19.4.10

Tarta de crema-poma


Diuen que no s’ha de tirar mai la tovallola fins al final, i us asseguro que a vegades de motius no me’n falten, però aquest cop em vaig resistir de fer-ho ja a la primera de canvi i vaig continuar amb la recepta fins al final (van tenir sort els que voltaven per casa en aquells moments de no entrar a la cuina perquè us asseguro que el corró, la massa i tot plegat haguessin anat a parar per sobre del cap d’algú! ;-)).
No sabia si fer aquesta entrada, però, tal i com vaig dir a l’iniciar aquest blog, aquest havia de servir per explicar els bons i mals moments que passo davant els fogons, encara que ahir, quan mitja tarta anava a parar a les escombraries, no en tenia gens ni mica de ganes de fer-la.
No ser els motius, potser ja per excés de calor, diuen que la pasta trencada funciona millor amb fred, però cada cop que volia passar la massa estirada amb el corró a la tartera aquesta es trencava en deu mil bocins. Ja no recordo les vegades que vaig intentar fer aquesta operació, però, com que una de les coses que em fa més ràbia és llença el menjar, em vaig dir, espatllat per espatllat, encara que sigui a bocins jo la poso al motlle. Però com que no la vaig poder estirar del tot bé va quedar massa gruixuda i no es va coure del tot bé, la poma també fatal, va quedar com bullida, crec que eren massa verdes i àcides (no eren les que compro normalment, mal fet!), res, el resultat final un desastre i ni jo mateixa, que per solidaritat amb mi mateixa m’ho menjo tot, no vaig poder amb la maleïda tarta de crema-poma. Bé, aquí us deixo la recepta que la pobre em sembla que no en té cap culpa. Més endavant ho tornarem a intentar, quan ja tot hagi quedat en l’oblit!

INGREDIENTS
2 ous
¼ de litre de llet
150 grs de sucre
1 trosset de vainilla
3 o 4 pomes

Pasta trencada:
150 grs de farina
75 grs de mantega o margarina
1 rovell d’ou
50 grs de sucre
1 cullerada d’aigua
1 pessic de sal

ELABORACIÓ
Feu un pasta trencada dolça, segons la recepta que trobareu aquí. Folreu-ne un motlle de tarta, punxeu la pasta del fons i coeu-la uns 8 minuts perquè agafi un xic de consistència. Després col·loqueu-hi una capa de talls de poma, que tinguin mig centímetre de gruix. (Les pomes es pelen, es freguen amb llimona i es tallen per la meitat, se’n treuen els cors, i aleshores es tallen de través).
Prepareu una crema anglesa amb vainilla, segons la recepta que trobareu aquí, amb la llet, els ous sencers –per aquesta preparació també s’hi posen les clares- i el sucre; aboqueu-la sobre la tarta amb la poma ja col·locada, cobriu-la fins a dalt i coeu-la a forn regular, fins que la crema sigui ben presa i hagi agafat un color daurat. Un cop cuita, deixeu-la refredar abans de treure-la del motlle.

16 comentaris:

  1. La pasta brisa és molt complicada de manejar si fa calor... Un bon truco és posar-la una estona a la nevera, per tal que la mantega agafi cos :)
    Segur que la tarta et va quedar més bona del que dius, no cal ser tan exigent, eh? I la propera que faràs, amb l'experiència d'aquesta, et quedarà perfecta!!!!

    ResponElimina
  2. Hola!
    Dels errors a la cuina s'apren i molt.
    Amb aquestes masses jo faig servir un truc, l'estiro entre dos papers de forn, així un et serveix de base per col.locar-la al motllo.
    Sempre em fa mania que les masses quedin crues, així que tot i que no ho digui la recepta, jo les fico al forn i les cuino una mica, així m'asseguro.
    No se si et servirà d'alguna cosa... però no hi ha cosa que posi més de mal humor que un desastre culinari, oi?

    ResponElimina
  3. Gemma, ja està bé!!! perquè m'ho feu això? La tarta de poma, m'agrada molt, la de crema també, i aquesta... segur que encara més!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  4. Aquesta tarta té una pinta excel·lent!!! Segur que deu ser boníssima. És veritat que a vegades a la cuina surten xispes però un cop veus el resultat s'obliden. Et felicito per atrevir-te a fer la pasta de full!!!
    Si tinguéssim un dia de 48 hores ens "liariem" a fer més coses je,je, je Molts petonets

    ResponElimina
  5. Aquesta tarta té una pinta preciosa i segur que deu ser boníssima. és veritat que a vegades a la cuina salten "xispes" ... però ets de les que no et rendeixes eh!!!! la satisfacció que has tingut quan l'has vist acabada només ho saps tu!!!
    Molts petons

    ResponElimina
  6. Ets tota una lluitadora i una excel·lent cuinera. Aquesta tarta té una pinta excel·lent. ÉS veritat que a la cuina hi salten xispes i sobretot quan és vol fer pasta de full. JO no n'he fet mai. No m'he atravit!!! Petons

    ResponElimina
  7. Dona, doncs per la foto no sembla pas que hagi sortit tan malament!! Fas molt bé de posar també quan una cosa no surt. Ens passa a tots i pot servir a algú altre en el futur.
    :)

    ResponElimina
  8. "A quien cuece y Amas de todo le pasa", eso dice el refranes ya tod @ s nos ha pasado lo que a ti, que Cuando mas empeño quieres poner en algo perora sale, pero seguro que el resultado estaba bueno.
    Un beso

    ResponElimina
  9. Ai Gemma!! Ostres, no saps què m'ha passat! Amb tantes Gemmes m'havia fet un embolic i em pensava que ja et tenia "fitxada" a la meva llista de blocs i ara veig que no!!! :(
    Pel que fa a la teva tarta de crema i poma, tu no et desasperis. Per a la massa brisa, jo la deixo refredar a la nevera un mínim de 30 minuts. Així s'endureix i llavors no es trenca quan l'estires. Això sí, sobretot estira-la al damunt d'una superfície ben enfarinada i el corró també ben enfarinat!! Si trigues massa, es torna tova i després és quan es comença a trencar de nou.
    I pel que fa a les pomes, doncs dir-te que a la propera, abans de treure-la del forn, punxa algun tall de poma i si és tou, senyal que està cuita. ;)
    Així doncs, estic segura que a la propera et sortirà deliciosa! ;)
    Petons!

    ResponElimina
  10. Segur que a la propera triomfaràs!

    ResponElimina
  11. Gemma, però si té molt bona pinta!!! T'entenc perfectament, quan un plat es creua no surt res bé.

    ResponElimina
  12. pues por la pinta que tiene, no parece que hayas sufrido tanto con la receta, porque se ve fantástica.
    Pero no sabes como te entiendo porque eso mismo que cuentas de la masa me pasó a mi en una de las últimas recetas que puse y hasta la tuve que repetir porque al hornear la masa fue un desastre

    un saludo

    ResponElimina
  13. Ànims de les desfetes s`aprèn, tot es pot millorar, a esperar un altre dia i amb mes calma a tornar-hi
    Petons

    ResponElimina
  14. Si, suposo que el fet de fer més calor va ser això el que va provocar que es trenqués, perquè n'he fet d'altres vegades i sempre m'ha sortit perfecte.

    No sabia el truco de posar la masa a la nevera. Veieu que com va bé també això de penjar els desastres! I si, Gemma, crec que sóc molt exigent amb mi mateixa, és un dels meus defectes! Intento no transmetro massa als altres, sobretot als meus fills, però a vegades costa.

    Plat blanc, era pasta trencada i no pasta de full! Ui, encara no m'he atrevit mai amb la pasta de full, crec que és una massa una mica difícil. Primer hauria de trobar la mantega especial per fer-ne.

    Dolça, les postres de poma també són les meves preferides!

    Laura, si la foto es veu perfecte però el resultat crec que no va ser del tot del nostre gust, perquè et ven asseguro que quan una cosa surt bona no dura ni un segon a taula.

    Gràcies Glòria. Si en general a la cuina no em puc pas queixar i poques vegades se'm queixen! Jijijiji!

    Mercè, no pasa res. Ja veus, tinc el blog farcit de plats i sempre en queda algun que altre tros per poder tastar. Moltes gràcies per les recomanacions, així ho faré a la propera vegada, si la faig i fa calor, que crec que d'ara endavant en farà, i molta!!!!

    Gràcies Cristina. Llavors quan estàs ja ben creuada és millor per un kit-kat i passar pàgina i dedicar-te uns dies a altres labors!

    Gracias Cova.

    Si, de les desfetes se n'aprén un munt, i aquest munt de missatges en són un exemple.

    Moltes i moltes gràcies a tots. Petonassos!!!

    ResponElimina
  15. La tarta se ve fabulosa debe estar muy cremosa con ese relleno, felicidades. Besitos...

    ResponElimina
  16. pues cualquiera diría que lo pasaste mal, porque tiene un aspecto increible ;)

    Salu2, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!