenta amb dos pans de pessic, un de més gran i un de més petit, col·locats l’un sobre l’altre, i la cobertura del pastís, apart de la confitura d’albercoc, també hi col·loca peres i cireres confitades (pastís de Pasqua Quer-Alt).
En Marc i en Guillem estaven entussiesmats i jo molt contenta de com ens va quedar! De gust va sortir boníssima!

INGREDIENTS
Pa de pessic:
4 ous
125 grs de farina
125 grs de sucre
Ratlladures de llimona
1 culleradeta de llevat en pols

Pasta de trufa:
125 grs de xocolata de vainilla
1 o 2 rovells d’ou
100 grs de mantega
150 grs de nata
3 cullerades de sucre
2 cullerades d’aigua

Cobertura:
200 grs de confitura d’albercoc
1 rajolí de conyac
1 full de gelatina

PREPARACIÓ
Amb els ingredients corresponents feu una pasta de pa de pessic 1ª fórmula (vegeu la recepta indicada), i aboqueu-la en un motlle rodó d’uns 30 cm aproximadament untat, i amb un paper, també untat, al fons. Coeu-ho al forn, a temperatura regular, uns 30 minuts.
Prepareu la pasta de trufa (segons la recepta abans indicada). Un cop cuit i fred el pa de pessic, partiu-lo horitzontalment i farciu-lo amb la pasta de trufa; refeu-lo i cobriu-lo per sobre i pels costats amb confitura fina d’albercoc, que prèviament l’haurem preparat de la següent manera:
Poseu la confitura d’albercoc al foc, aromatitzada amb conyac, i passeu-la pel colador xinès, encara calenta. Afegiu-hi el full de gelatina remullat, tot remenant, fins que quedi ben desfeta. Això es fa perquè el pastís, cobert amb aquesta confitura, es conservi brillant, encara que el prepareu la vigília.
Enganxeu als costats del pa de pessic grans trossets d’ametlla filatejada i decoreu-lo amb ous de xocolata, plomes, figures, o el que més us agradi.

11 comentaris:

  1. Amb pasta de trufa, que bona, a casa que també fem moltes receptes de la Montserrat Seguí triomfa més la de la crema de rovell, aquesta pasta de trufa és genial i la teva mona t'ha quedat espectacular. Petons

    ResponElimina
  2. Si, si, a mi també m'agrada molt la de crema de rovell, per això va estar en el bombo fins l'últim moment. Jejeje! Moltes gràcies i petons

    ResponElimina
  3. T'ha quedat una delícia de mona, m'encanta la trufa amb el pa de pessic, felicitats. Petonets

    ResponElimina
  4. Us ha quedat sensacional, segur que el Guillem i en Marc van quedar molt contents. Ningú diria que és la vostra primera mona!
    A casa fem la de mantega i la de yema, però amb trufa i melmelada també ha de quedar boníssima.

    ResponElimina
  5. La trufa va quedar finíssima, i la melmelada per sobre li donava el toc de dolçor més potent. El contrast que li dóna és boníssim! La veritat és que a casa no som massa de nates i mantegues, per això vaig voler assegurar-me el tret no fent masses capes grasses i al final la majoria va decidir-se per aquesta. Bé, una majoria de tres! Jejeje.

    ResponElimina
  6. Caram, quina mona tan espectacular!!!

    Felicitats.

    ResponElimina
  7. T'ha quedat molt maca! L' avantatge de fer la mona a casa és que la fas al teu gust, i decorar-la és tot un art... Quan és feta és tota una satisfacció.

    ResponElimina
  8. Ta quedat una mona molt “mona”, i segur que deliciosa, el Guillem i en Marc estarien molt contets
    Petons

    ResponElimina
  9. Mai he fet una mona de Pasqua com aquesta (la tradicional), sempre acabo complicant-me. Donar-te l'enhorabona perquè has tret un 10 en elaboració de mones de Pasqua!!! La de l'any que vé serà brutal tenint ja experiència.

    ResponElimina
  10. Hola Gemma:si la primera mona t'ha quedat així,no vull imaginar-me com serà la de l'any vinent!això promet!.Aquesta pasta de trufa li deu donar molta suavitat a la mona.M'ho apunto.A reveure!Mercè-destapant cassoles.

    ResponElimina
  11. Moltes gràcies a tots. Si, realment va ser molt divertit fer-la i, per tot plegat, al final la satisfecció que et queda és brutal. Ja ho vaig dir un dia, cuinar és generòs!

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!